El documental ‘Són bojos, aquests catalans!?’, penjat a internet – VilaWeb

El documental ‘Són bojos, aquests catalans!?’, penjat a internet – VilaWeb.

Notícies

Diumenge  28.07.2013  06:00

El documental ‘Són bojos, aquests catalans!?’, penjat a internet

Segueix els passos d’una jove estudiant alemanya que viatja pel país interessada per la situació de la llengua

Alina Moser, una noia alemanya que fa poc que viu a Catalunya, que parla català i no entén el castellà, va decidir voltar al febrer amb furgoneta per conèixer de primera mà el país on havia decidit de viure i la situació de la eva llengua. Aquest és el punt de partida del documentalSón bojos, aquests catalans!?, una ‘roadmovie’ realitzada per Zeba Produccions que ha viatjat amb l’Alina per Catalunya, Andorra, la Franja de Ponent i Catalunya Nord. El documental s’ha projectat en uns quants indrets del país i des d’aquesta setmana també es pot veure per internet (ací amb subtítols en castellà i anglès).

‘Són bojos, aquests catalans!?’ té per objectiu de resoldre una sèrie d’interrogants sobre la situació de la llengua catalana: per què el català no es troba en una situació semblant a les altres llengües comparables en nombre de parlants en països democràtics? Per què no se n’ha normalitzat l’ús? Per què sovint s’abandona la llengua?

Parteix d’una idea del lingüista David Valls, amb realització de Zeba Produccions, i s’ha finançat per mitjà d’una campanya de micromecenatge, amb el suport de la Plataforma per la Llengua i Tallers per la Llengua, i la col·laboració del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona.

Culla avisa Espanya: “S’ha complert la profecia”

Culla avisa Espanya: “S’ha complert la profecia”.

 

26/07/2013
Culla avisa Espanya: “S’ha complert la profecia”
L’historiador assegura que l’acusació que han fet durant més d’un segle que catalanisme és separatisme ara és real
Lluís Goñalons
“Durant més d’un segle, Espanya ha identificat qualsevol forma de catalanisme, per assenyat i conciliador que fos, amb el separatisme”, segons l’historiador Joan B. Culla, que avisa que Espanya s’ha empassat una descripció falsa dels catalans que els espanyols han acceptat com a veritat absoluta al llarg del temps. Però al final la idea s’ha convertit en certa. Culla, a través d’unarticle a ‘El País’, argumenta que s’ha complert la profecia definida pel sociòleg nord-americà Robert King Merton.

“Resulta impressionant recordar el tenaç tancament, la nul·la empatia de la cultura política espanyola, l’establishmentpartidista i mediàtic, davant les demandes més prudents del catalanisme més moderat”, ha criticat l’historiador fent referència al llibre ‘Alfons XIII i Cambó.La monarquia i el catalanisme polític’ (RBA), de Borja de Riquer.

Un estol d’insults històrics

L’historiador cita uns quants exemples històrics de menyspreu dels espanyols cap a les demandes regeneracionistes de Catalunya. Al 1909, el líder de l’oposició liberal, Segismundo Moret, tenia els “bemolls” de descriure a les gents de la Lliga com “aquells que menyspreen la pàtria, que ofenen a l’exèrcit i han vilipendiat al Rei”. Dos anys més tard, el nou cap del govern espanyol, José Canalejas, es va oposar al fet que la Mancomunitat tingués el control del primer ensenyament, perquè -explica Cambó-” faríem escoles catalanistes on ensenyarien a odiar Espanya”.

Més tard, un redactor del diari madrileny La Tribuna, entrevistant a el president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, li feia la següent i impagable rèplica: “No serà per donar-se els ensenyaments en català? …”, davant d’aquesta sentència, l’historiador alerta que s’hi trobaven ja “les arrels de la llei Wert”. Al setembre de 1918, afegeix, Francesc Cambó era ministre de Foment. En qualitat de tal, se’l titllava de “botifler”. Però mentresant era vist des de Madrid com “un separatista”.

Culla alerta que tot aquest estol d’insults històrics són fruit dels mateixos prejudicis que provocaven (i provoquen) que s’entengui per “separatisme” la mera exhibició de la bandera quatribarrada. “Durant més d’un segle, l’única Espanya audible -si n’hi ha una altra, deu ser pràcticament muda– ha identificat qualsevol forma de catalanisme, per assenyat i conciliador que fos, amb “el separatisme”. Bé, potser al final ens trobarem davant d’un cas de profecia autocomplerta, tal com la va definir el sociòleg nord-americà Robert King Merton: una descripció de la realitat al principi falsa, però que suscita nous comportaments en virtut dels quals aquella descripció falsa esdevé a la fi veritable”, conclou..

Les 10 preguntes i respostes principals de l’informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional sobre la consulta d’independència – VilaWeb

Les 10 preguntes i respostes principals de l’informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional sobre la consulta d’independència – VilaWeb.

Les 10 preguntes i respostes principals de l’informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional sobre la consulta d’independència

El govern ja té el document que explora totes les vies jurídiques i polítiques per consultar els ciutadans sobre la independència

El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ha lliurat al govern el primer informe dels dinou que li han estat encarregats. El document(PDF) fa propostes concretes per a la realització de la consulta, a partir d’un exhastiu anàlisi legal. És un document de 221 pàgines, signat pels tretze membres del consell. A continució us oferim les deu preguntes i respostes bàsiques de l’informe.

Hi ha legitimitat per a fer una consulta sobre el futur polític de Catalunya?

Sí. L’informe presenta dades demoscopiques segons les quals un 75 per cent dels votants estan a favor i presenta també onze arguments de la tradició i legislació democràtica que li donen sentit.

Què s’ha de preguntar als ciutadans?

L’informe planteja diverses possibilitats però acaba recomanant una pregunta directa i única sobre la independència de Catalunya. La pregunta, però, ha de ser redactada de la manera més neutral possible.

Quin instrument jurídic es pot usar per a fer la consulta?

L’informe identifica cinc vies possibles dins l’actual ordenament polític que podrien servir per a fer una consulta legal. En cas que totes elles fracassin per l’oposició de l’estat el consell proposa unes eleccions plebiscitàries.

Qui votaria en la consulta?

L’informe proposa que els ciutadans de Catalunya majors de setze anys.

Quin resultat caldria aconseguir?

El vot de la meitat del cens més un seria un quòrum suficient i un resultat de la meitat dels votants més un serien un resultat suficient.

En el cas que sigui necessari com es farien unes eleccions plebiscitàries?

El president de la Generalitat pot convocar eleccions i no necessita cap permís per a fer-ho. Si les convoca els partits que ho vulguin s’hi podrien presentar amb un programa que inclogués la proclamació immediata pel parlament de la independència. Si guanyen, el parlament votaria la independència després de constituir-se.

Espanya podria impedir una declaració d’independència unilateral?

Com a recurs extrem Espanya podria anul·lar l’autonomia o implantar un estat militar però això ja situaria el debat en un altre nivell, no jurídic sinó polític. I tindria conseqüència internacionals clares. Catalunya hauria d’adreçar-se a la Unió Europea i a la comunitat internacional

Quan s’hauria de fer la consulta?

El consell proposa que es faci entre el 24 d’agost i el 31 de desembre. En cap cas s’hauria de fer l’11 de setembre, perquè es consideraria una data tendenciosa a favor del sí i el mateix consell opina que cal tenir en compte que el referèndum escocès és previst per al 18 de setembre. Entèn per això que el referèndum català hauria de ser entre el 24 d’agost i el 18 de setembre o ja a partir de finals de desembre o al 2015 per a impedir que el resultat escocès l’afecti.

Qui supervisaria la celebració de la consulta?

El consell proposa la creació d’una Sindicatura Electoral de Catalunya, responsable de la consulta.

L’informe és vinculant?

No. L’informe és consultiu només però és evident que tindrà un pes enorme en la decisió final del govern. 

De Luna, Rivera, Gafo

Nació Digital: De Luna, Rivera, Gafo.

De Luna, Rivera, Gafo

Bernat Ferrer | Actualitzat el 20/07/2013 a les 23:59h
Llanos de Luna i Albert Rivera entraven a la sala rient i conversant alegrement. Tot un presagi. A la presentació de la Marca España a Barcelona, fa menys d’un mes, hi havia caspa. Força caspa. Molta caspa. Aquell tipus d’empresari que veu en Gay de Montellà tot un referent a seguir, vaja. Suposo que el pobrissó d’en Juan Carlos Gafo devia ser-hi. Llavors no pintava gaire cosa. La mateixa cosa que pinta la Marca España en la promoció dels productes catalans, de fet.

L’Alt Comissionat per a la Marca España, Carlos Espinosa de los Monteros, ens va intentar convèncer que l’Estat està fent esforços arreu del món per associar Espanya a tradició i modernitat, a solidesa i solidaritat. I, també, a diversitat. Sí, sí, a diversitat. Diversitat… de fauna. Diversitat… de flora. Diversitat… de climes. De la diversitat cultural o lingüística, pràcticament ni mu. De los Monteros no va creure ni necessari mirar de caure simpàtic als empresaris barcelonins fent alguna referència al català. Potser va creure que, amagant la catalanofòbia dels seus col·laboradors, ja feia prou. Espanya és España, que quedés ben clar. I De Luna i Rivera somreien amablement.

En un atac de gosadia, qui els escriu va gosar preguntar-li a De los Monteros en què beneficiava la Marca España a un producte fa uns anys tan espanyol com el cava català. Descol·locat, tan sols va saber dir que feia uns dies havia brindat amb cava amb els seus companys de despatx. Una resposta de nivell còsmic. Aquell dia, Gafo devia haver alçat la copa, suposem. Potser es va ennuegar. Potser va escopir. En tot cas, ara ha tingut els seus cinc minuts de glòria que ens va prometre en Warhol. “No merecen nada“, ens diu. Quin nivellàs, l’Estat. Salut, company.

‘Catalans de merda, no es mereixen res’, diu el director adjunt de la Marca España – VilaWeb

‘Catalans de merda, no es mereixen res’, diu el director adjunt de la Marca España – VilaWeb.Dissabte  20.07.2013  20:46

‘Catalans de merda, no es mereixen res’, diu el director adjunt de la Marca España

Arran de la gran xiulada a l’himne espanyol en els mundials de natació

‘Catalans de merda. No es mereixen res’, va piular ahir a Twitter Juan Carlos Gafo, director adjunt de l’oficina de la ‘Marca España’, que depèn del govern espanyol. Gafo va fer aquest comentari divendres al vespre, quan una bona part del públic present al Palau Sant Jordi de Barcelona en la inauguració dels mundials de natació va xiular l’himne espanyol. Avui, després de rebre moltes crítiques a Twitter ha fet un piulet més, en què demana comprensió: ‘Respecte total, però comprèn el l’emprenyada quan s’inaugura un mundial. Jo mai no xiularia l’himne català.’

Aquests són els tuits que ha fet:

Gafo és diplomàtic i militar espanyol, amb tasques en oficines diplomàtiques de Jerusalem, a l’Iran i a l’Argentina. Ha estat director d’organismes humanitaris en l’Oficina de Drets Humans de la secretaria general de política exterior. Entre el 2004 i el 2008 fou director de protocol de la presidència del govern espanyol, i entre el 2998 i el 2012, ambaixador al Líban. Des de l’octubre del 2012 és el director adjunt de l’oficina de l’Alt Comissionat del govern d’Espanya per a la Marca España.