La Diputació de Barcelona també aprova la declaració de sobirania – VilaWeb

La Diputació de Barcelona també aprova la declaració de sobirania – VilaWeb.

Dijous  31.01.2013  16:30

La Diputació de Barcelona també aprova la declaració de sobirania

Amb els vots de CiU, ERC i ICV-EUiA · PSC i PP hi han votat en contra

La Diputació de Barcelona ha aprovat aquest dijous la declaració de sobirania que ja va avalar el Parlament de Catalunya, amb el suport de CiU, ERC i ICV-EUiA. El PSC i el PP han votat en contra, mantenint la mateixa posició que a la cambra catalana. D’una altra banda, el president de la Diputació, Salvador Esteve, ha explicat després del ple que no hi havia hagut cap ruptura en el pacte de govern entre CiU i el PP, tot i que hi haurà una decisió ‘imminent’ al respecte.

Així, avui s’han ratificat les dues vice-presidències del PP a l’ens. ‘Avui no hi ha hagut cap ruptura del pacte, ni n’hi haurà’, ha dit Esteve, que, tanmateix, ha reconegut que hi haurà una decisió ‘imminent’ fruit del ‘context polític general’.

Mercè Conesa, vice-presidenta quarta de la institució i batllessa de Sant Cugat del Vallès,  va dir la setmana passada que donava per trencat el pacte de govern amb el PP. En declaracions a Cugat.cat, Conesa va apuntar que la millor opció de futur era que CiU governés en minoria amb pactes esporàdics.

La declaració de sobirania, també a la Diputació de Barcelona

CiU, ICV i ERC han presentat la declaració de sobirania, que ha estat aprovada per majoria absoluta. Finalment, els diputats del PP i els del PSC hi han votat en contra. Els socialistes, doncs, han actuat de la mateixa manera que ho van fer al Parlament. Hi havia la incògnita del sentit del seu vot, tenint en compte que dimarts sis diputats socialistes dels set que hi ha a Girona hi van votar a favor, en un altre acte de rebel·lia contra les consignes de la direcció del partit. Finalment, el PSC de Girona va acabar deixant llibertat de vot als seus diputats. Dies abans, els diputats provincials socialistes de Lleida s’havien negat a votar contra una moció de suport a la declaració de sobirania. I encara més: el cap del grup municipal a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, va dir abans-d’ahir que ell hauria votat a favor de la declaració. Martí, tanmateix, no és diputat provincial.

Noticia L’Hospitalet – lhdigital.cat – CiU demanarà al Ple que la ciutat commemori la signatura del tractat de L’Hospitalet

Noticia L’Hospitalet – lhdigital.cat – CiU demanarà al Ple que la ciutat commemori la signatura del tractat de L’Hospitalet.

  • CiU demanarà al Ple que la ciutat commemori la signatura del

Enviar Aquesta Notícia Per E-MailImprimir Aquesta Notíciapolitica 31. 01. 2013

CiU demanarà al Ple que la ciutat commemori la signatura del “tractat de L’Hospitalet”

El document assentava les bases per desplegar els acords del tractat d’Utrecht

Tot i que no està clar si l’escenari va ser la Casa dels Finestrals Gotics o bé la casa Espanya, és un fet documentat que la ciutat de L’Hospitalet va tenir un paper rellevant en els fets històrics que van desembocar en l’onze de setembre de 1714. Aquí es va signar l’anomenat “tractat de L’Hospitalet.”

El 22 de juny de 1713 es van reunir a L’Hospitalet el compte de Königsegg i el general Ceba Grimaldi, representants de Carles VI i de Felip V, respectivament. Entre tots dos van acordar els termes de la sortida de les tropes lleials als Àustria dels territoris de l’Aragó, abandonant d’aquesta manera al a seva sort a aquells que havien defensat la causa antiborbònica, fins que l’onze de setembre de 1714 les tropes de Felip V van entrar a la ciutat de Barcelona, amb un resultat prou conegut.

Amb l’objectiu de reconèixer el paper i la transcendència de la ciutat de L’Hospitalet en aquests fets històrics, el grup municipal de Convergència i Unió presentarà al proper ple municipal, a finals del mes de febrer, una moció instant a tots els grups del consistori a organitzar diversos actes commemoratius.

“Volem que tots els grups municipals es comprometin en la commemoració i la divulgació d’aquests fets, poc coneguts per la ciutadania en general. Per això demanarem la implicació no només dels grups polítics, sinó també dels agents culturals i educatius. Pensem que és un fet prou important i que ens dona l’oportunitat de parlar i donar a conèixer la història i la importància de la nostra ciutat” ha dit la portaveu municipal de CiU, Meritxell Borràs.

L’any 2010 la historiadora Clara Álvarez Jáuregui va fer una recerca sobre aquests fets gràcies a una de les beques que concedeix el Museu d’Història de L’Hospitalet, amb el títol ‘L’Hospitalet durant la Guerra de Successió: El Conveni de L’Hospitalet de 1713’.

Es presenta el manifest per una Catalunya independent sense armes – VilaWeb

Es presenta el manifest per una Catalunya independent sense armes – VilaWeb.

Dimecres  30.01.2013  14:00

Es presenta el manifest per una Catalunya independent sense armes

Lluís Llach, Joel Joan, Sergi López, Teresa Forcades, entre el centenar de signants del text, que s’ha presentat avui

Més d’un centenar de personalitats catalanes s’han adherit al manifest ‘Catalunya per la seguretat humana i la pau‘, impulsat pel Col·lectiu Pau i Treva i presentat avui a Barcelona. Neix arran de ‘la possibilitat real que Catalunya esdevingui un estat independent’, i per contribuir a la definició futura del país. Els promotors i els signants defensen que el nou estat català no tingui exèrcit.

Entre els signants, hi ha Lluís Llach, Jaume Cabré, Joel Joan, Armand de Fluvià, Teresa Forcades, Sergi López, Nora Navas, Arcadi Oliveres, Albert Om, Marina Rossell, Antoni Sansalvadó, Maria del Mar Bonet, Jaume Sobrequés i Josep Maria Terricabras.

Els impulsors diuen que volen contribuir al debat ‘en base a la constatació que Catalunya té una arrelada cultura a favor del diàleg, el respecte i la cooperació entre pobles’ i que ‘la cultura de pau és un tret identitari propi’. Consegüentment, creuen que en aquest estat que ha de néixer ‘no cal reproduir estructures obsoletes i negatives, com ho són els exèrcits, i cal optar de manera decidida per la seguretat humana i la pau’.

El manifest s’ha presentat a la seu del Col·legi de Periodistes de Barcelona, en un acte que forma part de la commemoració de la mort de Gandhi, el 30 de gener del 1948. Les encarregades de llegir el text han estat Lídia Pujol i Txe Arana. Tot segut, Pepe Beúnza, primer objector de consciència per motius polítics, i Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia de la UdG, han conversat sobre la no-violència i la cultura de la pau per construir la Catalunya independent. El text del manifest es lliurarà als diputats del Parlament de Catalunya.

Barcelona, decisiva per al suport del municipalisme a la independència – VilaWeb

Barcelona, decisiva per al suport del municipalisme a la independència – VilaWeb.

 

Dimecres  30.01.2013  06:00

Barcelona, decisiva per al suport del municipalisme a la independència

Vila d’Abadal demana a ICV i PSC que en facilitin l’adhesió a l’AMI · Cap de les deu ciutats amb més habitants del Principat no hi és adherida · El suport als partits sobiranistes augmenta en les darreres eleccions a les ciutats més grans, però no n’hi ha prou

Barcelona votarà l’1 de març, a proposta d’Unitat per Barcelona, l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), amb un resultat encara incert. La pressió recau, sobretot, en els regidors d’Iniciativa, que poden fer decantar la balança. Precisament ahir, el president de l’AMI, Josep Maria Vila d’Abadal, va demanar a Iniciativa, que hi té cinc regidors, i al PSC, que n’hi té onze, que en facilitessin aquesta adhesió. D’aquests setze regidors, sumats ambdós partits, n’haurien de sortir cinc d’afirmatius.

El PSC de Barcelona ja va dir fa setmanes que hi votaria contra. Ara, la importància d’aquesta votació és evident per a tothom. En cas d’adherir-s’hi, Barcelona marcaria un punt d’inflexió en el suport del municipalisme a la independència perquè, tot i que la implantació de l’AMI al territori és molt alta, en termes absoluts de població no ho és pas tant. I l’adhesió de Barcelona capgiraria les xifres radicalment.

Cap dels deu municipis més grans del Principat no s’ha adherit a l’AMI

Gairebé el 70% dels municipis del Principat formen part de l’AMI (646 de 947), però tan solament un 35% de la població viu als municipis adherits. De fet, cap dels deu municipis més grans del Principat no en forma part. I dels quinze primers, només tres: Girona, Sant Cugat del Vallès i Manresa. Si Barcelona s’hi adherís, la població del Principat representada a l’AMI passaria a ser del 72,7%.

Iniciativa, decisiva

La composició del plenari en aquests ajuntaments, que són també els únics deu del Principat que tenen més de cent mil habitants, fa que l’adhesió a l’AMI hi sigui complicada, perquè a tots –llevat de Mataró i Barcelona– PSC i PP sumen més de la meitat dels regidors. A Mataró són els tres regidors de Plataforma per Catalunya que impedeixen que es pugui aprovar la moció d’adhesió a l’AMI.

Per tot plegat, tan sols a Barcelona, el municipi amb més població, hi ha la possibilitat d’aprovar l’adhesió. Les xifres són clares: els 14 regidors de CiU i els 2 d’Unitat per Barcelona hi voten molt probablement a favor; els 11 del PSC i els 9 del PP hi voten molt probablement contra; i els 5 d’Iniciativa hi podrien votar a favor. Aquesta aritmètica plenària situa Iniciativa en una posició decisiva.

El PSC, cada vegada amb més presència a l’AMI

Això sí, aquí s’ha considerat que els regidors del PSC votarien contra l’adhesió a l’AMI, sobretot en aquests deu municipis, els més grans del Principat. Però és una hipòtesi que no necessàriament s’ha de complir sempre i que, de fet, no s’ha complert en força ajuntaments governats pel PSC. En concret, hi ha setanta municipis adherits a l’AMI que són governats pel PSC, quaranta-quatre dels quals amb majoria absoluta. Vila d’Abadal es va reunir precisament ahir al Parlament amb el primer secretari dels socialistes, Pere Navarro, per demanar-li suports socialistes a l’AMI.

Segons que va dir Vila d’Abadal en sortint de la reunió, Navarro no s’hi va negar en rodó i el diàleg va ser constructiu. Amb tot, després del vot negatiu dels socialistes a la declaració de sobirania al parlament, pràcticament ningú no confia en cap gest per part de la cúpula del PSC en favor de l’AMI, sinó més aviat al contrari. Ara, la reunió tingué un detall interessant: Navarro hi va anar acompanyat, entre més batlles socialistes, de Xavier Vilamala, de Sant Hipòlit de Voltregà, un dels ajuntaments governats pel PSC adherits a l’AMI. 

El tomb sobiranista no es reflecteix als ajuntaments

Per una altra banda, la composició dels plens dels municipis més grans, derivada de les eleccions municipals del 2011, no necessàriament reflecteix el sentiment dels ciutadans. De fet, si s’analitzen els resultats de les darreres eleccions al parlament, sis d’aquests deu municipis van tenir un vot majoritàriament sobiranista: Barcelona, Terrassa, Sabadell, Lleida, Mataró i Reus, contràriament a allò que ens indica la composició dels plens municipals. Ho podeu veure en aquest mapa del sobiranismeelaborat per VilaWeb a partir dels resultats de les eleccions. És a dir, el tomb sobiranista que ha viscut el país aquests darrers mesos, accentuat arran de la gran manifestació de l’Onze de Setembre, encara no és visible als ajuntaments. Heus-ne ací les xifres.

Barcelona
Habitants: 1.619.337
Composició del ple: CiU (14), PSC (11), PP (9), ICV (5), UxB (2)
Resultat al mapa del sobiranisme: sobiranista

L’Hospitalet de Llobregat
Habitants: 258.642
Composició del ple: PSC (13), PP (6), CiU (4), ICV (2), PxC (2)
Resultat al mapa del sobiranisme: unionista

Badalona
Habitants: 219.786
Composició del ple: PP (11), PSC (9), CiU (4), ICV (3)
Resultat al mapa del sobiranisme: unionista

Terrassa
Habitants: 213.697
Composició del ple: PSC (11), CiU (9), PP (4), ICV (3)
Resultat al mapa del sobiranisme: sobiranista

Sabadell
Habitants: 207.721
Composició del ple: PSC (13), CiU (5), ICV (4), PP (3), Entesa (2)
Resultat al mapa del sobiranisme: sobiranista

Tarragona
Habitants: 140.184
Composició del ple: PSC (12), CiU (7), PP (7), ICV (1)
Resultat al mapa del sobiranisme: unionista

Lleida
Habitants: 138.416
Composició del ple: PSC (15), CiU (6), PP (6)
Resultat al mapa del sobiranisme: sobiranista

Mataró
Habitants: 123.868
Composició del ple: CiU (8), PSC (8), PP (5), PxC (3), ICV (2), CUP (1)
Resultat al mapa del sobiranisme: sobiranista

Santa Coloma de Gramenet
Habitants: 120.824
Composició del ple: PSC (12), PP (5), ICV (3), PxC (3), GG (2), CiU (2)
Resultat al mapa del sobiranisme: unionista

Reus
Habitants: 106.709
Composició del ple: CiU (10). PSC (8). PP (6), ARA (2), CUP (1)
Resultat al mapa del sobiranisme: sobiranista

Escòcia canvia la pregunta del referèndum – VilaWeb

Escòcia canvia la pregunta del referèndum – VilaWeb.

 

Dimecres  30.01.2013  12:59

Autor/s: ACN

Escòcia canvia la pregunta del referèndum

Quedarà així: ‘Escòcia hauria de ser un país independent?’ · Se’n suprimeix l’encapçalament: ‘Esteu d’acord que…’

‘Escòcia hauria de ser un país independent? Sí o no?’ Aquesta és la nova pregunta que la comissió electoral d’Escòcia proposa per al referèndum del 2014. La qüestió és lleugerament diferent de la formulada de bon començament pel govern d’Alex Salmond –‘Esteu d’acord que Escòcia hauria de ser un país independent?’–, però ja ha rebut el vist-i-plau de l’executiu, i el març ha de ser aprovada definitivament al parlament. Avui la comissió electoral ha publicat les recomanacions sobre el referèndum, i ha remarcat que el llenguatge de la pregunta és clar, simple i fàcil.

El president de la Comissió Electoral a Escòcia, John McCormick, ha explicat que la recomanació, acceptada immediatament pel govern de Salmond, pretén que la pregunta sigui tan neutral com es pugui. ‘Hem posat a prova rigorosament la pregunta proposada, parlant amb gent de tot Escòcia. Qualsevol pregunta d’un referèndum ha de ser, i semblar, neutral. La gent ens deia que els semblava que “està d’acord” podia implicar que alguns votants optessin pel sí’, ha dit. 

La vice-primera ministra escocesa i encarregada del referèndum, Nicola Sturgeon, ha celebrat les recomanacions de la Comissió Electoral, un organisme que depèn directament del parlament britànic. ‘Estic contenta de confirmar que acceptarem les seves recomanacions completament’, ha dit. ‘Estic especialment satisfeta amb la conclusió de la Comissió Electoral sobre la pregunta. Estic disposada a acceptar el canvi que recomana’, ha afegit. 

Sturgeon ha confirmat que el govern presentaria aquesta pregunta al parlament d’Edimburg el mes de març integrada en la llei del referèndum. ‘El parlament escocès prendrà la decisió final sobre la pregunta exacta en la deliberació sobre la llei del referèndum, cosa que reforça que aquest referèndum serà totalment dissenyat a Escòcia’, ha destacat. Tanmateix, no perilla pas que el debat modifiqui aquesta última versió de la pregunta, car l’SNP d’Alex Salmond té majoria absoluta per aprovar la llei sense la resta de partits i, a més, els unionistes probablement també voldran seguir la recomanació de la Comissió Electoral. 

La comissió també ha recomanat que el govern escocès i el britànic ‘aclareixin’ què significarà per al país votar sí o votar no i quin procés se seguirà immediatament després de la consulta. ‘La gent entén que significa un “país independent”, és a dir, separat del Regne Unit. Però volen informació clara abans de votar sobre què passarà després del referèndum. Per això demanem al govern britànic i escocès que ofereixin claredat i garanteixin que els votants reben la informació’, ha explicat McCormick.

Nació Digital: Comença la rebel·lió empresarial contra Gay de Montellà

Nació Digital: Comença la rebel·lió empresarial contra Gay de Montellà.

Comença la rebel·lió empresarial contra Gay de Montellà

Dues associacions s’arrengleren contra l’acte ‘Anem per feina’ convocat per Foment del Treball i a favor de l’exercici del dret a decidir

El president de la patronal Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, durant una entrevista amb l’ACN Foto: ACN

L’acte empresarial ‘Anem per feina‘, impulsat per Foment del Treball amb la intenció de demanar al Govern de la Generalitat que aparqui el procés sobiranista i se centri en la sortida de la crisi ha remogut les aigües empresarials. De moment, dues associacions ja han fet sengles comunicats en els que lamenten la intencionalitat de l’acte convocat pel 14 de febrer a Barcelona.

D’una banda, l’Associació Catalana d’Executius, Directius i Empresaris (ACEDE) ha lamentat que l’esmentat acte, impulsat per la patronal presidida per Joaquim Gay de Montellà, no contempli en cap dels seus punts un “suport explícit” a la voluntat expressada pel  Govern de la Generalitat de Catalunya de “treballar per fer possible la convocatòria d’una consulta que permeti als catalans i catalanes decidir el seu futur com a poble” i considera que la intenció d'”anar per feina” que reclama l’acte, “no té perquè estar renyida amb la defensa del dret a decidir”, entès com a “dret democràtic i universal inherent a tots els pobles” segons ACEDE.

Una segona entitat, l’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès (ADEG), tot i no citar explícitament l’acte, ha emès un comunicat en què es posiciona clarament a favor del dret a decidir, tot considerant que en l’actual context “el dret a
decidir ha d’esdevenir un element determinant” del procés que viu Catalunya, que ha de ser “democràtic, en diàleg permanent amb la comunitat internacional i, molt especialment, en el marc de la Unió Europea”. Així mateix, aquesta associació empresarial apunta que “ni el marc polític i jurídic actual, ni cap condicionant històric i altres dogmes poden imposar-se a la voluntat sobirana de tot un poble”.

Els posicionaments d’ACEDE i ADEG se sumen a la crida que ha fet el Cercle Català de Negocis, que ha demanat a tots els seus associats que participin a l’acte ‘Anem per feina’ per evitar que esdevingui “un acte polític en contra de la voluntat majoritària del poble”.

Nació Digital: Santiago Vidal: «Catalunya té dret a l’autodeterminació»

Nació Digital: Santiago Vidal: «Catalunya té dret a l’autodeterminació».

Gemma Aguilera | Actualitzat el 30/01/2013 a les 18:08h

Santiago Vidal: «Catalunya té dret a l’autodeterminació»

El jutge de la Sala Penal de l’Audiència de Barcelona reconeix que parlar català en un jutjat “li complica la vida al ciutadà”

“Catalunya té dret a l’autodeterminació”. Sense matisos, el jutge de la Sala Penal de l’Audiència de Barcelona Santiago Vidal ha assegurat que atenent al pacte internacional de drets civils i polítics i la carta de Nacions Unides, Catalunya té dret a esdevenir un Estat: “Fins a quin punt un estat pot impedir que una part del seu poble decideixi un futur diferent del de l’altra majoria? Això ha passat, des del 1900, catorze vegades a Europa. I sempre s’ha fet pacíficament”. Santiago Vidal ha fet aquestes declaracions al programa ‘Al cap del dia’, de la Xarxa Audiovisual Local (XAL), on ha remarcat que “si bé quan es van redactar aquestes declaracions s’estava pensant en el procés de descolonització i Catalunya no és jurídicament una colònia d’Espanya, hi ha determinats aspectes que ens ho fan pensar”.

Preguntat per si caldria desbordar les lleis estatals que impedeixen exercir aquest dret, Santiago Vidal respon que “el procés històric que ha endegat Catalunya s’ha de fer d’acord amb la legalitat, però la clau de volta és d’acord a quina legalitat? La internacional o l’espanyola? Els polítics han de saber prendre la decisió adequada. Jo penso que s’ha de fer d’acord amb la legislació internacional, perquè des del meu punt de vista sempre està per sobre de la local, en aquest cas, l’espanyola”, argumenta el jutge.

Copiar el model alemany

Vidal encara va més enllà i reclama que s’aprofiti l’oportunitat per reformar el sistema judicial si s’acaba construint un nou estat: “Avui no existeix un poder judicial català, tenim un poder legislatiu i executiu limitat. Per tant, si s’obre la porta a la creació d’un nou poder judicial català, el que no hem de fer, això ho tinc clar, és copiar el model judicial espanyol, hem de copiar el model alemany”.

El jutge de l’Audiència de Barcelona també ha reconegut que la justícia catalana té un altre problema important a banda de la lentitud que també es produeix a tot l’estat, i és que “a més a més és una justícia en castellà, quan hauria de ser una justícia en català, que és la llengua del territori, o com a mínim en tots dos idiomes”. En aquest sentit, Santiago Vidal sentencia que “parlar català en un jutjat et complica la vida, però no és prou decisiu com perquè si tens la raó te la prenguin. No gosaria dir en tots els casos, però en un 90% els ho puc garantir”.

SIG polític Catalunya 2012: cartografia del vot independentista i unionista – MARC BELZUNCES

Els blocs de VilaWeb – MÉSVilaWeb.

marcbel | SIG/GIS i Google Earth | dimecres, 30 de gener de 2013 | 13:19h
(Segon apunt de la sèrie d’anàlisi dels resultats electorals de les eleccions 25N, que va començar amb l’apunt sobre la distribució del vot a partits.)

Fins ara, la distribució territorial del vot independentista i unionista a Catalunya havia estat una estimació a partir d’enquestes, amb la incertesa que comporta. Tanmateix, a les darreres eleccions es va votar per primer cop a la història en clau independentista, amb tot els matisos que es vulguin. Això permet fer una cartografia acurada dels resultats per extreure’n les conclusions que pertoquin.

Metodologia

S’han obtingut de l’Idescat els resultats electorals municipalitzats de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Us podeu descarregar les dades utilitzades.

S’hi han afegit les coordenades de cada municipi proporcionades per l’ICC. S’hi ha fet un sistema SIG amb totes les dades i s’ha procedit a una interpolació entre els punts per tal d’obtenir un ràster amb dades contínues, mitjançant una tècnica d’interpolació IDW (Distància Inversa Ponderada).

Com a vot independentista he considerat la suma del vot (en tant per cent) als partits que han defensa un Sí a la independència: CiU, ERC i CUP. Com a vot unionista he considerat la suma del vot (en tant per cent) dels partits que han defensat un No a la independència: PSC, PP i Cs. ICV no ha expressat una posició clara al respecte (en la seva particular versió de la puta i la ramoneta). Per tant, no considero la posició dels partits en relació a la consulta, no es tracata de cartografiar el suport a la consulta, sinó la posició en relació a l’independentisme/unionisme.

Els mapes són qualitatius. Per a cada partit polític el màxim valor (tant per cent de vots) es representa en vermell i el mínim (tant per cent de vots) en blau, amb una gradació vermell-taronja-groc-blau. La gradació del color en aquest cas és linial entre el màxim i el mínim.

Cens electoral i abstenció

Per contextualitzar-ne els resultats, convé tenir en ment la distribució del cens electoral i l’abstenció:

Cens electoral 2012

Abstenció 2012

Distribució del vot independentista

Com he dit, el vot al Partit Independentista és la suma del vot a CiU, ERC i CUP. Un vot majoritari a Catalunya. La seva distribució és:

Independentistes 2012

El partit independentista obté el mínim suport (+16%) a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, la costa que els uneix, i la Vall d’Aran. Per contra, obté valors molt elevats (+80%) a l’interior del país.

Distribució del vot unionista

Com he dit també, el vot al Partit Unionista és la suma del vot a PSC, PP i Cs. Són partits que han expressat clarament que s’oposen a la independència de Catalunya i que hi promouran un vot negatiu. És un vot minoritari a Catalunya. La seva distribució és:

El Partit Unionista té el màxim suport al Montsià, a Tarragona, a la Vall d’Aran i a l’àrea Metropolitana de Barcelona (però no a Barcelona ciutat). En bona part del país té un suport proper al 0%. Convé recordar que el suport mínim del Partit Independentista és del 16,7%.

Majories independentista-unionista

Un cop sabem la distribució del vot independentista i unionista, interessa saber on és majoria cada partit. En aquest cas he utilitzat el termes municipals i poso en blau quan el partit independentista supera a l’unionista, i en vermell a l’inrevès. Majoria relativa o absolut, no necessàriament han d’arribar al 50%, sino que se superin respectivament (recordeu l’abstenció d’ICV).

Ara ja sabem concretament on té majoria cada opció. L’unionisme és fort en una part minoritària del territori, però cal teni en compte que és la més poblada, a excepció de la Vall d’Aran.

Majories absolutes

Ara bé, cal dir que en diversos municipis la majoria és per poc. Així, convé saber en quins municipis cada opció té majoria absoluta, i en quins la cosa és més ajustada i depèn dels indecisos. Ho represento en aquest mapa:

En blau fosc majoria absoluta independentista, en blau pàlid majoria relativa. En vermell la majoria absoluta unionista, i en groc la majoria relativa. Com s’hi veu, els veritables feus unionistes són menys i aïllats. Per contra, els veritables feus independentistes abasten tot un continu en el país, tot i que a les zones més poblades i en contacte amb les zones unionistes el seu suport disminueix.

Google Earth

Podeu consultar les dades de les majories al Google Earth amb aquest fitxer. En clicar a cada municipi us sortirà una taula amb totes les dades. Entre d’altres, al final de tot trobareu:

Pinde: correspon a la suma, en tant per cent, dels vots CiU, ERC i CUP (Partit Independentista)
Punio: correspon a la suma, en tant en per cent, dels vots PSC, PP i Cs (Partit Unionista)

Majories Finals 2012

Barcelona

Tarragona

TarragonaDetall