Javier Tebas: “Si Catalunya s’independitza, el Barça no jugarà la Lliga”

Javier Tebas: “Si Catalunya s’independitza, el Barça no jugarà la Lliga”.

 

31/07/2014
Javier Tebas: “Si Catalunya s’independitza, el Barça no jugarà la Lliga”
El president de la LFP assegura que “Catalunya sempre serà Espanya”
Bernat Vilaró
El president de la Lliga de Futbol Professional (LFP), Javier Tebas, afirma que “si Catalunya s’independitza, el Barça no jugarà la Lliga”, en una entrevista que publica avui el diari esportiu ‘As’. Tot i que en un primer moment diu que “sobre fets impossible no m’agrada especular”, Tebas assegura que “Catalunya serà sempre Espanya”.

“Si Catalunya algun dia no és Espanya serà quelcom diferent. S’haurà de dir d’alguna altra manera. I no em preocupa només el Barça, sinó també el Nàstic, el Girona, l’Espanyol, el Llagostera, el Sabadell”, continua el president de la LFP.

Segons explica en l’entrevista, “si la llei de l’Esport continua sent la mateixa que tenim avui, [els equips catalans] no podrien competir en la nostra Lliga. Caldria modificar aquesta llei”, afegeix.

I Andorra?

Sobre l’Andorra, equip fundat el 1957 que juga al grup XVII de la Tercera Divisió, “juga en les nostres competicions perquè la llei estableix especialment aquesta circumstància. Per això hi ha una disposició addicional”, continua el president de la LFP.

D’aquesta manera, “el Barça no podria competir a la Lliga espanyola a no ser que hi hagi un acord interestatal”, conclou Tebas.

Camp Nou

Senyera gegant al Camp Nou

Per què Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda són els estats menys corruptes del món? – VilaWeb

Per què Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda són els estats menys corruptes del món? – VilaWeb.

 

Dimecres  06.02.2013  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Per què Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda són els estats menys corruptes del món?

Analitzem els factors, identificats en estudis internacionals, que afavoreixen el bon govern d’aquests països

Men?ame

Any rere any, Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda ocupen les millors posicions en l’Índex de la percepció de la corrupció, que publica l’organització Transparència Internacional. Aquests quatre països, doncs, poden ser considerats els menys corruptes del món. Però, a banda l’interès propi de la classificació de l’índex, paga la pena de mirar d’entendre quins factors hi allunyen la corrupció. Per identificar-los, hem pres de referència estudis d’experts en la lluita contra la corrupció i n’hem extret les principals conclusions.

Lleis eficients i robustes

Els països menys corruptes tenen una tradició legislativa forta, que es remunta molts decennis enrere. L’estructura legislativa té una orientació bàsica, acordada i respectada pels partits parlamentaris. Això evita que l’alternança governamental malmeti l’estabilitat de les lleis més significatives contra la corrupció. Per exemple, la primera llei de llibertat de premsa finlandesa és del 1919. I aquest és un dels aspectes fonamentals del rigor democràtic: garantir una bona informació als ciutadans. Un altre exemple de la tradició legal d’aquests països és el principi d’accés públic als documents oficials de Suècia, que data del 1766. Per tant, la continuïtat i la tradició legal a favor de la transparència és un factor fonamental en la lluita contra la corrupció.

Les dones al poder

Alguns estudis del Banc Mundial demostren la correlació entre la presència femenina als parlaments i als principals llocs de poder dels estats i els nivells baixos de corrupció, associats a una cultura de govern transparent. Alguns experts estableixen un vincle clar entre la igualtat de sexes i la prevenció de la corrupció. Cal observar com les dones han tingut un paper preeminent en l’administració pública finlandesa des de fa molts anys. Per exemple, el 1906 Finlàndia va esdevenir el primer país del món de garantir el dret de vot de les dones i el de ser elegides. De fet, encara ara és el país amb més representació parlamentària femenina del món.

Poca desigualtat econòmica

La corrupció baixa quan els sous d’un país són adequats i les desigualtats d’ingressos són reduïdes. La lògica que expliquen els experts és la següent: com més alts són els ingressos, més gran és la satisfacció laboral, i això fa caure la propensió a acceptar suborns. La reducció de la distància entre nivells salarials fa disminuir la cobdícia econòmica en el desenvolupament professional, també dels funcionaris i dels polítics. En el cas dels quatre països menys corruptes del món, les diferències salarials en les estructures de l’administració pública són relativament petites. A més, aquesta política de sous adequats és reforçada per sistemes de fiscalitat progressiva i un sistema de pensions de la seguretat social anivellador.

Més rics, menys corruptes

Si hom agafa l’índex de la percepció de la corrupció i anota els trenta primers estats de la llista i els trenta darrers, pot comprovar com els dos grups resultants es corresponen majoritàriament amb els països més rics del món i els més pobres (en renda per càpita). Se n’infereix que la corrupció i, especialment, la percepció que en tenen els ciutadans creix en les situacions de pobresa, vinculada a problemes econòmics i polítics estructurals dels estats.

Administració amb pocs nivells burocràtics

Un altre factor que evita la corrupció és una estructura pública àgil i amb pocs nivells administratius. La simplicitat de les estructures polítiques propicia la transparència i el control de les decisions per la facilitat d’accés a tots els nivells polítics i funcionarials. A més, hom considera que un grau generós d’autonomia municipal també afavoreix el bon govern, perquè facilita la proximitat i la participació real dels ciutadans. Juntament amb l’estructura administrativa lleugera, també s’identifica com un factor favorable establir un sistema col·legiat de presa de decisions a tots els nivells.

Transparència, supervisió i control

Com apuntàvem més amunt, un sistema de presa de decisions polítiques transparent és fonamental per a evitar la corrupció. Els països menys corruptes tenen una política de transparència i accés a la documentació oficial ben delimitada per les lleis. Per exemple, Suècia és un dels països més ben situats en l’Índex de pressupost obert. Dinamarca, Finlàndia, Nova Zelanda i Suècia són països que promouen el màxim accés públic a la informació oficial, a més de la participació dels ciutadans en el procés d’elaboració del pressupost dels governs. 

Alfabetització completa

Finalment, un nivell avançat d’alfabetització és un altre agent anticorrupció. Els quatre països capdavanters en el bon govern tenen uns índexs d’alfabetització que ronden el 100%. Aquestes bones marques són el fruit d’un esforç ambiciós i sistemàtic per millorar el sistema educatiu, reflectit en els pressupostos dedicats a l’ensenyament en aquests països.

Tot amb tot, aquesta llista de factors que afavoreixen l’absència de corrupció és tan sols una síntesi dels que són coincidents en els estudis i els informes consultats. N’hi ha molts més que segurament tindrien un impacte prou evident a casa nostra. Per exemple, hom considera fonamental de dotar-se d’un bon sistema electoral que trenqui l’actual partitocràcia, amb llistes obertes i circumscripcions petites i ben territorialitzades. També s’apunta sovint que cal renovar de cap a cap el sistema de finançament dels partits.

Men?ame

Arcadi Oliveres: “No trobo a Jordi Pujol una voluntat de lucre”

Arcadi Oliveres: “No trobo a Jordi Pujol una voluntat de lucre”.POLÍTICA

30/07/2014
HERÈNCIA
Arcadi Oliveres: “No trobo a Jordi Pujol una voluntat de lucre”
L’economista i dirigent de Procés Constituent diu que “a la vida no es pot mirar tan sols un fet”
Bernat Vilaró
L’economista i activista de Procés Constituent Arcadi Oliveres ha valorat el cas Jordi Pujol en una entrevista a ‘El Punt Avui TV‘, i ha constatat que, “a títol personal, no m’ha semblat trobar-li una voluntat de lucre”. “Però a nivell de l’entorn familiar, sí”, ha afegit.

“El tinc per una persona respectable, amb molts errors, i aquest n’és un, i greu. Però un a la vida no pot mirar un sol fet, i tota la trajectòria política de Pujol ha sigut d’estimació a Catalunya”, ha considerat.

Finalment, Oliveres ha explicat que en el seu dia “vaig seguir i analitzar el cas de Banca Catalana, i reconec que [Pujol] no se n’havia lucrat. Això sí, havia mal administrat els diners i causat un terrabastall al Banc Industrial de Catalunya que va afectar Banca Catalana”.

Arcadi Oliveres

Arcadi Oliveres, a ‘El Punt Avui TV’

Mas, una hora i mitja de roda de premsa; Rajoy, uns tuits

Mas, una hora i mitja de roda de premsa; Rajoy, uns tuits.

30/07/2014
CONSULTA
Mas, una hora i mitja de roda de premsa; Rajoy, uns tuits
El tracte deferent a la premsa del president català contrasta amb l’opacitat del mandatari espanyol
Xavier Lladó
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha atès els mitjans de comunicació en una roda de premsa que ha durat més d’una hora i mitja, mentre que el president Rajoy ha publicat uns tuits poques hores després de la reunió, amb la seva valoració.

El tracte deferent a la premsa del president català contrasta amb l’opacitat del mandatari espanyol. Mas ha respost a totes les preguntes que han volgut els periodistes, un fet no usual en la política espanyola. No s’ha amagat de cap qüestió, tot i que el to no era amable, i ha extremat el to pedagògic. També ha sorprès a la premsa espanyola que Mas s’oferir a parlar en diferents idiomes. En canvi, el govern espanyol no ha atès la premsa i ha emès una comunicació unidireccional, el servei de comunicació de la Moncloa ha publicat un comunicat amb la posició del govern espanyol, i, hores més tard, Rajoy s’ha expressat pel Twitter, sense respondre a cap qüestió.

La meva posició com a president del Govern és clara: la consulta és il·legal i, per tant, ni es pot ni se celebrarà”, diu el segon tuit, refermant la línia del govern espanyol en aquesta qüestió, abastament coneguda. “Aposto per una major col·laboració per accelerar la recuperació econòmica i la creació d’ocupació. És la prioritat dels ciutadans”, diu el tercer tuit; el discurs del govern espanyol posa la recuperació de la crisi econòmica com a prioritat absoluta. El quart tuit, “Mantinc la meva disposició al diàleg convençut que junts sumem. Hem de seguir col·laborant en tot el que beneficiï els espanyols”, és l’única concessió de Rajoy en la reunió, que Mas l’ha valorada positivament. Ambdós dirigents s’han mostrat disposats a mantenir obert un canal de diàleg. El primer tuit era per notificar l’existència de la reunió amb el president català i per adjuntar-hi una imatge que recollia quatre instantànies de la trobada.



El “timeline” de Mariano Rajoy aquesta tarda

rajoy_twitter_470_350

Els tuits del president espanyol

Rajoy rebutja la consulta a Twitter i Fernàndez l’interpel·la | Nació Digital

Rajoy rebutja la consulta a Twitter i Fernàndez l’interpel·la | Nació Digital.

Rajoy rebutja la consulta a Twitter i Fernàndez l’interpel·la

El president espanyol ha insistit en què el referèndum és il·legal i el líder de la CUP l’ha replicat

J.A.G. | Actualitzat el 30/07/2014 a les 17:53h
El president espanyol, Mariano Rajoy, ha insitit per Twitter, després de la reunió amb el president de la Generalitat, Artur Mas, que la consulta sobiranista no és legal ni es pot celebrar. En un dels seus missatges valorant la reunió, ha manifestat que la seva posició “com a president del govern és clara: la consulta és il·legal i, per tant, ni es pot ni se celebrarà”.

Rajoy ha dit que la seva aposta “per una major co·laboració per accelerar la recuperació econòmica i la creació de l’ocupació” perquè “és la prioritat dels ciutadans”. Així mateix, ha afegit, “mantinc la meva disposició al diàleg convençut que junts sumem” i “hem de seguir col·laborant entot el que beneficiï als espanyols”.

Qui l’ha interpel·lat per Twitter ha estat el líder de la CUP, David Fernández, recordant-li, usant la seva mateixa estructura que “la nostra posició com a poble és nítida: la consulta és legal, legítima i democràtica. Ego es pot i es fará. El #9N”.

Fernàndez ha afegit un altre misstge al fil iniciat per Rajoy citant a Nelson Mandela: “És imposible… fins que deixa de ser-ho”.

Fins al moment, no es registra feedback per part del president espanyol.

La premsa internacional destaca que Mas està “decidit” a tirar endavant la consulta

La premsa internacional destaca que Mas està “decidit” a tirar endavant la consulta.

La premsa internacional destaca que Mas està “decidit” a tirar endavant la consulta

Mitjans com ‘The Washington Post’, el belga ‘The Soir’ o l’irlandès ‘The Independent’ informen de la reunió entre el president català i Mariano Rajoy

El president català, Artur Mas, està “decidit” a tirar endavant la consulta “tot i el rebuig del govern central a permetre-la”. Aquest és el missatge que publiquen les principals agències de notícies internacionals aquest dimecres després de la reunió entre Mas i el president espanyol, Mariano Rajoy, i que destaquen en les seves edicions digitals mitjans com ‘The Washington Post’, ‘The Soir’ o ‘The Independent’. L’agència France Press (AFP) assegura que Mas “assenyala a les enquestes per mostrar que una àmplia majoria dels catalans donen suport al seu referèndum i argumentar que s’hauria de permetre”. AFP destaca que el president Artur Mas ha explicat en roda de premsa que “voldria tenir el suport del govern nacional pel referèndum”, però que si no el rep es farà igualment d’acord amb la legalitat catalana. “Volem fer-ho en un marc legal, com en el cas britànic”, cita AFP a Mas. “Amb una economia que gairebé té la mida de la de Portugal, Catalunya i els seus 7,5 milions d’habitants, el 16% de la població espanyola, han estat des de fa temps un motor per a tot el país”, destaca l’agència francesa.

Associated Press (AP), una altra de les grans agències mundials, apunta que “el líder de l’econòmicament poderosa Catalunya” ha dit a Rajoy que “té la intenció de tirar endavant amb el referèndum secessionista del novembre tot i el rebuig del govern central a permetre’l”. AP destaca que Mas ha explicat en roda de premsa que “tot i que no hi ha acord sobre el tema del referèndum, hi ha voluntat per ambdues parts de seguir parlant, i que això és positiu”.

“La campanya independentista té profundes conseqüències per Espanya, que surt d’una severa crisi econòmica. Europa seguirà el debat d’aprop, mentre Escòcia també es prepara per una votació el setembre per separar-se del Regne Unit”, diu el teletip de l’agència.

“Sense consulta, no hi haurà solució ni bona ni estable”: Mas, en 10 frases

“Sense consulta, no hi haurà solució ni bona ni estable”: Mas, en 10 frases.

“Sense consulta, no hi haurà solució ni bona ni estable”: Mas, en 10 frases

Més de dues hores de reunió han servit al president de la Generalitat per plantejar a Rajoy la determinació per realitzar la consulta del 9-N i per plantejar-li una vintena de propostes relacionades amb el dia a dia de la Generalitat i el país

1- “Parlant s’entén la gent. Avui no s’ha tancat res definitivament. Hi ha un clima de diàleg obert. […] Es pot arribar a acords amb temes que no són la consulta si es manté un clima de diàleg obert. Hem de ser intel·ligents perquè el no acord amb la consulta no ho trenqui tot”

2- “No hi ha pla B. Hi ha un sol pla que és votar, però és un pla que té fases. I una fase principalíssima és el 9 de novembre”

3- “Tenim una majoria social que s’expressa al carrer i també a les urnes, tenim la determinació i els pacte polític per la data i la pregunta. Falta l’acord amb l’estat per fer-ho de manera legal. Si no hi ha acord amb l’estat també ho farem de manera legal. Ens agradaria fer-ho amb acord, a la britànica”

4- “Tenia certa expectativa que més enllà de dir que tot és il·legal, avui hi hauria una proposta sobre la taula i saber si el govern espanyol té alguna idea de com resoldre aquest conflicte polític. Aquesta idea no existeix”

5- “Aquest cop si no es fa a través d’una consulta, no hi haurà solució ni estable ni bona, per tant millor fer-ho així”

6- “Dins el procés obert ara fa ni tant sols dos anys, hi ha fases. Hem anat passant cada fase. Ara n’hi ha una de nova que és el 9-N. I l’intentarem complir. Jo convocaré la consulta d’acord amb una llei catalana. […] A la nostra mà està renunciar a tot, però òbviament no ho farem”

7- “El pacte fiscal tal i com han anat les coses els últims dos anys, està superat. Això no vol dir que no seria positiu, però està superat com a solució definitiva en el conflicte polític entre Catalunya i la resta d’Espanya. Tant de bo el poguéssim implementar, però només amb el pacte fiscal no sortim d’on som”

8- “[Si el TC anul·la la convocatòria de la consulta] Estarem en una altra fase, possiblement en l’última fase d’aquest procés”

9- “La debilitat o la força no me la dóna Pujol, sinó el poble de Catalunya. Pujol ha estat molt a Catalunya, és evident, però ni és ni ho ha estat tot. La força que jo pugui tenir és la que em dóna el poble català, no una persona. I això cal guanyar-s’ho a les urnes”

10- “Que hi ha ciutadans indignats amb el que ha passat [en relació al cas Pujol]? Segur que sí. Com segur que n’hi ha d’espanyols amb el Gürtel, o a Andalusia amb els ERO, o amb la monarquia”

Mas, a Rajoy: “No hi ha un pla B, hi ha un sol pla que és votar”

Mas, a Rajoy: “No hi ha un pla B, hi ha un sol pla que és votar”.

Mas, a Rajoy: “No hi ha un pla B, hi ha un sol pla que és votar”

El president ha lliurat a Rajoy un document amb 23 punts sobre altres temes

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha transmès aquest dimecres al cap de l’executiu espanyol, Mariano Rajoy, la voluntat de tirar endavant la consulta del 9-N. En la roda de premsa posterior a la reunió, que ha durat gairebé dues hores i mitja, Mas ha assenyalat que “estem decidits a tirar endavant la consulta”. “Jo convocaré la consulta i ho faré d’acord amb la llei catalana -ha precisat-. “No hi ha un pla B. Hi ha un sol pla, que és votar, però aquest pla té diverses fases”.

“Tenim la determinació i el pacte polític per fer-la”, ha afegit des de la delegació de la Generalitat a Madrid, el Centre Cultural Blanquerna. Mas ha començat la roda de premsa parlant en català, assenyalant que la reunió s’ha produït amb un “clima de diàleg obert” perquè “avui no era el final de res”. Tot i això, ha matisat que Rajoy segueix enrocat en considerar la consulta il·legal. En aquest sentit, li ha transmès que la Generalitat voldria un acord amb l’estat per poder fer la consulta de forma “absolutament legal”. Però “si no hi ha acord amb l’estat també ho farem de forma legal -ha puntualitzat-, malgrat ens agradaria fer-ho a la britànica”.

“El guió avança, avança per fases, la data clau és el 9-N i ho volem fer legalment. Entenem que fer-ho legalment és el que ens convé a tots”, ha assenyalat Mas.

Un document amb 23 temes que no són la consulta

A banda, el president de la Generalitat li ha donat en mà a Rajoy un document on es parla de 23 temes que no són la consulta ni el dret a decidir. “Temes que toquen l’economia i les finances públiques, que toquen serveis bàsics”, ha afegit Mas. Entre ells hi ha temes com al llei de la dependència, infraestructures, la nova llei d’educació o bé les beques universitàries o el desenvolupament de programes rurals.

Mas ha volgut desvincular aquests temes del 9-N, assenyalant que “Catalunya podria obtenir més recursos si simplement es complís la llei”.

Un dels punts és el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). El president de la Generalitat ha celebrat la possibilitat que l’Estat decideixi “els pròxims dies” -previsiblement dijous en el Consell de Política Fiscal i Financera- que les autonomies no pagui part dels interessos. “Aquestes despeses menys les podrem destinar a garantir serveis socials”, ha puntualitzat.

Mas també confia que hi hagi acords en matèria d’infraestructures. Ha demanat a Rajoy que es desenroqui la construcció d’una llançadora per connectar Barcelona amb la T1 de l’aeroport del Prat. La Generalitat proposa una concessió a una empresa, ja que això no suposaria un cost públic, segons el president.

S’acosta tempesta – Opinió contundent – VilaWeb

S’acosta tempesta – Opinió contundent – VilaWeb.

Albert Pont

30.07.2014

S’acosta tempesta

Aquests últims dies he estat enfeinat a l’hort de casa, mentre sobre la Serralada Litoral creixien núvols que anunciaven tempesta. Aprofitant alguna estona de repòs, he pogut veure la desafortunada entrevista que TV3 oferia a l’ambaixador d’Israel i les explicacions del professor Sala i Martín sobre com la Generalitat presenta el repartiment de béns i deutes de l’estat espanyol. Com sempre, una classe magistral. Ni l’autor de l’informe del CATN no ho hauria pogut fer millor si n’hagués tingut l’ocasió. I, en acabat, he tornat a l’hort des d’on observo i reflexiono; encara que darrerament l’única cosa que hi veig créixer és la meva inquietud.


Ja fa temps, el Cercle Català de Negocis es va manifestar a favor d’una candidatura unitària a les passades eleccions europees. Per nosaltres, era una proposta de mínims. Allò que veritablement volíem era rebentar les urnes amb una candidatura de la societat civil, abans que altres capitalitzessin el descontentament social originat per la crisi, les retallades i una classe política cada vegada més qüestionada. Però ens vàrem quedar sols. I ara ja és tard. No vàrem voler insistir-hi, per un excés de prudència. No volíem que ningú es pensés que hi teníem cap interès personal, simplement perquè no n’hi teníem cap. Tanmateix, aleshores ja érem conscients que ens havíem de jugar l’èxit del procés en el camp internacional. I així és. La diplomàcia espanyola es mostra molt efectiva, entre esnobismes mesurats i ‘Ballons Bleus’ agitant copes de Teso de Monja del 2008 amb un raget generós de cola. I és que la diplomàcia és com un bon vi. Vol temps i experiència; però cada un se’l pren com vol.


Catalunya ha deixat el procés en mans d’acadèmics, líders estantissos del maig del 68 i alguna donzella ‘polioperada’. I ara paguem el fet que la nostra representació bilateral a l’exterior respongui a absurdes quotes imposades pels partits. La lògica dels partits, sempre topem amb la lògica dels partits… I, tanmateix, hem de reconèixer que tots fan tant com poden, però això no serveix de gaire, si els nostres representants no dominen ni la llengua del país, ni ningú no els proporciona instruccions i una bona agenda de contactes. Les polítiques d’estat no s’improvisen i la representació internacional al més alt nivell d’una nació que aspira a esdevenir estat no es pot deixar en mans d’un entrenador de futbol; per bo que sigui i per molt que ens l’estimem. Ens pot molt ben passar que no ens prenguin seriosament.


Tanmateix, aquestes últimes setmanes n’hem après molt, fins i tot dels nostres propis desencerts. Ara ja veiem clar que la secessió no és solament un acte de força contra un estat. Si cal, ha de ser un acte de força contra tota la comunitat internacional. I ha de ser així, perquè en diplomàcia hi ha un principi darwinista que diu que si una nació és capaç de mostrar-se ferma, lúcida i unida davant el món sencer, aleshores mostra la seva maduresa, la capacitat de sobreviure i d’integrar-se en la comunitat d’estats. És, doncs, un error estratègic mirar de reclamar l’atenció i despertar les simpaties dels líders internacionals. Altra feina tenen. A més, Espanya no ho fa pas. La diplomàcia espanyola no deixaria mai una qüestió de seguretat nacional, com és la seva integritat territorial, en mans de la lògica borrosa. Simplement juga la carta de la dissuasió. I funciona.


Ara per ara, la diplomàcia catalana només pot tenir un objectiu: trencar el discurs propagandístic espanyol que afirma que el procés català és una qüestió interna de l’estat. La independència de Catalunya és un afer internacional, té conseqüències més enllà de les nostres fronteres i, com a tal, hem d’aconseguir introduir-la a l’agenda dels estats. El procés català no és un afer intern de l’estat espanyol per motius històrics, als quals la Generalitat sembla haver renunciat: la nostra annexió va ser el fruit d’un despropòsit del qual mitja Europa va ser còmplice. No ho és, per motius polítics: Europa no pot tancar els ulls a un moviment cívic, pacífic i tan multitudinari que canalitza les peticions democràtiques de tot un poble. No ho és per motius econòmics: des de l’inici de la crisi (2007) Catalunya acumula una espoliació fiscal de 120.000 milions d’euros, mentre veu créixer el propi deute i hipoteca el seu desenvolupament futur. Si el procés de reforma de l’estatut d’autonomia s’hagués resolt civilitzadament tal com reclamava la societat civil catalana, avui Catalunya ni tindria deute, ni hauria d’obligar-se a fer retallades per poder pagar els interessos; i a més disposaria de 60.000 milions d’euros addicionals. Només una Catalunya sense límits en l’autogovern podrà satisfer part del deute generat per una oligarquia malbaratadora que encara s’entesta a foradar Espanya i lligar els propis descosits amb fils d’acer.


Tampoc no ho és, un afer intern, pel simple interès dels estats del nostre entorn. Al cap i a la fi, el respecte dels drets dels estrangers a Catalunya, la lliure circulació i la seguretat jurídica que tant reclamen els inversors estrangers depenen del fet que l’estat català integri els organismes internacionals i hereti les obligacions que n’emanin i que des de fa dècades s’han incorporat al nostre ordenament.


I finalment, no ho és perquè hem de tenir la voluntat de ser generosos amb Espanya i amb Europa. Ara, si el món ens fa passar pel pedregar hi passarem; però, en acabat, la nostra actitud amb l’estat veí i el seu deute haurà de ser molt diferent. Europa sap valorar molt bé el risc i per aquest motiu sembla decantar la balança a favor d’Espanya. Per tant, Catalunya ha de ser capaç a de proporcionar-li variables capaces de modificar el resultat del seu càlcul a favor nostre.


I això ho hem de fer bo i sabent que, a hores d’ara, el debat no és sobre independència sí o no; el debat és sobre si l’accés a la plena sobirania ha de ser pactat amb tots els actors afectats o no. A hores d’ara ja sabem que Espanya ens vol portar a una secessió no pactada, malgrat que els informes del CATN encara prevegin aquesta hipòtesi. A més de poc realista, pactar la secessió amb Espanya dins el seu marc polític i constitucional pot ser un gran error estratègic. Simplement, condicionaríem la independència a l’acord. I, sabent això, Espanya ens posaria unes condicions tan draconianes que ens resultarien inacceptables. I, mentre no hi hagués acord, no hi podria haver independència. Fàcilment, arribaríem a un punt mort com el de la sentència del TC del2010 sobre la reforma de l’estatut d’autonomia. La contrapartida de la secessió pactada és que la independència i l’accés del nou estat a la comunitat internacional és avalada per l’estat matriu. Tanmateix, el valor real de l’aval de l’estat espanyol no és equiparable al valor de l’aval del Regne Unit, si ho comparem amb el cas d’Escòcia.


En canvi l’opció de la secessió no pactada és diferent. Si no hi ha pacte haurem de tirar pel dret. I aleshores, una vegada assolida la plena sobirania, tindrem tot el temps del món per a pactar allò que convingui dins el marc del dret internacional. Però, arribats a aquest punt, i atesa la situació econòmica d’Espanya, les condicions les podrem posar nosaltres. Renunciant al pactisme, Espanya no impedirà la independència; simplement admetrà de manera tàcita de deixar de ser part en el procés. Per part nostra, és molt més intel·ligent pactar amb els seus creditors i avaladors.


Bé, ja em disculpareu però jo me’n torno a l’hort. Al final la tempesta d’aquests dies no ha estat res més sinó una breu pluja. Encara haurà estat profitosa.



Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis.

El pla V . OPINIÓ. Jofre Llombart

El pla V.

OPINIÓ. Jofre Llombart
30/07/2014
El pla V
“Mas ha enviat un missatge molt clar: està disposat al que sigui”
El president de la Generalitat anirà ‘net’ avui a la reunió que tindrà amb Mariano Rajoy a la Moncloa. S’ha desfet, amb 72 hores, del llast estratègic que li suposava el cas Pujol. Ha estat la decisió més colpidora que ha pres des que és president tal com va admetre ahir. Va reconèixer que Pujol era el seu pare polític. I ahir, forçat per la força del procés, el va matar.

Des que Pujol va confessar, Madrid no ha parat de vendre-ho com una victòria: “No era Espanya qui robava als catalans, sinó Pujol”, deia ahir Esperanza Aguirre. Com si des de divendres, el dèficit fiscal hagués desaparegut (des de divendres fins avui, 135 milions d’euros). Com si des de divendres la llei Wert ja no existís. Com si des de divendres els peatges haguessin desaparegut i els plans per reduir els canals de TV3 haguessin estat una imaginació. Ho estan intentant des de divendres, que el cas Pujol ho tapi tot. I encara que aquesta és de les més doloroses per a molts catalans, aquesta estratègia els sortirà també malament.

El Madrid polític i mediàtic continua pensant que enfonsant Pujol o enfonsant Mas aconseguiran enfonsar el procés. I segons els seus càlculs ja han assolit el 50 per cent dels seus objectius. No comptaven però amb una reacció tan fulminant com la de Mas ahir. Fulminant en la forma, fulminant en el temps. En tres dies ha passat pàgina a un llegat governamental de 23 anys i polític de 60 anys. Ho ha fet amb dolor al cor i al cap, però ho ha fet per enviar un missatge molt clar: està disposat al que sigui per l’èxit d’aquest procés. El PP va reclamar dilluns el cap de l’expresident i ahir el va tenir, no fos cas que aquesta carta, per simbòlica que sigui, l’afebleixi. Del cas Pujol n’aniran sortint titulars cada dia (quasi tants com fills té) però ja no se li podrà refregar per la cara de Mas: el president ha sacrificat Pujol a mode de tallafocs per salvar el seu lideratge, no de la Generalitat, sinó el de la consulta. És en aquest context que Mas anirà a la Moncloa; Rajoy ja no podrà remoure l’afer més de dos minuts i s’haurà de centrar, com li pertoca a un estadista, a enfrontar-se amb la realitat, just el que ahir va fer Mas.

Quan l’11 de setembre del 2012 es va iniciar formalment el procés, res del que ha passat en aquests quasi dos anys estava escrit. Ell full de ruta s’ha anat fent sobre la marxa per intentar gestionar amb ordre i profit la força de més de la meitat de la població de Catalunya. I si algú es pensava que aquest procés seria un llit de roses actuava guiat per la ignorància o per la imprudència. Calia comptar amb contratemps i imprevistos, i el cas Pujol n’és un entre altres coses perquè és real: no és una consigna del discurs de la por. És una evasió d’impostos d’algú que va predicar amb la rectitud, és un engany a milers de catalans que van creure amb ell, és un míssil perquè Pujol, que als últims anys s’havia convençut de les bondats de l’independència, representava un col·lectiu convers imprescindible per sumar majoria. Si hagués estat al revés, un líder independentista que es passa al federalisme i que l’enxampen, avui els partidaris del procés estarien brindant amb cava.

Però aquest és un cop del que l’independentisme se’n recuperarà. Ahir, un bon amic meu m’ho resumia amb la teoria dels cercles concèntrics: devastador per la família, dolorós pel catalanisme, immòbil per al procés (Gràcies amic i bones vacances!) És recorrent dir-ho però en aquest cas és imprescindible per argumentar-ho: aquest és un procés de base popular, pilotada per una majoria parlamentària que –al seu torn- està tutelada per bona part de la ciutadania. I aquesta majoria no té comptes ni a Suïssa ni a Andorra. Aquesta majoria va fer president a Pujol sis vegades seguides. I, oh casualitat, quan Pujol va pactar amb dues fases amb els qui ara l’afusellen (PSOE 1993, PP 1996) aquesta majoria va deixar de donar-li aquest suport tan nítid fins al punt que van portar el seu partit a la oposició per primera vegada en un quart de segle. Un altre exemple que explica això en el sentit invers: Josep Lluís Carod Rovira. Quan li van voler tallar el cap des de Madrid via Perpinyà, ERC va obtenir el millor resultat de la seva història en unes eleccions al Congrés. Carod va posar el seu cas en mans d’aquesta majoria i en bona part li va respondre. I quan Carod va fer Montilla president, la majoria el va castigar amb l’ostracisme. I què ha passat en tots dos casos? que CDC i ERC s’han refundat i han aconseguit ser els dos principals referents de centre dreta i de centre esquerra que, com en tot país normal, és necessari que hi siguin.

I ara aquestes dues formacions tenen l’objectiu, el repte i el deure d’aconseguir aquest país normal. Per això és bo que preparin diferents respostes davant diferents escenaris. I ara ja no estic parlant de Pujol sinó de la negativa a fer la consulta del 9N. Cal pensar en com gestionar les adversitats però no fent-ho amb el prisma del pla B. Ni tan sols el pla A. El pla que guia aquest procés és el pla V i l’onze de setembre n’hi haurà una nova mostra perquè hi haurà gent d’Iniciativa, gent de la CUP, Avancem, Guanyem, Podem, algun despistat del PSC, sindicalistes de CCOO, d’UGT, treballadors de la SEAT, d’hospitals públics, bombers, gent a l’atur, pensionistes, estudiants, i sí, és clar, militants d’ERC, militants d’Unió, militants de CDC i expujolistes: desenes de milers d’expujolistes que hauran superat el dol i que aniran a reclamar un país normal, lliure i net.

Jofre Llombart
Jofre Llombart Jofre Llombart és santcugatenc des que va nèixer (a Barcelona) el 1975. És sots-director del Món a RAC-1 després de 12 anys a Catalunya Ràdio. En aquesta emissora ha estat coordinador delMatí de Catalunya Ràdio, cap de redacció d’Informatius, corresponsal a Madrid i redactor especialitzat en política catalana. És llicenciat en periodisme i post-graduat en Comunicació Política de l’ICPS. Ha donat classes de locució de ràdio a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Seguir l’autor

@jofrellombarthttps://es-es.facebook.com/jofre.llombart