El «federalisme» no suma | Nació Digital

El «federalisme» no suma | Nació Digital.

El «federalisme» no suma

Un front Podem, ICV-EUiA i PSC passaria de 45 a 32 escons en només tres mesos

Q.S. , Redacció | Actualitzat el 29/12/2014 a les 10:17h

L’evolució electoral segons l’analista Jaime Miquel Foto: Font: JaimeMiquel.com

En el debat sobre si una llista única, paraigua o convencional dels partits independentistes tindria acceptació electoral, n’apareix un altre: quina acceptació electoral tindria un front federalista en unes suposades eleccions plebiscitàries. Comptat  i debatut, segons les darreres nou enquestes publicades un front articulat per Podem, ICV-EUiA i PSC passaria en tres mesos de 42 a 32 escons.

Un estudi del prestigiós analista electoral Jaime Miquel les enquestes publicades entre setembre a desembre d’enguany, el front federalista passaria d’uns virtuals 45 escons a 32. Un càlcul realitzat en els valors publicats d’empreses enquestadores com Sigma 2, Feedback, CEO, Gesop o NCReport.

Així l’enquesta de Sigma 2 de setembre passat atorgava al conjunt de Podem, ICV-EUiA i PSC un total de 45 escons. El mes d’octubre, la suma baixava fins a 36 diputats. L’enquesta de Jaime Miquel li atorgava a principis de novembre fins a 40 escons. Dies més tard, NCReport publicava una altra enquesta que rebaixava els diputats fins a 37. La segona onada del Baròmetre del CEO els hi atorgava 34. GESOP augmentava de nou fins a 36 escons. Sigma 2, en la darrera enquesta de novembre donava 38 escons a aquest front.

El mes de desembre, un cop paït el 9-N, Feedback publicava per a La Vanguardia una enquesta que atorgava al front federalista 32 escons. Exactament els mateixos que l’enquesta d’opinió política del CEO d’abans de Nadal.

The Economist tanca el dossier català | Nació Digital

The Economist tanca el dossier català | Nació Digital.

The Economist tanca el dossier català

L’anuari preveu que, “amb sort”, al 2015 hi haurà un nou govern espanyol que obrirà converses amb la Generalitat per a una major autonomia

Veu poc probables les plebiscitàries

Bernat Ferrer | Actualitzat el 29/12/2014 a les 23:59h

‘The World in 2015’ circumscriu el procés català a un afer intern espanyol durant el 2015. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

“Els separatistes a Catalunya i la regió basca faran pressió per les seves causes, però no hi haurà separació aquest 2015.” Ras i curt, l’anuari prospectiu que cada nou curs publica el setmanari britànic The Economist dóna per fet que el procés independentista català ha entrat en fase letàrgica, d’afer intern espanyol. En l’article destinat a preveure què passarà a Espanya l’any vinent, l’editor econòmic per a Europa, Merril Stevenson, té clar que el procés “dominarà la política [espanyola] com a mínim fins la primera meitat del 2015”, però que tot plegat quedarà a l’expectativa dels comicis estatals del novembre.

El setmanari preveu a The World in 2015 que, “amb sort”, el nou govern espanyol “serà prou astut com per obrir negociacions sobre una major autonomia per a Catalunya”. Stevenson és conscient que un possible pacte fiscal entre l’Estat i la Generalitat “requerirà diners”, uns diners “que l’Estat no té”, apunta també. Però, tot seguit, treu dramatisme a la situació: “Però les converses poden durar anys.”

I és que The Economist -a la mateixa publicació que el 2013 feia aparèixer tot d’estelades a la portada- veu que Mas només convocarà eleccions anticipades, convertides “en un plebiscit de facto”, “si pot mantenir el moviment independentista unit darrere seu”. I, en certa manera, en tant que veu poc probable aquesta variable, també veu poc probable l’avançament electoral.

Un procés fruit de la crisi

“La frustració catalana va en augment”, avisa també, sent conscient que “les enquestes mostren que els catalans estan determinats a dir-hi la seva”, davant d’un govern Rajoy que s’ha negat a escoltar-los en rodó. Tot amb tot, augura que, en cas de referèndum, els votants es decantarien més aviat “per un traspàs de majors poders des de Madrid que no pas per una independència total”.

Tot plegat, enfocat des de la perspectiva que l’auge del moviment independentista és un resultat més de la crisi econòmica “en la rica i industrial Catalunya”, i il·lustrant l’article amb un independentista que treu el cap en un mar de paraigües, amb el peu de foto: “Un català busca un lloc al sol.”

En general, per a The Economist, l’Estat espanyol encara el 2015 com “una cursa plena de sots polítics i econòmics”. Però poca cosa més.

“Trencar és difícil”

A grans trets, l’anàlisi de The Economist coincideix amb el de la publicació brussel·lencaEU Observer, que traça un paral·lelisme entre la situació que es dóna a Escòcia després del “no” a la independència del 18 de setembre amb el resultat del procés participatiu català del 9 de novembre, i avisa: “Trencar és difícil.”

El magazine europeu assegura que s’era conscient que la votació catalana “no havia de canviar res” quant a l’statu quo espanyol, atesa l’oposició frontal del govern de Mariano Rajoy, del PSOE i del Tribunal Constitucional espanyol. “Tal com era d’esperar, la majoria dels catalans va optar per no votar”, sentencia. “Només un de cada tres va anar a les urnes”, descriu.

Tot amb tot, acaba concedint que tant a Escòcia com a Catalunya no hi ha hagut un punt i final, sinó un punt i a part: “Els partidaris de la independència han estat silenciats, però probablement no per molt de temps.”

‘Un català busca un lloc al sol’, el peu de la foto que il·lustra l’article dedicat a l’Estat espanyol. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

Podemos, ara amb la caverna

Podemos, ara amb la caverna.

29/12/2014
ESPANYA
Podemos, ara amb la caverna
Enric Martínez defensa la unitat d’Espanya a 13TV: “Votar és secundari”
Bernat Vilaró
Enric Martínez, responsable de Podemos a Catalunya, ha defensat la unitat d’Espanya en una entrevista a 13TV, canal que té la Conferència Episcopal Espanyola com a principal accionista. “Anar a votar no és essencialment democràtic. Sí que ho és debatre sobre el dissens. Votar és secundari. Als règims totalitaris també es vota”, ha afirmat.

“A Podemos acceptem i aplaudim que cadascú expressi la identitat que senti, i també l’espanyola, que és àmpliament majoritària a Catalunya, dues terceres parts dels catalans ens sentim espanyols”. “No hi ha cap dret que permeti que Catalunya se separi d’Espanya amb les fronteres que hi ha des del primer terç del segle XIX”, ha dit.

El dret a decidir “no existeix”

“Comparteixo tot el que ha dit fins ara Pablo Iglesias, també sobre el dret a decidir”. Sobre aquest concepte, Martínez ha assegurat que “dret a decidir són unes paraules posades juntes que no tenen cap concepte ni teoria política al darrere, en legislació internacional no existeix”.

Martínez, que optarà a la candidatura de Podemos per a les eleccions catalanes, ha aparegut al plató amb una Constitució espanyola a la mà, perquè “per reformar-la cal complir alguns apartats que no s’estan complint”.

L’entrevista es pot veure en el vídeo següent (a partir del minut 2:00).

Sense títol

Una república amb president i primer ministre, en la constitució del jutge Vidal – VilaWeb

Una república amb president i primer ministre, en la constitució del jutge Vidal – VilaWeb.

 

Diumenge  28.12.2014  11:50

Una república amb president i primer ministre, en la constitució del jutge Vidal

La proposta, elaborada per un grup de juristes, limita els mandats polítics · El castellà hi és llengua cooficial

Men?ame

El dia 7 de gener el jutge Santiago Vidal farà pública la proposta de constitució per a l’estat català que ha preparat amb un grup de deu juristes. Quan es faci pública, es crearà una pàgina web perquè els ciutadans puguin fer esmenes a aquesta iniciativa (que no té l’encàrrec del govern ni del parlament). Avui se n’han filtrat alguns continguts al diari el Punt Avui.

República amb president i primer ministre

La proposta de Vidal dibuixa una república parlamentària amb un primer ministre com a cap de govern i un president amb funcions representatives: ‘Inspirada en els models nòrdics de Noruega, Finlàndia i Islàndia, però també en el centreeuropeu de Suïssa, la constitució proposada pels juristes opta per reservar al Parlament de Catalunya –que tindria 105 diputats com a màxim– la representació de la sobirania.’ Hi hauria un primer ministre i cap del govern escollit per una majoria de diputats. La nova figura de president de la República, amb una funció representativa i no executiva, seria triada per votació directa dels ciutadans.

Limitació de mandats

Els mandats tindrien una durada màxima de cinc anys. La proposta de Vidal limita els mandats dels polítics a dues legislatures. També estableix una limitació del sou dels representants polítics: un màxim de deu vegades la ‘renda bàsica de vida digna’. Els experts del jutge Vidal consideren que la institució jurídica dels aforats és un privilegi inadmissible i estableixen que la llei sigui igual per a tothom.

Ensenyament primari gratuït

La proposta de constitució estableix l’ensenyament primari gratuït i obligatori per als menors de setze anys. I diu que ‘s’haurien de posar a disposició de l’escola pública els recursos humans, materials i financers necessaris per a garantir el màxim nivell de qualitat’.

Sense exèrcit

A més, la constitució del jutge Vidal no preveu l’existència d’un exèrcit català, sinó tan sols una policia encarregada de la seguretat pública, perquè Catalunya es defineix com ‘una nació de pau, lliure d’exèrcit i forces armades’.

Castellà cooficial

També s’estableix el català com a llengua oficial i pròpia de l’administració, si bé els ciutadans que vulguin podrien adreçar-s’hi en castellà, com a llengua cooficial. En la proposta, l’aranès és la llengua oficial i pròpia de la Vall d’Aran en règim de cooficialitat amb el català. A més, s’hi reconeix la doble nacionalitat a tots els ciutadans que la sol·licitin el primer any de vigència.

Sense tribunal constitucional

Vidal i els experts del seu grup proposen que no hi hagi tribunal constitucional. Seria la sala de garanties constitucionals del Tribunal Suprem l’encarregada de dirimir aquests afers. Aquesta sala fóra formada per cinc membres escollits per un nou sistema: un per sufragi universal, un per jutges i fiscals, un per una majoria de tres cinquenes parts dels diputats, un per juristes i un altre pels síndics locals.

Segons el Punt Avui, aquesta proposta de constitució ha estat elaborada per deu juristes: dos professors de dret constitucional, un de dret internacional públic, un de ciències socials i econòmiques, dos de ciències polítiques, dos jutges i dues jutgesses –un dels jutges, Josep Maria Miquel, es va morir l’1 de desembre proppassat.

Men?ame

Marc Recha: ‘La independència és consubstancial amb el pensament llibertari’ – VilaWeb

Marc Recha: ‘La independència és consubstancial amb el pensament llibertari’ – VilaWeb.

Dilluns  29.12.2014  06:00

Marc Recha: ‘La independència és consubstancial amb el pensament llibertari’

Men?ame

El cineasta Marc Recha respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie ‘Faces of independence’ de l’edició en anglès de VilaWeb i que reproduïm en català.

―Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?
―Per a canviar-ho tot, des de baix, d’una manera pluridimensional, transversal i directa. Perquè és una oportunitat de construir un sistema de convivència enlluernador, on la corresponsabilitat, la igualtat i l’equitat entre persones siguin un far per als altres pobles del món. Independència per a generar una potent xarxa pública d’educació racional i científica que impulsi els valors de la solidaritat internacional, perquè les persones siguin lliures, responsables i autònomes. On la cultura –amb totes les arts i expressions– sigui un dels motors per a consolidar la lliure transmissió del coneixement. I perquè la investigació i la sanitat pública esdevinguin un paraigua referencial per a la ciutadania i la gent d’arreu.

La independència és consubstancial amb el pensament llibertari: autogestió i llibertat per a ser independent.

Què pot aportar una Catalunya independent al món? 
―Un exemple de democràcia directa i participativa en estat pur, generada –sense intermediaris– des de les classes populars. La fusió de la cultura llibertària amb el tarannà mediterrani. Una manera activa de conviure en harmonia amb la natura que ens envolta, on el paisatge és memòria i, per tant, un patrimoni col·lectiu indispensable per a entendre qui som, d’on venim i cap a on anem.

La potenciació de la cinematografia catalana, valenciana, menorquina… internacionalment, per tal de consolidar la transmissió del coneixement a través d’un flux fèrtil d’intercanvi cultural d’anada i tornada que, sens dubte, enriqueix tots els sectors de la societat.

Esperem la sòlida reconstrucció de la indústria cinematogràfica després del desballestament criminal que ens ha catapultat trenta anys enrere.

Constitució » Text complet

Constitució » Text complet.

» PREÀMBUL

Els ciutadans de Catalunya, actuant amb plena llibertat, sabedors que la Història així ho demana i sense renunciar al nostre passat, afirmant l’existència i vitalitat de la identitat nacional catalana, i conscients que el poder d’una nació emana únicament i exclusiva del seu poble, promulguem aquesta Constitució, i declarem amb solemnitat que no som enemics de ningú i sí germans de tots els pobles, que busquem la fraternitat i el respecte, i que oferim el nostre esforç pel bé de la Humanitat i l’avançament dels drets fonamentals i les llibertats per a tots els habitants del món. Els principis morals que inspiren aquest text són la inviolabilitat de la dignitat humana, la igualtat de tothom davant la llei, la llibertat de consciència i la universalitat dels Drets Humans; els principis polítics que el fonamenten són el republicanisme, la separació de poders, la democràcia participativa, l’eficiència administrativa i les garanties individuals dels ciutadans enfront de l’administració de l’Estat.  

» TÍTOL PRIMER

De les declaracions preliminars

Article 1.

De la sobirania de Catalunya
  • 1. Catalunya es constitueix en Estat democràtic de dret.
  • 2. La sobirania de l’Estat rau en el poble de Catalunya.

Article 2.

De l’Estat català
  • 1. La forma política d’organització de l’Estat és la república parlamentària.
  • 2. Els principis que regeixen l’ordenament jurídic de l’Estat són la llibertat, la justícia, la igualtat de drets i obligacions, l’avançament dels Drets Humans i la celebració de la diversitat.

Article 3.

Dels símbols nacionals
  • 1. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles sobre fons groc.
  • 2. L’himne oficial de Catalunya és ‘Els Segadors’.
  • 3. La Diada nacional es celebrarà el dia 11 de setembre.
  • 4. Els símbols nacionals mereixen respecte, doncs representen una nació i els sentiments de pertinença dels seus habitants, però no poden ser mai imposats a ningú que no vulgui reconèixer-los com a propis.

Article 4.

De la llengua
  • 1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. El català és, doncs, la llengua oficial de Catalunya, i l’emprada per l’administració de l’Estat.
  • 2. L’espanyol és llengua co-oficial de Catalunya, en virtut del dinamisme de què gaudeix al nostre país. El seu coneixement serà promogut entre la població. Els ciutadans de Catalunya que prefereixin expressar-se en aquesta llengua amb l’administració de l’Estat tenen dret a ser atesos sense discriminació de cap tipus.
  • 3. La parla aranesa serà objecte d’ensenyament i d’especial respecte i protecció.

Article 5.

De la capitalitat
  • 1. La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona.
  • 2. Barcelona és la seu de la Presidència de la Generalitat, del Parlament i del Tribunal Suprem.
  • 3. No obstant això, l’administració de l’Estat procurarà fer-se propera a tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya segons els principis de desconcentració i descentralització, utilitzant la tecnologia necessària per a tal propòsit.

 

» TÍTOL SEGON

Dels drets i deures

Article 6.

Dels Drets Humans
  • 1. L’ordenament jurídic que emmarca aquest text s’interpretarà sempre en funció de la Declaració Universal de Dret Humans aprovada per les Nacions Unides.

Article 7.

De la igualtat
  • 1. Els catalans són iguals davant la Llei. Ningú no pot ésser discriminat per raó de sexe, raça, origen, llengua, creences, opinions o qualsevol altra circumstància personal o social.

Article 8.

De la integritat física
  • 1. La vida humana és inviolable. La pena de mort és contrària als drets fonamentals i no es pot aplicar en cap circumstància.
  • 2. Tothom té dret a la integritat física i de pensament. Ningú no pot ser sotmès a tortures, vexacions ni tractes degradants que menystinguin la seva dignitat com a ésser humà.

Article 9.

De l’especial protecció als menors
  • 1. Els menors d’edat, i en especial, els infants, gaudeixen de protecció especial.
  • 2. Sense escapçar la responsabilitat fonamental de pares i tutors, l’Estat és garant del normal creixement i desenvolupament personal dels menors fins a la seva majoria d’edat, de llurs drets inherents d’expressió, d’educació i formació humana i de pensament lliure, i del dret a ésser deslliurats de la por i del desvaliment.
  • 3. Els infants gaudeixen, en tot cas, de la protecció prevista en els tractats internacionals que vetllen pels seus drets.

Article 10.

De la perspectiva de gènere
  • 1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en la formació, en les condicions de treball i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de maternitat.
  • 2. En particular, els poders públics han d’assegurar la desaparició de la disparitat retributiva entre dones i homes, han d’afavorir polítiques económiques i productives que permetin la conciliació entre la vida professional i familiar de cadascú i han de fomentar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’àmbit de la promoció professional.
  • 3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori.
  • 4. Els poder públics han de reivindicar el paper, tant històric com actual, de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic.
  • 5. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials. A més, han de fomentar el repartiment equitatiu d’aquestes tasques entre gèneres.
  • 6. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la Llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual.

Article 11.

De la condició de ciutadà
  • 1. La nacionalitat catalana pot ser adquirida o perduda segons el que estableixi la Llei.

Article 12.

De la llibertat religiosa
  • 1. Es garanteix la llibertat religiosa, de pensament i de culte.
  • 2. L’Estat es declara aconfessional; cap religió no té caràcter oficial.

Article 13.

De la llibertat d’expressió
  • 1. Tothom té dret a expressar i propagar amb plena llibertat les seves opinions mitjançant la paraula, escrita o parlada, o qualsevol altre mitjà.
  • 2. Tothom té dret a la informació lliure i veraç.
  • 3. Tothom té dret a usar amb llibertat els mitjans de comunicació i informació electrònics.
  • 4. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per cap tipus de censura prèvia.
  • 5. Es garanteix la llibertat de premsa.
  • 6. Aquests drets només es poden veure limitats per la protecció dels menors, el dret a l’honor i la intimitat de les persones, i el dret a la propietat intel•lectual, segons estableix la Llei.

Article 14.

Dels drets d’associació i de reunió
  • 1. El dret d’associació dels ciutadans és lliure i no pot ser limitat ni impedit.
  • 2. Tohom té dret a reunir-se pacíficament per a fins no violents.

Article 15.

Del dret a l’educació
  • 1. Tothom té dret a l’accés a l’educació.
  • 2. L’ensenyament primari és gratuït per a tothom i obligatori per als menors. Els pares o tutors legals del menor són responsables de l’accés d’aquest a l’educació.

Article 16.

Del medi ambient
  • 1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d’acord amb els estàndards i els nivells de protecció que determina la Llei. També tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat.
  • 2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació, d’acord amb els estàndards i els nivells que determina la Llei.
  • 3 . Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics.

Article 17.

Del dret a participar de la cosa pública
  • 1. Tots els ciutadans tenen el dret de participar en els afers públics mitjançant el vot a les eleccions.
  • 2. Tots els ciutadans tenen el dret de demanar, preparar i difondre la convocatòria de referèndums, que seran lliures i universals, segons el que disposa la Llei. Així mateix, tots els ciutadans poden promoure iniciatives legislatives populars que cal presentar al Parlament en la forma que indica la Llei.
  • 3 . Tots els ciutadans tenen els dret de presentar-se com a candidats en les eleccions i d’accedir a funcions i càrrecs públics en condicions d’igualtat.
  • 4. Catalunya vol ser una democràcia participativa, on tots i cadascun dels ciutadans puguin sentir-se part de l’administració de la cosa pública. L’administració de l’Estat està obligada, doncs, a posar els mitjans raonables, segons les possibilitats de cada moment i la tecnologia disponible, per a aquest fi. Aquest dret ha d’incloure la participació ciutadana en presa de decisions referents a les prioritats en despesa pública.
  • 5. Tots els ciutadans tenen el dret d’ésser informats de manera transparent i veraç sobre els afers de l’Estat, en especial pel que fa a la despesa pública i la remuneració i l’exercici de la funció pública. Aquest dret només es veu limitat quan es tracta d’informació la difusió de la qual pot comprometre objectivament la seguretat de l’Estat o algun dels drets atorgats en aquesta Constitució, segons indica la Llei.

Article 18.

Del dret a la protecció de l’individu enfront de l’Administració
  • 1. Tots els ciutadans tenen dret a dirigir peticions i plantejar queixes davant del Síndic de Greuges.
  • 2. Qualsevol ciutadà té el dret d’iniciar procediments administratius o judicials envers l’Administració, en la forma que la Llei indica, quan cregui ser objecte d’injustícia o vegi lesionats els seus drets.

Article 19.

De les garanties de les llibertats i els drets fonamentals
  • 1. Les llibertats i els drets reconeguts en aquesta Constitució vinculen a tots els poders públics, per bé que la Llei pugui regular-ne l’exercici.
  • 2.Qualsevol ciutadà pot interposar recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional quan cregui que les seves llibertats i drets han estat menystinguts.

Article 20.

Dels títols hereditaris
  • 1.Catalunya no és, ni serà mai, una monarquia. Es prohibeix expressament l’atorgació de títols hereditaris, nobiliaris o d’altra mena, en nom de l’Estat.

Article 21.

Dels deures i obligacions
  • 1. Totes les persones, físiques i jurídiques, que especifiqui la Llei tenen el deure de contribuir al sosteniment de la despesa pública dins del marc d’un sistema tributari just i proporcional.
  • 2. Tots els ciutadans estan obligats a captenir l’exercici de les seves vides dins del respecte de la Constitució i de les lleis del país.
  • 3 . Si així ho estableix la Llei, els ciutadans tindran l’obligació de participar en processos judicials i contribuir a l’administració de justícia.
  • 4. Tots els ciutadans tenen l’obligació de contribuir a preservar el medi ambient, a no malbaratar els recursos naturals i a col•laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar les diferents formes de contaminació, amb l’objectiu de mantenir-lo i conservar-lo per a les generacions futures.

Article 22.

De les forces armades
  • 1. Catalunya disposa d’unes forces armades adequades al que l’obliguen els tractats internacionals i proporcionades amb la situació geopolítica que l’envolta per a la defensa del territori. En tot cas, la despesa pública en matèria de defensa no pot superar cap any el [•%] dels pressupostos de l’Estat.
  • 2. Qualsevol despesa en armament no convencional està prohibida. Catalunya rebutja rotundament l’ús d’armes nuclears, biològiques i químiques, així com les armes destinades a matar indiscriminadament i totes les prohibides per tractats internacionals.
  • 3 . Qualsevol altra despesa en armament ha de ser aprovada pel Parlament.
  • 4. Es prohibeix expressament la participació de les forces armades fora de les fronteres de l’Estat, excepte en missions humanitàries concretes o bé sota mandat de l’ONU quan així s’escaigui.
  • 5. Cap ciutadà no pot ser obligat en contra de la seva voluntat a prestar serveis a l’Estat que impliquin l’ús o tenència d’armes.

 

» TÍTOL TERCER

De l’organització territorial i l’administració

» CAPITOL I – Del territori

Article 23.

Dels límits territorials
  • 1. Catalunya no aspira a modificar els actuals límits territorials del país, tot i reconèixer els especials lligams amb les terres de parla catalana sota sobirania d’altres països.

Article 24.

De l’organització territorial i l’administració
  • 1. La divisió administrativa fonamental és la comarca.
  • 2. La Llei determina el número i extensió de les comarques que componen Catalunya, atenent a motius històrics, tradicionals, geogràfics i de població.
  • 3. Per modificar el mapa comarcal actual cal una majoria de dos terços del Parlament, i en tot cas hi ha d’haver un mínim de deu anys entre canvis de mapa.
  • 4. Les comarques es divideixen en municipis.
  • 5. Apart de les establertes en aquest article, no hi ha cap altra agrupació o divisió de territori que tingui efectes legals ni administratius.

» CAPITOL II – Del poders públics i les institucions

› SECCIÓ I – Del poder legislatiu

Article 25.

De les disposicions generals sobre el Parlament
  • 1. El Parlament representa el poble de Catalunya, i és inviolable.
  • 2. El Parlament consta d’una única cambra de representació tant territorial com poblacional, segons estableix la Llei Electoral.

Article 26.

De les funcions del Parlament
  • 1. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de l’Estat i impulsa i controla l’acció política i de Govern.

Article 27.

De l’autonomia del Parlament
  • 1. El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària.
  • 2. El Parlament elabora i aprova el seu Reglament, el seu pressupost i fixa l’estatut del personal que en depèn.

Article 28.

Del règim electoral
  • 1. El Parlament consta d’un mínim de 145 i un màxim de 245 diputats, escollits per sufragi universal directe, lliure i secret.
  • 2. La circumscripció electoral és la comarca. La Llei Electoral distribueix el número total de diputats, atenent a una representació mínima inicial de tres diputats per comarca i distribuint la resta en funció de la població.
  • 3. Cada comarca està subdividida en tants col•legis electorals com diputats li assigna la Llei Electoral vigent. La subdivisió en col•legis electorals és competència dels Consells Comarcals, les funcions i composició dels quals es designa per Llei.
  • 4. Els límits territorials dels col•legis electorals seguiran sempre les línies limítrofes dels municipis de la comarca. L’excepció a aquesta disposició seran les comarques l’excessiva població de les quals aconselli subdividir algun municipi.
  • 5. En cada elecció, a cada col•legi electoral s’hi escull un únic diputat d’entre els candidats que els partits polítics hi hagin presentat, escollit per majoria simple dels votants.

Article 29.

Dels drets i deures dels diputats
  • 1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec. D’altra banda, s’exigeix als diputats transparència i responsabilitat en l’exercici de la seva funció pública, doncs representen els interessos del poble de Catalunya.
  • 2. Cada diputat respòn de manera preferent als interessos dels ciutadans de la circumscripció electoral per la que ha estat escollit, i només en segona instància als interessos del seu partit.
  • 3. En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Suprem.
  • 4. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu.

Article 30.

Del funcionament del Parlament
  • 1. El Parlament té una Presidenta o un President i una mesa elegits pel Ple, les funcions i el procés d’elecció dels quals estan regulats pel Reglament.
  • 2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels diputats, les seves intervencions en l’exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions dels portaveus dels partits.
  • 3. El Parlament funciona en Ple i en comissions. El Parlament es reuneix en sessions ordinàries periòdiques al llarg de l’any, segons estableix el seu Reglament. A més, el Parlament pot reunir-se en sessions extraordinàries a petició de la Presidenta o el President, o a petició del nombre de diputats que estableix el Reglament.
  • 4. Les sessions del Ple són públiques, excepte en els supòsits establerts pel Reglament.
  • 5. El Parlament té una Diputació Permanent, presidida per la Presidenta o el President del Parlament i integrada pel nombre de diputats que el Reglament determini. La Diputació Permanent vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions i quan ha finit el mandat parlamentari. En cas de finiment de la legislatura, el mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament.
  • 6. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s’ha de trobar reunit amb la presència de la majoria absoluta dels diputats. Els acords són vàlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquesta Constitució, per la Llei o pel Reglament.
  • 7. El Parlament pot crear comissions d’investigació sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de l’Administració de l’Estat.
  • 8. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col•lectives dirigides al Parlament, en particular pel que fa a les iniciatives legislatives populars. També ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les funcions parlamentàries.

Article 31.

De la iniciativa legislativa
  • 1. La iniciativa legislativa correspon als diputats i al Govern. També correspon, en els termes establerts per la Llei, als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, així com als Consells Comarcals mitjançant els diputats que representen llur comarca.
  • 2. El Parlament pot delegar en les comissions legislatives permanents la tramitació i aprovació d’iniciatives legislatives, excepte quan es tracti de lleis de reforma constitucional, de desenvolupament bàsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de delegació legislativa al Govern.

Article 32.

De la legislació extraordinària
  • 1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei. No poden ésser objecte de delegació legislativa la reforma constitucional, les lleis de desenvolupament bàsic i el pressupost de la Generalitat. La delegació legislativa només es pot atorgar al Govern, i ha d’ésser expressa, per mitjà d’una llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d’un termini per a fer-ne ús.
  • 2. En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No poden ésser objecte de decret llei les reformes constitucionals, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic ni el pressupost de la Generalitat. El Parlament ha de validar expressament els decrets llei en un termini improrrogable de trenta dies des de la seva promulgació.

Article 33.

De la promulgació de les lleis
  • 1. Les lleis de Catalunya són promulgades per la Presidenta o el President de la Generalitat mitjançant l’ordre de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Article 34.

Del finiment de la legislatura
  • 1. La legislatura fineix exclusivament per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions.

Article 35.

Dels tractats internacionals
  • 1. El Parlament pot autoritzar la celebració de tractats internacionals o l’adhesió de Catalunya a tractats ja existents mitjançant una llei específica, respectant les majories i condicions que exigeix la Llei per a fer-ho.
  • 2. Correspon en tot cas al Govern assegurar el cumpliment de les obligacions dels tractats.
  • 3. Si algun tractat conté estipulacions contràries a la Constitució, caldrà esmenar-la prèviament com s’indica en el Títol Quart. El Tribunal Constitucional és competent per a determinar si la dita contradicció existeix o no.
  • 4. Els tractats internacionals, un cop ratificats i fets públics al Diari Oficial de la Generalitat, esdevenen part integrant de l’ordenament jurídic del país..

› SECCIÓ II – Del poder executiu

Primera Part – De la Presidència de la Generalitat

Article 36.

De la Presidenta o el President
  • 1. La Presidenta o el President de la Generalitat és el Cap d’Estat i máxima autoritat de Catalunya. És, a més, el Cap de Govern, i, com a tal, dirigeix l’acció del Govern.
  • 2. La Presidenta o el President de la Generalitat és elegit per sufragi universal directe, lliure i secret.
  • 3. Es pot regular per llei la limitació de mandats.
  • 4. Una llei del Parlament regula l’estatut personal de la Presidenta o el President de la Generalitat, així com del Conseller Primer.
  • 5. La Presidenta o el President de la Generalitat cessa per esgotament del mandat de quatre anys, per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, reconeguda pel Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec, i per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics.

Article 37.

De les funcions presidencials
  • 1. La Presidenta o el President ha de nomenar un Conseller Primer, amb les funcions indicades a l’Article 38.
  • 2. La Presidenta o el President ha de formar Govern, per encàrrec de la Presidenta o el President del Parlament, en un termini no superior a trenta dies naturals després de les eleccions, escollint-ne els consellers que consideri necessari.
  • 3. La Presidenta o el President té dret de vet sobre les lleis aprovades al Parlament, amb les limitacions que estableix la Llei.
  • 4. En general, correspon a la Presidenta o el President:
    • a. Promulgar les lleis i els decrets llei i ordenar-ne la publicació.
    • b. Signar tractats internacionals en nom de Catalunya, amb les garanties que estableix la Llei, i acreditar i rebre els diplomàtics estrangers.
    • c. Convocar eleccions i referèndums en els cassos previstos per la Llei.
    • d. Encapçalar com a Comandant en Cap les forces armades de Catalunya.
    • e. Tot allò que la Llei determini.

Article 38.

De les funcions del Conseller Primer
  • 1. El Conseller Primer és nomenat per la Presidenta o el President de la Generalitat.
  • 2. El Conseller Primer és membre del Govern.
  • 3. El Conseller Primer supleix i substitueix la Presidenta o el President de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció. La suplència no permet exercir les atribucions presidencials relatives al plantejament d’una qüestió de confiança ni la designació i el cessament dels consellers.
  • 4. El Conseller Primer pot accedir a la Presidència de la Generalitat, en cas que l’absència de la Presidenta o el President sigui permanent, si així ho decideix el Parlament i ho aprova amb majoria absoluta dels seus membres. Si no es produeix aquesta majoria en dues votacionsconsecutives, el Conseller Primer segueix suplint i substituint la Presidenta o el Presidentamb les limitacions exposades al punt anterior fins a les eleccions següents.
Segona Part – Del Govern i l’Administració

Article 39.

Del Govern
  • 1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb aquesta Constitució i la Llei.
  • 2. El Govern es compon de la Presidenta o el President de la Generalitat, el Conseller Primer i els consellers. L’organització, el funcionament i les atribucions del Govern estan regulades per una llei específica.
  • 3. El Govern cessa quan ho fa la Presidenta o el President de la Generalitat.
  • 4. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l’Administració de la Generalitat han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat. Aquesta publicació és suficient, a tots els efectes, per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en vigor de les disposicions generals i les normes.
  • 5. En les causes contra els consellers és competent el Tribunal Suprem.

Article 40.

De l’Administració de l’Estat
  • 1. L’Administració de l’Estat és l’organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per aquesta Constitució al Govern de la Generalitat.
  • 2. L’Administració de l’Estat serveix amb objectivitat els interessos generals del país i actua amb submissió plena a les lleis i al dret.
  • 3. L’Administració de l’Estat, d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió. A més, segons el dret atorgat als ciutadans per aquesta Constitució a l’Article 17.4, l’Administració de l’Estat ha de tendir, de manera progressiva i raonable, a involucrar els ciutadans en la presa de decisions, utilitzant per a aquest fi la tecnologia diponible.
  • 4. L’Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al territori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització.
  • 5. Les lleis han de regular l’organització de l’Administració de la Generalitat i han de determinar en tot cas:
    • a. Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació pública i privada que pot adoptar l’Administració de la Generalitat.
    • b. Les formes d’organització i de gestió dels serveis públics.
    • c. L’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret privat, i també la participació del sector privat en l’execució de les polítiques públiques i la prestació dels serveis públics.
  • 6. S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim d’incompatibilitats, la garantia de formació i actualització dels coneixements i la praxi necessària per a complir les funcions públiques.

Article 41.

De les relacions entre Govern i Parlament
  • 1. La Presidenta o el President de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de forma solidària, sense perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells. La delegació de funcions de la Presidenta o el President de la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant del Parlament.
  • 2. Els membres del Govern tenen el dret d’assistir al Ple del Parlament i a les sessions extraordinàries que es convoquin i a prendre-hi la paraula.
  • 3. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions. També en pot requerir la presència al Ple en els termes que estableix el Reglament del Parlament.
Tercera Part – De les altres institucions de la Generalitat

Article 42.

Del Síndic de Greuges
  • 1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeix aquesta Constitució. Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu, l’activitat de l’Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d’interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones amb un vincle contractual amb l’Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa l’activitat de l’Administració local i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen.
  • 2. El Síndic de Greuges pot rebre queixes i peticions de qualsevol ciutadà segons s’estableix a l’Article 18.1 d’aquesta Constitució, i té l’obligació de donar resposta.
  • 3. El Síndic de Greuges intervé a partir d’una queixa, o per iniciativa pròpia, quan detecta que l’Administració de l’Estat o les empreses que presten serveis d’interès públic poden haver lesionat el dret d’alguna persona o grup de persones.

Article 43.

De l’elecció del Síndic de Greuges
  • 1. El Síndic de Greuges és persona física no associada amb cap partit polític, escollida mitjançant sufragi universal directe, lliure i secret per un període no prorrogable de vuit anys. L’any d’elecció del Síndic de Greuges no pot coincidir amb un any d’eleccions legislatives.
  • 2. La Llei estableix qui pot presentar-se a les eleccions i en quines condicions, i, en tot cas, tots els candidats han de ser aprovats pel Parlament. Els candidats aprovats han de fer-se públics trenta dies abans de les eleccions i poden fer campanya segons el que estableix la Llei.

Article 44.

De l’estatut del Síndic de Greuges
  • 1. El Parlament ha de proveir al Síndic de Greuges de l’estructura necessària per a dur a terme les seves funcions i ha d’assignar cada any una partida pressupostària adequada a la Sindicatura.
  • 2. Les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i persones a què fa referència l’Article 42.1 tenen l’obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges. S’han de regular per llei les sancions i els mecanismes destinats a garantir el compliment d’aquesta obligació.
  • 3. El Síndic de Greuges exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independència, és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions, és inamovible i només pot ésser destituït i suspès per les causes que estableix la llei.
  • 4. S’han de regular per llei l’estatut personal del Síndic de Greuges, les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i les atribucions de la institució. El Síndic de Greuges gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària d’acord amb la Llei.

Article 45.

De la Sindicatura de Comptes
  • 1. La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic del país.
  • 2. La Sindicatura de Comptes és formada per síndics designats pel Parlament, la majoria dels quals són representants de la societat civil sense associació amb cap partit polític. No hi pot haver més d’un membre pertanyent al partit al qual pertany la Presidenta o el President de la Generalitat. Els membres són escollits pel Parlament al començament de cada legislatura de quatre anys.
  • 3. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegació d’aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d’acord amb la Llei.
  • 4. El Síndic de Greuges pot assistir a les reunions periòdiques de la Sindicatura de Comptes, amb veu, però sense vot, i pot exigir conèixer-ne les conclusions.
  • 5. S’han de regular per llei l’estatut personal, les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes.
Quarta Part – Dels governs locals

Article 46.

De l’organització del govern local
  • 1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis.
  • 2. L’àmbit supramunicipal és constituït per les comarques, que, com s’indica a l’Article 24, regula una llei del Parlament.
  • 3. No hi ha cap altra agrupació o divisió de territori que tingui efectes legals ni administratius. No obstant això, la Generalitat pot crear ens formats per agrupacions municipals fonamentades en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis.

Article 47.

De les competències municipals
  • 1. Els municipis tenen competències pròpies sobre les matèries que els hi són pròpies i que els hi atorga la Llei. La distribució de les responsabilitats administratives en aquestes matèries entre les administracions locals ha de tenir en compte llur capacitat de gestió i es regeix per les lleis aprovades pel Parlament, pel principi de subsidiarietat, d’acord amb el que estableix la Carta europea de l’autonomia local, pel principi de diferenciació, d’acord amb les característiques que presenta la realitat municipal, i pel principi de suficiència financera.
  • 2. L’ordenació i gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina urbanística és competència del municipi, però els plans urbanístics i la requalificació de sòls han de ser aprovats i autoritzats per la Conselleria de la Generalitat corresponent, segons ho estableix la Llei.
  • 3. La Llei fixa els mecanismes de finançament dels municipis, tant propis com derivats de l’Administració de l’Estat.

Article 48.

Del règim especial del municipi de Barcelona
  • 1. El municipi de Barcelona disposa d’un règim especial establert per una llei del Parlament.
  • 2. L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar la modificació d’aquest règim especial i, d’acord amb la Llei i el Reglament del Parlament, ha de participar en l’elaboració dels projectes de llei que incideixen en aquest règim especial i ha d’ésser consultat en la tramitació parlamentària d’altres iniciatives legislatives sobre el seu règim especial

Article 49.

Dels Consells Comarcals
  • 1. El govern i l’administració autònoma de la comarca corresponen al Consell Comarcal, format per la Presidenta o el President i pels consellers comarcals.
  • 2. La presidenta o el president comarcal és escollit pels consellers comarcals d’entre els seus membres.
  • 3. La composició i funcions dels Consells Comarcals, així com l’estatut dels seus membres, els determina una llei del Parlament. En tot cas, s’hi afavorirà l’adequada representació de la societat civil de la comarca.
  • 4. El Consell Comarcal decideix la subdivisió de la comarca en col·legis electorals, segons s’indica a l’Article 28.3 d’aquesta Constitució, seguint els principis d’imparcialitat i equilibri poblacional.
  • 5. El Consell Comarcal pot instar als diputats que representen la comarca al Parlament a tramitar iniciatives legislatives, segons s’estableix a l’Article 31.1.
  • 6. La comarca del Barcelonès disposa d’un règim especial establert per una llei del Parlament, de manera anàloga al que disposa l’Article 48 per al municipi de Barcelona.
Cinquena Part – De l’estatut especial de la Vall d’Aran

Article 50.

Del règim jurídic especial de la Vall d’Aran
  • 1. La Vall d’Aran disposa d’un règim jurídic especial establert per llei del Parlament. Per mitjà d’aquest règim es reconeix l’especificitat de l’organització institucional i administrativa de la Vall d’Aran i se’n garanteix l’autonomia per a ordenar i gestionar els afers públics del seu territori.

Article 51.

De les institucions pròpies de la Vall d’Aran
  • 1. La institució de govern de la Vall d’Aran és el Conselh Generau, que és format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la Comission d’Auditors de Compdes. El síndic o síndica és la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a la Vall d’Aran.
  • 2. La institució de govern de la Vall d’Aran és elegida per mitjà de sufragi universal directe, lliure i secret, en la forma establerta per la Llei.
  • 3. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinin la llei reguladora del règim especial de la Vall d’Aran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix, en especial, en les actuacions de muntanya. La Vall d’Aran, per mitjà de la seva institució representativa, ha de participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial.
  • 4. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència.

› SECCIÓ III – Del poder judicial

Primera Part – De l’administració de justícia

Article 52.

De la justícia
  • 1. La justícia s’administra, en nom del poble, pels jutges integrants del poder judicial.
  • 2. Els jutges només estan sotmesos a l’imperi de la Llei.
  • 3. El poder judicial és independent dels altres poders públics i no pot estar condicionat de cap manera per ells.

Article 53.

Dels jutges
  • 1. Els jutges accedeixen al càrrec mitjançant oposicions competitives regulades per la Llei.
  • 2. Els jutges no poden ser suspesos, traslladats ni apartats de l’exercici de la justícia si no és per alguna de les causes expressament recollides a la Llei, i amb totes les garanties previstes.
  • 3. Els jutges, mentre estiguin en actiu, no poden pertànyer a partits polítics ni sindicats, ni exercir cap altre càrrec públic. La Llei estableix el règim d’incompatibilitats dels jutges.
  • 4. Es prohibeixen expressament el nomenament irregular de jutges i els tribunals d’excepció.

Article 54.

Dels procediments judicials
  • 1. Els procediments judicials seran públics, excepte en els cassos que preveu la Llei.
  • 2. Els cassos s’instruiran de manera preferentment oral.
  • 3. Les sentències han de ser sempre motivades i dictades en audiència pública.
  • 4. La Llei regula els casos on és possible la participació directa dels ciutadans en l’administració de justícia, així com la manera en què aquesta es concreta.
  • 5. Les sentències i resolucions de jutges i tribunals són de compliment obligat per a tothom. És també obligat col·laborar en els processos i en l’execució de les sentències segons demani el jutge.
  • 6. La justícia és gratuïta quan així ho estableix la Llei, i, en tot cas, no es pot denegar mai a cap ciutadà l’accés a la justícia per manca de recursos econòmics.
  • 7. L’Estat respon econòmicament dels danys ocasionats amb motiu d’errades judicials o del funcionament irregular de l’administració de justícia.

Article 55.

Del Consell General del Poder Judicial
  • 1. El Consell General del Poder Judicial n’és l’òrgan de govern.
  • 2. El Consell General del Poder Judicial té un màxim de quinze membres i un mínim d’onze, inclòs la Presidenta o el President. La Llei estableix el seu estatut i el règim d’incompatibilitats dels seus membres i les seves funcions, en particular pel que fa a nomenaments, promocions, inspeccions i règim disciplinari.
  • 3. Les Presidentes o els Presidents del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional formen part del Consell General del Poder Judicial.

Article 56.

Del Tribunal Suprem
  • 1. El Tribunal Suprem té jurisdicció a tot el país, i és l’òrgan jurisdiccional preeminent en tots els àmbits, excepte pel que fa a les garanties constitucionals.
  • 2. El Tribunal Suprem consta de set membres, escollits pel Consell General de Poder Judicial segons estableix la Llei. Els candidats han de ser juristes de reconegut prestigi i una trajectòria d’exercici professional contrastada, entre altres requisits que exigeix la Llei.
  • 3. La Llei dicta la forma en què els membres del Tribunal Suprem han d’escollir llur Presidenta o President.

Article 57.

Del Ministeri Fiscal
  • 1. El Ministeri Fiscal té com a objectiu promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès públic, així com vetllar per la independència dels tribunals.
  • 2. El Ministeri Fiscal actua d’acord amb els principis de legalitat, independència i imparcialitat.
  • 3. El Ministeri Fiscal pot actuar d’ofici o a petició de la part interessada.
  • 4. La Llei regula l’estatut del Ministeri Fiscal, així com els seus òrgans i la composició dels mateixos.
  • 5. El Fiscal General de l’Estat serà proposat pel Consell General de Poder Judicial, d’acord amb la Llei, i el seu nomenament serà ratificat pel Parlament.
  • 6. Els fiscals, mentre estiguin en actiu, no poden pertànyer a partits polítics ni sindicats, ni exercir cap altre càrrec públic.
Segona Part – Del Tribunal Constitucional

Article 58.

De la funció del Tribunal Constitucional
  • 1. El Tribunal Constitucional vetlla per l’adaptació del marc jurídic i legislatiu a la Constitució, i per la preeminença de les garanties constitucionals tal com estan recollides en aquest text.
  • 2. El Tribunal Constitucional té jurisdicció a tot el territori del país.

Article 59.

Del funcionament del Tribunal Constitucional
  • 1. El Tribunal Constitucional respon a recursos d’inconstitucionalitat i recursos d’empara.
  • 2. El recurs d’inconstitucionalitat es pot interposar contra qualsevol llei, o norma jurídica equivalent, i la resolució del Tribunal Constitucional n’afecta la vigència i desenvolupament.
  • 3. Les sentències del Tribunal Constitucional són definitives, han de ser publicades al Diari Oficial de la Generalitat i no cap presentar-hi recurs de cap mena.
  • 4. Són competents per interposar recurs d’inconstitucionalitat la Presidenta o el President del Govern, la majoria simple de diputats del Parlament i el Síndic de Greuges. La Llei estableixels supòsits en què els òrgans judicials poden interposar recurs d’inconstitucionalitat.
  • 5. És competent per interposar recurs d’empara qualsevol ciutadà o persona jurídica que invoqui interès legítim, així com el Síndic de Greuges i el Fiscal General de l’Estat.
  • 6. La Llei determina el funcionament del Tribunal Constitucional i l’estatut dels seus membres.

Article 60.

De la composició del Tribunal Constitucional
  • 1. El Tribunal Constitucional està format per deu membres nomenats pel Consell General del Poder Judicial per vuit anys. Cada quatre anys se’n renovarà la meitat, i seran escollits: un d’ells a proposta del Govern, dos a proposta del Parlament i el dos darrers a proposta del propi Consell General del Poder Judicial.
  • 2. Els candidats han de ser juristes de reconegut prestigi i una trajectòria d’exercici professional contrastada, entre altres requisits que exigeix la Llei.
  • 3. Els membres del Tribunal Constitucional no poden pertànyer a partits polítics ni sindicats, ni exercir cap càrrec públic ni cap altre activitat professional o mercantil. La Llei estableix les incompatibilitats que els hi són pròpies.

Article 61.

De la Presidenta o el President del Tribunal Constitucional
  • 1. La Presidenta o el President del Tribunal Constitucional és escollit entre els seus membres per ells mateixos i el seu nomenament ratificat pel Consell General del Poder Judicial y pel Parlament, segons estableix la Llei.
  • 2. La Presidenta o el President té vot de qualitat en cas d’empat.

 

» TÍTOL QUART

De la reforma constitucional

Article 62.

De les consideracions preliminars
  • 1. El poble de Catalunya entén que la Constitució ha d’adaptar-se a la realitat social i política del país, i no a l’inrevés. Per aquesta raó, s’estableixen mecanismes per a reformar-ne el text, tot i preservant-ne les garanties que assegurin continuïtat en el funcionament del país.

Article 63.

De la reforma constitucional
  • 1. La iniciativa legislativa per la reforma de la Constitució ha de seguir les passes descrites a l’Article 31.
  • 2. Qualsevol projecte de reforma constitucional ha de ser aprovat per dos terços dels diputats del Parlament.
  • 3. Si el projecte afecta a les declaracions del Títol Primer o a qualsevol dret fonamental contemplat al Títol Segon d’aquesta Constitució, ha de ser sotmès obligatòriament a referèndum popular en un termini no superior als trenta dies des de la seva aprovació al Parlament. S’entendrà aprovat per decisió popular si la majoria dels vots vàlids emesos són positius.
  • 4. Si el projecta afecta a les disposicions dels Títols Tercer o Quart, es convocarà un referèndum popular si al menys una cinquena part dels diputats així ho demana. En cas de no convocarse, es farà pública la decisió del Parlament i se n’explicaran els motius a l’opinió pública de manera fefaent.
  • 5. Si el projecte de reforma afecta a la totalitat o a bona part del text constitucional, el Parlament, després d’aprovar-lo, s’haurà de dissoldre, i el nou text haurà de ser necessàriament ratificat per referèndum popular.

 

» DISPOSICIONS ADDICIONALS

Mesura Transitòria Primera

  • 1. La Presidenta o President de la Generalitat en el moment de la Independència actuarà de Cap d’Estat en funcions fins que prengui possessió del càrrec la nova Presidenta o el nou President d’acord amb el que s’indica en aquesta Constitució.
  • 2. Les seves tasques com a Cap d’Estat en funcions seran:
    • a. Presidir l’Assemblea Constituent que presenti aquesta Constitució.
    • b. Convocar el referèndum popular per a l’aprovació d’aquesta Constitució.
    • c. Assegurar el reconeixement internacional del país.
    • d. Representar el país davant la comunitat internacional i organismes multinacionals.
    • e. Tramitar les iniciatives legislatives corresponents a les lleis extraordinàries que permetin la convocatòria d’eleccions i l’entrada en vigor del nou marc constitucional.
    • f. Convocar eleccions legislatives i presidencials segons s’estableix en aquesta Constitució i en la llei corresponent.
    • g. Totes les altres responsabilitats pròpies del càrrec.
  • 3. En cap cas la duració d’aquesta situació transitòria es podrà allargar més d’un any.

Mesura Transitòria Segona

  • 1. El Parlament constituït en el moment de la Independència actuarà com a Parlament en funcions fins a la presa de possessió dels diputats escollits en les eleccions legislatives.
  • 2. Les seves tasques seran:
    • a. Tramitació i aprovació de les lleis que permetin al President en funcions convocar eleccions legislatives i presidencials segons estableix la Constitució.
    • b. Tramitació i aprovació de les lleis imprescindibles per permetre l’inici de l’activitat de l’Administració de l’Estat segons el que estableix la Constitució. Això no inclou en cap cas les lleis de desenvolupament bàsic.
    • c. Totes les altres responsabilitats pròpies del Parlament.
  • 3. En cap cas la duració d’aquesta situació transitòria es podrà allargar més d’un any.

Mesura Transitòria Tercera

  • 1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tal com estigui format en el moment de la Independència, assumirà de manera interina les funcions previstes en aquesta Constitució per al Tribunal Suprem.
  • 2. Quan la Llei ho permeti, es crearà el Tribunal Suprem i, en el mateix moment, s’extingirà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
  • 3. En cap cas la duració d’aquesta situació transitòria es podrà allargar més d’un any.

Mesura Transitòria Quarta

  • 1. El Síndic de Greuges en el moment de la Independència seguirà en el càrrec en funcions fins que es pugui convocar l’elecció del nou Síndic de Greuges i aquest prengui possessió del càrrec segons estableix la Constitució i la Llei.

Mesura Transitòria Cinquena

  • 1. Totes les altres institucions i poders públics de l’Estat col·laboraran i contribuiran a posar en marxa la nova Administració de l’Estat en els àmbits que els corresponen.

Mesura Transitòria Sisena

  • 1. Quan la Llei ho permeti, s’escolliran els deu primers components del Tribunal Constitucional.
  • 2. Als quatre anys de l’elecció, es determinarà per sorteig els cinc membres que han de cessar i els càrrecs dels quals cal renovar. Cap d’aquests cinc no podrà ser la Presidenta o el President del Tribunal Constitucional, que esgotarà els vuit anys de mandat.

» DISPOSICIÓ FINAL

    Aquesta Constitució entrarà en vigor al dia següent de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat, un cop hagi estat aprovada en referèndum per la majoria dels ciutadans de Catalunya.

  DESCARREGA EL TEXT (PDF) »

El Punt Avui – Notícia: La Constitució pren cos

El Punt Avui – Notícia: La Constitució pren cos.

La Constitució pren cos

El text, elaborat per juristes, proposa un país sense forces armades

El cap d’Estat l’elegirien els ciutadans i el primer ministre, el Parlament

Un futur estat català podria ser una República parlamentària, de cambra única i no presidencialista, però també una República parlamentària presidencialista. El primer model l’inclou en la seva proposta de Constitució catalana el grup d’experts liderat pel magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona, Santiago Vidal. La segona forma part de la proposta constitucional que han elaborat quatre ciutadans anònims interessats en la qüestió. I, avui per avui, encara s’espera una tercera proposta constitucional per part del grup de juristes de l’ANC.

Primer ministre

Inspirada en els models nòrdics de Noruega, Finlàndia i Islàndia, però també en el centreeuropeu de Suïssa, la Constitució proposada pels juristes opta per reservar al Parlament de Catalunya –que tindria 105 diputats com a màxim– la representació de la sobirania de manera que el primer ministre i cap del govern seria triat, com ara, pel quòrum d’una majoria de diputats, mentre que la nova figura de president de la República, amb una funció representativa i no executiva, seria triada per votació directa dels ciutadans.

Els mandats tindrien cinc anys de durada com a màxim i les eleccions serien convocades pel Parlament, igual que els referèndums. Els mandats electorals tindrien un límit de dues legislatures. El sou dels càrrecs electes no podria superar en cap cas 10 vegades la renda bàsica de vida digna. El document, a més, reconeix als electors la potestat de demanar a la justícia la celebració de referèndums per revocar alcaldes, regidors i diputats que “incompleixin sistemàticament el seu programa electoral”. La institució jurídica dels aforats es considera un privilegi inadmissible i s’estableix que la llei és igual per a tothom.

L’ensenyament primari seria gratuït i obligatori per als menors de 16 anys i s’hauria de posar a disposició de l’escola pública els recursos humans, materials i financers necessaris per garantir el màxim nivell de qualitat.

Comandant en cap

La proposta del grup de ciutadans anònims, en canvi, opta per una presidència de la República al mateix temps representativa i executiva. Així, qui seria alhora cap d’Estat, cap de govern i comandant en cap militar seria triat en unes eleccions presidencials com als Estats Units. El president, doncs, seria el cap de les forces armades, l’existència de les quals no es contempla en la constitució proposada per l’equip de Santiago Vidal, que només preveu una policia encarregada de la seguretat pública perquè Catalunya es defineix com “una nació de pau, lliure d’exèrcit i forces armades”. Tot i contemplar forces armades, la proposta del grup anònim estableix al preàmbul que els ciutadans de Catalunya declaren que no són “enemics de ningú, i sí germans de tots els pobles”, amb qui busquen la fraternitat i el respecte.

Ambdues propostes estableixen el català com a llengua oficial i pròpia de l’administració, si bé els ciutadans que vulguin podran dirigir-s’hi en castellà com a llengua cooficial. L’aranès és la llengua oficial i pròpia de la Vall d’Aran en règim de cooficialitat amb el català.

Doble nacionalitat

La proposta dels juristes planteja un repte a l’Estat espanyol des del dia després de la promulgació de la nova Constitució perquè reconeix la doble nacionalitat per a tots els ciutadans que la sol·licitin el primer any de vigència d’aquella. La divisió administrativa bàsica és la comarca però la constitució dels experts també reconeix les vegueries per garantir l’eficiència dels serveis públics.

Jutges apartidistes

A la proposta dels juristes no hi ha Tribunal Constitucional i és la Sala de Garanties Constitucionals del Tribunal Suprem l’encarregada de dirimir aquests afers. Una sala formada per un membre elegit per sufragi universal, un segon elegit per jutges i fiscals, un tercer triat per una majoria de tres cinquenes parts dels diputats, un quart triat per juristes i un cinquè elegit pels síndics locals –cada municipi superior als 10.000 habitants haurà de tenir un síndic que vetllarà pels drets ciutadans davant de l’administració local. El poder judicial estaria integrat per jutges i fiscals de carrera, independents, que no podran pertànyer a partits polítics.

Si bé la constitució proposada pels juristes defineix un model d’economia de lliure mercat, inclou els anomenats drets de tercera generació –habitatge, sanitat i ensenyament– en el títol primer, que constitucionalment suposa un caràcter executiu, “exigible”, en paraules del jutge Vidal. La proposta de Constitució encapçalada per Vidal ha estat elaborada per deu juristes: dos professors de dret constitucional, un de dret internacional públic, un de ciències socials i econòmiques, dos de ciències polítiques, dos jutges i dues jutgesses –un dels jutges, Josep Maria Miquel, ha mort aquest 1 de desembre. Està previst que es faci pública el dia després de Reis.

Esmenes ciutadanes

La intenció dels autors és posar a disposició una pàgina digital a partir del 7 de gener perquè els ciutadans puguin proposar esmenes al text durant tot el 2015. Les esmenes que es validin s’incorporaran al text definitiu, que seria entregat al Parlament constituent. “No volem usurpar la legitimitat del Parlament sinó aportar-li un material de treball”, explica Vidal. Durant l’any s’organitzaran taules rodones a cada comarca amb la participació d’un jurista, un economista i un expert en drets socials.

El magistrat creu que el Parlament també hauria d’obrir un període de consulta als ciutadans com s’ha fet a Islàndia, i no limitar-se a portar la nova Constitució a referèndum. Les esmenes públiques al text, però, haurien de ser de ciutadans experts en cada matèria, segons el jutge.

10
juristes
liderats per Vidal han elaborat la proposta de Constitució catalana que s’ha de presentar el 7 de gener.
4
ciutadans
anònims –un enginyer, un assessor de banca, un advocat i un professor de polítiques– han fet la seva.