Catalunya envia per primer cop un representant a la UNESCO

Catalunya envia per primer cop un representant a la UNESCO.

28/04/2015
ESTRUCTURES D’ESTAT
Catalunya envia per primer cop un representant a la UNESCO
El govern signa un acord amb la institució cultural més universal per participar-hi directament
Pep Lloveras

Catalunya passarà a formar part de la UNESCO i per primer cop hi tindrà un representant, encara per determinar. El govern ha aprovat avui signar un acord amb aquesta institució cultural, la més universal, per participar-hi directament. “És un primer pas, modest, però és el que ara és possible i l’aprofitarem. Mai no hi havíem estat i voldríem una presència més potent, però estem segurs que la col·laboració germinarà”, ha indicat el conseller de la Presidència i portaveu, Francesc Homs.

Concretament, Catalunya s’encarregarà principalment del programa l‘home i la biosfera, en el qual desenvoluparà activitats de suport sobre biodiversitat i educació ambiental, i del programa d’anàlisi i seguiment de projectes internacionals, on participarà en el procés per determinar candidatures a noves reserves de la biosfera.


Llei d’acció exterior


Així mateix, el consell executiu ha iniciat el desplegament de la Llei d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, aprovada per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya, amb l’aprovació del decret que regula els òrgans col·legiats de coordinació, participació i seguiment previstos a la norma.

El govern també ha autoritzat la renovació del conveni de cooperació transfronterera amb el Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, signat el 2009, per desenvolupar projectes i accions conjuntes de lobby, prioritàriament sobre logística i transport, mobilitat dels joves, ensenyament superior, recerca i innovació.

Càtedra Abel Martínez


D’altra banda, el govern ha creat la càtedra Abel Martínez Oliva, a través de la Universitat de Lleida (UdL), en memòria del professor mort en tràgiques circumstàncies a l’Institut Joan Fuster de Barcelona. La càtedra buscarà potenciar la recerca en l’educació de l’adolescència. 

Sense títol

Imatge d’una assemblea de la UNESCO

El catalán Jordi Galí, asesor de la reserva Federal estadounidense, refuta las mentiras del estado español sobre la Catalunya independiente. | spanien kaputt

El catalán Jordi Galí, asesor de la reserva Federal estadounidense, refuta las mentiras del estado español sobre la Catalunya independiente. | spanien kaputt.

El catalán Jordi Galí, asesor de la reserva Federal estadounidense, refuta las mentiras del estado español sobre la Catalunya independiente.

29OCT

Jordi Galí es un eminencia mundial como investigador de la nueva síntesis keynesiana. Obtuvo su doctorado en la Universidad de Massachussets y ha trabajado como docente en las universidades de Columbia, Nueva York y Barcelona.

Además, es asesor del Banco Central Europeo y de la Reserva Federal estadounidense.

Un fabuloso artículo que abre nuevas posibilidades a la independencia de Catalunya:

Una de las principales incertidumbres relativas a la eventual creación de un Estado catalán es el encaje de este con Europa. Muchos catalanes se preguntan si este nuevo escenario sería compatible con seguir disfrutando de las ventajas económicas asociadas a nuestra pertenencia a la Unión Europea (UE) y a la zona euro.

Aunque, por definición, la capacidad soberana de un Estado abre la puerta a muchas alternativas, en el caso de Catalunya parece existir un amplio consenso social y político sobre la deseabilidad de continuar en la UE y de mantener el euro como moneda. ¿Cuáles son las opciones de una Catalunya independiente para alcanzar dichos objetivos? En mi opinión, la respuesta a esta cuestión difícilmente puede desvincularse del escenario en que se produzca el eventual proceso de constitución del Estado propio. A grandes rasgos podríamos distinguir entre dos escenarios posibles: cooperación y confrontación.

En un escenario de cooperación, el Estado español aceptaría un resultado favorable a la independencia de una eventual consulta al pueblo catalán, iniciándose un proceso de colaboración entre los dos Gobiernos para gestionar un “divorcio amistoso.” Este es precisamente el marco previsto en el acuerdo entre los Gobiernos de Escocia y el Reino Unido por el que ambas partes se comprometen a “trabajar constructivamente de acuerdo con el resultado -del referéndum-, sea cuál sea este, para preservar los intereses del pueblo escocés y del resto del Reino Unido”. En un escenario de esta naturaleza, la admisión automática o no de Catalunya en la UE (y, de resultas, en la zona euro) sería una cuestión formal sin más interés que el propiamente simbólico.

En el peor de los casos, dicha admisión se produciría después de un proceso de negociación que, dadas las circunstancias extraordinarias mencionadas más arriba, debería poder ser simplificado y rápido. Lo único realmente importante sería garantizar, durante el periodo transitorio, la continuidad de derechos y obligaciones que rigen las relaciones económicas entre Catalunya y el resto de la UE, y, de forma especial, los relativos a la libre circulación de mercancías, personas y capitales. Esta “extensión” del régimen actual también debería incluir, de forma natural, los aspectos monetarios. Así pues, a pesar de que durante este periodo Catalunya no sería formalmente parte de la zona euro, el euro continuaría siendo la moneda oficial y las entidades financieras catalanas deberían poder acceder, como en la actualidad, a los mecanismos de financiación del eurosistema y al mecanismo de pagos europeo. A finales del periodo transitorio, y en el momento de la integración formal, el banco central del nuevo Estado asumiría sus funciones como banco central nacional dentro del eurosistema.

Desde un punto de vista práctico, la única diferencia que este escenario supondría respecto al de admisión automática sería que Catalunya no estaría representada formalmente en las instituciones y órganos de gobierno de la UE (incluido el Consejo de Gobierno del BCE) durante el periodo transitorio hasta la admisión definitiva. Dado el gran número de países miembros de la UE y la consiguiente irrelevancia efectiva de cada uno de ellos en las decisiones colectivas, nadie puede afirmar sin sonrojarse que tal ausencia supondría un perjuicio significativo para la economía catalana.

Aun sin entrar en la UE, Catalunya podría tener el euro como moneda oficial.

Por otra parte, un eventual escenario de confrontación vendría definido por el rechazo por parte del Estado español a reconocer el nuevo Estado y, por consiguiente, el bloqueo indefinido de su admisión en la UE (que requiere la unanimidad de los Estados miembros). Pero en la medida en que se preservaran los tres pilares mencionados más arriba (libre circulación de mercancías, trabajadores y capitales), dicho escenario no debería acarrear consecuencias adversas para la economía catalana. En contraste con la opinión generalizada, estos derechos no están restringidos a la UE y hay diferentes formas de articularlos (el caso de Suiza es, quizá, el más paradigmático en este sentido). Además, la UE sería la primera interesada en preservar la reciprocidad en estos derechos, dada la importancia cuantitativa y cualitativa del mercado catalán y la presencia de un gran número de empresas europeas con base en Catalunya (sin olvidar la contribución neta de esta a las arcas comunitarias).

En el ámbito monetario, la no admisión en la UE implicaría también que Catalunya no sería un Estado miembro de la zona euro. Pero Catalunya podría mantener el euro como moneda oficial, si así lo deseara. Un “acuerdo monetario” con la UE como el que rige en algunos países no comunitarios que utilizan el euro podría bendecir dicho uso y facilitar la continuidad en las relaciones monetarias y financieras.
En el peor de los casos, las entidades financieras con sede en Catalunya podrían acceder a la liquidez del BCE a través de filiales o sucursales establecidas en la zona euro,
como lo hacen regularmente numerosos bancos no comunitarios de acuerdo con lo establecido en la normativa relevante del BCE (la llamada “Documentación General”).

¿Cuál de los escenarios analizados es más deseable para todas las partes implicadas? En un escenario de cooperación, donde ninguna parte tiene como objetivo deliberado el perjuicio de la otra, la posibilidad de un divorcio amistoso con costes mínimos para todas las partes no debería ser una quimera. Más allá de las formalidades jurídicas, nada debería poder impedir la continuidad plena, por lo menos de facto, del marco de relaciones económicas y financieras actuales, y de los derechos y obligaciones que le están asociados. Por otra parte, resulta difícil imaginar una actitud intransigente por parte del Estado español ante el fait accompli de una Catalunya independiente, ya que ello tendría importantes costes económicos para España, y ninguna ventaja que no fuera la (posible) satisfacción de castigar a Catalunya y a sus ciudadanos por haber elegido un marco político distinto al actual. Entre otras cuestiones, cabe suponer que una actitud hostil cerraría la puerta a cualquier negociación de buena fe sobre el reparto de la deuda contraída por el Reino de España.

Dadas las más que probables consecuencias adversas para España de un escenario de confrontación una vez consumada la decisión del pueblo catalán de construir un Estado propio, la actual ofensiva intimidatoria del Gobierno español no parece gozar de mucha credibilidad, siendo su única explicación la voluntad de doblegar el deseo de la gran mayoría de los catalanes de poder decidir libremente su futuro.

ES UN PLACER LEER ESTOS ARTÍCULOS DE GENTE QUE, CON UN POCO DE SUERTE, CUANDO SEAMOS LIBRES, TRABAJARÁN PARA EL FUTURO PRÓSPERO DE CATALUNYA

El ‘Financial Times’ dice que TVE “fabrica” las noticias

El ‘Financial Times’ dice que TVE “fabrica” las noticias.

El ‘Financial Times’ dice que TVE “fabrica” las noticias

Publicado: 27/04/2015 19:10 CEST Actualizado: hace 2 horas
FINANCITLA TIMES

“Durante más de 50 años, millones de españoles se han sentado cada noche para ver el Telediario, el informativo estrella de TVE. En los últimos meses, sin embargo, el canal no sólo ha estado contando noticias, sino también las ha fabricado”. Con estas potentes frases comienza el prestigioso diario británico Financial Times un extenso reportaje publicado este lunes, titulado “la cadena estatal española TVE, acusada de sesgo político”, y dedicado a las acusaciones de manipulación a TVE.

En el artículo, firmado por el corresponsal en España, Tobias Buck, se dice que los informativos de la publica “están acusados de favorecer descaradamente al Gobierno de Mariano Rajoy y al gobernante Partido Popular, dejando de lado las voces de la oposición” y recuerda la ausencia de Pablo Iglesias en TVE a pesar del “gran interés por parte de otros medios españoles e internacionales”. Subraya, además, la entrevista en el Canal 24 horas donde le “felicitaron” por la liberaciones de presos de ETA.

En este sentido, el artículo señala que TVE ha sido acusada de ocultar casos de corrupción en los que estaba incluido el PP, en referencia al Caso Bárcenas y denuncia la escasa cobertura de temas relacionados con el independentismo catalán y sobre Podemos.

Financial Times destaca la importancia electoral de este 2015 en España, en el que se celebrarán elecciones municipales, autonómicas y generales, y señala que TVE “se ha convertido en un punto crucial en esta batalla política”. Pero el diario señala “un problema mucho más amplio”.

“Demasiadas instituciones públicas de España -desde la judicatura y la fiscalia hasta la función pública y los medios de comunicación apoyada por el Estado- están hechas para servir a los intereses del gobierno del momento”, explica el analista Víctor Lapuente al periódico británico, quien incide en que “la cultura imperante en España es que el vencedor debe disfrutar del botín” refiriéndose a los “miles de puestos que cambian de manos cada vez que un nuevo gobierno es elegido”.

Con todo, fuentes de TVE niegan al Financial Times las acusaciones e insisten en la “libertad editorial” de la cadena. Pero el diario asegura que el anterior presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, aprobó una ley para romper el vínculo entre la emisora y el partido en el poder, algo que “se abolió” con la llegada del PP.

TE PUEDE INTERESAR

El ciborg Neil Harbisson modifica el seu passaport britànic per reivindicar que és català – VilaWeb

El ciborg Neil Harbisson modifica el seu passaport britànic per reivindicar que és català – VilaWeb.

 

Dilluns  27.04.2015  17:04

El ciborg Neil Harbisson modifica el seu passaport britànic per reivindicar que és català

Hi ha escrit les paraules ‘Sóc català’ perquè un document oficial indiqui la seva identitat

Men?ame

Neil Harbisson, famós a tot el món per ser el primer ciborg (organisme cibernètic) reconegut oficialment per un govern, el de la Gran Bretanya, segueix amb passió el procés sobiranista català. Té arrels irlandeses, britàniques i també catalanes, una identitat que ara ha reivindicat una vegada més amb una acció singular: ha utilitzat la signatura del seu passaport britànic per a deixar escrit que és català en un document oficial.

Harbisson ha explicat que voldria tenir un passaport que reflectís que és català, igual com en té un d’irlandès i un de britànic. ‘Com que Catalunya és una de les moltes nacions que no és independent, no és possible tenir un passaport. Ara per ara l’única manera de tenir un passaport que digui que sóc català és canviant la meva signatura i escrivint-ho jo mateix.’ I així ho ha fet. En comptes de reproduir la seva signatura, al seu nou passaport britànic hi ha escrit ‘Sóc català’.

El ciborg va explicar la seva història a l’Internauta fa dos anys: nascut amb una condició visual anomenada acromatòpsia, que li impossibilita de distingir els colors més enllà del blanc i el negre, va decidir d’implantar-se al cap un dispositiu en forma d’antena que li serveix per percebre les freqüències que emeten els colors i transformar-les en impulsos audibles a l’orella. Des del 2010 manté la Cyborg Foundation a Barcelona

Mas avisa que ERC no compleix l’acord al 100% i posa en quarantena el 27-S | Nació Digital

Mas avisa que ERC no compleix l’acord al 100% i posa en quarantena el 27-S | Nació Digital.

Mas avisa que ERC no compleix l’acord al 100% i posa en quarantena el 27-S

Assegura obertament que té “alguna queixa” de l’actitud dels republicans

Reitera que s’ha de deixar la porta oberta a una llista unitària

Aspira a mantenir la coalició amb Unió

Especial: Eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre del 2015

ACN | Actualitzat el 22/04/2015 a les 14:16h

El president català, durant l’entrevista. Foto: El Punt-Avui TV

Toc d’atenció del president de la Generalitat, Artur Mas, als seus socis d’ERC, que assegura que no estan complint del tot pacte amb CiU perquè els està fent perdre votacions. En aquest context, Mas flirteja per primera vegada amb la possibilitat de no convocar les eleccions anticipades el 27 de setembre. En una entrevista que emetrà aquesta nit El Punt Avui Televisió, Mas situa ara les eleccions “previsiblement” el 27-S.

“Hi ha un acord signat el mes de gener, i també és un acord que parla d’estabilitat fins al moment de convocar, i jo alguna queixa tinc, perquè es perden algunes votacions que van en detriment d’aquest acord d’estabilitat que no es compleix al 100% i en tot moment”, ha dit.

Malgrat tot, ha assegurat que no ha canviat la seva intenció de convocar “si no canvia res”. També ha opinat que cal deixar la porta oberta a una llista unitària, però recorda que no depèn només d’ell.

Continuïtat amb UDC

Mas també reitera el seu “desig” que CDC i UDC continuïn juntes, tot i les desavinences sobre l’horitzó nacional que ara per ara mantenen les dues formacions. “No ho dono per fet, és la meva aspiració. Depèn d’ells”, remarca.

Vegeu un fragment de l’entrevista

La fiscalia demana ara informació sobre paperetes, locals i web del 9-N – VilaWeb

La fiscalia demana ara informació sobre paperetes, locals i web del 9-N – VilaWeb.

Dimecres  22.04.2015  12:58

La fiscalia demana ara informació sobre paperetes, locals i web del 9-N

També vol que el TC enviï còpia de la causa al TSJC

Men?ame

La Fiscalia Superior de Catalunya ha demanat noves diligències al jutge que instrueix la querella per desobediència contra el president Artur Mas, la vice-presidenta Joana Ortega, i la consellera Irene Rigau. Concretament, demana al Tribunal Superior de Justícia que requereixi a la Generalitat informació relacionada amb el procés participatiu del 9-N i investigui sobre les paperetes, la web i la cessió de locals per tal de determinar el cost i els responsables de la consulta.

Segons Europa Press, la fiscalia vol que la Conselleria de Governació i Relacions Institucionals lliuri al jutge l’expedient sobre l’encàrrec de ‘confecció de paperetes, sobres i urnes per a la votació’. També vol que el jutge, que és el que instrueix la querella contra el president i els conselleres Rigau i Ortega, demani a la Conselleria d’Ensenyament totes les comunicacions relacionades amb la cessió de locals per a la consulta del 9-N.

A més, la fiscalia vol que el Tribunal Constitucional enviï còpia de tota la causa al TSJC, segons Catalunya Ràdio.

L’ABC provoca la sorna dels corresponsals estrangers

L’ABC provoca la sorna dels corresponsals estrangers.

22/04/2015
L’ABC provoca la sorna dels corresponsals estrangers
L’article insinua que els periodistes dels mitjans internacionals cobren per entrevistar el president de la Generalitat
Nerea Rodríguez
El diari ‘ABC’ ha provocat la sorna dels corresponsals estrangers amb un article on insinua que els periodistes cobren per entrevistar el president de la Generalitat, Artur Mas. El text de l’ABC diu literalment: “Les males llengües expliquen que els articles i les entrevistes de Mas que apareixen a la premsa internacional es realitzen previ pagament, un fet que la Generalitat nega”.

Des de premsa de la Generalitat s’ha fet arribar la polèmica informació via Twitter als corresponsals, i molts d’ells han respost enfadats o amb ironies. És, per exemple, el cas del corresponsal de ‘Le Figaro’, que ha piulat: “Doncs jo encara continuo esperant el xec”. Per la seva banda, la corresponsal del diari ‘Le Monde’ ha respost en un to molt similar: “Jo també”. I “jo encara l’espero”, ha etzibat el corresponsal d’AFP, Dani Bosque.

La corresponsal alemanya Julia Macher ha replicat: “A qui? A mi? Als meus mitjans? Absurd. Frívol: suborn al periodisme és un seriós problema”.

Aquestes són les reaccions d’alguns dels corresponsals estrangers:

J’attends tjrs le chèque ! Selon ABC et “mauvaises langue”, les interviews de Mas sont rétribuées pic.twitter.com/6m8yDH0Kre via @joanmariapique

Moi aussi!!! https://twitter.com/mdetaillac/status/590471181469233152 

@joanmariapique @TheoKoll @florianeder @abc_es A quien untan: A mi?Mis medios? Absurdo. Frívolo: en es 1 serio problema

Tks for flagging. Outrageous. And the “malas lenguas” trick is just poor journalism. @joanmariapique@welt@TheoKoll@lajuliabcn@abc_es

@joanmariapique @concitadeg @DeBortoliF che assurdità.

L'article del diari 'ABC'

L’article del diari ‘ABC’

 

Fukuyama defensa que l’Estat català «no és cap problema per a Europa» | Nació Digital

Fukuyama defensa que l’Estat català «no és cap problema per a Europa» | Nació Digital.

Fukuyama defensa que l’Estat català «no és cap problema per a Europa»

“Continuaria sent un país democràtic i respectant els drets individuals”, sosté en una entrevista a la revista “Diàlegs”, propera a UDC

“No pretén alterar l’ordre existent”, apunta

B.F. | Actualitzat el 21/04/2015 a les 10:30h

El politòleg nord-americà Francis Fukuyama. Foto: Chatham House/Flickr

El filòsof alemany Jürgen Habermas no va tenir cap mena de problema al desembre enequiparar les reclamacions independentistes de Catalunya, d’Escòcia i de Flandes amb el xenòfob Front Nacional. Ara, en canvi, el politòleg nord-americà Francis Fukuyama sosté que la independència de Catalunya, “si es fa de mutu acord, no crec que representi cap problema per a Europa”, sobretot perquè “continuaria sent un país democràtic i respectant els drets individuals”. Sobretot perquè entén que les reivindicacions que planteja “no crec que representin cap risc per al sistema polític subjacent ni afectin en res fonamental la manera que tenim d’entendre el que significa una societat moderna”.

Fukuyama s’expressa en aquest sentit en una entrevista a la revista Diàlegs de l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (INEHCA), el think tank d’UDC. Avisa que “la teoria democràtica moderna no ha estat capaç de justificar o d’explicar quins són els límits de la comunitat nacional”, motiu pel qual rebutja frontalment l’argument que Catalunya no pugui independitzar-se perquè ho prohibeix la Constitució espanyola. “Si algú es vol independitzar i la seva és una opció clarament democràtica, no veig com pel simple fet de trencar amb una unitat política existent això ha de ser injustificable en un sentit moral més profund”, sosté.

“Catalunya només plantejaria un problema real si es volgués independitzar per establir l’esclavitud o tornar a la servitud o a alguna situació similar”, sosté contundent, en una entrevista realitzada pel llicenciat en filosofia Ferran Caballero, apuntant que les reclamacions catalanes s’inscriuen en un context “d’afirmació nacional no-agressiu” i “que no pretén alterar en res de fonamental l’ordre polític existent”.

El risc de quedar fora de la UE

El politòleg, en canvi, sí que avisa que el principal repte que té al davant l’hipotètic Estat català és la integració futura en el seu entorn econòmico-polític: “Si Catalunya hagués d’abandonar la UE i convertir-se en una illa aïllada i solitària, no crec que gaire gent votés per la independència o per una major autonomia.” I afegeix: “I el mateix passaria amb el Quebec. Si no fos pel lliure comerç amb l’Amèrica del Nord, el Quebec no podria ni plantejar-se la possibilitat d’esdevenir un país independent.”

Sobretot perquè les reclamacions catalanes, o quebequeses, o escoceses, “per poder ser viables han de pressuposar unes institucions democràtiques fortes”. “Un cop un amic meu, referint-se tant als moviments autonomistes com als independentistes, va dir que aquest ‘és un joc que es juga al final de la història'”, exposa. “Aquest tipus de moviment només pot tenir lloc al final de la història, perquè si no es pogués donar per segura la prosperitat econòmica, no es plantejaria la possibilitat de la separació”, conclou.

CiU segueix líder en candidatures però ERC és qui més n’augmenta

CiU segueix líder en candidatures però ERC és qui més n’augmenta.

AVANTÍTOL

CiU segueix líder en candidatures però ERC és qui més n’augmenta

El PSC perd 200 llistes, la CUP en duplica el nombre i el PP i ICV cauen lleugerament

Ja hi ha les cartes sobre la taula. Els partits van acabar de registrar dilluns a mitjanit les candidatures per a les eleccions municipals del 24 de maig i, a l’espera que les validin les juntes electorals, els veïns de cada municipi ja saben entre quines paperetes podran escollir els seus representants als ajuntaments. Històricament, però, la confecció de llistes ha sigut també un termòmetre per calibrar l’estat de forma de cada partit i si ha guanyat o ha perdut múscul territorial respecte als anteriors comicis. I aquest cop no ha sigut diferent, ja que l’evolució del nombre de candidatures registrades en relació al 2011 és un reflex força fidel de les expectatives electorals de cada formació. Exhibeix una CiU robusta i pot donar peu al sorpasso d’ERC al PSC per l’esquerra.

CiU es manté al capdavant sense ‘marques blanques’

La formació que ha tingut més implantació al territori des de la Transició ha sigut clarament CiU i, a més, sense fer ús de marques blanques com fan les formacions d’esquerres. El 2011 assolia el rècord en tancar llistes a 911 dels 947 municipis, i confirmava el seu estat de gràcia i feia de la gesta l’epíleg d’una inapel·lable victòria a les municipals. Les enquestes, però, dibuixen ara uns objectius més modestos a la federació, que malgrat tot segueix destacada al capdavant en candidatures amb les seves sigles. En aquesta ocasió, amb 858 per a ajuntaments -i 47 més per a entitats municipals descentralitzades-. Per demarcacions, n’ha perdut 17 a Barcelona i Lleida, 10 a Tarragona i 9 a Girona, en algun cas per desavinences entre CDC i Unió. És el cas d’Argentona (Maresme), on l’alcalde de CiU no seguirà perquè no acceptava el número 3 que li proposaven els democristians, un conflicte que ha provocat que la federació no hagi presentat llista.

ERC consolida el lideratge de l’esquerra al territori

Després de ser primera força a les europees del 2014 i estant en condicions de disputar la victòria el 27-S -segons les enquestes-, ERC es prepara per a un resultat històric també en les municipals, que considera primera volta de les catalanes. Les 715 llistes suposen un nou sostre per als republicans des de la Transició i superen clarament el llistó fixat de 700 candidatures. Així, n’han registrat 132 més que el 2011, però també han superat la xifra del 2007 -690-, assolida en un altre moment dolç i amb la maquinària institucional a favor. A més, els republicans seran per primer cop a tots els municipis del Barcelonès, el Maresme i el Baix Llobregat, un territori prioritari per a Oriol Junqueras. I en aliança en moltes ocasions amb exsocialistes: ha pactat 63 coalicions amb MES i 30 amb Avancem. El 98% dels catalans podran votar ERC, encara que en molts petits municipis serà amb llistes associades sota el paraigua Acord Municipal. Al País Valencià en tenen 41 i a les Balears 23, cosa que situa el total per a Esquerra en 779.

La caiguda del PSC és homogènia arreu

La crisi del PSC, amb la diàspora d’electes i militants arreu, ha passat factura a l’hora de tancar candidatures, ja que tan sols n’ha registrat al 56% de municipis. El 2011 ja va reduir el nombre de 774 a 733, i aquest cop el descens ha sigut molt més acusat, fins a 528 -cal veure encara quantes amb la nova marca blanca, Candidatura de Progrés-. Una caiguda, a més, homogènia al territori, ja que ha disminuït les llistes un 30% a totes les demarcacions excepte a Girona, on ha patit menys. El PSC, però, destaca que serà als principals municipis i que el 94% dels catalans podran votar-lo.

El PP aguanta, almenys en nombre de llistes tancades

Els sondejos tampoc pronostiquen alegries per al PP. Tot i això, els populars han pogut mantenir força el nombre de llistes i cauen tan sols de 539 a 525. Fins i tot es mantenen a la demarcació de Barcelona i creixen en tres candidatures a les de Girona i Lleida -a Tarragona, per contra, en perden 20-. En el cas del PP, però, el nombre de llistes no són un indicador fiable i caldrà esperar a la nit electoral per calibrar l’estat de gràcia a Catalunya, ja que és un partit avesat a presentarcandidatures fantasma amb persones sense cap vincle al municipi. El 2011, per exemple, ja es va presentar a 45 municipis on no va treure ni un vot.

ICV perd 20 candidatures però reforça les coalicions

La situació d’ICV és agredolça. D’una banda, les enquestes nacionals no els somriuen i això s’ha reflectit en una vintena de llistes menys respecte al 2011 -ha passat de 241 a 221-. De l’altra, però, ha aconseguit pactar aliances amb Podem, que els reforcen les expectatives en una vintena de municipis. A Barcelona, Terrassa i Sabadell, a més, han sumat també altres agents. Igualment, ICV farà una vintena de coalicions amb MES i també llistes amb Avancem i fins i tot amb ERC o PSC. EUiA es presenta a uns 70 municipis amb ICV, però en una trentena més ho fa sola o en altres coalicions.

La CUP aspira a entrar a la primera divisió el 24-M

Proporcionalment, la CUP és la formació que més creix, més que duplicant les 72 llistes del 2011 fins a les 159 d’ara. A Girona i Tarragona fins i tot triplica, serà al 81% de ciutats de més de 20.000 habitants i només estarà absent en quatre municipis de la primera corona de l’àrea metropolitana de Barcelona. Així, la CUP ha aconseguit arribar a territoris que fins ara semblaven vetats, com les Terres de l’Ebre i els Pirineus, i tancar acords de coalició amb altres partits alternatius, com les Candidatures Alternatives del Vallès. Igualment, es presenta a quatre municipis del País Valencià.

C’s creix per sota de les expectatives estatals

Tot i les aspiracions d’Albert Rivera a les eleccions estatals, C’s no ha sigut mai un partit municipalista. Per això, nomes ha sigut capaç d’augmentar el nombre de candidatures a Catalunya de 56 a 90, dos terços de les quals a la demarcació de Barcelona -a Lleida, per contra, és quasi inexistent-. Un augment molt inferior al pes al Parlament que li atorguen les enquestes a partir del 27-S, on podria ser tercera força.

Les paperetes de Barcelona En Comú portaran la foto de Colau

Les paperetes de Barcelona En Comú portaran la foto de Colau.

POLÍTICA
20/04/2015
MUNICIPALS
Les paperetes de Barcelona En Comú portaran la foto de Colau
La mediàtica alcaldable imita el que van fer Podemos i Pablo Iglesias a les eleccions europees
Pep Lloveras

La imatge d’Ada Colau serà inclosa a la papereta de Barcelona En Comú. El partit que aglutina Guanyem Barcelona, Podemos i ICV ha decidit avui posar la foto de la seva mediàtica alcaldable a les butlletes electorals de les municipals del 24 de maig. “La imatge de l’Ada és un actiu cabdal perquè expressa tots els valors que conformen Barcelona En Comú”, han indicat en un comunicat fonts de la formació. “És una decisió d’estratègia comunicativa. El 24-M es decideix entre Ada Colau o Xavier Trias, i no volem que un baix nivell de coneixement del nom de la candidatura ens faci perdre ningú pel camí”, admeten des del partit.

En aquest sentit, Colau imita l’estratègia de Podemos i Pablo Iglesias a les eleccions europees de l’any passat. Aleshores, Iglesias era molt conegut a nivell televisiu i va aprofitar aquest fet per posar la seva imatge a la papereta d’un partit emergent però que no tenia cap representació enlloc. 

Ada Colau

Ada Colau