Un think tank internacional defensa que Catalunya continui dins l’OTAN | Nació Digital

Un think tank internacional defensa que Catalunya continui dins l’OTAN | Nació Digital.

Un think tank internacional defensa que Catalunya continui dins l’OTAN

The Atlantic Council recorda la importància de la defensa marítima que tindria un estat català

Q.S. , Redacció | Actualitzat el 27/08/2014 a les 21:26h
“Una marina especialitzada d’una Catalunya independent seria molt benvinguda per l’OTAN”. Amb aquesta frase conclou l’analista en seguretat i defensa, James Hasik, un informe sobre el manteniment d’un Estat català i un escocès dins l’estructura de l’Aliança Atlàntica. Un debat que a Catalunya es manté viu entre els impulsors del procés sobiranista.

L’informe , titulat “Les implicacions militars de les secessions d’Escòcia i Catalunya”, l’ha publicat l’influent think tank d’Afers internacionals The Atlantic Council aquest dijous i alerta dels impediments de l’Estat espanyol per tal que Catalunya decideixi el seu futur. Fins i tot, l’article recull el polèmic informe elaborat per la ja ex-sectorial de Defensa de l’ANC sobre una virtual Força Naval Catalana.

En tot cas l’informe recomana als integrants de l’OTAN que no decideixin res a la “lleugera” i insisteix que seria més assumible que Catalunya romangués dins l’Organització que no pas Escòcia.

Anuncis

Amb bicicleta cap a la V – VilaWeb

Amb bicicleta cap a la V – VilaWeb.

Dimecres  27.08.2014  06:00

Amb bicicleta cap a la V

L’ANC organitza una pedalada cap a Barcelona des de diferents llocs del territori

Men?ame

A la V de la Diada, també s’hi pot anar amb bicicleta. Entre les activitats programades per l’Onze de Setembre vinent, s’ha proposat una pedalada per a arribar a la V de Barcelona. Es tracta d’una activitat esportiva prevista dins el programa de mobilitat i organitzada per ‘Pedalem per la independència’.

Aquells que hi vulguin participar s‘hi han d’inscriure a través de la web de l’agrupació.

L’entitat ja va organitzar pedalades per tot el territori l’estiu de l’any passat. Enguany, també ha impulsat la pedalada cap a Brussel·les, que va sortir de la plaça de Sant Jaume de Barcelona el 16 d’agost i que es preveu que arribi a la capital belga l’1 de setembre. L’objectiu de la iniciativa, segons els organitzadors, és la internacionalització del procés independentista.

Sis rutes definides

Hi ha sis rutes programades per a arribar a Barcelona l’Onze de Setembre vinent. Els ciclistes sortiran des de diferents llocs el dia 10 de setembre i faran nit a localitats pròximes a Barcelona. Així, l’endemà al migdia arribaran tots junts a la capital.

La primera ruta sortirà de Figueres i passarà per les ciutats més importants de les comarques gironines, com Banyoles, La Bisbal d’Empordà i Santa Coloma de Farners, entre més. Passaran per Granollers, Mataró i, finalment, arribaran a Barcelona. 

La segona expedició sortirà de Puigcerdà i passarà per Ripoll, Berga i Vic. Arribarà a Granollers, on es reunirà amb els ciclistes procedents de Figueres per pedalar junts cap a Barcelona. 

La tercera s’iniciarà a La Seu d’Urgell i avançarà cap a Solsona, Manresa, Terrassa, Sabadell i, finalment, Barcelona. 

La quarta ruta començarà a Viella i recorrerà les comarques lleidatanes. Per arribar a Barcelona, passarà per Tàrrega, Cervera, Igualada i Sant Feliu de Guíxols.

La cinquena sortirà de Lleida i passarà per Montblanc, Valls i Tarragona. Abans d’arribar a Barcelona, passarà per Sabadell, on es reunirà amb els ciclistes de la tercera ruta. 

Finalment, la sisena ruta arriba a Barcelona des de les terres de l’Ebre,passant per Cambrils, Tarragona, Vilanova i la Geltrú i Sant Feliu de Llobregat.

Men?ame

Rull respon a Junqueras que CDC és «seriosa» i posarà les urnes | Nació Digital

Rull respon a Junqueras que CDC és «seriosa» i posarà les urnes | Nació Digital.

Rull respon a Junqueras que CDC és «seriosa» i posarà les urnes

El partit de Mas garanteix “unitat” per “assolir l’èxit de la consulta”

Especial: Referèndum d’independència de Catalunya 9 de novembre de 2014

Quico Sallés , Barcelona | Actualitzat el 27/08/2014 a les 13:18h
Rull atén els mitjans després de la reunió del nucli dur de CDC. Foto: QS/ND

El número dos de CDC, Josep Rull, ha contestat a el líder d’ERC, Oriol Junqueras, que ahir advertia que el pacte de la consulta “està per complir-lo”, en referència als possibles plans B si l’Estat vetava el 9-N. Després d’una reunió de més de dues hores del comitè de direcció de CDC celebrada aquest matí a la seu nacional del partit, Rull ha replicat que “CDC és gent seriosa que compleix els compromisos”. Així mateix, Rull ha assegurat que la seva formació garanteix la “unitat” per “assolir l’èxit de la consulta” i absoluta determinació per posar les urnes.

La reunió de l’estat major de CDC, tot i que el partit la definia de “rutinària”, s’ha celebrat en ple broll de declaracions i contradeclaracions sobre les diferents alternatives al 9-N si l’Estat prohibia la consulta sobiranista, amb l’escàndol Pujol sobre la taula i un incipient procés de “refundació” de la formació.

Així, el coordinador general convergent ha insistit, en línia amb el que ahir afirmava el conseller de Presidència, Francesc Homs, que s’obre l’etapa de les “decisions” i donava per acabada l’etapa de les “especulacions”. Per això ha volgut deixar clar que CDC “garanteix la unitat que és l’element fonamental de l’èxit” per assolir l’objectiu del 9-N. L’objectiu de Rull era asserenar els ànims i establir que, per CDC, les urnes sortiran al carrer.

Per altra banda, Rull ha explicat que la trobada de treball ha servit per posar fil a l’agulla de cara la reunió de l’executiva de dilluns i el consell nacional del 6 de setembre amb el que el partit formalitzarà el relleu d’Oriol Pujol com a número dos de la formació. El nucli dur de CDC està configurat per Xavier Trias, Meritxell Borràs, Francesc Sánchez, Jordi Turull, Irene Rigau, Lluís Corominas, Francesc Homs i Mercè Conesa. El portaveu adjunt a Madrid, Pere Macías, també en forma part, però avui no hi ha assistit perquè tenia sessió a Madrid.

El bloc decidit a desobeir el TC es reforça – VilaWeb

El bloc decidit a desobeir el TC es reforça – VilaWeb.

 

Dimecres  27.08.2014  06:00

El bloc decidit a desobeir el TC es reforça

Guanyem i Podem se sumen a ERC, la CUP, SI i Procés Constituent

Men?ame

Ahir Guanyem i Podem es mostraven partidaris de la desobediència si des de l’estat espanyol o el Tribunal Constitucional es prohibís de fer la consulta d’independència. Fa setmanes la CUP va defensar aquesta opció i ERC també és del mateix parer. En canvi, les altres forces a favor del dret de decidir han tingut respostes contradictòries en relació amb aquesta qüestió. El mes de setembre s’ha d’aprovar la llei de consultes i el debat és més viu que mai.

La CUP, insistent amb la desobediència

‘Crear un moviment de resistència civil organitzada preparat per a desobeir l’estat espanyol’ fou la recepta acordada pels militants de la CUP el 13 de juliol proppassat, quan van fer l’última assemblea nacional. El diputat David Fernàndez ha advertit reiteradament les últimes setmanes que ‘el problema el tindrem abans del 9-N perquè ens voldran prohibir la democràcia’; per això, ha reclamat ‘una resposta de les institucions i del conjunt de la societat davant l’estat’.

ERC: ‘La consulta s’ha de fer digui què digui el TC’

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, va dir a principi d’agost que la consulta del 9-N ‘s’ha de fer digui què digui’ el Tribunal Constitucional espanyol. Rovira va argüir que es tractava d’un mandat democràtic sorgit de les eleccions del 25 de novembre i que ningú no havia impugnat el resultat d’aquests comicis. Rovira no va ser l’única que ho va dir, també molts caps del partit van refermar-se en aquesta convicció quan Ortega i més dirigents de CiU van obrir la porta a no fer la consulta si el TC la prohibia. 

ICV-EUiA proposa una ‘resposta unitària’ si hi ha prohibició

El coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera, es va limitar a insistir que caldria parlar-ne entre tots els partits vinculats al 9-N per cercar una ‘resposta unitària’. ‘Si l’estat hi respon negativament, ens haurem de seure i caldrà una expressió de mobilització. No som partidaris d’avançar esdeveniments ni de fer declaracions ni polèmica a l’entorn de situacions que puguin venir’, va assegurar.

Guanyem i Podem se sumen a la desobediència

‘Guanyem Barcelona farà tot el possible perquè la consulta es faci. Fins i tot estem disposats a desobeir, si fa falta, sempre de manera pacífica, perquè creiem que les urnes s’han de posar perquè la gent té dret de decidir.’ Aquestes van ser les paraules d’Ada Colau, una de les portaveus de Guanyem Barcelona, en una entrevista a la ràdio pública del País Basc, quan l’entrevistador li va demanar com caldria reaccionar a una prohibició del Tribunal Constitucional espanyol. Colau va afegir que aquest tribunal era ‘sospitós de no ser independent’.

L’eurodiputat de Podem Pablo Echenique també va defensar que ‘els ciutadans haurien de treure les urnes al carrer’ si el Tribunal Constitucional impedeix la consulta del 9 de novembre. Echenique considera que, ‘quan una llei és injusta, la desobediència civil és una via legítima’, especialment si es fa ‘de manera pacífica, com es fa sempre en aquesta terra, i donant lliçons a la resta de països’.

A CiU, Rull tanca la polèmica després de les veus discordants

Quan el 5 d’agost el president Artur Mas va fer balanç del curs polític, va insistir que la consulta es faria d’acord amb la legalitat. Quina? La catalana. És previst que el parlament aprovi la llei de consultes al setembre i, d’acord amb aquest marc, el president signi el decret per a convocar la consulta. Ahir el portaveu del govern, Francesc Homs, va dir que el pla no havia canviat. Tanmateix, a principi d’agost, diverses veus, com ara Joan Rigol, Joana Ortega i Santi Vila, optaven per no fer la consulta si, un cop aprovada la llei, l’estat espanyol la vetava.

El nou coordinador general de CDC, Josep Rull, va voler tancar la polèmica i va assegurar que la voluntat era de fer la consulta tant sí com no. Ho va explicar en aquesta entrevista a VilaWeb: ‘Farem la consulta i posarem les urnes d’acord amb la llei d’un parlament legítim i democràtic. Hem de deixar ben clar que el Parlament de Catalunya és legítim i democràtic. Aquest és el fonament d’allò que ens proposem de fer. Hi ha tres pilars que cal combinar: democràcia, legalitat i legitimitat. La legitimitat ens l’atorga el poble de Catalunya. Ningú més.’

Solidaritat Catalana: ‘Exigirem que facin el referèndum; si no, que declarin la independència’

SI defensa la desobediència perquè ‘els nous estats independents han d’obviar la legalitat que els conté per fer-ne una de pròpia’ va dir enaquesta entrevista amb VilaWeb el portaveu de la xarxa de voluntaris pel 9-N, vinculada a Solidaritat. Consideren que la prioritat és fer el referèndum ‘tant sí com no, encara que hàgim de trencar la legalitat espanyola. SI, de fet, defensa des de fa molt de temps que el parlament actual ja té potestat per fer una declaració d’independència.

Procés Constituent, a favor de la desobediència

En declaracions a VilaWeb, la responsable de continguts de Procés Constituent, Núria Jàvega, va dir: ‘Volem sortir al carrer i volem començar a treballar molt intensament perquè hi hagi fermesa, coratge i capacitat de desobediència i insubmissió, perquè un dia o un altre caldrà obviar la legalitat; no perquè no n’hi hagi, sinó perquè n’hi hagi una altra’.

Informació relacionada:

Editorial de Vivent Partal: Coses que podem discutir sobre la consulta (i coses que no) 13.08.2014

Editorial de Vivent Partal: Benvinguts els nervis 14.08.2014

Josep Rull: ‘El Tribunal Constitucional espanyol no decidirà si fem la consulta del 9-N’

Men?ame

Til Stegmann: ‘Els catalans ja no són dòcils ovelles obedients’ – VilaWeb

Til Stegmann: ‘Els catalans ja no són dòcils ovelles obedients’ – VilaWeb.

 

Dimecres  27.08.2014  06:00

Autor/s: Núria Orriols

Til Stegmann: ‘Els catalans ja no són dòcils ovelles obedients’

El filòleg Til Stegmann explica el seu acostament a la realitat catalana i l’evolució de l’opinió pública dels alemanys respecte de Catalunya

Men?ame

El filòleg i catalanòfil alemany Til Stegmann no va descobrir la realitat catalana fins els anys setanta, malgrat haver nascut el 1941 a Barcelona. Quan tenia gairebé trenta anys, va iniciar el retrobament amb la catalanitat: la primera il·luminació catalana, explica en el seu nou llibre ‘Ambaixador de Catalunya a Alemanya’, va ser a Eivissa. I la primera frase que recorda haver pronunciat conscientment en català: ‘Una taronjada amb gel.’ A partir d’aquí, el personatge ha estat definit com a vertader ambaixador català a Alemanya. Ha estat divulgador i promotor de la literatura i la llengua catalanes des de la Universitat de Frankfurt, fundador de la més gran Biblioteca Catalana del centre d’Europa i autor també de ‘Catalunya vista per un alemany’, publicat a final dels anys vuitanta. Ha estat guardonat amb la Medalla d’Or de la Generalitat, el premi Batista i Roca, el premi internacional Ramon Llull o el guardó Ciemen, entre més.

Com passeu de la ‘taronjada amb gel’ a convertir-vos en ambaixador de la cultura catalana a Alemanya? 
—És un procés llarg; es tracta d’una evolució personal que es va iniciar en descobrir que ignorava la catalanitat de la meva ciutat natal, Barcelona. Va ser en un Col·loqui Internacional de filologia catalana a Amsterdam, on vaig adonar-me que era imperdonable que no conegués la llengua catalana. A partir d’aquell moment, l’acostament va ser molt ràpid. I no tan sols em vaig interessar per l’aprenentatge de la llengua catalana, sinó també per la història autènticament catalana i la seva realitat nacional. 

El fet de no haver-vos adonat de l’existència de la realitat catalana quan vau ser a Barcelona, va influir en el vostre gran interès per Catalunya?
–Sí, aquest gran interès és motivat per un sentit de desgreuge. Encara que no tingués la culpa de no haver-me adonat de la llengua autòctona de la meva ciutat –només tenia deu anys quan en vaig marxar–, aquest fet em corcava, no podia quedar així. Per això, em vaig posar amb més força i energia a recuperar tot el que m’havia perdut. Potser no ho hauria fet en una situació normal. Alhora, fent aquest autoreciclatge, vaig pensar que podia fer que la meva feina principal fos explicar la cultura catalana als alemanys, que la coneixien poc o no la coneixien. Volia ajudar a canviar l’opinió pública i la informació acadèmica i cultural dels alemanys, que diferenciessin clarament la nació catalana d’Espanya.

Definiu els anys vuitanta com la vostra dècada més activista en la catalanitat. Què creieu que mancava als catalans en aquella època?
—En el llibre ‘Catalunya vista per un alemany’ ja hi criticava els catalans que no defensaven amb prou energia la seva cultura perquè quedés clarament distanciada de l’espanyola. Sobretot en la qüestió de parlar català. Vaig escriure el decàleg del catalanoparlant per instigar els catalans a no fer de desertors de la seva pròpia llengua cada cop que tenien una persona castellanoparlant davant. Els animava a continuar parlant en català i a no defallir. Cada cop que canviaven del català al castellà feien mal a la llengua.

D’acord amb la situació actual del català, creieu que sha fet cas del que dèieu en aquest decàleg?
—No sé si han fet cas del meu decàleg [riu]. Però ara els catalans estan molt més conscienciats, saben més clarament el que fan i el que volen. Han de deixar aquest hàbit de canviar innecessàriament del català a l’espanyol pel futur de Catalunya, i a més han de lluitar per una existència independent i sense ingerències espanyoles. Altrament no es pot assegurar que la cultura catalana i la seva gent sobrevisquin. La nació catalana desapareixerà si ara no s’aconsegueix la independència.

Però ara no totes parts de la nació es troben en la mateixa situació política. 
—De moment tothom té clar que l’única part dels Països Catalans que pot arribar ara a la independència és Catalunya. Jo desitjaria, però, que sempre es tingués present el País Valencià, les Balears i, fins i tot, la Catalunya Nord. Quan en aquests llocs també s’hi estableixi la situació política adequada, s’han de poder associar al nou estat català, amb el nom que vulguin. A parer meu, el tot s’hauria de dir Catalunya, tal com diu Josep Guia, però sé que això és difícil d’acceptar pels valencians.

Us heu sentit comprès pels alemanys en la vostra estima a Catalunya?
—En el camp de la romanística, sí. Veure un catedràtic que investiga a fons la llengua i la cultura catalanes és vist amb bons ulls. Tots els catedràtics tenen un ‘hobbie’, n’hi ha que estudien a fons el romanès, uns altres la Revolució Francesa… S’ha vist com una cosa normal, llevat de comptades excepcions. A més, ara la normalització ja és total: trenta-tres universitats ensenyen català i un bon institut de romanística inclou també aquesta llengua.

Però normalment es diu que als alemanys els costa dentendre la realitat catalana…
—És cert que, malgrat el contacte directe amb milions d’alemanys, molts dels quals són turistes, Catalunya no ha tingut l’efecte que m’esperava en la comprensió de la realitat catalana. Molts en continuen parlant en termes d’estat espanyol. Així, t’adones que els contactes turístics no basten, no desperten l’interès cultural en la majoria de casos. 

I les causes del creixement de l’independentisme, les entenen?
—Tarden tres minuts a entendre-ho; ho vaig comprovar a la fira del llibre parlant amb editors alemanys, per exemple. Quan expliques les injustícies que Espanya fa a Catalunya, com el robatori dels imposts, que se’ls emporten a Madrid i no els reinverteixen, o les anècdotes de maltractament dels catalanoparlants que viatgen per Espanya, llavors comprenen per què els catalans no volen continuar dins l’estat espanyol. 

Creieu que hi ha una posició favorable de l’opinió pública alemanya en relació amb el procés sobiranista?
—La diferència entre el que es pensava a Alemanya fa tres anys i l’opinió pública actual és immensa. Abans dominaven el terreny els corresponsals que viuen a Madrid, que acostumaven a llegir el diari La Razón o El Mundo per escriure els seus articles. No s’informaven bé de la qüestió catalana. Però això ha canviat, cap periodista seriós no es pot permetre de propagar falses opinions de Catalunya en els diaris alemanys sense rebre una interpel·lació directa de l’Assemblea Nacional Catalana o el Col·lectiu Emma. Hi ha gent catalana i alemanya que vigila el que es publica sobre Catalunya. 

Així doncs, el canvi es deu al paper de la societat civil?
—El que ha estat essencial per a aquest canvi és l’activitat dels catalans mateix. Ara es mouen i fan coses, ja no són dòcils ovelles obedients, sinó que es revolten per tot el que diuen i publiquen. Això arriba a Alemanya i fa que es comenci a comprendre la necessitat dels catalans de separar-se d’aquest matrimoni amb Espanya. 

I què podeu dir de la posició del govern d’Angela Merkel respecte de la qüestió catalana?
—Ara és oficialista. No hi volen intervenir i que després el cos diplomàtic espanyol els acusi de ficar el nas en assumptes que no els toquen. Ara, si es fa el referèndum i es decideix democràticament la independència per una majoria, no crec que cap polític alemany gosi de ficar-se en les decisions dels catalans. No criticaran que hi hagi urnes i que es voti, això seria antidemocràtic.

Com valoreu la tasca de govern català en la internacionalització del procés sobiranista?
—Jo no tinc elements per a jutjar la seva tasca, però crec que les coses polítiques no són decisives. Els actes oficials sempre tenen un to partidista. El públic general es convenç amb la veu del poble, més que no pas amb argumentacions oficials. Sempre ha estat així. Per exemple, una cosa que expliqui el govern francès sobre la magnífica cultura del seu país és oficialista, i mai se li dóna tanta importància com si és el poble mateix qui opina. La manifestació en massa de l’any passat, la Via Catalana, i enguany la V, són coses que tenen mil vegades més pes que no pas una declaració oficial.

En Pep Guardiola és un nou ambaixador de Catalunya?
—Sí, en Pep és una persona convençuda de la independència, i això té un pes enorme entre el públic que s’interessa pel futbol. En Pep és un gran ambaixador de les coses catalanes a Alemanya. És en la línia del que jo deia al llibre ‘Catalunya vista per un alemany’: calen catalans convençuts, simpàtics i que d’una manera no propagandística expliquin que Catalunya només té una sortida, la independència.

Aquesta ha estat la màxima de la vostra trajectòria?
—Sí, aquesta és la meva posició i l’he descrita a la meva autobiografia. No fer propaganda, sinó cercar la comprensió, de la manera més simpàtica possible, ha estat la línia en què m’he mogut. Quan he vist reserva o contrarietat total de la persona a qui em dirigia, he parat, no he cercat confrontació. No ajuda insistir quan veus que algú hi és contrari. Penso que és important entrar de manera positiva en l’opinió i en el pensament dels alemanys perquè comprenguin que els catalans tenen el dret de tenir un estat propi en el món.

Men?ame

Sorprenent resultat en una enquesta sobre la independència d’Escòcia després del debat – VilaWeb

Sorprenent resultat en una enquesta sobre la independència d’Escòcia després del debat – VilaWeb.

 

Dimarts  26.08.2014  19:57

Sorprenent resultat en una enquesta sobre la independència d’Escòcia després del debat

Alex Salmond i Alistair Darling van debatre ahir en directe a la BBC

Men?ame

Alex Salmond ha estat el guanyador del debat que la BBC ha fet anit sobre la independència d’Escòcia i que s’ha vist a tot el Regne Unit. Segons The Guardian, dels telespectadors que van respondre una enquesta del diari, el 71% afirmava que Salmond ho havia fet millor i que havia aportat més bons arguments que no pas Alistair Darling, cap de la campanya del no. Però en aquesta mateixa enquesta, els telespectadors enquestats sobre la seva opció de vot després de veure el debat donava un resultat sorprenent –tenint en compte tots els sondatges anteriors–: 51% pel no i 49% pel sí. És el resultat més ajustat que ha donat fins ara cap enquesta publicada.

Fa tres setmanes, el primer ministre escocès, Alex Salmond (Scottish National Party), i Alistair Darling, la cara visible de la campanya unionista ‘Better Together‘, ja van fer un debat televisat a la cadena escocesa STV sobre la conveniència o no de la independència d’Escòcia. Anit, ha estat la BBC l’encarregada d’emetre un debat en directe entre aquests dos mateixos rivals.

Ací podeu veure el debat d’aquest dilluns:

Informació relacionada: 

Cameron esquiva el debat amb Salmond

Presidenta del Centre Català d’Escòcia, Mertixell Ramírez: ‘El referèndum escocès és un projecte d’un partit, fins i tot personalista de Salmond’

Editorial de Vicent Partal: Per Escòcia, per Europa, pel món

Una guia per als qui visitin Escòcia pel referèndum

A un mes del referèndum escocès

Colau: ‘A Guanyem estem disposats a desobeir perquè la consulta es faci’ – VilaWeb

Colau: ‘A Guanyem estem disposats a desobeir perquè la consulta es faci’ – VilaWeb.

 

Dimarts  26.08.2014  12:57

Colau: ‘A Guanyem estem disposats a desobeir perquè la consulta es faci’

En una entrevista amb Ràdio Euskadi assegura ‘creiem que les urnes s’han de posar perquè la gent té dret de decidir’

Men?ame

‘Guanyem Barcelona farà tot el possible perquè la consulta es faci. Fins i tot estem disposats a desobeir, si fa falta, sempre de forma pacífica, perquè creiem que les urnes s’han de posar perquè la gent té dret de decidir.’ Aquestes han estat les paraules contundents d’Ada Colau, una de les portaveus de Guanyem Barcelona, en una entrevista amb la ràdio pública del País Basc aquest matí. L’entrevistador li havia preguntat com caldria reaccionar a una prohibició per part del Tribunal Constitucional espanyol. ‘A més aquest tribunal és sospitós de no ser independent’ ha afegit Colau.

Podeu escoltar l’entrevista íntegra ací:

Colau ha assegurat: ‘En democràcia és la gent que ha de decidir quan hi ha xocs entre legalitats. És essencial que aquesta consulta es faci. Aquest dret de decidir, per nosaltres, és un debat que va més enllà de l’autodeterminació: creiem que les qüestion socials també són urgents’.

Podemos també defensa ‘la desobediència civil’ 

L’eurodiputat de Podemos Pablo Echenique ha defensat aquest dimarts que ‘els ciutadans haurien de treure al carrer les urnes’ si el Tribunal Constitucional impedeix la consulta del 9 de novembre. Echenique ha assegurat que ‘quan una llei és injusta, la desobediència civil és una via legítima’ especialment si es fa ‘de manera pacífica com es fa sempre en aquesta terra i donant lliçons a la resta de països’. També ha insistit que Podemos dóna suport al dret a decidir, ja que segons el seu parer “cap demòcrata pot tenir motius per oposar-s’hi’. L’eurodiputat ha afirmat que ‘el motiu per oposar-se a la consulta no pot ser legal’, ja que ‘si una llei està malament, es canvia”.

Informació relacionada:

Guanyem Barcelona aconsegueix les trenta mil signatures que s’havia proposat (20.08.2014)