Nació Digital: Reunió inèdita de CiU, ERC i Govern per «posar ordre estratègic»

Nació Digital: Reunió inèdita de CiU, ERC i Govern per «posar ordre estratègic».

Reunió inèdita de CiU, ERC i Govern per «posar ordre estratègic»

Trobada intensa i discreta al Parlament a tres bandes per “aclarir estratègies”

 La Sala 9 que va acollir la reunió tripartita. Foto: QS/ND

Dilluns a la tarda el Parlament va viure una reunió inèdita. Segons ha pogut saber Nació Digital , a la reunió setmanal de coordinació parlamentària entre CiU i ERC s’hi va afegir per primera vegada el Govern. L’ocasió ho requeria després d’un cap de setmana marcat pel joc de declaracions, contradeclaracions i avisos amb la data de la consulta, l’aposta difosa del diàleg i alguna demora en els compliments per part de l’executiu d’Artur Mas dels compromisos amb ERC.

Els portaveus de CiU, comandants per el co-secretari general per delegació, Jordi Turull; els portaveus d’ERC, amb Marta Rovira i Lluís Salvadó, i el secretari del Govern, Jordi Baiget -home de màixma confiança de Mas- i amb Miquel Puig, director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament es van tancar durant dues hores a la discretíssima Sala 9 de la cambra catalana . Dues hores de trobada, lluny dels focus, que van acabar amb certa “entesa” per articular una llarga llista de pendents de l’agenda parlamentària i governamental.

La reunió, que fonts parlamentàries de les tres parts han qualificat de “balsàmica”, “profitosa” i “aclaridora”, va servir escatir les diferències existents entre les tres parts sobretot pel que fa la tàctica parlamentària. En aquest sentit, ERC va expressar cert “malestar” per la lenta posada en pràctica per part de l’executiu d’algun dels compromisos del Pacte de Governabilitat -com la trigança en la formació del Consell de Transició Nacional- i explicacions sobre la polèmica “d’ajornar o no la consulta en pro del diàleg”.

CiU per altra banda va demanar una mica més d’oxigen parlamentari als republicans i van esmerçar esforços per explicar que la “consulta no s’ha bellugat de lloc”. En aquest sentit, els convergents van pregar als republicans comprensió de cara la negociació dels pressupostos. Baiget i Puig van posar negre sobre blanc la “traducció operativa” dels acords de governabilitat així com les explicacions per l’endarreriment d’algunes de les decisions. “La reunió ha servit sobretot per posar ordre”, reconeixien les mateixes fonts a Nació Digital.

ERC té les coses clares ! directe!cat

ERC té les coses clares ! directe!cat.

POLÍTICA doble fletxa ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ DIMECRES, 27 DE MARÇ DE 2013 13:30 H

ERC té les coses clares

Aposta per fer la convocatòria “tan aviat com sigui possible” i amb una pregunta clara: Vostè creu que Catalunya hauria de ser un estat independent?


(ACN).- La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha anunciat aquest dimecres que la pregunta que els republicans volen per a la consulta és la següent: “Vostè creu que Catalunya hauria de ser un estat independent?”. En una entrevista a Vilaweb, Rovira ha apostat per una pregunta “clara i concisa” en què “la resposta només pot ser un sí o un no”. La secretària general dels republicans també ha assegurat que la consulta s’ha de fer “tan aviat com sigui possible” i, preguntada sobre si s’ha de fer abans que a Escòcia, ha sentenciat que no veu possible aguantar fins al 18 de setembre del 2014, tenint en compte “la situació del país avui”. “No estem disposats a esperar gaire més”, conclou.
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional 2 vots )

La resposta només pot ser un sí o un no, i el referèndum ha de ser tant aviat com sigui possible
 
“Per ERC, la pregunta ha de ser clara i concisa, i la resposta només pot ser un sí o un no”. Així ho ha assegurat Marta Rovira a Vilaweb, tot afegint, fins i tot, l’enunciat de la pregunta. Preguntada sobre quan s’ha de dur a terme, la secretària general dels republicans es mostra partidària de fer-ho tan aviat com es pugui. “Ens hi empeny la situació d’emergència social que viu el país”, ha indicat Rovira.

Avançar-se a Escòcia

La secretària general d’ERC creu que s’han de tenir en compte “les circumstàncies internacionals, on hi ha el procés escocès”. Ara bé, no creu que es pugui aguantar fins al 18 de setembre de l’any que ve, data en què el govern d’Alex Salmond preguntarà als escocesos sobre el seu futur. “Quants més desocupats necessitem per demanar a la gent que decideixi el seu futur polític”, es pregunta Rovira.

Els set condicionants de la data del referèndum d’independència – VilaWeb

Els set condicionants de la data del referèndum d’independència – VilaWeb.

Notícies

Dimarts  26.03.2013  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Els set condicionants de la data del referèndum d’independència

Informe sobre els elements del calendari que marcaran la convocatòria

El pacte de legislatura entre CiU i ERC estableix que la consulta d’independència es faci l’any 2014. Per això, fins ara, la data es mantenia en un segon pla del debat polític. Però la setmana passada les coses van canviar. Alguns dirigents d’Unió parlaven de la possibilitat d’endarrerir-la si la crisi continuava sense resoldre’s. En canvi, els màxims dirigents de CDC i ERC deixaven clar que el full de ruta i el calendari continuaven essent els que preveia l’acord de legislatura. Tanmateix, així que es va anunciar que el referèndum d’Escòcia es faria el 18 de setembre de 2014, es va obrir un debat sobre quins factors havien d’influir en la decisió de la data catalana.

La consulta sobre la independència és el pla A de l’acord entre CiU i ERC i la via marcada per la declaració de sobirania que el parlament va aprovar a final de gener. Però la possibilitat de consultar el poble amb una votació particular sobre la independència no la veu pas clara ningú. En cercles polítics, els impediments i la negativa del govern espanyol fan pensar, com més va més, en la declaració d’independència després d’unes eleccions plebiscitàries. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha arribat a apuntar en algun moment la possibilitat de fer una llista unitària de partits a favor de la independència per concórrer en unes hipotètiques eleccions avançades.

Però, de moment, el pla A, el de la consulta, és el camí oficial i prioritari fins a esgotar totes les opcions legals. L’anunci de la data del referèndum escocès ha precipitat les especulacions sobre quin fóra el moment més oportú de fer la consulta a Catalunya. A continuació us oferim un resum dels elements que poden marcar aquesta decisió.

El referèndum escocès. El 18 de setembre de 2014, de l’Onze de Setembre en vuit, el govern escocès cridarà els ciutadans de més de setze anys a respondre a una pregunta: ‘Escòcia hauria de ser un país independent?’ Ara aquesta data és considerada una data límit per al referèndum català, perquè hom creu que el resultat negatiu d’Escòcia, més que probable, perjudicaria les possibilitats d’èxit de Catalunya. Alguns analistes i bona part dels polítics que gestionaran el procés creuen que el no d’Escòcia tindria un efecte desmobilitzador evident. A tot estirar, es podrien fer coincidir les consultes catalana i escocesa, per mirar de presentar el cas català com una qüestió d’abast internacional. A favor d’aquesta opció hi ha el factor motivador de la diada nacional, que podria esdevenir un element catalitzador com ho fou l’any passat.

Les eleccions europees. Es faran entre el dijous 22 de maig i el diumenge 25 de maig de 2014. A l’estat espanyol seran el 25. En alguns cercles polítics, s’apuntava l’estratègia de fer-hi coincidir la consulta amb l’objectiu de dur el debat de legitimitats a l’àmbit europeu. Però aquesta hipòtesi s’ha refredat per dos motius: per la tebior de les institucions europees respecte de les demandes d’empara catalanes i per una possible reacció contrària si es considerés que la coincidència desvirtués els comicis europeus.

El pressupost i l’objectiu de dèficit. De moment, fins que no es decideixi res contra, el govern ha de preparar un pressupost amb una retallada de prop de 4.500 milions d’euros més per complir l’objectiu de dèficit del 0,7% del PIB que li ha imposat el govern espanyol. Aquesta retallada, que s’afegiria a les dels anys anteriors, deixaria el benestar català en un estat precari i agreujaria la crisi social fins a nivells extrems. L’alternativa és que el govern decideixi d’incomplir l’objectiu de dèficit. Això pot motivar la intervenció directa del govern espanyol sobre l’autogovern català, tal com estipula el decret de creació del fons de liquiditat autonòmica espanyol. Tant la crisi social i la degradació dels serveis de benestar com l’amenaça d’intervenció de l’autonomia són factors que demanen una resposta urgent, en un calendari que no pot ultrapassar el 2013.

La pressió de la societat civil. La històrica manifestació de l’Onze de Setembre de l’any passat va donar embranzida al procés, amb la reacció del president Artur Mas, la convocatòria d’eleccions i l’aprovació d’una moció sobre l’exercici de l’autodeterminació al parlament. La societat civil va prendre la iniciativa política per a la independència i va arrossegar els partits a un nou estadi del procés. L’Assemblea Nacional Catalana i l’Òmnium ja han anunciat una nova mobilització multitudinària per la diada d’enguany i desenes d’entitats cíviques treballen intensament per ampliar la majoria independentista i assegurar la concreció política i institucional. No es pot descartar que una nova mobilització, concreta o continuada, forci les institucions a un avançament del calendari.

L’agressivitat espanyola. Un factor central en l’execució del full de ruta és la resposta de l’estat espanyol a cada pas que es faci des de la part catalana. De moment, la negativa a permetre qualsevol consulta sobre la independència ha estat clara. Fins i tot s’ha brandat l’amenaça d’emprendre la via judicial penal contra els governants que pretenguin caminar cap a la independència. Com més agressiva sigui l’actitud espanyola, més intensa serà la pressió i la necessitat d’avançar la convocatòria de la consulta –o de les eleccions plebiscitàries.

El col·lapse del govern. Actualment, el govern de la Generalitat reposa sobre el pacte de governabilitat signat pel president Mas i el cap de l’oposició, Oriol Junqueras. Aquest pacte dóna prou estabilitat per a avançar els mesos següents, fins al moment de posar data a la consulta. Amb tot, si els passos pactats no es concreten o s’ajorna la convocatòria de la consulta, Junqueras ja ha anunciat prou vegades que el pacte es trencarà i Mas es trobarà obligat a cercar el suport del PSC o a convocar noves eleccions. Aquesta situació podria tenir conseqüències contraposades segons el nou resultat electoral i el mapa del suport a les forces independentistes que en resultés. Quant al calendari, aquest factor condicionant té una data límit a final d’any. El pacte entre CiU i ERC indica que la data de la consulta s’ha d’anunciar a tot estirar el 31 de desembre d’enguany.

Mundial de futbol. Un dels condicionants que aconsellen de fer la consulta abans de l’estiu del 2014 és que entre el juny i el juliol es jugarà el campionat mundial de seleccions de futbol al Brasil. Com ja ha passat en edicions anteriors i a l’Eurocopa, el bon paper de la selecció espanyola origina un esclat d’adhesió pública als colors d’Espanya, també a Catalunya. Algunes veus han indicat que seria bo d’evitar una consulta en període posterior a un possible nou èxit de la selecció espanyola de futbol, que podria afavorir la mobilització dels contraris a l’estat propi.

Tots aquests factors poden influir d’una manera determinant en la data d’una consulta que, com més va, menys opcions té d’acabar-se fent, en vista de les dificultats a l’hora d’establir un diàleg sobre principis democràtics amb el govern espanyol. Els partits que comparteixen l’objectiu d’exercir l’autodeterminació defensen públicament que cal esgotar totes les opcions d’una via negociada i de la consulta. Amb tot, la declaració d’independència –legitimada per unes eleccions plebiscitàries prèvies– pren cada vegada més força.

La Generalitat i les quatre diputacions creen ‘la llavor del futur servei exterior català’ – VilaWeb

La Generalitat i les quatre diputacions creen ‘la llavor del futur servei exterior català’ – VilaWeb.

Dimarts  26.03.2013  19:29

Autor/s: ACN

La Generalitat i les quatre diputacions creen ‘la llavor del futur servei exterior català’

El conseller Homs remarca que el ‘compromís ferm’ de Catalunya amb les institucions europees és superior al d’altres països

La Generalitat i les quatre diputacions han signat un conveni de col·laboració per coordinar l’acció europea de les cinc administracions i ‘plantar la llavor del futur servei exterior català’, tal com l’ha definit el conseller de la Presidència, Francesc Homs. El conveni pretén aprofitar el servei internacional de la Diputació de Barcelona per part de les altres tres diputacions, acció centrada en Europa i que serà coordinada per la Generalitat en el marc de les competències que li dóna l’estatut. Els serveis de la Diputació de Barcelona serviran per orientar els ajuntaments i les empreses catalanes a l’estranger i buscar subvencions i inversions procedents de l’exterior.

El conseller Homs ha remarcat el simbolisme de l’acord, que ha equiparat al que es va signar per potenciar l’Agència Tributària de Catalunya el passat setembre, i l’ha fet servir com a exemple del compromís ferm del país amb la Unió Europea (UE) i les seves institucions, compromís que no és tant clar ni tant nítid en altres països de la UE.

Implantació de l’AMI | Municipis per la Independència

Implantació de l’AMI |.

Tal com es pot apreciar al mapa, la implantació al país de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) continua estenent-se. Ara per ara (dades actualitzades el 20 de març de 2013), a 32 comarques ja s’ha superat el 50% d’ajuntaments que s’han declarat independentistes amb un acord de ple aprovat per majoria absoluta:

1. Osona (100% – 51 de 51 municipis)
2. Gironès (100% – 27 de 27)
3. Ripollès (100% – 19 de 19)
4. Pla de l’Estany (100% – 11 d’11)
5. Noguera (97% – 29 de 30)
6. Garrigues (96% – 23 de 24)
7. Selva (92% – 24 de 26)
8. Garrotxa (86% – 18 de 21)
9. Maresme (83% – 25 de 30)
10. Cerdanya (82% – 14 de 17)
11. Segarra (81% – 17 de 21)
12. Pla d’Urgell (81% – 13 de 16)
13. Bages (80% – 28 de 35)
14. Solsonès (80% – 12 de 15)
15. Baix Ebre (79% – 11 de 14)
16. Baix Empordà (75% – 27 de 36)
17. Conca de Barberà (73% – 16 de 22)
18. Alt Empordà (72% – 49 de 68)
19. Ribera d’Ebre (71% – 10 de 14)
20. Priorat (70% – 16 de 23)
21. Alt Penedès (67% – 18 de 27)
22. Montsià (67% – 8 de 12)
23. Berguedà (65% – 20 de 31)
24. Urgell (65% – 13 de 20)
25. Vallès Oriental (63% – 27 de 43)
26. Anoia (61% – 20 de 33)
27. Alt Camp (57% – 13 de 23)
28. Baix Camp (57% – 16 de 28)
29. Segrià (53% – 20 de 38)
30. Vallès Occidental (52% – 12 de 23)
31. Tarragonès (50% – 11 de 22)
32. Pallars Jussà (50% – 7 de 14)

Per sota de la meitat, només hi figuren set:
33. Alt Urgell (42% – 8 de 19)
34. Pallars Sobirà (40% – 6 de 15)
35. Baix Llobregat (37% – 11 de 30)
36. Baix Penedès (36% – 5 de 14)
37. Terra Alta (33% – 4 de 12)
38. Garraf (33% – 2 de 6)
38. Alta Ribagorça (33% – 1 de 3)

Dels 9 municipis de la Val d’Aran i dels 5 del Barcelonès, no n’hi ha cap que s’hagi adherit a l’AMI. A més de municipis, l’AMI també aplega 28 consells comarcals, quatre Entitats Municipals Descentralitzades (EMD), les Diputacions de Girona i Lleida i el Consorci del Ripollès.

Als 662 municipis de l’AMI, hi viuen 2.700.347 habitants, el 35,82% de la població de Catalunya. Si es tenen en compte les adhesions dels 28 consells comarcals, la població puja fins a 3.263.953 (el 43,14% dels catalans). I si es tenen en compte les diputacions de Girona i Lleida, la xifra arriba a 3.450.852 (el 45,61% dels catalans).

 

El CNI i la guerra bruta contra Catalunya

El CNI i la guerra bruta contra Catalunya.

OPINIÓ
OPINIÓ. Víctor Alexandre
26/03/2013
El CNI i la guerra bruta contra Catalunya
“Les compareixences a l’Estat espanyol, a més de ser un exercici de fatuïtat i de jactància testosterònica, no serveixen absolutament per a res”
El pas de Félix Sanz Roldán, director del Centre Nacional [espanyol] d’Intel•ligència (CNI), per la Comissió de Fons Reservats del Congrés d’Espanya ha estat una exhibició de cinisme. De cinisme en la negació de la veritat, de cinisme en l’argumentació aportada i de cinisme en l’actitud de la compareixença. La part bona d’això és que avui ja són molt pocs els catalans que creuen que l’Estat espanyol és un Estat democràtic. Cal ser molt ingenu o molt espanyolista per creure una cosa així. Sobretot quan les evidències no sols són quotidianes, sinó que surten a raig fet. I la premsa de Madrid, en clara connivència amb el tarannà absolutista d’aquell país, ens en dóna proves dia rere dia amb les “filtracions” que li arriben per art d’encanteri del poder judicial. Això fa que l’anomenat “secret de sumari” espanyol sigui la riota de la Unió Europea i explica la raó per la qual l’essència de la compareixença del director del CNI en una comissió de secrets oficials, feta a porta tancada, va aparèixer reproduïda hores després en diversos mitjans de comunicació.

Aquestes coses, tanmateix, són només la part epidèrmica de tot plegat. Les veritables misèries del nacionalisme espanyol –un nacionalisme fonamentat en la baixesa moral i en la manca d’escrúpols– les trobem en el comportament fatxenda del senyor Sanz Roldán i en l’enfilall d’atzagaiades que va exhibir. Unes atzagaiades que, si no fos per la gravetat del tema en qüestió, resultarien d’allò més divertides. Sanz Roldán va negar que hi hagi guerra bruta contra Catalunya; va negar que hi hagi desembarcament d’agents del seu organisme al nostre país per infiltrar-se i desmanegar el procés independentista; va negar que aquests agents, un dos-cents pel cap baix, estiguin allotjats a la residència militar per a oficials situada al número 666 de la Diagonal de Barcelona i en altres llocs de la ciutat; i va negar que el CNI tingui relació amb l’agència de detectius Método 3, malgrat que el seu director, Francisco Marco, va informar que havia estat precisament el CNI qui li havia encarregat que “salvés” Alícia Sánchez-Camacho.

Arribats aquí, i deixant de banda que les compareixences a l’Estat espanyol, a més de ser un exercici de fatuïtat i de jactància testosterònica, no serveixen absolutament per a res, sembla absurd que l’aparició de Sanz Roldán despertés la més mínima expectativa en alguns polítics catalans. Què esperaven, que el director del CNI confessés públicament que sí, que hi ha guerra bruta contra Catalunya, que utilitzen detectius privats que els fan de testaferro, que estan intentant captar Mossos d’Esquadra que els transmetin informació i que el pressupost de 203 milions d’euros del seu organisme s’ha vist incrementat en 167 milions més per cobrir la missió “Espanya Una”, desplegar efectius a casa nostra, infiltrar-se en l’independentisme i dinamitar la transició nacional? Home, si us plau!

El director del CNI no va negar només tot això, sinó que, mancat d’arguments per desmuntar les evidències, va fer ús del truc del cínic, que és aquell que diu que la millor defensa és un bon atac. Va ser així com va recórrer a la bravata dient que és Catalunya qui espia el CNI i no pas el CNI qui espia Catalunya. Fins i tot, amb la mateixa faroneria que gasten ministres com Montoro, Wert o Fernández Díaz, va gosar afirmar que ell no en sap res, dels informes policials sobre Catalunya publicats a la premsa, i que simplement se n’ha assabentat llegint els diaris. Increïble. Només per això ja hauria de ser cessat de manera immediata, atès que és esperpèntic que el cap de la “intel•ligència” d’un Estat s’assabenti del que hi passa llegint els diaris. Gran deu ser la mentida quan qui la diu s’estima més fer el ridícul que dir la veritat.

Víctor Alexandre Escriptor i periodista. Ha estat director i presentador de programes a Ràdio 4 i corresponsal a Alemanya per al diari Avui, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Entre els seus llibres hi trobem Jo no sóc espanyol (1999),Despullant Espanya (2001), El cas Carod (2004), El somriure de Burt Lancaster (2005), La paraula contra el mur (2006), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya?(2006), Nosaltres, els catalans(2008) Set dones i un home sol(2009), premi Mercè Rodoreda,Trifulkes de la KatalanaTribu (2009) i Una història immoral (2010). Aquest any ha publicat Cor de brau.