Suso de Toro: “Respecte Catalunya, falangistes i socialistes a vegades són iguals”

Suso de Toro: “Respecte Catalunya, falangistes i socialistes a vegades són iguals”.

30/09/2013
DRET A DECIDIR
Suso de Toro: “Respecte Catalunya, falangistes i socialistes a vegades són iguals”
“L’arma política dels catalans és el pacifisme, que és el que us fa forts. Catalunya parla de bona fe. Heu exposat les raons amb claredat”
Lluís Goñalons
Suso de Toro és escriptor gallec. És llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Santiago de Compostel·la. Alhora és autor d’‘Una altra idea d’Espanya’ i ‘Set paraules’, entre d’altres novel·les. Ha obtingut el Premi Nacional de Narrativa l’any 2003És un dels pocs intel·lectuals espanyols que ha declarat públicament sentir afecció pel procés sobiranista català.

Què li suggereixen les darreres declaracions de l’exministre de Justícia Juan Alberto Belloch, del PSOE: “ETA va matar per l’autodeterminació i no vam cedir. Que ho sàpiga el PSC”?
BellochBonoRodríguez IbarraCorcuera… Representen el nacionalisme espanyol o el que és el mateix: el franquisme sociològic. Viuen parlant amb ells mateixos i alimentant un únic punt de vista. Estan posicionats en contra de Catalunya. I el pitjor és que tenen els grans micròfons. En aquest afer, falangistes i socialistes a vegades són iguals. Creuen que la Constitució és seva.

Fa uns dies Felipe González amenaçava que era “impossible una Catalunya independent”…
I per què no pot ser lliure Catalunya? És el típic to amenaçador que, en última instància, recorre a la força per imposar-se. Tenen consciència de poder militar i en últim terme sempre fan florir l’amenaça. Volen una Catalunya submisa i encovardida. Em sembla ridícul. L’esquerra espanyola ha de canviar moltíssim. Es dóna per descomptat que moltes banderes estan obsoletes, però tot i això no es discuteixen. També estan presos d’esquemes i tòpics del nacionalisme espanyol.

Qui més ha encarnat aquest nacionalisme espanyol?
L’expresident José Maria Aznar, per exemple. Bé, ell ho va intentar. Va voler encarnar el nacionalisme peninsular sobreactuant. Una vegada li van demanar a una entrevista que escollís un personatge històric. Ell va escollir el Mio Cid, un personatge més literari que real. És un reflex de la mentalitat que, alhora, s’identifica amb el centralisme madrileny. Hi ha hagut un afany en desenvolupar la metròpoli del centre de la Meseta.

El president Mariano Rajoy també s’encorsata en la seva descripció de nacionalista? 
El president espanyol utilitza despòticament la majoria absoluta, per governar a cop de decret llei: sense diàleg ni consens ni autocrítica. La manera de governar de Rajoy s’ha forjat al franquisme igual que el nacionalisme madrileny. Reconèixer els errors demana diàleg amb els altres i amb la realitat. I ells fan el contrari. Han creat la seva pròpia realitat, però la força dels fets que es viuen a Catalunya haurien de asseure’l a dialogar.

Què tenen en comú Belloch, González i Aznar, amb Rajoy?
El nacionalisme espanyol, sens dubte. Espanya està malalta d’aquest nacionalisme per totes bandes. Ara comença a parlar-se’n, però els qui en parlàvem abans, ens menyspreaven intel·lectualment. És la cultura de capellans i militars. Orfes de pacte i consens. És aquella xuleria que imposa i que creuen que l’Estat es seu. És la mentalitat que en últim terme pensa: ‘Els enviarem a la presó’. És d’herència franquista, i el feixisme és una expressió del masclisme. Allò de por mis cojones. La cultura franquista basa la identitat en imposar-se a l’altre: qui munta a qui.

Per tant, els orígens d’aquesta actitud política són militars?
Tota idiosincràsia té uns orígens. La cultura política del nacionalisme espanyol és l’herència dels descobridors d’Amèrica el 1492. Aleshores als indígenes se’ls feia esclaus o se’ls matava. M’agrada dir que si els descobridors d’Amèrica de haguessin estat comerciants, i no capellans i militars, haurien presentat un interès negociador, d’igual a igual, que avui tant es troba a faltar. Aquesta manca de voluntat negociadora es fa palesa tant a Catalunya com a Gibraltar.

I el nacionalisme català, com l’interpreta?
És difícil de dibuixar. Però és molt diferent de l’espanyol. L’arma política dels catalans és el pacifisme, que és el que us fa forts. Catalunya parla de bona fe. Heu exposat les raons amb claredat. Crec que Catalunya ha canviat la seva actitud. Artur Mas és el polític nacional que dirigeix el país sense haver-ho previst. S’hi ha trobat. Mentre que Duran representa la vella política catalana, aquella que anava a Madrid a representar els interessos particulars de Catalunya. Ara ha quedat empetitit el paper del líder d’Unió i sembla que només es dediqui a defensar els interessos empresarials.

Quina relació té personalment amb Catalunya?
L’admirava abans de conèixer-la. De veritat que em desperta enveja Catalunya. És un territori molt viu intel·lectualment. Hi vaig anar per primera vegada l’any 1977, quan vaig recuperar la vocació d’escriure. Ja aleshores vaig notar la seva singularitat. Sense anar més lluny, en el terreny editorial. Aquí et reben preguntant-se “qui ets” i es valora la meritocràcia. Això no passa a Madrid, on els teus avals i padrins mesuren el teu pes com a escriptor. Així mateix són les relacions del nacionalisme espanyol.

Quina lectura en fa de la Via Catalana?
Es reclamava legítimament el ‘Dret a decidir-ho tot’. Els catalans que van anar-hi tenen consciència nacional i estan disposats a defensar-la fins el final. Va ser molt més que una enrabiada espontània que apuntaven alguns. Va ser un exemple de mobilització i organització. Va demostrar una transversalitat de la societat catalana. Crec que tots els catalans que hi van anar no eren independentistes, però sí que és cert que si Catalunya recupera la condició d’Estat propi no es notaria, perquè ja ho ha estat abans i al carrer es viu amb aquesta autonomia des de sempre.

Vostè coneix bé l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. Va ser un dels principals desencadenants de la desafecció actual? 
Zapatero va trencar el consens espanyol implícit. Cal recordar que Zapatero era president de l’Estat espanyol a la seu del nacionalisme espanyol, a Madrid. Crec que va buscar formes de reconèixer Catalunya com a nació dins el marc constitucional, però la correlació de forces dintre del PSOE no estava per la feina. L’Estatut català va lapidar políticament la seva carrera. El va condemnar a perdre els següents comicis. De totes maneres, el cop de gràcia a l’Estatut català el va donar el Tribunal Constitucional. És interessant veure una foto de tres dels magistrats del TC fumant-se un puro a la plaça de toros de Sevilla dos dies abans de negar aspectes bàsics del text votat pels catalans.

18/11/2012 – Independencia, euro y UE – Varios economistas

Independencia, euro y UE.

LAS NUEVAS RELACIONES CATALUNYA / ESPAÑA

Independencia, euro y UE

Una Catalunya independiente y fuera de la UE no abandonaría el euro: el país decide la moneda | Nos manifestamos por un diálogo sereno, lejos de catastrofismos e improvisaciones y en pro de un acuerdo | La salida de la UE no significaría nuevos aranceles; chocaría con los intereses de las multinacionales

Economía | 18/11/2012 – 03:32h

Independencia, euro y UE

Imagen de archivo: Artur Mas y Herman van Rompuy se saludan. LVD

ARTÍCULO FIRMADO POR: Alícia Adserà, Oriol Amat, Enriqueta Aragonés, Germà Bel, Núria Bosch, Ramon Caminal, Xavier Cuadras, Marta Espasa, Francesc Granell, Modest Guinjoan, Elisenda Paluzie, Alfredo Pastor, Clara Ponsatí, Miquel Puig, Jacint Ros

En las últimas semanas se ha abierto un debate acerca de las consecuencias económicas que tendría una hipotética independencia de Catalunya. Uno de los aspectos que más atención están despertando es si implicaría necesariamente que Catalunya “saliera del euro y de la Unión Europea” (para expresarlo en los términos en que se hace habitualmente), y cuál sería ese impacto sobre la economía catalana. En este sentido, se ha argumentado que estas salidas implicarían también necesariamente que el comercio entre Catalunya y la UE pasaría a estar sometido a un régimen de aranceles y otras restricciones que comportaría un perjuicio muy grave para la economía catalana.

Algunos de los autores de este artículo se han manifestado públicamente a favor de la opción independentista, otros lo hemos hecho en contra y otros no nos hemos manifestado. Sin embargo, todos consideramos que la ciudadanía debe tener acceso a explicaciones claras sobre estas cuestiones y que, en parte, podemos darlas.

En nuestro papel de economistas, no consideramos adecuado manifestarnos sobre si la independencia comportaría o no automáticamente que Catalunya saliera de la UE, que es una cuestión del ámbito jurídico y político. Sí podemos analizar, en cambio, lo que se considera el peor escenario: que la Catalunya independiente naciera fuera de la Unión Europea y que, para reincorporarse, tuviera que esperar un periodo que podría ser corto, largo o muy largo. Situados en esta hipotética situación, consideramos que desde el análisis económico se puede dar una respuesta racional y clara al resto de inquietudes, que sintetizamos en dos cuestiones:

Si la independencia de Catalunya comportara la salida de la UE, ¿Catalunya también tendría que abandonar el euro?

La respuesta es inequívocamente negativa: una Catalunya independiente y fuera de la Unión Europea no tendría que abandonar el euro.

Los países independientes pueden decidir emitir una moneda propia, y es así como lo hacen en la inmensa mayoría de los casos. Sin embargo, se trata de una facultad, no de una necesidad: los países independientes pueden también decidir, de manera estrictamente unilateral, que su moneda oficial sea una moneda emitida por otro país, cosa que hacen habitualmente los países muy pequeños, y en circunstancias muy excepcionales los que no lo son.

Catalunya tiene una dimensión económica superior a la de muchos países europeos con moneda propia (Dinamarca, por ejemplo): sin embargo, parece razonable esperar que una Catalunya que ya utiliza el euro, y que nacería con la voluntad de incorporarse a la Unión Europea, decidiera no abandonarlo.

Ahora bien, lo que sí es cierto es que una Catalunya que hubiera decidido declarar el euro su moneda oficial, al no ser miembro de la UE, no podría proponer candidatos para formar parte de los órganos de decisión del Banco Central Europeo, como sí hacen los países integrantes del denominado Eurogrupo, España entre ellos.

Sin embargo, este hecho no tendría consecuencias para la economía catalana, y eso por tres motivos: porque estatutariamente la actuación del BCE es independiente de los intereses particulares de los países miembros, porque actualmente Catalunya tampoco está representada (al menos directamente) y porque la incidencia real de España en aquellos órganos de decisión es poco relevante, como lo sería la de Catalunya una vez pasara a formar también parte de la UE.

Si Catalunya no formara parte de la Unión Europea, ¿sus exportaciones serían obstaculizadas por barreras comerciales?

Otra vez, la respuesta es inequívocamente negativa.

Es cierto que si Catalunya no formara parte de la UE podría imponer aranceles y otras restricciones a la importación de productos comunitarios y la UE podría imponer aranceles y otras restricciones en las exportaciones catalanas. Ahora bien, y como en el caso anterior, se trata de una opción, no de una necesidad y, también como en el caso anterior, se trata de un escenario irreal. Partimos de la base de que Catalunya nacería con la voluntad de ser miembro de la UE; por tanto, no tendría sentido que Catalunya impusiera restricciones a las importaciones comunitarias.

Con respecto a la UE, la imposición de aranceles u otras barreras comerciales en las exportaciones catalanas chocaría con los intereses de todas las multinacionales -españolas o no- radicadas en Catalunya. Son intereses fenomenales: una parte significativa de las ventas de empresas como Volkswagen, Renault-Nissan, BASF, Solvay, Repsol y miles de empresas más. La obstaculización de las exportaciones catalanas en la UE las perjudicaría de una manera gravísima sin beneficiar significativamente a nadie, como también perjudicaría gravemente a bancos como el Santander o el BBVA que se establecieran restricciones en la libre circulación de capitales. Por lo tanto, el único escenario razonable en la hipótesis de una Catalunya no integrada en la UE es el mantenimiento del status quo: la libre circulación de bienes, personas y capitales entre estos dos espacios. Una cosa no es incompatible con la otra, y hay antecedentes que así lo demuestran.

En consecuencia, consideramos que no tienen fundamento las predicciones que a veces se han hecho en el sentido de que la salida de la UE comportaría un impacto negativo sobre la economía catalana porque el comercio con la UE se vería obstaculizado legalmente. Consideramos significativas las manifestaciones que en torno a esta cuestión realizaron en octubre los representantes de BASF y Dow Chemical al presentar sus proyectos inversores en Tarragona: que la independencia de Catalunya no los pondría en cuestión.

Ahora bien, aquellos mismos representantes añadían que lo que sí perjudica las inversiones es la incertidumbre política. Cualquier salida del proceso actual exigirá un acuerdo que clarifique cómo se comparte la deuda y cómo quedan las relaciones de todo orden, también comerciales, entre Catalunya y el resto de España, afectadas sin duda por el proceso y por la solución en un grado en que dependerá de cómo se gestionen el uno y la otra.

En este sentido, nos manifestamos a favor de un diálogo sereno, que evite improvisaciones y catastrofismos y que conduzca a un acuerdo tan pronto como sea posible.

514  comentarios

Leer más: http://www.lavanguardia.com/economia/20121118/54354607362/independencia-euro-ue.html#ixzz2gPaaLaE5
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Oh, Europa! | ANC L’Hospitalet de Llobregat

Oh, Europa! | ANC L’Hospitalet de Llobregat.

Oh, Europa!

Aquests darrers dies s’ha iniciat una campanya pel NO, per part d’aquells que no volen que Catalunya esdevingui un Estat independent, i aquesta s’ha focalitzat en un tema: la sortida de Catalunya (segons ells) de la Unió Europea.

Tanmateix, més enllà dels temes estrictament jurídics, doncs a dia d’avui no hi ha cap norma de la UE que indiqui què cal fer en cas d’escissió d’un Estat membre, hi ha una sèrie d’aspectes que cal valorar a l’hora d’argumentar un vot favorable per a la independència.

De fet, és molt possible que a l’hora de fer la nostra tasca informativa, molta gent ens parli d’aquesta suposada sortida de la Unió Europea.

Quins arguments cal tenir molt clars, doncs, per tal de donar una resposta racional?

Sortirem de la UE!

Aquest és el tema principal, més enllà de la visió estrictament jurídica. Realment sortirem de la UE? Veient el mapa d’autopistes i carreteres de la península Ibèrica, i tenint en compte el volum de mercaderies provinents d’altres llocs de la península que, per arribar a Europa, passen per Catalunya, costa de creure que quedéssim fora de la Unió Europea. Més aviat al contrari, Espanya seria la més interessada per què ens quedem (per lògica, també Portugal).

I des del punt de vista espanyol, no només pesaran les infraestructures, sinó que hi ha un tema cabdal, el del deute. Si Espanya no ens reconeix, si Espanya ens fa fora de la UE, Catalunya no té el per què acceptar el deute del Reino de España. Així de senzill. Clar i català. I les pressions dels creditors espanyols perquè ens reconeguin seran enormes, molt majors que el volum del deute que tenen i que creix cada dia més.

Ara bé, cal tenir present un altre aspecte. I si malgrat tot ens fessin fora? Hi ha una sèrie “d’arguments de la por” que ja estan utilitzant els defensors del NO, i que cal conèixer una mica:

Si ens fan fora de la UE viurem molt pitjor!

Aquest és el principal lema dels defensors del NO, la por. Por a viure pitjor del que ja vivim ara.

Una resposta irracional, seria dir que difícilment es pot viure pitjor del que ja vivim.

En canvi una resposta racional seria recordar que, segons el Banc Mundial, dels tres països més rics del món (amb major renda per càpita), dos d’ells no formen part de la Unió Europea: Noruega i Suïssa.

Tenint en compte que són països similars a Catalunya, tant en les dimensions com en el nombre de població, res fa pensar que hauríem de viure pitjor fora de la UE.

Si ens fan fora de la UE apareixeran les fronteres!

Les fronteres són un tema propi de segles passats, quan no existia un món globalitzat i els Estats havien de protegir-se mitjançant les fronteres. La seva missió doncs, era protegir-se de l’arribada d’invasions, d’immigracions massives i de l’entrada de productes estrangers.

Avui dia, en l’aspecte comercial, estem vivint una etapa de globalització mundial, no només europea. Posar aranzels, que són impostos fronterers a les importacions, perjudica més al país que els posa que no pas el beneficia. Per tant, la tendència, més enllà de la pertinença a la UE, és la d’eliminar aquestes traves al comerç mundial.

A més a més, cal recordar que els aranzels no són obligatoris i que només es necessita un acord bilateral amb un altre Estat per poder gaudir del lliure comerç. I la mateixa pauta caldria seguir per aconseguir la lliure circulació de persones i capitals.

No tindríem l’euro!

El diner, avui dia, no segueix el patró or, ni cap altra mena de patró. És simplement diner fiduciari. És a dir, no val ni tan sols el paper on està imprès. El seu valor prové de la voluntat de la gent d’atorgar-li valor. Si ara decidíssim majoritàriament que no volem vendre si ens paguem amb euros i només acceptéssim bitllets del monopoli, la moneda passaria a ser els bitllets del monopoli. Així de simple.

Per altra banda, cal recordar que no cal pertànyer a la UE per fer servir l’euro. De fet, per fer servir qualsevol moneda, ja que també es podria fer servir el dòlar. I creieu-me, a la Merkel no li faria gens de gràcia que de sobte Catalunya adoptés el dòlar com a moneda pròpia, doncs afebliria la posició d’Europa en aquesta guerra entre l’euro i el dòlar a la que estem assistint i que tant notem en les retallades socials que patim.

Finalment, sobre el tema euro, algú podria dir: d’acord, podríem tenir l’euro, però no podríem decidir sobre ell (és a dir, no podríem fer política monetària). En aquest cas, tenen tota la raó. Tanmateix, l’argument racional és molt simple i divertit. I si romanem a Espanya, tindrem aquesta capacitat? Oi que no?! A més a més, Espanya tampoc pot fer aquest tipus de polítiques doncs és el BCE (Banc Central Europeu) qui les fa. I malgrat que l’Estat espanyol hi pugui tenir algun representant, no té prou pes per prendre cap decisió. Per tant, a efectes pràctics, si seguíssim dins la UE tampoc tindríem la capacitat de fer política monetària.

CONCLUSIÓ

Enlloc està escrit que ens haguessin de fer fora de la UE.

És més, el primer país interessat perquè hi seguim formant part serà l’estat espanyol, tant per les infraestructures que fan que les seves exportacions passin, majoritàriament, per Catalunya, com pel deute que no hauríem d’assumir en el cas que ells no es “portessin bé amb nosaltres”.

I finalment, hi ha vida fora de la UE. Per tant, un cop aconseguit l’Estat propi, serem els catalans qui haurem de decidir si ens interessa o no, pertànyer a la UE. Els europeus faran tot el que estigui a les seves mans perquè no marxem. No són tan babaus com per quedar-se amb un Estat subvencionat i fer-ne fora un que seria contribuent net!!

COMISSIÓ D’ARGUMENTARI DE L’ANC DE L’HOSPITALET

Aguirre: “Catalunya és propietat de tots els espanyols”

El Punt Avui – Notícia: Aguirre: “Catalunya és propietat de tots els espanyols”.

Aguirre: “Catalunya és propietat de tots els espanyols”

La presidenta del PP de Madrid avisa que Espanya “no es pot trossejar perquè ho vulguin alguns”

Assegura que “tots els espanyols” tenen “dret a decidir el que es fa a Espanya”

La presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, en una visita aquest setembre a Barcelona Foto: JUANMA RAMOS.

La presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre ha assegurat aquest dilluns que Espanya no es pot trossejar perquè ho vulguin alguns i ha indicat que Catalunya, com els altres territoris, és “propietat de tots els espanyols”.

“Tots els espanyols tenim dret a decidir el que es fa a Espanya; és així perquè ho vam voler tots”, ha insistit la dirigent popular durant una intervenció a la reunió del Comitè Executiu Regional del partit.

Darrera actualització ( Dilluns, 30 de setembre del 2013 19:30 )

DESA LA NOTÍCIA A:

‘Si l’estat no reacciona només queda la independència’, diu el president d’Unió a Girona – VilaWeb

‘Si l’estat no reacciona només queda la independència’, diu el president d’Unió a Girona – VilaWeb.

 

Dilluns  30.09.2013  17:41

Autor/s: ACN

‘Si l’estat no reacciona només queda la independència’, diu el president d’Unió a Girona

‘Som d’Unió, però no unionistes’, diu Joan Cañada

El president de la Intercomarcal d’Unió a Girona, Joan Cañada, ha enviat una carta als militants on assegura que si l’estat no reacciona l’única sortida per Catalunya és la independència. Cañada alerta que és l’Estat qui ha de moure fitxa per solucionar el conflicte obert amb Catalunya i detalla que, si no hi ha reacció, els catalans només poden decidir entre ‘dues opcions oposades: que tot quedi com està o la separació definitiva’. ‘I si alguna cosa compartim i tenim clara és que no ens podem quedar com estem’ remarca.

Segons Cañada, UDC no accedirà a les invitacions d’altres partits per formar un bloc unionista i ha assegurat mai es mostrarà contrària a la independència. Una setmana després de la carta publicada pel president del partit, Josep Antoni Duran i Lleida, a La Vanguardia en defensa d’una tercera via confederal, el president de la intercomarcal gironina ha volgut enviar una carta a la militància analitzant la posició del partit sobre la consulta i el futur de Catalunya.

Amb el títol ‘Som d’Unió però no unionistes: no formarem part de blocs contraris a la nostra voluntat de ser com a nació’, el president gironí assegura que el partit no acceptarà cap invitació a sumar-se a blocs en contra de la independència de Catalunya. ‘En aquest front que defensa la unitat d’Espanya que no ens hi busquin perquè no ens hi trobaran”, escriu Cañada. En la mateixa línia en què s’expressava Duran en la seva carta, Cañada referma que Unió “ni descarta ni pot descartar la independència de Catalunya”. “Unió no està en contra de res, excepte de la injustícia i la desigualtat”, recull en el text. 

L’estat ha de reaccionar

Cañada assegura que és l’Estat qui ha de reaccionar per aconseguir solucionar el conflicte entre Catalunya i Espanya. Per Cañada, la tercera via defensada pel líder d’UDC és “l’opció òptima” però també alerta que si l’Estat no mou fitxa els catalans només podran escollir entre dues “opcions oposades”: que tot es quedi com està o “la separació definitiva”. Si es dóna aquesta situació, Cañada aposta per la independència. “Si alguna cosa compartim i tenim clara és que no ens podem quedar com estem”, ha manifestat.

Així mateix, el president de la intercomarcal gironina ha defensat la postura del partit en favor de la celebració d’una consulta i assegura que donaran suport al dret a decidir perquè “forma part de l’ADN del partit”. “És a les urnes on la voluntat de ser d’una nació es pot expressar amb claredat i estem fermament compromesos amb els ciutadans que volen exercir aquest dret”, recull a la carta. Cañada assegura que la ciutadania “ha interioritzat el volem votar” i que aquesta voluntat té una “força imparable”.

En la carta adreçada a la militància, Cañada admet que Unió “aporta matisos al debat” i que el seu missatge “és més complex que d’altres i, possiblement, per això més difícil d’entendre i explicar”. Cañada descarta que els objectius de la formació siguin ni la defensa de la unitat d’Espanya ni la separació de Catalunya sinó que, segons apunta, Unió té com a objectius “el reconeixement de la nació catalana i el benestar de tots els seus ciutadans”. “Entenem que l’estatus òptim seria obtenir de manera definitiva la plena sobirania de Catalunya i, alhora, pactar un marc de relació i convivència amb l’estat espanyol, amb qui compartim i podem continuar compartint moltes coses”, reflexiona el president de la intercomarcal. 

Adhesió al Pacte gironí pel dret a decidir 

D’altra banda, la intercomarcal d’Unió Democràtica de Catalunya a Girona s’ha sumat a la taula ciutadana pel dret a decidir de la ciutat de Girona, presidida per Joaquim Nadal. El president del partit a Girona, Joan Cañada, les diputades Montse Surroca i Elena Ribera, i la presidenta del partit a la ciutat, Isabel Muradàs, seran els representants del partit a la taula, creada amb la voluntat de construir un espai de relació entre les entitats, associacions i ciutadans que defensen la celebració d’una consulta per a decidir el futur de Catalunya.

A la carta de resposta a la invitació per formar part a la taula, Unió destaca que, des de la seva fundació, el 1931, el partit “reclama i exigeix l’exercici del dret a decidir el futur de Catalunya com a nació”. A la resposta també es recorda que hi ha una “gran majoria” del Parlament de Catalunya que vol exercir aquest dret i exigeix una consulta “plenament lliure, democràtica i legalment emparada”.

Unió considera que aquesta mesa gironina és “una magnífica oportunitat per crear un debat constructiu, des de diverses òptiques”. Per últim, els nous integrants de la mesa afirmen que l’intercanvi d’opinions en el sí d’aquest nou òrgan ha de permetre “avançar i reproduir diferents sensibilitats presents a la nostra societat i seguir sumant adhesions, ara que és tan necessari assolir un ampli consens al voltant del dret a decidir”.

Los ‘populares’ de Córdoba usaron a menores de edad en un vídeo electoral : Periódico digital progresista

Los ‘populares’ de Córdoba usaron a menores de edad en un vídeo electoral : Periódico digital progresista.

Los ‘populares’ de Córdoba usaron a menores de edad en un vídeo electoral
El PP crítica a TV3 pero olvida que sus televisiones también utilizan a los niños para criticar el aborto o defender al Rey
0
123450 votos

El pasado 18 de septiembre, el eurodiputado del Partido Popular Santiago Fisas,  denunció ante la Comisión Europea lo que consideraba un uso “político” de menores por parte del canal de televisión TV3. En concreto, Fisas preguntó al Ejecutivo comunitario si consideraba que un medio de comunicación público “debe utilizar a menores de edad con fines políticos” y si la institución europea sostiene que “enviar mensajes políticos en programas infantiles es atentar contra la libertad de opinión y la protección de la infancia”.

El vídeo de la polémica
El eurodiputado de PP se refería al programa infantil Info K emitido por el Canal 33-TV3 con motivo de la cadena humana a favor de la independencia de Cataluña que tuvo lugar el día de la Diada, en el que niños de entre 12 y 14 años de edad explicaban su participación en esta iniciativa.

El PP se olvida de sus cadenas
Sin embargo, en su intervención, Fisas tan sólo se centró en “el uso de menores de edad para una finalidad partidista” que había realizado la televisión pública catalana, olvidándose de las múltiples ocasiones en la que diversos medios de comunicación públicos como Telemadrid o Televisión Española, así como televisiones claramente afines al Partido Popular como Intereconomía, han recurrido a los niños para apuntalar sus noticias sobre la monarquía o la reforma del aborto.

La unidad y el Rey en TVE
De hecho, en los últimos días, la prensa catalana ha recabado ejemplos que evidencian como habitual la práctica de utilizar a menores de edad para ensalzar una determinada causa política. Sin ir más lejos, en Televisión Española han aparecido niños dando su inocente opinión sobre la unidad de España. El caso más claro ocurrió el pasado 15 de octubre, cuando con motivo de la cita anual que Don Juan Carlos tiene en Zarzuela con alumnos de toda España una niña de Barcelona explicó dijo que el Rey era “un capitán de un barco” que debe llevar a buen puerto la nave y evitar que la tripulación “se separe” en distintos botes. “Lo peor que puede pasar ahora es que en medio del viaje en barco, los marineros quieran separarse, coger las barcas y marcharse, y en medio de la tormenta morirán”, aseguró.

(A partir del minuto 71)

Telemadrid e Intereconomía
Por su parte, Telemadrid tampoco dudó en recabar opiniones infantiles para apuntalar sus noticias sobre las manifestaciones en contra de la ampliación de la ley del aborto, en marzo del 2009. Intereconomía también hizo lo propio, tal y como denunció en su día el día el desparecido Se lo que hicisteis (La Sexta). En esa ocasión, el reportero de la cadena “orgullosa de ser de derechas”, le pedía directamente a una niña que repitiera la siguiente frase: “Un feto de tres semanas también tiene derecho a la vida”.

El vídeo del PP
Mención aparte de merece el vídeo que elaboró el Partido Popular de Córdoba con motivo de las últimas elecciones municipales en la que se recababan lasopiniones de “un pequeño grupo de expertos” para “mejorar Córdoba”. Una de las preguntas que tuvieron que contestar los menores era ‘¿Quién es José Antonio Nieto?’. “El próximo alcalde de Córdoba”, respondió uno; “una persona buena, inteligente, el próximo alcalde de Córdoba”, decía.

 

Càstig a Catalunya: El govern espanyol hi retalla un 25,5% en infraestructures

Càstig a Catalunya: El govern espanyol hi retalla un 25,5% en infraestructures.

30/09/2013
ESPOLI FISCAL
Càstig a Catalunya: El govern espanyol hi retalla un 25,5% en infraestructures
Els pressupostos no contemplen tampoc el pagament dels 1.689 milions de l’addicional tercera de l’Estatut, pendents des de l’època de Zapatero
Lluís Bou
El govern espanyol ha decidit castigar Catalunya en el pressupostos que ha presentat avui el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. El projecte deixa molt malparat el principat en el repartiment de les inversions en infraestructures, fins al punt que aquestes pateixen una retallada del 25,5% respecte a l’any passat.

En canvi, els pressupostos apugen les inversions en infraestructures a La Rioja (+42,3%), Navarra (+39,5%) i Cantabria (+24,2%), més de Ceuta, Melilla, Extremadura, Andalusia i Galícia, amb percentatges menys elevats. Al costat de Catalunya també queden greument penalitzades Astúries (-31,6%) i Múrcia (-27%), aquesta segona una comunitat que forma part del corredor mediterrani. Les Illes Balears i el País Valencià tindran una retallada del 5,1 i el 8,1%.

Els pressupostos per a 2014 destinen a Catalunya inversions regionalitzables per valor de 944.420.000 d’euros, un 9,6% del total, per darrere de territoris com Andalusia (1.697,74 milions i 17,3% del total ), Castella i Lleó (1.399,47 milions i 14,3 % del total ), i Galícia (1.353,82 i 13,8% del total ). D’aquests 944 milions d’inversió regionalitzable, 894,23 milions corresponen als ministeris de Foment i Agricultura, i 50’19 a la resta de ministeris. La xifra d’inversió a Catalunya és inferior a la del 2013, en què Catalunya va rebre 1.262,30 milions, un 11,9 % del total de l’Estat. L’actual 9,6% d’inversió global contrasta amb el fet que el principat aporta el 20% del PIB espanyol, i que representa el 17% de la població, cosa que contradiu un any més la disposició addicional tercera de l’Estatut.

Els comptes de l’Estat no preveuen el pagament dels 1.689 milions pendents d’aquesta addicional, des de l’època de govern de Zapatero.

En una roda de premsa al Congrés, Montoro ha assegurat que aquests són els pressupostos “de la recuperació” i “que refermen les premisses del rigor, l’austeritat i el compromís amb la reducció del dèficit públic” . “Gràcies a l’estalvi de despeses de funcionament de les administracions públiques els pressupostos tenen un marcat perfil social” , ha insistit el ministre.
Sense títol

El president del Congrés, Jesús Posada, i el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro