Què vol dir investir Mas? | En lluita

Anticapitalisme i revolució

Origen: Què vol dir investir Mas? | En lluita

Què vol dir investir Mas?

29/12/2015

Oscar Simón

Després de la històrica lliçó de democràcia que va suposar l’assemblea de la CUP CC del passat 27 de desembre, amb un insòlit resultat d’empat a 1515 vots a favor d’acceptar la proposta de pla de xoc presentada per Junts pel Sí i la investidura d’Artur Mas i 1515 vots en contra, queda clar que la dicotomia imposada per Junts pel Sí de Mas o Març no és una decisió que la CUP CC pugui prendre amb majories clares. Junts pel Sí ha de decidir ara si vol mantenir la proposta d’investidura d’Artur Mas o vol anar a eleccions. De l’assemblea del 27D en vam sortir amb el compromís col·lectiu de treballar, a les assemblees locals i territorials de la CUP CC, durant aquesta setmana per trobar el desllorigador de l’actual situació. Per fer-ho cal aprofundir en els escenaris que es plantegen.

Què vol dir investir?

Crec que si la CUP CC tingués unes setmanes més, podria aprofundir en el debat i arribar a un acord majoritari. L’assemblea del diumenge 27D va servir per abordar el tema, però el debat no va poder analitzar en profunditat l’escenari que s’obria després. És públic i notori que la suma de Ciutadans, PSC i PP —afegida a la vergonyosa posició de CSQEP— sumen un diputat més que JxS i que, per tant, per formar govern JxS precisa de dues diputades de la CUP CC votant a favor i 8 abstenint-se. Això serà d’aquesta manera a la investidura i a totes i cadascuna de les votacions posteriors. Per tant, la disjuntiva actual es repetiria a la votació pressupostària de l’abril i a moltes altres.

Algú podria dir que es pot arbitrar un mecanisme pel qual la CUP CC tan sols doni suport a les mesures de ruptura, però JxS amb Mas de president no acceptaria aquesta lògica i lligaria sempre la ruptura nacional al seu projecte de classe, com ha estat el cas d’Aigües Ter Llobregat, o les escoles concertades de l’Opus Dei. Penso que els i les companyes que defensen la investidura de Mas ens han d’aclarir si estan disposades a un pacte de governabilitat amb la dreta, assumint que això vol dir acceptar retallades, destrucció ambiental i altres polítiques retrògrades.

En aquest punt també cal fer una reflexió al voltant del 27S, el plebiscit que no s’ha guanyat en vots i que per tant ha impedit la Declaració Unilateral d’Independència. L’estratègia de Mas —“Tots amb el president”… sempre i quan fos ell— ha portat JxS a repetir els resultats electorals de 2012, d’ERC i CiU sumats. Si la CUP CC no hagués decidit anar sola, els resultats per a la independència estarien molt lluny dels 2.000.000 actuals.

La via del front nacional ha arribat al seu sostre de suports i a un carreró sense sortida. Aquells que l’han dirigida ens diuen que ens hem d’agafar al ferro roent de la, a totes llums inestable, majoria parlamentària per avançar cap a la independència. Si ERC hagués anat per separat el 27S segurament tindríem un joc parlamentari molt més favorable i el març de 2016 el podem tornar a aconseguir.

Què vol dir no investir Mas

En un primer moment un nou atac brutal de la dreta catalana i els seus mitjans, així com una pressió molt forta de les persones que avui encara assumeixen que Mas ha de liderar la independència. No obstant això, una força política rupturista ha de ser receptiva a l’opinió popular, però no ha cedir a la mateixa, donat que la majoria de persones accepten encara els falsos consensos que fonamenten el sistema. Si no fos així, estaríem veient la revolució al carrer; malauradament això no està passant.

Després del 20D veiem que tenim un milió cent mil vots que defensen la independència i més de 900.000 vots que defensen un referèndum d’autodeterminació. El 27S no ha permès la DUI; per tant, cal reconèixer la necessitat de continuar acumulant forces.

Ja hem vist que el 9N Mas no es va atrevir a anar fins al final, que és incapaç de desobeir la LOMCE, ni tan sols com ho fa Andalucía, i que uns dies després d’haver dit que es desacatava el Tribunal Consitucional s’ha buscat, des de JxS, el seu empara. Per tant, cal cercar les eines per fer possible l’emancipació nacional allà on es troben; a la mobilització popular. Des de la consulta d’Arenys, passant per les diades històriques, fins a les milers de xerrades i paradetes en favor de la independència.

Mas ha d’acceptar que pot formar part del procés, però que si volem la independència no pot continuar liderant-lo. Si ho fes, CSQEP tindria moltes dificultats per callar les veus crítiques internes, que demanen ser proactives amb el procés, mentre que Coscubiela estaria més fora que dins.

Sabem que a l’Estat espanyol la reforma constitucional és impossible a curt o mig termini. Per tant, des de les persones que defensem que la independència pot trencar l’eina de dominació de classes, que és l’estat espanyol, cal buscar la manera de fer-la efectiva.

Cal dir-ho ben clar a la gent d’En Comú Podem i de CSQEP (no són ben bé el mateix) que per fer efectiu el referèndum s’ha d’anar a la unilateralitat. Com moltes vegades l’Ada Colau ha dit: “la ciutadania té dret a autotutelar els seus drets” i la lliure determinació, inclosa la independència, és un dret inalienable de tots els pobles.

És necessari també dir que a Badalona, la CUP i Podem van arribar a un acord que ha foragitat a la dreta i que situa la independència com a pas previ a qualsevol forma de federalisme.

No investir significa arribar al març amb un dels actius de la CUP CC intactes: la credibilitat. Es va dir en campanya que no s’investiria a Mas. Arribaríem al març havent donat una lliçó mundial de democràcia directa i arribaríem al març amb una oferta guanyadora. Ningú de CSQEP ni d’En Comú Podem pot defensar davant la ciutadania catalana que Podemos serà capaç de canviar la constitució espanyola. Ningú pot menysprear la potència del que ha significat guanyar l’alcaldia de Badalona o governar en altres ciutats importants, com tampoc ningú pot menystenir el que significa BEC (Barcelona En Comú) amb totes les seves contradiccions.

Anar cap al referèndum unilateral demostraria fins a quin punt són capaços CSQEP i En Comú Podem de defensar realment el referèndum que van prometre.

No investir significa passar d’una possible pinça entre ERC i CSQEP contra la CUP, a convertir la CUP CC en l’element central de la ruptura.

Encarar tota la capacitat de mobilització de les classes populars per fer un referèndum unilateral, no comandat per la gent de CDC (que va retirar la campanya institucional a Tv3 i Catalunya Ràdio i no es va atrevir a fer el cens pel 9N) és el camí. Anar cap a aquest escenari és deixar de banda el “processisme”, que significa quelcom tan escolàstic com voler fer la independència sense desobediència. En el camí a aquest referèndum, la CUP-CC continuarem defensant, de manera irrenunciable, la independència, de la mà de la transformació social.

El 27S i el 20D ens han tornat a deixar clar que el camí és la unilateralitat i que el país és d’esquerres. Per tant, no té cap mena de sentit continuar cedint el comandament a la dreta. Cada força política té la seva responsabilitat: ERC ha de moure fitxa; En Comú Podem ha de cercar les eines perquè es pugui fer el referèndum (i això vol dir unilateralitat); i la CUP-CC ha de ser capaç d’afrontar l’alliberament social des d’una perspectiva de classes populars.

Oscar Simón

Militant de la CUP i d’En lluita

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s