Iglesias: “Vaig fer mal a David Fernàndez, em vaig equivocar i demano disculpes”

Iglesias: “Vaig fer mal a David Fernàndez, em vaig equivocar i demano disculpes”.

PODEMOS
Iglesias: “Vaig fer mal a David Fernàndez, em vaig equivocar i demano disculpes”
El líder de Podemos admet que la televisió crema i que potser hauran de revisar alguna estratègia
Xavier Lladó
El líder de Podemos Pablo Iglesias admet que es va equivocar i demana perdó al líder de la CUP, David Fernàndez. “Me’n penedeixo d’aquestes paraules. Em vaig equivocar. Crec que una expressió molt més afortunada hauria estat dir que nosaltres no anirem de la mà de Mariano Rajoy i Artur Mas. David Fernández és un exemple polític per a molts catalans i jo tinc molta admiració per ell”, assegura.

En una entrevista aquest dissabte a La Vanguardia, Iglesias fa referència al seu primer míting a Barcelona on va criticar al líder de la CUP. Va ser el passat 21 de desembre, davant de més de tres mil persones al Pavelló de la Vall d’Hebron. Iglesias va prometre que mai se’l veuria abraçar-se amb Artur Mas, en una al·lusió directa a l’encaixada entre David Fernández i el president de la Generalitat, el 9 de novembre.

En l’entrevista Iglesias parla d’altres qüestions sobre Catalunya. Assegura que Podemos – Catalunya avui ja és una força catalana i que “en el futur serà raonable que tingui una personalitat específica” respecte a la direcció estatal perquè, diu, reconeix la diferència nacional catalana. Ho exposa en ser preguntat per la tradició de l’esquerra catalana de ser independent o tenir diferències estatutàries amb la direcció del partit a Madrid.

També admet que la televisió crema i que potser hauran de revisar alguna estratègia a l’hora de participar a la televisió, després de ser preguntat per si no temen convertir-se en un juguet de les televisions privades. Asseguren que les tertúlies televisives els han servit per donar-se a conèixer massivament però que han d’estar preparats a rectificar en aquest sentit.

Pablo Iglesias

Pablo Iglesias

Santiago Vidal: ‘Tinc un somni: veuré el naixement de la república catalana exercint com a jutge’ – VilaWeb

Santiago Vidal: ‘Tinc un somni: veuré el naixement de la república catalana exercint com a jutge’ – VilaWeb.

 

Dissabte  31.01.2015  14:24

Santiago Vidal: ‘Tinc un somni: veuré el naixement de la república catalana exercint com a jutge’

El jutge ha presentat aquest migdia la proposta de constitució catalana que ha preparat amb un equip de juristes

Men?ame

El magistrat Santiago Vidal ha reaccionat amb contundència a la petició de la Fiscalia espanyola d’expulsar-lo de la carrera judicial per haver participat en la redacció d’un projecte de constitució catalana. ‘No em penedeixo de res, em defensaré fins l’últim moment’, ha assenyalat Vidal en la presentació pública de l’esborrany constitucional a l’Ateneu Barcelonès. ‘Tinc un somni. Veuré el naixement de la república catalana exercint com a jutge’, ha continuat amb to desafiant el magistrat de l’Audiència de Barcelona, que també s’ha mostrat sorprès per la reacció tan ‘autoritària i visceral’ del govern espanyol i del poder judicial. ‘No m’ho esperava, francament’, ha reblat Vidal.

Ací teniu la intervenció íntegra del jutge Vidal en la presentació, en vídeo:

 

‘Estic absolutament convençut que la filtració de la notícia al diari ‘El Mundo’ per part de la Fiscalia General de l’Estat ha estat intencionada per tapar l’acte d’avui, aquesta presentació plural i oberta a la ciutadania’, ha assegurat el magistrat de l’Audiència de Barcelona, que s’ha mostrat partidari de ‘no fer-los el joc ni entrar al drap’. ‘Jo no sóc important, només sóc un ciutadà de Catalunya que té una professió concreta i és la de jutge’, ha reflexionat en veu alta Vidal, que ha afirmat que quan va decidir embrancar-se en aquest projecte de redacció d’una constitució catalana -juntament amb un equip de deu juristes i jutges- ‘sabia que hi havia determinats riscos’.

‘Des del començament vaig dir que assumiria totes les responsabilitats, però evidentment no em pensava la reacció tan visceral i autoritària per part del govern espanyol i del poder judicial’, ha comentat el magistrat de l’Audiència de Barcelona, que ha finalitzat amb el seu somni de veure una república catalana fent de jutge. Poc despés, i en un auditori ple de gom a gom a l’Ateneu Barcelonès, ha detallat aquesta premonició. ‘Em jubilaré treballant de jutge, ja sigui per l’estat si finalment dicta una resolució favorable i no m’aparta de la carrera judicial o bé, segurament, fent de jutge al futur estat català’, ha puntualitzat Vidal davant l’ovació dels assistents.

Esmenes a la proposta de constitució

El portal web ‘Una nova constitució‘ permetrà als ciutadans fer esmenes als 97 articles de la proposta de constitució. Després de transcendir ja aspectes com les llistes obertes o l’absència d’exèrcit, la constitució del grup de Santiago Vidal també aposta per la limitació de mandats –dues legislatures de cinc anys com a màxim– i la prohibició de les majories absolutes al parlament i de les pensions vitalícies. ‘Encara que un partit aconseguís el 90% dels vots, obtindria el 49% d’escons’, ha detallat el mateix Vidal.

L’han acompanyat en la presentació Joan Matamala, president de la Fundació Llibreria Les Voltes; Sebastià Sardíner, advocat i membre de la sectorial de juristes de l’ANC; Oriol Vidal-Aparicio, professor de ciències polítiques, impulsor de constitució.cat. L’acte ha estat moderat per Patrícia Gabancho, vice-presidenta de l’Ateneu Barcelonès.

Expulsió de la carrera judicial?

Havent rebut l’informe de la fiscalia, el jutge promotor de l’acció disciplinària al CGPJ, Jesús Fonseca-Herrero, ha de tancar l’expedient ben aviat i proposar a la comissió disciplinària o bé que sigui sancionat o bé que s’arxivi el cas. Jutges per la Democràcia ja ha expressat el rebuig de qualsevol sanció i demana que l’expedient sigui arxivat.

La fiscalia va en la mateixa línia que l’escrit inicial del promotor, Fonseca-Herrero, que va enviar a la comissió disciplinària una proposta amb tres possibles sancions: suspensió de sou i feina durant tres anys, el trasllat fora de Catalunya o l’expulsió definitiva de la carrera judicial.

El promotor considera que cal sancionar Santiago Vidal per una falta molt greu: ‘ignorància inexcusable en el compliment dels deures judicials i vulneració del deure d’observació del règim d’incompatibilitats’.

Segons el redactat Vidal va cometre una ‘infidelitat a la constitució espanyola’. Li atribueixen faltes tipificades en els articles 417.14 i 417.6 de la llei orgànica del poder judicial.

Aquesta setmana, el CGPJ va rebutjar el recurs presentat per Santiago Vidal demanant que l’expedient disciplinari fos arxivat. L’inspector en cap del consell que instrueix el cas considera que els arguments presentats per Vidal són ‘impertinents i inútils’.

Reunió al febrer i resolució abans del 9 d’abril

Després d’haver rebut l’informe de la fiscalia, la comissió disciplinària del CGPJ es reunirà el mes entrant per decidir quin càstig imposarà al magistrat.

El CGPJ haurà de resoldre sobre la qüestió abans del 9 d’abril, quan expira el termini de sis mesos per a tancar l’expedient disciplinari.

Jutges per la Democràcia demana l’arxiu

Jutges per la Democràcia ha fet una nota de premsa on manifesta ‘total rebuig a qualsevol actuació del CGPJ fiscalitzadora de les activitats dels jutges fora de l’àmbit professional’ i ‘rebutja especialment tota censura de l’òrgan de govern a les manifestacions que, fora d’aquest àmbit, puguin fer els jutges’.

Per aquest motiu reclama al CGPJ ‘l’arxivament immediat de l’expedient obert’ a Santiago Vidal i recorda que les seves actuacions extraprofessionals resten ’emparades en el legítim exercici de la llibertat ideològica i d’expressió’.

Men?ame

Boicot espanyolista a un acte de Santi Vidal

Boicot espanyolista a un acte de Santi Vidal.

30/01/2015
ESPANYOLISME
Boicot espanyolista a un acte de Santi Vidal
La plataforma 12 de Octubre convoca una “oposició activa” a la presentació demà de l’esborrany de Constitució catalana
Xavier Lladó
Boicot espanyolista a un acte de Santi Vidal. La plataforma ‘Moviment Cívic 12-O’ ha convocat una “oposició activa” a la presentació demà de l’esborrany de Constitució catalana, que tindrà lloc a l’Ateneu Barcelonès a les 12 h del migdia. Ho anuncien a la seva pàgina de Facebook, on asseguren que és un text que denigra. També el qualifiquen d'”ètnic i xenòfob” i denuncien que es pretén “obligar la meitat de la població catalana a canviar de nacionalitat per una altra sota l’amenaça d’expulsió del territori o ser estranger en la seva terra, sense que fins a dia d’avui, ni el CGPJ ni altres jutges li apliquin el codi penal o la raó d’estat”.


Banderes espanyoles el 12-O

Avui, la Fiscalia ha proposat la sanció més severa possible,l’expulsió de la carrera judicial, per al magistrat de l’Audiència de Barcelona Santiago Vidal per redactar un esborrany de Constitució catalana.

Moviment Cívic 12-O va organitzar una concentració unionista l’11 de setembre de 2013 per tal de contrarestar la ‘Via Catalana’ i posteriorment la va desconvocar atès que la Conselleria d’Interior els va obligar a traslladar-se a un altre lloc per no coincidir amb la Via Catalana. La concentració havia de dur el lema “trenquem cadenes” i s’havia de fer a la Sagrada Família, on volien encerclar el temple, per aconseguir una imatge amb un missatge que contrarestés la cadena humana de catalans al llarg de la costa catalana. El seu president aleshores era Àngel Hernández.

A la pàgina de Facebook, Moviment Cívic 12-O  es defineix comcatalans que se senten espanyols i no volen la divisió d’Espanya, motiu pel qual “dinamitzen inciatives ciutadanes”.

L’esborrany de constitució catalana l’ha elaborat un grup de deu juristes, amb Santiago Vidal al capdavant. El grup pretén que la proposta, que consta de 97 articles, sigui sotmesa a debat durant l’any per tot el país. Per això, s’ha habilitat una web (unanovaconstitucio.cat) perquè la ciutadania hi pugui dir la seva. Estarà disponible a partir de demà, a l’hora en què comença l’acte. Aquestes darreres setmanes s’han sabut alguns dels articles principals de la proposta del grup de Santiago Vidal, com ara un país sense exèrcit i amb limitació de mandats.

Plaça Catalunya 12-O

La plaça Catalunya durant el 12-O del 2012

Una Catalunya independent superaria Espanya en el rànquing de competitivitat – VilaWeb

Una Catalunya independent superaria Espanya en el rànquing de competitivitat – VilaWeb.

 

Divendres  16.01.2015  13:24

Autor/s: ACN

Una Catalunya independent superaria Espanya en el rànquing de competitivitat

Un estudi d’un centre d’investigació suís mostra l’eficiència empresarial com a punt fort de l’economia catalana i les traves burocràtiques com a feble

Men?ame

Catalunya seria el 38è estat més competitiu del món si fos independent, segons un estudi del centre d’investigació suís IMD World Competitiveness Center que mostra les 61 economies més desenvolupades. La llista, encapçalada pels Estats Units, Suïssa i Singapur, inclou el Principat a petició del govern. Catalunya se situa dos llocs per davant d’Espanya –incloent Catalunya–, en el 40è lloc. Com a punts forts, destaca la mentalitat oberta dels catalans i l’eficiència empresarial. Entre els punts febles, hi ha la conjuntura econòmica i l’eficiència governamental. El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, assegura que el govern treballa en els aspectes que cal millorar.

Segons l’estudi, les deu primeres economies mundials són, per aquest ordre: els Estats Units, Suïssa, Singapur, Hong Kong, Suècia, Alemanya, el Canadà, els Emirats Àrabs, Dinamarca i Noruega. Catalunya, en el 40è lloc, està al mateix nivell que Indonèsia (37) i Rússia (39) i per davant de l’estat espanyol en el seu conjunt.

L’informe destaca que la bona part d’indicadors febles de Catalunya són fruit de la crisi, com el PIB, l’activitat inversora o l’evolució del mercat de treball. Així, en l’apartat de resultats econòmics, Catalunya apareix com la 52a economia del rànquing, una mala nota que es deu fonamentalment a l’alta taxa d’atur i especialment a l’atur juvenil. Tot i això, destaca com a factors positius per a la competitivitat de l’economia catalana el baix risc de deslocalització productiva i de serveis, els ingressos que representa el turisme en percentatge del PIB i la diversificació de les exportacions. ‘Els factors més de risc són conjunturals, no tan estructurals i en la mesura que l’entorn vagi millorant és molt probable que Catalunya escali posicions en aquest rànquing’, ha assenyalat Puig. El conseller d’Empresa i Ocupació considera que Catalunya té ‘fortaleses per ser una companyia oberta i competitiva’.

Un altre dels aspectes a millorar és l’eficiència governamental, un àmbit en el qual l’informe detecta la necessitat de reformes estructurals. En aquest apartat, Catalunya apareix en 43è lloc. La manca de transparència i la corrupció, la burocràcia i les barreres a l’inici de l’activitat econòmica són algunes de les deficiències que assenyala l’estudi, que també apunta la necessitat de reformar la justícia, el marc laboral i millorar la lluita contra l’economia submergida. En aquest sentit, Puig ha recordat que el Parlament ja ha aprovat l’avantprojecte de llei de simplificació administrativa i a més recentment s’ha aprovat la llei de transparència.

Segons l’estudi, Catalunya és el 33è estat amb una major eficiència empresarial d’entre les economies analitzades. Entre els punts forts, l’IMD World Competitivenes Center destaca la productivitat laboral, la disponibilitat de mà d’obra i un entorn favorable a l’activitat empresarial. Entre els punts febles d’aquest apartat, hi ha les dificultats d’accés al finançament empresarial, així com la formació dels treballadors.

En l’àrea de les infraestructures, Catalunya apareix a la part mitja de la taula, concretament en la posició número 29. Els aspectes a millorar són l’accés a l’aigua i les matèries primes, el subministrament d’energia, la qualitat del transport aeri i la logística. En aquest àmbit, els països occidentals se situen a les parts més elevades del rànquing en contraposició amb els països emergents.

El 24è lloc més atractiu per invertir, segons els executius catalans

A banda de fixar-se en indicadors quantitatius, l’estudi també té un apartat qualitatiu que es basa en enquestes a empreses dels països analitzats. En aquest sentit, els executius catalans consideren que Singapur, Alemanya, Irlanda i els Emirats Àrabs són els països més atractius per al desenvolupament de negocis i situen Catalunya en el 24è lloc de la taula, per davant d’Espanya, en la 45a posició. En ser preguntats sobre què fa més atractiva Catalunya per invertir-hi, els cinc factors menys esmentats pels directius són l’estabilitat política i la previsibilitat (6,7%), qualitat de govern corporatiu (3,3%), la competitivitat del règim fiscal (3,3%), la competència del govern (1,7%) i l’accés al finançament (1,7%).

A partir d’aquest estudi, la conselleria d’Empresa i Competitivitat assegura que revisarà cadascun dels paràmetres i elaborarà una proposta d’actuacions que permeti la millora en aquells que obtenen pitjor puntuació. I és que l’informe serveix al govern per tenir un ‘esperit crític’, subratlla Puig.

Men?ame

Una Catalunya independent, amb millor ‘rating’ que Espanya i Euskadi

Una Catalunya independent, amb millor ‘rating’ que Espanya i Euskadi.

28/01/2015
INDEPENDÈNCIA
Una Catalunya independent, amb millor ‘rating’ que Espanya i Euskadi
Un estudi apunta que en cas d’independència negociada i acordada, l’Estat català estaria al nivell d’Alemanya
Bernat Vilaró
La qualificació del deute d’un eventual Estat català passaria de l’actual bo escombraria (BB) al millor graó de la qualificació possible (A+), als nivells de països com Alemanya, Austràlia, Canadà, Noruega, el Regne Unit o Suècia, i passaria per davant d’Espanya i Euskadi -que gaudeix del concert econòmic-, segons l’estudi Aproximació al risc sobirà d’un Estat català.

L’estudi, elaborat pels economistes Joan Elies i Joan Maria Mateu per a la comissió d’economia catalana del Col·legi d’Economistes, conclou que una Catalunya independent esdevindria una “zona d’inversió”, un país atractiu per als inversors sense problemes per obtenir finançament exterior amb una prima de risc inferior a l’espanyola, segons han explicat els autors en una roda de premsa.

Aquest estudi està fet amb la metodologia de les principals agències de qualificació del deute i es fixa en “el punt d’arribada”, és a dir, el potencial de l’economia d’un eventual Estat català un cop superat un període indeterminat de transició i sempre amb la hipòtesi d’una independència negociada i acordada amb Espanya, dins la Unió Europea i amb l’euro com a moneda.

Fes clic aquí per consultar l’estudi sencer.

Joan Elies i Joan Maria Mateu

Els economistes Joan Elies i Joan Maria Mateu

L’ANC proposa una llei d’independència per a després del 27-S – VilaWeb

L’ANC proposa una llei d’independència per a després del 27-S – VilaWeb.

 

Dijous  29.01.2015  18:00

Autor/s: Xènia Serrat i Josep Casulleras Nualart

L’ANC proposa una llei d’independència per a després del 27-S

La sectorial de juristes de l’entitat enllesteix un esborrany de constitució provisional

Men?ame

Tant el jutge Santiago Vidal com un grup de catedràtics de dret internacional són a punt de presentar sengles propostes de constitució catalana. Ara, què passarà fins que no entri en vigor la constitució? El Consell Assessor de la Transició Nacional palesava la necessitat d’una llei constitucional provisional, que regulés la transició de l’ordenament jurídic espanyol al català i que preparés el terreny per al procés constituent. Doncs bé, el grup de juristes de l’ANC, amb l’assessorament extern d’uns quants experts, enllesteix una proposta de llei amb aquest objectiu, una proposta de llei d’independència que presentarà també dissabte.

‘Tot es va construint poc a poc’, diu el secretari general de la sectorial de juristes de l’ANC, Eduard Jacquet, en declaracions a VilaWeb. Aquest equip de juristes de l’ANC es coordina amb el jutge Santiago Vidal i el grup de catedràtics encapçalat per Oriol Vidal Aparicio per tal que hi hagi coordinació, consens i punts comuns en l’elaboració dels texts constitucionals i aquesta proposta de text legislatiu previ a la constitució. El text és provisional, obert a esmenes i a un procés de modificació i de perfeccionament. 

Tant l’equip de Santiago Vidal com el d’Oriol Vidal redacten propostes de constitució permanent, que entrarien en vigor després d’haver seguit el procés democràtic corresponent.

Per una altra banda, l’ANC ha preparat aquest full de ruta per al període previ. Seria una llei d’independència que equivaldria a una mena de constitució provisional. És a dir, quan el parlament hagi fet una declaració solemne en favor del nou estat independent, cosa que s’esdevindria després del 27-S si hi ha una majoria absoluta independentista, aquest text podria entrar en vigor en aquella nova legislatura, fins que s’aprovés la constitució permanent. Fora d’aquesta llei d’independència, diu Jacquet, s’hauran d’aprovar més normes bàsiques de caràcter transitori.

El Dia de la Independència

Segons l’esborrany de proposta de l’ANC, el projecte de llei per la independència de Catalunya es tramitaria com a projecte de llei, bé com a norma transitòria amb la previsió d’un ‘Dia de la Independència’, bé juntament amb la declaració d’independència de Catalunya. Des de l’endemà de les plebiscitàries fins a la declaració d’independència hi hauria un període previ de transició, durant el qual s’hauran d’acabar de construir les estructures d’estat per a la Catalunya independent i s’haurà de negociar el reconeixement internacional del nou estat; un període de temps que pot variar, i que, per exemple, Mas va quantificar en divuit mesos en la seva proposta de full de ruta inicial.

La proposta de llei amb què treballa l’ANC defineix d’alguna manera el Dia de la Independència. Diu que s’haurà d’especificar mitjançant una resolució del Parlament de Catalunya. ‘Des del dia de la independència, el Parlament català té plenes competències  per a elaborar, modificar i derogar les lleis de Catalunya. I el govern català assumeix tota la responsabilitat pel govern de Catalunya’, diu l’esborrany.

Preparant el terreny per a la constitució permanent

Aquesta proposta de llei també diu que el parlament, ‘tan aviat com sigui possible després del Dia de la Independència, declari per llei l’establiment d’un estat independent i la creació d’una comissió constitucional (o convenció constituent) de caràcter independent, a la qual es confiarà la missió d’elaborar un projecte de constitució escrita en nom del poble de Catalunya’.

Afegeix que les lleis de l’ordenament jurídic espanyol, vigents a Catalunya immediatament abans del Dia de la Independència, continuarien en vigor fins que no fossin derogades o modificades pel parlament.

Procés participatiu

El secretari de la sectorial de juristes de l’ANC explica que és necessari que hi hagi un vehicle comú on tothom pugui anar participant i que condueixi a l’aprovació d’una constitució permanent. És per aquest motiu que destaca la importància que hi hagi aquesta Convenció Constituent de què parla la proposta de llei; una convenció que garanteixi el principi de participació ciutadana, una proposta que justament acaba de néixer fa de la mà delGrup Promotor per la Convenció Constitucional

La ciutadania

El text apunta també algunes propostes sobre aspectes clau de la construcció de l’estat català. Per exemple, pel que fa a la ciutadania catalana, el grup de juristes de l’ANC proposa que la tingui tothom qui, abans de la independència, ja tenia la ciutadania espanyola i residia habitualment a Catalunya o hi era nascut. També preveu que pugui cobrir tots els ciutadans espanyols residents a Catalunya i tots els ciutadans espanyols que hagin nascut a Catalunya i visquin fora del Principat. Hi ha més grups de gent que, segons la proposta, són habilitats per a reclamar la ciutadania catalana: els que hagin viscut a Catalunya, en el moment de la independència o després, si qualsevol dels seus pares reuneix els requisits fixats per la llei; i també, qualsevol persona, independentment d’on hagi nascut, que tingui vincles per descendència amb algú altre que tingui la ciutadania.

La llengua

Pel que fa a la llengua, aquest esborrany de llei constitucional provisional no parla d’oficialitat, sinó que defineix que l’idioma de Catalunya és el català i el de l’Aran, l’aranès, en ambdós casos ‘sense perjudici del castellà’. I en l’administració i en l’escola la llengua obligatòria serà el català, però igualment ‘sense perjudici de la utilització del castellà per a les persones que encara no entenguin el català’.

El grup de juristes encarregat d’elaborar la proposta de Llei d’Independència ha deixat la proposta oberta, i dissabte serà a la presentació de la proposta de constitució que farà el jutge Vidal a l’Ateneu Barcelonès per tal d’explicar la importància de la seva tasca i en què consisteix el text que han preparat. ‘Creiem que és necessari fer pedagogia’, diu Jacquet.

Men?ame

El líder de Podem a Madrid diu que el Santander i Botín no són ‘casta’ – VilaWeb

El líder de Podem a Madrid diu que el Santander i Botín no són ‘casta’ – VilaWeb.

Dimecres  28.01.2015  12:45

El líder de Podem a Madrid diu que el Santander i Botín no són ‘casta’

Segons Jesús Montero volen contribuir al benestar social

Men?ame

Podem ha popularitzat el mot ‘casta’ com a desqualificatiu polític. I el fa servir per a designar aquella elit política o econòmica que, segons aquest partit, ha estat la responsable de la crisi i que, a més, se n’ha beneficiat. Avui han sorprès unes declaracions del secretari general de Podem a Madrid, Jesús Montero, que surten publicades en un reportatge de John Carlin a El País. Montero afirma amb rotunditat que la família Botín i el Banc Santander no es poden considerar casta, perquè ‘volen contribuir al benestar social’.

Aquestes són les seves declaracions: ‘No tots els empresaris són iguals. Hi ha dues cultures empresarials. Una és la casta i l’altra vol contribuir al benestar social, com la família Botín al Banc Santander.’ Carlin li demana si parla seriosament. ‘Sí! Estic convençut que hi ha empresaris de bona voluntat. Hi ha sectors del capitalisme emprenedor que saben que necessiten un país sense tanta desigualtat social, que entenen que així expandeixen el seu mercat. De segur que Ana Botín [presidenta del banc] es veuria amb Pablo Iglesias i parlarien d’aquestes coses.’

Jesús Montero, de cinquanta-un any, és un històric d’Esquerra Unida; fins i tot va participar a fundar-la, el 1986. És llicenciat en ciències polítiques a la Universitat Complutense de Madrid, d’on ha sortit tot el nucli dirigent de Podem i d’influència de Pablo Iglesias. Va deixar IU el 1997 i se’n va anar a Chiapas per veure de prop el moviment zapatista del ‘subcomandant’ Marcos. I, passats uns anys allunyat de la primera línia política, ha tornat amb Podem.



Informació relacionada:

Opinió contundent d’Arcadi Oliveres: Botín, un cacic a la cúpula absoluta del poder (10-9-2014)