Humbert.Cat

Apunts per un nou estat

El Punt Avui – Notícia: CDC creu que el document Margallo és “el reconeixement explicit d’un litigi‘

El Punt Avui – Notícia: CDC creu que el document Margallo és “el reconeixement explicit d’un litigi‘.

CDC creu que el document Margallo és “el reconeixement explicit d’un litigi‘

El ministeri d’Exteriors envia a les ambaixades un manual per combatre ell procés sobiranista català

Rull afirma que l’informe provocarà un “efecte invers” en la comunitat internacional

El secretari d’Organització de CDC, Josep Rull Foto: JOSEP M. MONTANER.

El secretari d’Organització de CDC, Josep Rull, creu que l’informe enviat pel ministeri d’Afers Estrangers a les seves ambaixades sobre el procés sobiranista català suposa el “reconeixement explícit d’un litigi” i que, en tot cas, provocarà un “efecte invers” en la comunitat internacional. “Hi ha una desproporció extraordinària entre el relat que no hi ha problema i els instruments i arguments que utilitza el govern espanyol per combatre aquest problema. I això generarà l’efecte contrari. Però l’interessant és que accepten que hi ha un problema, un plet, i que han entrat en la campanya del ‘no’”, ha dit Rull.

Segons publica avui El País, el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha remès a totes les ambaixades i consolats espanyols un manual de 210 pàgines titulat Per la convivència democràtica, l’objectiu del qual és que els diplomàtics disposin d’arguments per actuar davant el procés sobiranista català i rebatre les seves tesis a l’estranger.

Segons el seu parer, “és el reconeixement inequívoc d’un litigi, que nosaltres plantegem en termes estrictament democràtics. Aquesta és la part positiva, que hi ha un reconeixement clar i explícit que existeix un problema a Catalunya, una repte a sobre de la taula que s’ha de resoldre i una aspiració de llibertat a Catalunya”.

Davant les comparacions d’aquest pla amb l’impulsat pel govern britànic en el cas escocès, Rull ha instat que l’executiu espanyol “s’hi inspiri (en aquest últim) amb totes les conseqüències, perquè el primer ministre, David Cameron, permet fer la consulta l’any que ve a Escòcia, aposta per la democràcia i després posa els arguments per seguir al Regne Unit”.

“Exigim aquesta radicalitat democràtica. Però veiem una voluntat simplement negativa i destructiva”, ha lamentat el dirigent convergent.

“La comunitat internacional tindrà la capacitat i audàcia per poder llegir-lo i suggerir a l’Estat espanyol que resolgui aquest tema en termes raonables, democràtics i moderns, i les urnes són la solució”, ha afegit.

El dirigent de Convergència s’ha mostrat així “tranquil i convençut que actituds com aquestes se’ls tornaran en contra (al govern central) , perquè si intenten equiparar-se al Regne Unit, al final la mateixa comunitat internacional exigirà que busquin els mecanismes per poder donar resposta a aquest plantejament” que es fa des de Catalunya.

Mas no farà com Ibarretxe – Notícies Política – e-notícies

Mas no farà com Ibarretxe – Notícies Política – e-notícies.

Mas no farà com Ibarretxe

El president de la Generalitat no anirà al Congrés a defensar la consulta

Mas, en una imatge d'arxiu

El president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, ha assegurat aquest dissabte que el president de la Generalitat, Artur Mas, no anirà al Congrés a defensar la celebració de la consulta sobiranista el proper 9 de novembre, com en el seu dia va fer el lehendakari Juan José Ibarretxe.

Turull, en una entrevista concedida a Europa Press i recollida per Catalunya Informació, ha comentat que Mas no anirà a Madrid “per preservar la figura del president de la Generalitat”. Tot i això ha reiterat que el màxim mandatari català sí lidera la negociació amb Madrid.

En aquest sentit, ha insistit en que ara des de Catalunya s’estan portant les coses de manera diferent al “pla Ibarretxe”. A més, ha comentat que els que han de defensar la consulta a Madrid són els representants dels partits polítics “perquè vegin que és una cosa absolutament transversal”.

El portaveu de CiU al Parlament ha recordat també que el llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall, no va anar al Congrés a defensar l’Estatut ja que se’n van encarregar les diferents forces polítiques.

Mascarell: ‘El dret de decidir no té antídot en 200 pàgines’ – VilaWeb

Mascarell: ‘El dret de decidir no té antídot en 200 pàgines’ – VilaWeb.

Dilluns  30.12.2013  15:10

Autor/s: ACN

Mascarell: ‘El dret de decidir no té antídot en 200 pàgines’

Respon així l’ofensiva de Margallo per a mobilitzar les ambaixades espanyoles contra el procés català

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha ironitzat sobre el documentque el ministeri d’Exteriors ha enviat a ambaixades i consolats sobre el procés sobiranista, tot afirmant que el dret a decidir ‘no té antídot possible en 200 pàgines, perquè és molt més senzill’. Mascarell ha donat a entendre que el document no reflecteix el debat que es viu a Catalunya (‘el dret de les persones a decidir com afrontar la seva relació amb una altra comunitat’), una qüestió que s’explica en ‘moltes menys paraules’, ha reiterat. El conseller també ha negat que aquesta qüestió estigui generant ‘divisió o una problemàtica social’ a Catalunya i ha assegurat que el debat és ‘profundament democràtic’.

Ferran Mascarell no ha entrat a valorar el detall del contingut del document que el ministeri ha fet arribar a ambaixades i consolats amb arguments contraris al procés sobiranista català, però n’ha qüestionat el seu enfocament i finalitat. 

Preguntat per la línia argumental de l’informe ‘El separatisme contra la convivència’, Mascarell ha afirmat que ‘qui repeteix que això és una realitat que està dividint la societat catalana és aquell que té ganes d’insistir en aquest fet’. El conseller ha expressat que ‘aquí no hi ha una problemàtica social com la que s’està intentant fer veure’ i ha subratllat l’arrel democràtica del debat que s’està duent a terme a Catalunya. 

D’altra banda, Mascarell s’ha referit a la informació publicada pel diari ‘El Mundo’ segons la qual el Consell Assessor per la Transició Nacional hauria aconsellat no adoptar la línia reivindicativa resumida en l’eslògan ‘Espanya ens roba’. Al respecte, el conseller ha considerat que aquesta lectura forma part de mirades externes que no solen representar el que està succeint ni com ho estan vivint els ciutadans de Catalunya. 

Mascarell ha replicat que els catalans han estat “enormement solidaris durant moltes dècades amb el conjunt d’Espanya i si convé ho seguiran sent”. Al seu parer, el que es planteja no és una qüestió de solidaritat sinó de ‘com organitzar el benestar i la identitat de manera que puguem estar-hi còmodes’.

Margallo adoctrina les ambaixades contra el procés català – VilaWeb

Margallo adoctrina les ambaixades contra el procés català – VilaWeb.

 

Dilluns  30.12.2013  09:01

Margallo adoctrina les ambaixades contra el procés català

Els envia un informe de 210 pàgines sobre Catalunya que assegura que ‘el separatisme trenca la convivència’ i que ‘no existeix espoli fiscal, sinó solidaritat’

El ministre d’Afers Exteriors espanyol José Manuel García Margallo ha decidit mobilitzar tota la diplomàcia espanyola contra el procés sobiranista que viu Catalunya. Segons que informa el diari El País, Margallo ha enviat a les 129 ambaixades i 92 consolats que té Espanya arreu del món un document titulat ‘Per la convivència democràtica’ on s’hi exposen arguments per respondre, en reunions, trobades informals o en trobades amb els mitjans de comunicació, els arguments del procés català.

L’informe té 210 pàgines i en bona part és format per preguntes i respostes. També té un text introductori general i sis annexos, en els quals s’analitza des de diferents àmbits (polític, jurídic, cultural o econòmic) la qüestió catalana. La tesi fonamental del text és que el separatisme no és una opció democràtica i que ‘trenca la convivència’.

Heus-ne ací alguns fragments:

‘Mai, des de la recuperació de les llibertats, la societat catalana havia viscut episodis de esquinçament, fractura social i risc d’enfrontament com avui. […] L’opció independentista provoca el desconcert i consternació del conjunt de la societat espanyola, inclosa gran part de la catalana. […] La independència comporta un empobriment econòmic segur […] La vocació europeista de Catalunya es veuria truncada […] No hi ha cap emancipació en el fet que, a hores d’ara del segle XXI, com fan els separatistes, convertir en estranger al conciutadà sigui la solució per al seu benestar […] Els que posen en risc la voluntat de concòrdia són aquells que fomenten un projecte polític que no vol comptar amb l’altre sinó prescindir-ne, un projecte que no pretén mantenir el bé de la convivència, sinó que persegueix la separació, entroncant amb els moments més greus de la nostra història recent […] el govern està convençut que junts guanyem tots i separats tots perdem.’

L’informe del ministeri d’Afers Exteriors s’inspira, en la forma, en la campanya ‘Més forts junts’ amb la qual David Cameron fa campanya pel ‘no’ al referèndum d’independència d’Escòcia. Amb la diferència, això sí, que en el cas anglès la campanya s’engegà un cop convocat el referèndum, amb el vist-i-plau del govern britànic.

Com rebatre l’estratègia dialogant de Mas

El document mira de dotar d’arguments els diplomàtics espanyols contra la independència de Catalunya i contra el dret de decidir dels catalans. Diu, per exemple, que per rebatre l’estratègia del president català Artur Mas de presentar-se com un capdavanter del diàleg en contraposició a la intransigència de Madrid, cal recordar la mà estesa de Mariano Rajoy , ‘sense data de caducitat’, amb l’únic límit de la lleialtat‘És incongruent acusar el Govern de nul·la voluntat de diàleg amb els qui promouen un projecte que vol posar fi al diàleg’, diu.

L’informe s’ha elaborat en els darrers quinze mesos. Margallo, però, ha decidit distribuir-lo després que els partits nacionalistes posessin data i pregunta a l’anunciat referèndum. ‘Han passat a una segona fase, la internacionalització, i no podíem quedar-nos de braços plegats’, al·leguen fonts governamentals.

Heus-ne ací alguns fragments més, repartits per temàtica:

La constitució: ‘La Constitució no és un ídol ni un arcà [però] encarna el millor que hem fet tots junts. La ratificació popular de la constitució va arribar el 91,9 % dels sufragis a Catalunya, amb un 68% de participació.Mai els ciutadans de Catalunya han superat aquest grau de participació i suport a cap altra norma’.

Reforma constitucional: ‘Encara que evidentment és possible reformar la constitució, la via és complexa en tots els països, també a Espanya. […] Una reforma constitucional que comporti un canvi substancial del model d’estat ha de ser el producte d’una decisió del poble espanyol, titular de la sobirania nacional, i d’acord amb els procediments previstos en la pròpia constitució’.

Autogovern català: ‘Es pot afirmar, amb tot rigor històric, que mai Catalunya , en la seva història democràtica, ha aconseguit major grau d’autogovern en tots els àmbits, polític, econòmic i cultural, [ … ] com el dia en què, en virtut de la constitució i l’estatut, Catalunya va recuperar les seves institucions d’autogovern’.

Espanya contra Catalunya: ‘No hi ha cap enfrontament de l’estat espanyol amb Catalunya sinó la discrepància habitual en la vida política, com en qualsevol altra democràcia. […] El moviment simètric a l’independentista és l’expulsionista, el d’aquells que volen trencar amb Catalunya, expulsar-la d’Espanya . Aquest és un moviment també en alça i així mateix empobridor i regressiu. [Però] tots dos són afortunadament minoritaris. La majoria aposta per la concòrdia’.

Dret internacional: ‘El principi d’integritat territorial de l’estat constitueix un element bàsic del dret internacional. El dret d’autodeterminació dels pobles només està permès quan es donin uns supòsits molt precisos: antigues colònies, pobles oprimits i violacions massives i flagrants dels drets humans. Davant aquestes prescripcions, els separatistes intenten presentar Espanya com un país colonial i totalitari, que només per la força manté presoners a alguns dels seus ciutadans. només si es persuadeix a la societat internacional que aquesta és la veritable realitat d’Espanya pot, segons la seva opinió, aconseguir l’autodeterminació conforme a dret’.

Fora de la Unió Europea: ‘Una Catalunya independent quedaria ipso facto fora de la Unió Europea. Seria, a tots els efectes, un nou estat que hauria de sotmetre’s al procediment d’adhesió. El seu ingrés hauria de ser aprovat per unanimitat, és a dir, qualsevol dels actuals 28 estats membres tindria dret de veto. A la llum dels precedents, les negociacions podrien anys.Mentrestant, els ciutadans del nou estat, els seus nacionals, no gaudirien, excepte casos de doble nacionalitat, de la nacionalitat de cap Estat de la Unió i per tant tampoc l’estatut de ciutadania europea’.

El PNB avisa que l’estat activarà ‘tots els aparells’ contra l’independentisme català – VilaWeb

El PNB avisa que l’estat activarà ‘tots els aparells’ contra l’independentisme català – VilaWeb.

 

Dilluns  30.12.2013  12:17

El PNB avisa que l’estat activarà ‘tots els aparells’ contra l’independentisme català

En referència a l’informe que Margallo ha enviat a les ambaixades

El portaveu econòmic del PNB al congrés espanyol, Pedro Azpiazu, ha avisat que el govern espanyol està preparat per activar ‘tots es aparells de l’estat contra l’independentisme català’. El dirigent basc  s’ha referit d’aquesta manera a l’informe que el ministre d’Afers Exteriors ha fet arribar a totes les ambaixades i consolats espanyols per a combatre el procés sobiranista.

‘Jo crec que això s’ha posat en marxa i, quan l’estat espanyol es posa en marxa en aquest tipus de coses, és un tema que s’ha de témer i tenir en compte’, ha assenyalat Azpiazu en una entrevista a Onda Vasca. L’any que ve, ha dit, estarà marcat ‘d’una forma bastant intensa pel conflicte català’, tot i que no ha volgut fer cap pronòstic. ‘Deixem als catalans que vagin avançant i que vagin tenint sort’, ha remarcat.

No obstant, el dirigent del PNB ha advertit del ‘risc més que important que els poders de l’estat, els mitjans de comunicació, tots els aparells de l’estat, es posin en marxa contra l’independentisme català o qualsevol moviment en aquest sentit’.

Ana Stanic: “Una Espanya sense Catalunya també quedaria fora de la Unió Europea”

Ana Stanic: “Una Espanya sense Catalunya també quedaria fora de la Unió Europea”.

ENTREVISTA

Ana Stanic: “Una Espanya sense Catalunya també quedaria fora de la Unió Europea”

Advocada especialitzada em resolució de conflictes internacionals

L’advocada Ana Stanic ha treballat per a prestigiosos despatxos de Londres i és fundadora del bufet E&A Law. Va assessorar el govern eslovè en qüestions de dret internacional i Unió Europea (UE). El seu pare va ser un dels responsables de l’organització del referèndum d’independència d’Eslovènia el 1990.

Gairebé de la nit al dia, l’estat iugoslau va saltar pels aires i Eslovènia va esdevenir una república independent. Quin pes va tenir-hi la gent com a motor del procés?

Igual que està passant a Catalunya, l’independentisme a Eslovènia va venir impulsat pel poble. Els polítics van acabar afegint-se a l’onada, tot i que inicialment molts tenien dubtes sobre si aquest era el rumb correcte. De fet, fins pocs mesos abans del referèndum del 23 de desembre del 1990 (en què el sí va guanyar amb un 88,5% dels vots) el sentiment independentista no era tan majoritari i no estava gens clar que obtingués la victòria.

També a Catalunya l’independentisme ha crescut notablement en pocs anys. Hi troba paral·lelismes?

A Eslovènia, els partidaris d’aquesta via es van disparar quan el procés es veia que anava de debò. Hi ha un moment en què es traspassa un punt de no retorn i el suport a la independència esdevé imparable. No sé si ja s’hi ha arribat a Catalunya.

Aquí encara estem encallats en el debat de si l’Estat ha de permetre el referèndum. ¿Els catalans tenen dret a decidir el seu futur polític?

Sí. La llibertat d’expressió és un dret democràtic fonamental.

Doncs el govern espanyol diu que això aniria en contra de les lleis.

No hi ha justificació legal per oposar-s’hi. La Constitució espanyola no prohibeix els referèndums, només indica que per poder-los fer cal l’autorització de l’Estat. Si a Madrid reconeguessin el dret del poble català a expressar la seva voluntat, no s’oposarien al referèndum.

¿Li sorprèn el contrast entre l’actitud de Mariano Rajoy i la del govern britànic, que ha donat llum verda al referèndum d’Escòcia?

Són dos casos diferents. A Espanya alguns interpreten la Constitució de tal manera que neguen el dret a celebrar un referèndum, mentre que al Regne Unit això ni tan sols és objecte de discussió, perquè es considera un dret inherent.

Les veus més bel·ligerants amb la consulta invoquen fins i tot l’article 155 de la carta magna, per amenaçar de suspendre l’autonomia.

Cert, però l’article diu que es podria suspendre “per interès general”. ¿I és realment d'”interès general” el manteniment de la unitat d’Espanya? Aquest va ser un dels arguments que la part sèrbia va esgrimir quan algunes Repúbliques es volien independitzar de l’antiga Iugoslàvia. Però no és pas un concepte utilitzat en dret internacional.

Què diria la comunitat internacional davant d’una declaració unilateral d’independència?

El que va quedar clar en el cas de Kosovo, amb el posicionament del Tribunal Internacional de Justícia, és que no hi ha res en el dret internacional que prohibeixi una declaració unilateral. El dret internacional no dóna el dret a la secessió, però tampoc prohibeix aquesta via. Simplement no s’hi fica. No es podria al·legar, doncs, que el dret internacional ho considera il·legal.

Un dels arguments dissuasoris utilitzats pel govern espanyol és que Catalunya quedaria exclosa de la UE. És inevitable que això passi?

Catalunya hauria d’insistir que no es tracta d’una secessió, sinó de la dissolució de l’estat espanyol. Catalunya n’és part essencial. Si s’independitza, Espanya tal com és concebuda avui deixarà d’existir, i els estats que se’n derivin hauran de ser considerats hereus de l’estat dissolt. Això és important des del punt de vista de la pertinença a la UE de Catalunya i de la part que quedi d’Espanya: o bé tots dos territoris es mantenen a la UE o bé tots dos en queden fora. Espanya sense Catalunya seria un país diferent. No veig per què només hauria de demanar Catalunya el seu reingrés. Arribat el cas, també Espanya hauria de fer-ho.

Com a experta en aquests processos, quins preparatius veu essencials en el camí cap a l’estat propi?

És extremadament important analitzar com fer el repartiment d’actius i passius amb Espanya. Cal reunir molta informació per explicar bé a la gent si una Catalunya independent seria viable. També les institucions financeres internacionals voldran saber quina proporció del deute total espanyol acaba assumint Catalunya. Cal tenir clara la llista d’actius i passius a dividir.

No sembla, però, que l’Estat estigui gens disposat a parlar-ne.

Sèrbia tampoc volia parlar de repartir-se res amb les noves Repúbliques però un cop es va veure clar que Eslovènia seria independent els bancs van anar a negociar directament amb les autoritats eslovenes. A Catalunya podria passar el mateix, que les discussions es fessin entre Catalunya i els bancs, el Club de París o l’FMI, sense intervenir-hi Espanya. Sí que caldria que participés, però, en el repartiment d’actius.

Margallo envía a las embajadas un manual contra el independentismo

Margallo envía a las embajadas un manual contra el independentismo.

EL ÓRDAGO SOBERANISTA

Margallo envía a embajadas y consulados un manual contra el independentismo

Exteriores remite a los diplomáticos un documento de 210 páginas inspirado en la campaña ‘Más fuertes juntos’ de Cameron, según ‘El País’

EL PERIÓDICO / Barcelona

Lunes, 30 de diciembre del 2013 – 10.57 h

García Margallo, a su llegada al Congreso de Diputados, el 31 de octubre.

PACO CAMPOS

García Margallo, a su llegada al Congreso de Diputados, el 31 de octubre.

El Ministerio de Exteriores se ha movilizado ya para combatir la estrategia del Govern de internacionalizar el conflicto catalán. Las embajadas y consulados españoles han recibido un texto de 210 páginas que rebate los argumentos del independentismo, según publica este lunes el diario ‘El País’. El “manual de uso” del ministro José Manuel García-Margallo, está inspirado en la campaña ‘Más fuertes juntos’ del Gobierno británico David Cameron, señala que “cuando se propone una acción política unilateral, que lo que persigue es el fin de la convivencia, es impropio hablar de un principio democrático”.

El manual, titulado ‘Por la convivencia democrática’, se ha remitido a las 118 embajadas bilaterales, 11 multilaterales y más de 90 consulados que España tiene en todo el mundo. El texto apunta ideas como que “la opción independentista provoca el desconcierto y consternación del conjunto de la sociedad española, incluida gran parte de la catalana” o que “la vocación europeísta de Catalunya se vería truncada” si se separara del Estado.

“El Gobierno está convencido de que juntos ganamos todos y separados todos perdemos”, apunta el documento enviado a los diplomáticos, pensado para marcar sus respuestas sobre el desafío soberanista en encuentros informales, entrevistas o seminarios. Según explica el diario madrileño, Exteriores suele mandar documentos que argumentan la postura del ministerio en torno a temas de actualidad, pero normalmente noi sobrepasan los dos folios. El informe, con preguntas y respuestas, se inspira en la estrategia de Cameron ante el referendo escocés.

Anàlisi jurídica de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona sobre el dret d’autodeterminació

Anàlisi jurídica de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona sobre el dret d’autodeterminació.

Contra Salvador Pániker |Vicent Sanchis

Contra Salvador Pániker.

OPINIÓ. Vicent Sanchis
30/12/2013
Contra Salvador Pániker
“Però, i si l’única alternativa real és l’actual dominant; és a dir, l’assimilacionista? Quant de temps és concedeix Salvador Pániker per mirar que aquesta Espanya asimètricament federal es concreti?”
A segons qui no se li pot demanar més llum. N’hi ha que naixen apagats. O amb vocació d’apagaciris. Però n’hi ha que en tenen i a ells se’ls ha d’exigir almenys que la mantinguin encesa. En la disputa entre Catalunya i Espanya –que els déus em perdonin la sinècdoque obligada, perquè hi ha humans que no ho faran– la imbecil·litat –o, pitjor encara, la trampa– d’alguns pretesos raonaments fereix les sensibilitats més aspres. N’hi ha un, de molt utilitzat, que esmussa especialment. És el que fa referència a “l’aixecament de murs o de fronteres en uns moments en què la tendència universal és a abolir-ne”. Disparat contra el sobiranisme català demostra una mesquinesa prima i primària. Qui vol aixecar muralles? Precisament, la reivindicació de tots els independentistes catalans és la contrària. Són ells els que volen mantenir-se en tot aquest procés dins la Unió Europea. Els predicadors de calamitats bíbliques han sentit parlar del Tractat de Schengen? No deu ser a l’inrevés? No són ells els que amenacen els catalans amb l’exclusió de la UE i, per tant, amb la recuperació de velles fronteres que “els perjudicaran greument” si perseveren en la intenció de no desaparèixer com a poble?

Però la malícia no acaba aquí. Els que acusen de duaners els catalans són aquells que han tardat dues dècades a unir França i Espanya amb unes comunicacions ferroviàries dignes de tal nom. Són també els que pretenen evitar que milers de persones travessen la frontera de Melilla amb filferrades i fulles de ganivets medievals. Són igualment, i per dir-ne encara una més, els que han tallat les emissions de TV3 perquè no es pugui veure al País Valencià, en contra de totes les recomanacions i les directrius de la Unió Europea. Són aquests alçamurs els que retreuen als catalans una pretensió que mai cap català ha fet seva. Encara pitjor, són els que, en cas d’una declaració unilateral d’independència, serien els que aïllarien l’espai aeri del Prat i els primers que aixecarien la frontera entre Catalunya, el País Valencià i Aragó, per mirar de doblegar els catalans i d’evitar el contagi de la funesta mania secessionista en aquells territoris. Ho han fet sempre històricament així.

Que Mariano Rajoy previngui contra falses noves fronteres fa riure. Que ho faci algú amb un dit més de front com Salvador Pániker fa pena. Afirma el filòsof: “No em sembla que el concepte sigui traçar noves fronteres; millor trencar-ne”. Coneix Pániker algun català que pensi d’una altra manera? Per què algú que teixeix idees sobre la vida i el pensament recorre a sofismes tan ridículs?

Afirma també Salvador Pániker que “la història d’Espanya sempre ha estat un desastre i els catalans tenen raó en part, però també hi han contribuït, al desastre”. En quina proporció, senyor Pániker? Quan han tingut els catalans prou força demogràfica, electoral, política, social o fins i tot militar per decantar les grans solucions a Espanya? No és cert que la història recent dels catalans a Espanya ha estat la història d’una frustració encadenada per no haver-se’n sortit en totes les propostes de moderació i regeneració? Com es poden repartir les culpes sense matisos en un fracàs nacional en què sempre hi ha hagut col·lectius agressors i col·lectius agredits? No és igualment cert que la història recent d’Espanya ha estat un intent obsessiu d’assimilació nacional agressiva i un intent desesperat per evitar-ho?

Acaba afirmant Salvador Pániker que ell defensa, per a Espanya, “un federalisme asimètric que concedeixi a Catalunya, Galícia i Euskadi uns estatuts especials, a partir d’una reforma consensuada de la Constitució”. D’acord. Pertany a un petit grup d’entusiastes que així ho volen. Són alguns a Catalunya –abans n’eren més- i escassíssims a Espanya. Hi tenen tot el dret. Però, i si l’única alternativa real és l’actual dominant; és a dir, l’assimilacionista? Quant de temps és concedeix Salvador Pániker per mirar que aquesta Espanya asimètricament federal es concreti? Quins terminis són acceptables per a aquesta hipotètica reforma constitucional que hauria d’avalar una gran majoria de la població espanyola? No entén, el senyor i filòsof Pániker, que són els catalans que ara es declaren independentistes els que acceptarien –o, encara, s’estimarien més– aquesta opció si fos possible. Si no fos una excusa, un recurs o, pitjor encara, un autoengany?

Conclou Salvador Pániker que se sent “de totes les zones del món”. La darrera simplificació. Això és incompatible amb la intenció i l’afany de mantenir-se com a poble viu i visible en aquest món compartit? No era Joan Fuster qui deia que la filosofia és “l’art d’agafar la vaca pels collons”? Alguns filòsofs fan bona aquesta ironia.

Vicent Sanchis
Vicent Sanchis Periodista. Va ser director del diari Avui durant més de 10 anys i és professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL). Va ser director de la revista El Temps; director de la revista Setze, suplement en català de Cambio 16; director del diari El Observador, i guionista i director de diversos programes televisius.