Mas vincula els projectes nacional i social per construir ‘el país nou que vol la majoria de catalans’ – VilaWeb

Mas vincula els projectes nacional i social per construir ‘el país nou que vol la majoria de catalans’ – VilaWeb.

 

Diumenge  30.12.2012  21:06

Mas vincula els projectes nacional i social per construir ‘el país nou que vol la majoria de catalans’

El president de la Generalitat Artur Mas ha desitjat per aquest 2013 ‘una Catalunya que pugui decidir lliurament el seu futur’ en el tradicional discurs de Cap d’Any. Mas ha reiterat que vivim un moment transcedent de la nostra història i ha vinculat el projecte nacional amb el projecte social: ‘les llibertats nacionals no poden entendre’s sebse justícia i benestar; no hi ha projecte nacional sense projecte social i no hi ha projecte social si no hi ha projecte social.’ Vegeu el discurs íntegre ací.

Mas ha invocat també l’esperit de superació dels catalans per a sortir de la crisi i ha demanat ’empenta, determinació, compromís i passió.’ Mas ha admès que el 2013 serà un any d’exigències, però també d’esperances. ‘Els que lluiten poden guanyar o perdre, però qui no no lluiti ja ha perdut’, ha dit, i ha afegit: ‘la gravetat i la duresa des temps actuals no poden enterrar la nostra esperança.’

El president també ha recordat les eleccions del 25 de novembre i n’ha destacat l’alta participació. ‘És una manera de dir que volem ser protagonistes del nostre destí’, ha dit. Finalment ha recordat que les eleccions demostren que ‘una majoria dels catalans vol construir un país nou, mirant cap amunt, per a assolir un màxim de benestar cívic, espiritual i material’. I ha demanat l’esforç de tots per a poder construir un país del que els nostres fills se’n puguin sentir orgullosos.

El sobiranisme mallorquí omple els carrers de Palma – VilaWeb

El sobiranisme mallorquí omple els carrers de Palma – VilaWeb.Diumenge  30.12.2012  06:00

El sobiranisme mallorquí omple els carrers de Palma

Una multitudinària manifestació per l’autodeterminació ha recorregut el centre de la ciutat

La manifestació més multitudinària dels últims anys per la diada del 31 de desembre ha recorregut els carrers més cèntrics de Palma amb el lema ‘Els Països Catalans decidim: autodeterminació’. Els més de set mil assistents, que han sortit a quarts de set d’un passeig del Born ple de gom a gom, portaven moltes estelades i han corejat a crits d’independència. Joan Mateu Ferrando, portaveu de la Plataforma 31-D formada per entitats socials i polítiques de Mallorca, considera que cada vegada hi ha més motius per a reclamar l’autodeterminació i ha defensat la importància que la independència sigui conjunta, de tots els Països Catalans.

Entre més personalitats, a la capçalera de la manifestació hi havia el portaveu del PSM-IV-ExM al parlament, Biel Barceló, que ha destacat que, a més de tots els motius que any a any el porten a participar en la diada, enguany calia reivindicar els drets dels ciutadans respecte als atacs constants dels presidents balear i espanyol, José Ramón Bauzá i Mariano Rajoy, i ha insistit que les Illes tenen ‘tot el dret de decidir’. També hi era el president d’Esquerra Republicana a Mallorca, Joan Lladó, i Oriol Junqueras, que a migdia havien participat en un acte del partit a Inca.

La manifestació s’ha fet amb el lema ‘Els Països Catalans decidim: autodeterminació’ per a reivindicar ‘la plenitud dels drets nacionals’ dels Països Catalans, la llengua, la cultura, el territori i l’autodeterminació, com també per a expressar el malestar respcte a ‘la situació de submissió nacional del país’. Després de recórrer els principals carrers de Palma, s’ha acabat a la plaça dels Patins, on unes quantes persones i col·lectius que durant el 2012 han sofert alguna mena de repressió han llegit unmanifest on es carrega contra la política empresa pels governs de Bauzá i Rajoy i es lamenta que els Països Catalans pateixin ‘un dels atacs més durs a la identitat nacional des del final del franquisme’. En aquest sentit, es fa referència a mesures com l’eliminació del català com a requisit per a accedir a l’administració o al l’espanyolització del nom d’alguns municipis de les Illes.

El text posa èmfasi en el fet que actualment hi ha més de vuitanta persones a les Illes encausades i immerses en processos judicials ‘per la seva lluita contra la política del PP’. Amb tot, s’hi destaca també que tot plegat ha generat la històrica construcció de plataformes i entitats que lluiten per a mostrar-hi rebuig.

La manifestació s’ha acabat amb la Muixeranga, els Segadors i la Balanguera i els concerts d’Al-Mayurqa, Valtònic, Eixut i els PD Manex i Puc.

La manifestació es fa en commemoració de la Festa de l’Estendard, considerada la festa cívica més antiga d’Europa i que té lloc tradicionalment dilluns. La festa recorda l’origen dels mallorquins i balears com a poble, amb la conquesta catalana del 1229, i per a retre homenatge a la bandera de les quatre barres. La festa s’ha fet ininterrompudament des del segle XIII i, tot i que ha passat per diverses vicissituds depenent de l’època històrica.

Des de principi dels anys 1980, el nacionalisme mallorquí ha assumit la diada com una jornada reivindicativa i amb això la Festa de l’Estendard ha passat de ser un acte folklòric vinculat a velles tradicions religioses a ser una commemoració reivindicativa.

La Plataforma 31-D és formada per Arran, Associació Diada de Mallorca, ANC-Mallorca, Endavant, Entesa, Esquerra, Grup Blanquerna, Iniciativa-Verds, JEN-PSM, JERC, PSM-EN, SEPC, SI i STEI-Intersindical.

Més de dues-centes persones a la marxa de torxes de Sóller

Més de dues-centes persones van participar ahir a la nit en una marxa de torxes organitzada ‘pel dret de decidir’ del poble mallorquí a Sóller, una xifra més alta que no en ocasions anteriors.

Segons la Comissió 31-D de Sóller, la marxa, acompanyada de xeremiers i encapálada per la colla de Gràcia ‘Cop a cop’, va recórrer els principals carrers del municipi en dues llargues fileres de torxes i amb moltes banderes estelades.

Una vegada a la plaça, els portaveus de la comissió, Francesc Pérez i Maria Arbona, van llegir un manifest on van carregar contra les retallades del PP.

Glòria Catalunya llibertat pels catalans – cronologia

youtube.googleapis.com/v/BPkhcAEjjnI.

Catalunya (nació creada molt abans que Espanya), va nèixer independent amb el nom de “Comtats Catalans”, posteriorment dins aliança amb Aragó sempre va ser un estat de ple dret i una nació admirada en tota Europa. A partir de 1714 Catalunya perd la seva sobirania i des de llavors en qualsevol tipus de règim governamental espanyol mai s’ha acceptat que pugui tornar a ser l’Estat propi que sempre havia sigut, ni dins ni fora d’Espanya. La República Catalana s’ha declarat 4 vegades i cap d’elles l’han deixat fructificar i mai s’ha retornat el dret nacional legítim dels catalans. Fins i tot, se’ns nega ser el que som, una Nació.

 

La CUP aposta per la desobediència si l’Estat prohibeix el referèndum

La CUP aposta per la desobediència si l’Estat prohibeix el referèndum

La CUP aposta per la desobediència si l’Estat prohibeix el referèndum

David Fernàndez considera que el Govern de Mas és un executiu “submís als mercats”. Avança que “no té perquè haver-hi impediments” per votar a favor de la declaració de sobirania que se sotmetrà a votació del Parlament

David Fernàndez va debutar amb un discurs i una estètica poc habituals al Parlament.David Fernàndez, el dia del seu debut al Parlament PERE VIRGILI

El diputat de la CUP i portaveu del grup al Parlament, David Fernández, ha apostat aquest diumenge per la desobediència si l’Estat prohibeix la consulta d’autodeterminació. L’alternativa a això, és a dir no fer la consulta, seria, a criteri seu, el “pitjor frau polític i electoral” des de la mateixa Transició.

Fernàndez ha valorat per primer cop en una entrevista a Catalunya Informació la composició del nou Govern de la Generalitat nomenat recentment pel president, Artur Mas. Ha considerat que és “un executiu submís als mercats” i amb un discurs socioeconòmic “que obeeix al que dicten els mercats”. “No em sembla un bon Govern per afrontar els reptes de la legislatura”, ha dit en ser preguntat per la qüestió. En aquest sentit, ha destacat que “la metàfora de 2010 va ser ‘el govern dels millors’ i ja sabem el que ha succeït des del punt de vista social; ara és el Govern dels mateixos”.

Malgrat aquesta consideració, la CUP no té cap prejudici en admetre coincidències amb el Govern en algun dels grans objectius de la legislatura, com la declaració de sobirania del poble de Catalunya que vol impulsar Mas en compliment de l’acord CiU-ERC al Parlament. Això sí, ha assegurat que de moment ningú s’ha posat en contacte amb la CUP per parlar-ne, si bé no veu problemes a priori per acabar votant al costat almenys de CiU i ERC en aquesta qüestió.

 

El Punt Avui – Notícia: “Si com a país sabem resistir el 2013, serem imparables”

El Punt Avui – Notícia: “Si com a país sabem resistir el 2013, serem imparables”.

FRANCESC HOMS  CONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

“Si com a país sabem resistir el 2013, serem imparables”

“S’equivoca qui pensi que el procés ens pot penalitzar més. Més mal ja no ens en poden fer”

“No veig gaire diferència entre el PP i el PSOE”

“L’acord és per quatre anys”

Homs, assenyalant la placa dedicada al primer president de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles (1359), que hi ha al pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat Foto: ALBERT SALAMÉ.

És clar que ERC ha canviat, però és que CiU també ha canviat. Ha canviat
la realitat del país
Hi haurà més retallades. Els calaixos són buits
i la situació és
d’una aspror total

El 25-N van pensar de Mas allò de ‘mort el gos, morta la ràbia’. I
ni mort el gos, ni morta la ràbia

Hi haurà consulta sí o sí. Ara
no ens esperarem que Madrid ens doni el plàcet; no és això

Ens xuclen la sang
a través dels impostos. I els empresaris això
ho saben

Francesc Homs, portaveu del govern i una de les cares més conegudes de l’executiu català, és des de divendres conseller de la Presidència. Considerat la mà dreta del president Artur Mas, és un dels artífexs del viratge de CDC en el procés cap a la independència.

Aquest és un govern fort? Més que l’anterior?
És un govern diferent per a una situació diferent. Amb un accent polític molt més agosarat. Perquè el context econòmic i social és molt diferent de l’anterior. L’1 de gener de 2011 es preveia una crisi que donaria el tomb en un parell d’anys i que anava amb un esquema de pacte fiscal. Ara arribarem a l’1 de gener de 2013 ja sabent que les previsions econòmiques no només no s’han complert, sinó que han empitjorat. I ja no som davant d’un esquema de treball que es diu pacte fiscal, sinó consulta i estat propi. Això és el que justifica alguns canvis; calia un govern amb més múscul polític.
El 2012 no ha estat un bon any. Ho serà el 2013?
Estic convençut que el 2013 serà un any talismà. Si com a país sabem resistir bé aquest 2013, tant en l’agenda econòmica com en la nacional, estic convençut que serem imparables. Aquest any serà una prova de foc col·lectiva, però si la passem això ens donarà una fortalesa extraordinària. Per sortir del pou, el primer que cal és tenir la convicció que te’n pots sortir.
Vostè és conseller de Presidència, tot i que en algun moment el govern va comunicar que ho seria de Presidència i Afers Estrangers. Ens vam perdre res?
Res. Va ser un error en la nota de premsa que es va enviar, però que ja es va esmenar de seguida. Si hi ha d’haver canvis en la nomenclatura dels departaments, s’han de fer a través de decret i aquest tipus de canvis no es fan fins que no s’aproven les estructures definitives dels departaments. El que li puc dir és que res no ha canviat amb relació al que es preveia. En aquesta legislatura el tema d’Afers Estrangers tindrà importància, com ja ha assenyalat el president de la Generalitat en diverses ocasions.
Així, no hem de fer cas d’aquells que parlen de les reticències de Duran i Lleida?
No, de cap manera. Insisteixo que va ser un error de la nota de premsa, que vaig reconèixer públicament, i que es va esmenar.
El president, doncs, es dedicarà més a la política exterior?
El president hi haurà de dedicar un cert temps, però hi haurà també un equip dedicat als afers estrangers. El president hi haurà de col·laborar estretament; i és més, ho haurà de fer amb certa discreció. Perquè ja se sap que el govern espanyol, en l’àmbit de la diplomàcia, ens posarà tota mena de pals a les rodes. Ens ho posarà molt difícil, això d’anar-nos-en a explicar-nos a fora. Però el món és global, i les tecnologies ens permeten fer coses diferents més enllà dels recursos tradicionals. I ho farem. Tenim molts catalans ben situats al món, en disposició d’ajudar-nos. I els activarem. Tenim també un conseller d’Economia que té moltes portes obertes al món, i molts altres recursos. Els combinarem.
El president viatjarà més?
Sí. Potser no en una fase inicial. Però és evident que ho farà més, i que alguns l’haurem d’ajudar perquè ho pugui fer.
Vostè ha agafat una gran projecció i se’l situa a l’epicentre del govern. Tant que ja se’l considera el delfí de Mas.
És una lectura malintencionada. Qui em coneix sap quina és la meva determinació, i com em sento lligat a l’operació política que ha de fer aquest govern, i al destí polític d’Artur Mas. Qui hi faci qualsevol altra lectura s’equivoca, i no em coneix.
De Madrid ens vindrà un terratrèmol.
La sentència de mort, Madrid ja fa temps que l’ha dictada. Per això molta gent a Catalunya sap o intueix que, de l’esquema de l’Estat espanyol, n’hem de sortir. Ens equivocaríem col·lectivament si ara penséssim que amb aquest procés hi pot haver un plus de penalització de l’Estat espanyol. Més mal ja no ens en poden fer. O reaccionem col·lectivament o morim. I això és el que ha empès molta gent que fins ara no s’ho havia plantejat. Per això som on som. I o ens espavilem o morirem. Ningú es pot creure que quedar quiets serà millor. Perquè si quedem quiets, morim. Aplicaran a tutti pleni aquesta sentència que ja fa temps que han dictat a Madrid.
Compta amb l’empresariat?
I tant! No en tinc cap dubte. És el mateix empresariat que ha contribuït que prenguéssim consciència que hi ha una sentència de mort sobre Catalunya. Els fets són indiscutibles. Ens hem de poder guanyar la vida a Catalunya, no? I el creixement econòmic el tenen estrangulat. Ens xuclen la sang a través dels impostos. Ens apliquen allò del “ni fer ni deixar fer”. I els empresaris ho saben. I saben el que passa amb les infraestructures, on són els dèficits per ser competitius, què vol dir ser una empresa espanyola quan vas pel món… Aquesta és la realitat. Generacions senceres de catalans han intentat trobar un encaix a Espanya que no hi és. Al contrari, ens ofeguen.
Tant que un dia no faran la transferència a final de mes? Vostès sempre es lamenten que la fan a darrera hora.
No crec que passi, això. Tindrien un problema tan gran que em sembla impensable. Faran mans i mànigues perquè no passi, això. Si fos per ells, potser ho farien. Però som a Europa, i a Europa els vigilen. I aquesta és la nostra garantia. Si fos per ells ja faria temps que l’haurien fet molt grossa, com han demostrat al llarg de la història. Són molt imaginatius, a l’hora de castigar Catalunya.
Hi haurà, de veritat, un referèndum el 2014? Quan del 2014?
Hem de seguir diverses fases. De moment, tal com s’estableix en el pacte amb ERC, el que farem serà crear un instrument d’impuls, de seguiment, de tot el procés. El calendari, d’acord amb el que també estableix el mateix pacte, és evident que té l’horitzó del 2014, però en l’acord també es diu clarament que la data s’ha de consensuar i proposar conjuntament almenys entre CiU i ERC. I s’utilitza l’expressió “almenys” perquè hi ha la voluntat que altres formacions polítiques s’hi afegeixin. A l’acord, s’hi estableixen unes fases prèvies que es descriuen molt clarament: la primera, una declaració de sobirania per part del Parlament que ratifiqui aquest procés, i això crec que ho podrem fer aquest mateix gener. La segona fase és la d’intentar obrir una negociació amb el govern espanyol per poder fer la consulta, i aquí ens hem donat de marge tot el primer semestre del 2013. Perquè volem acreditar que anem de bona fe, que volem seguir els passos que calen.
I si no, la llei de consultes?
Aquesta és la tercera fase, que potser caldrà engegar en paral·lel amb la segona. Aprovar una llei de consultes que no requereixi l’autorització de Madrid. Tenim suficients competències exclusives i jurisprudència del Tribunal Constitucional en aquest terreny per fer la llei. Per tenir un marc legal propi. Per tant, d’aquí a un any tindrem el terreny més apamat de com l’hi tenim ara, estarem complint el calendari entre CiU i ERC, i estarem en condicions de concretar millor el calendari del 2014.
Vostè ja ha suggerit una trobada Mas-Rajoy per parlar d’aquest tema. Deu ser per accelerar el procés, no pas perquè tingui la percepció que ara a Madrid ha canviat res, no?
La percepció, que vostè sap que és una sensació, és que no, que a Madrid res ha canviat. Però la nostra obligació és intentar un acord, obrir un diàleg, amb l’Estat. I intentar-ho durant un temps limitat, aquest semestre del 2013. Nosaltres hem de fer les coses ben fetes i seguir un procés. Si definitivament ens diuen que no, que no podem consultar el poble de Catalunya, llavors això ens permetrà acreditar davant les institucions internacionals quin és el nivell de compromís amb la democràcia que té l’Estat espanyol.
Què li podrà dir Mas, a Rajoy, que no li hagi pogut dir fins ara?
Que han passat coses. Entre d’altres, unes eleccions. I nosaltres hem de plantejar serenament que en aquestes eleccions del 25-N si alguna cosa ha quedat clara és que el poble de Catalunya vol ser consultat. I hem d’intentar, amb la formalitat i solemnitat que calgui, que ho entenguin.
Té expectatives?
Genera un gran desconcert l’enrocament en el qual s’ha situat el govern espanyol. Ells es van pensar que amb el resultat d’Artur Mas podien aplicar allò de “mort el gos, morta la ràbia” i a hores d’ara encara no s’han adonat que ni mort el gos, ni morta la ràbia.
No se n’ha adonat ningú? Ni Rubalcaba?
Respecte a la seva actitud amb Catalunya, no veig massa diferència entre PP i PSOE, com s’ha demostrat en aquests 30 anys.
Què ha passat, doncs, aquest 25-N?
Que el poble de Catalunya ens ha dit que sí, que endavant amb el procés, però que ho hem de fer conjuntament amb més gent. Si a Madrid no són capaços de llegir la realitat de la política catalana…
Sembla contradictori, que diguin que aquest és un acord de legislatura però que just al mig hi facin el referèndum. Quan durarà la legislatura?
El programa de CiU diu que el propòsit d’aquesta legislatura és fer la consulta per tenir un estat propi. Si en el seu equador podem fer una consulta i la guanyem, a continuació hem de consolidar l’estat propi, i això no ho farem en quinze dies, no? I tant que hi ha projecte per a una legislatura sencera! I tinc la impressió que en aquest terreny ERC també manté un programa molt similar. A més, l’acord entre CiU i ERC és de legislatura, perquè va molt més enllà de la consulta: entra de ple en la qüestió de l’estabilitat econòmica i la superació de la crisi.
Un “no” a tot des de Madrid, què comportaria?
És que, a diferència d’altres ocasions, ara no ho fiem tot al fet que a Madrid ens diguin que sí o que no. El que estem plantejant és donar la veu al poble de Catalunya, i en la mesura que tenim competències per fer consultes i tindrem una llei, ho podrem fer. És clar que l’ideal és un referèndum convocat de mutu acord, com ha passat entre Escòcia i la Gran Bretanya. Però si no es pot fer de mutu acord, la llei ens empara per fer una consulta. No esperarem el seu plàcet. Estem en una fase nova. Si volem un estat propi, aquí el que ara no pot fallar és el poble de Catalunya. La decisió està presa: hi haurà consulta. I arribar fins al final només ho podria impedir el mateix poble de Catalunya, si diu que no.
Hi haurà consulta sí o sí?
I tant!
I un 51% dels vots favorables legitimen el resultat?
Una operació d’aquestes característiques ens obliga a aspirar a majories que vagin més enllà del 51%. Dit això, em donaria simplement per satisfet que els contraris que Catalunya disposi d’un estat propi acceptessin les regles de joc democràtic). M’agradaria que un dia algú dels qui ens vol situats en aquest Estat espanyol, que no té ni solta ni volta, ens digués que estaria disposat que ens hi quedéssim si una àmplia majoria del poble de Catalunya ho vol així. No hi ha reciprocitat. Fixi’s: els qui som partidaris d’un estat propi diem que això s’ha de fer per una àmplia majoria; els que no volen que tinguem un estat propi sempre apel·len a situacions del passat i més provinents d’imposicions que no pas d’acords democràtics.
Si ara hi hagués a Catalunya un referèndum, els partidaris de l’estat propi guanyarien? En algun moment de la negociació amb ERC vostès semblaven demanar més temps per poder garantir que el sí fos majoritari…
Hi ha moltes variables sobre quan cal fer el referèndum. Entre d’altres, la possibilitat de pactar-ho amb l’Estat o internacionalment, vés a saber. Un cert marge de temps l’havíem de garantir. Però crec que si ara es fes la consulta, la guanyaríem. Però el resultat de les eleccions del 25-N ens indica que hi ha alguns llocs del nostre país on hem de treballar més si volem aquesta majoria tan àmplia.
El pacte amb ERC és prou estable per arribaran a la consulta?
És prou estable per arribar al 2016, que és el termini de l’acord. És un acord per quatre anys, no per dos. Per què no ha de ser un acord per 4 anys?
Va témer en algun moment que no arribarien a acords estables amb ERC?
No. Estava convençut que ens en sortiríem. Ni els negociadors de CiU ni els d’ERC hauríem pogut tornar mai a casa si no haguéssim signat aquest pacte. Amb raó, la gent ens hauria trinxat.
A l’acord hi haurien arribat igualment tant si el líder d’ERC era Oriol Junqueras com un altre?
Això són hipòtesis que incorporen tantes variables que no li sabria contestar. S’hauria de veure què hagués fet un altre líder, quin resultat, en quines condicions…
Les reticències de CiU cap a ERC s’han acabat de la mateixa manera que s’han acabat les d’ERC cap a CiU?
De reticències entre formacions polítiques és normal que n’hi hagi sempre, encara que tots ho critiquem sovint. Etimològicament, els partits vénen a representar parts, i les parts d’un tot sempre tenen punts de col·lisió d’interessos. Hi ha hagut èpoques en la relació entre CiU i ERC en què hi ha hagut animadversió d’una manera exagerada, és cert. Però jo crec que ara estem en un moment en què hi ha més punts que ens uneixen que no pas que ens separen. Hi ha més entesa que col·lisió.
Ernest Maragall deia que ERC és un artefacte inestable.
Això ho va dir Maragall, certament, no jo. A mi m’agrada explicar-ho de manera diferent. I és que ha canviat ERC, però també ha canviat CiU. Per una raó; perquè ha canviat la realitat del país. De bona fe, tant gent d’ERC com de CiU hem intentat pactes amb Espanya. ERC va apostar per Zapatero, i no ho dic com a retret sinó com a valor. Durant anys hem fet intents, des de la bona fe per la part catalana. I això ha canviat. Hem arribat a la conclusió que no hi ha res a fer. Perquè amb Espanya sempre acabem amb una aixecada de camisa. Quan repasso el Decret de Nova Planta i escolto el que diu el senyor Wert, o repasso algunes decisions que va prendre Zapatero, la llista sempre és la mateixa. En definitiva, ells consideren que som patrimoni seu. Ho vesteixen amb més o menys sentit democràtic, però ells consideren que som de la seva propietat. ERC i CiU ho hem intentat i no ens n’hem sortit. Però ara no renunciarem a ser el que som: una llengua, una cultura, una manera de ser, una identitat, uns valors, una nació… Ja està, amb l’Estat espanyol no hi ha res a fer.
S’han posat d’acord amb ERC per un tema comú però en els altres aspectes, els socials o els econòmics, a alguna cosa deuen haver renunciat, no?
Sí, però sap què passa? Que hi ha tan poc marge, estem tan carregats de deutes, els calaixos són tan buits, que no hi ha gaire discussió. El pobre no pot discutir on va a passar el cap de setmana, perquè no té diners. Som una administració pobra. Ens pensàvem que érem rics, que podíem anar eixamplant els drets, i ara hem vist que no, que som pobres. O no tan rics. I ens hi hem d’adaptar. No és un càstig etern, i ens en sortirem. Però com que hi ha tan poc marge, això també ha facilitat l’acord.
Les retallades, per tant, no s’aturaran.
Que els calaixos són buits i que la situació és d’una aspror total, és evident. Les mesures concretes, les acabarem decidint en el marc dels pressupostos. Però és evident que hi haurà noves retallades. Ni jo ni el president Mas ni Mas-Colell, ningú se n’ha amagat, de dir-ho, en aquesta passada campanya. El que hem de mirar és de saber repartir bé els esforços, que la càrrega sigui equitativa. Caldrà incrementar determinada pressió fiscal, ni que sigui amb fórmules reversibles, i retallar despesa, sobretot en aquells àmbits on encara hi hagi terreny per fer-ho.
Un és TV3?
A TV3 s’hi suma no només la qüestió de la crisi pressupostària, que òbviament hi és, com a tots els mitjans de comunicació públics del país, sinó també la crisi del sector. L’objectiu a TV3 és enfortir-la, no cap altre. I això vol dir anar prenent decisions, com una retallada de despesa, i d’una manera notable. Ja n’hi ha hagut, és cert. Però no tindria sentit que ara retalléssim a Sanitat, a Educació, a Serveis Socials, i no retalléssim a TV3. Cal ser equitatius. I, a més, els ingressos els han caigut. I vostè no em sabrà dir de cap empresa del món de la comunicació que no hagi patit retallades. Ni una. Ni aquí ni a Europa. I si volem salvar TV3, el que hem de fer és anticipar-nos, i prendre decisions abans no sigui massa tard.
Posats a retallar, podrien retallar el tradicional discurs del rei per Nadal i no emetre’l.
Saber coses no fa mai nosa. El que ens distingeix a nosaltres és que mai censurarem res. Cosa que a nosaltres ens ha passat en aquesta campanya amb el president Mas. Mas va sortir a la BBC, al New York Times, al Washington Post, a Le Monde… i en determinades televisions espanyoles no el van voler ni entrevistar. Nosaltres no faríem mai això. Ni TV3 ni, crec, els mitjans privats. Aquí entrevistem els ministres espanyols. I escolti! A més ens va bé, perquè cada cop que obren la boca fabriquen més gent a favor dels nostres objectius. Encara els hauríem de donar les gràcies.

Darrera actualització ( Diumenge, 30 de desembre del 2012 02:00 )

Publicat a

DESAR AQUESTA PÀGINA A:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

COMENTARIS

Nació Digital: Junqueras avisa a Mas que el diàleg amb Rajoy «caurà en sac trencat»

Nació Digital: Junqueras avisa a Mas que el diàleg amb Rajoy «caurà en sac trencat».

ACN | Actualitzat el 29/12/2012 a les 14:10h

Junqueras avisa a Mas que el diàleg amb Rajoy «caurà en sac trencat»

Sosté que “l’Estat ignora sistemàticament les necessitats i els drets dels ciutadans de Catalunya”, i creu que passarà el mateix amb el referèndum d’independència

Oriol Junqueras, portant el seu fill Lluc en una motxilleta, i el nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. Foto: Núria Julià.

El president d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, ha vaticinat aquest dissabte que “no servirà de res” que s’estableix un procés de diàleg entre els governs català i espanyol sobre el procés d’independència de Catalunya. El republicà, que ha participat en un acte commemoratiu del departament de Territori i Sostenibilitat, ha aprofitat per alertar que aquest diàleg que el president català, Artur Mas, i l’espanyol, Mariano Rajoy, han insinuat que hi podria haver, “caurà en un sac trencat”. I és que Junqueras creu que l’Estat “ignora sistemàticament” Catalunya i ara, en el cas del referèndum, no serà pas diferent.

“L’experiència ens ensenya que cada vegada que el Govern de Catalunya i les institucions catalanes intenten parlar amb l’Estat espanyol, no serveix de res”. Amb aquestes paraules, Oriol Junqueras ha volgut treure força a la possibilitat que Mas i Rajoy acabin seient per parlar del dret a decidir dels catalans, perquè considera que l’intent fracassaria. “L’Estat no té cap voluntat de diàleg amb les institucions i la societat catalana”, sosté.

En aquest sentit, ha explicat que la seva “previsió” passa perquè “la voluntat de diàleg que les institucions catalanes segur que tornaran a demostrar, malauradament com tantes altres vegades no serviran de res, caurà en un sac trencat”. Junqueras, a més, conclou que aquestes converses no prosperaran “perquè l’Estat espanyol sistemàticament ignora les necessitats i els drets dels ciutadans de Catalunya” i no creu que ara això hagi de canviar.