La premsa internacional destaca la gran xiulada contra el rei al Camp Nou – VilaWeb

La premsa internacional destaca la gran xiulada contra el rei al Camp Nou – VilaWeb.

 

Diumenge  31.05.2015  20:21

La premsa internacional destaca la gran xiulada contra el rei al Camp Nou

L’actitud del govern espanyol contribueix a internacionalitzar la notícia

Men?ame

La premsa internacional s’ha fet eco avui de la gran escridassada que els afeccionats bascos i catalans van fer ahir al rei i l’himne espanyols durant la final de la Copa. Us oferim alguns dels principals enllaços a articles que en parlen.

-L’Equipe: Hymne sifflé par les Basques et les Catalans: le gouvernement espagnol condamne

-RTL: VIDÉO – Coupe du Roi : l’hymne espagnol sifflé par le public catalan et basque, le gouvernement s’insurge

-Libération: Coupe du Roi: le gouvernement condamne les sifflets anti-espagnols

-Fusion: Why fans are ready to boo Spain’s national anthem before Saturday’s Copa del Rey final

-Times of India: Spanish government condemns anthem boos

-Observador: A monumental assobiadela dos catalães ao rei de Espanha. Ah, e a vitória do Barça

-Record: Bascos e catalães assobiam hino espanhol na final da Taça do Rei

-RT: No jogo dos “independentistas”, Barça bate Athletic e conquista Copa do Rei

-Orange Sports: Coupe d’Espagne: L’hymne espagnol conspué par le Camp Nou

-Watson: Wegen Pfiffen bei der Nationalhymne – Barça und Bilbao drohen nach Eklat beim Cupfinal drastische Strafen

-Die Welt: Pokalfinale: Spanische Regierung veranlasst Ermittlungen nach Pfiffen bei Nationalhymne

-Focus: Barca und Bilbao pfeifen Nationalhymne aus – Regierung ermittelt

Men?ame

El batlle de Dublín diu que Catalunya mereix la independència – VilaWeb

El batlle de Dublín diu que Catalunya mereix la independència – VilaWeb.

 

Divendres  29.05.2015  08:18

Autor/s: ACN

El batlle de Dublín diu que Catalunya mereix la independència

‘Entenem els catalans, perquè sabem què és que et tractin com a ciutadans de segona’, diu Christy Burke

Men?ame

El batlle de Dublín, Christy Burke, diu que Catalunya ‘es mereix la independència’. ‘Entenem absolutament la posició, la visió i els sentiments del poble català, perquè sabem què vol dir que ens tractin com a ciutadans de segona’, explica en una entrevista a l’ACN. Burke ha donat suport a les eleccions plebiscitàries del 27-S després de reunir-se amb una delegació del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), que ha homenatjat els líders històrics irlandesos Charles Stewart Parnell i James Connolly. ‘Les urnes són meravelloses, ofereixen molta informació i no tinc cap dubte que els catalans les faran servir i que la democràcia prevaldrà’, pronostica. I ofereix ‘l’ajut d’Irlanda’.

‘No tinc cap dubte que el vostre dia també arribarà, no en tinc cap dubte’, diu, confiat, el batlle de la capital irlandesa. ‘Espero que el vostre país pugui tirar endavant com ho va fer Irlanda’, que va fer servir precisament el recurs d’unes plebiscitàries, en les eleccions britàniques del 1918, com a via de secessió, recorda Burke. ‘Estic convençut que Irlanda podrà ajudar els vostres líders a fer possible un país adequat, decent i independent, a través de l’autodeterminació’, assegura. ‘Teniu contactes i accés a grans negociadors d’Irlanda per impulsar el procés d’independència.’ ‘L’experiència’ de “amics” que en saben, com el Sinn Féin o Gerry Adams pot ser molt valuosa per a Catalunya’, ha insistit. Burke va pertànyer al Sinn Féin fins el 2009, però des de llavors és independent.

Burke també compara Catalunya amb Escòcia: ‘Els van menystenir durant anys, però quan va esdevenir una qüestió política d’alta volada i quan els escocesos van exigir el seu dret de fer un referèndum d’independència el van aconseguir.’ I afegeix: ‘Els ulls i les orelles d’Europa estaven atentes, mirant com es feia.’ Per això, demana a Mariano Rajoy que faci com el primer ministre britànic, David Cameron, i accepti un referèndum. ‘Espero que el president i el govern espanyol l’autoritzin, que permetin el vostre dret bàsic a la llibertat i l’autodeterminació, a governar els vostres ciutadans perquè tinguin veu, el dret de viure de la seva manera, el dret d’educació, d’un habitatge adequat i el dret d’independència, que són valors actuals’, ha reclamat.

Acompanyat del sindicat UGT, el Diplocat és a Dublín per a homenatjar Parnell i Connolly, amb ofrenes als seus monuments. ‘La societat irlandesa entén perfectament les eleccions plebiscitàries del 27-S, perquè també va transformar unes eleccions normals i corrents, les generals del Regne Unit del 1918, en un referèndum “de facto” sobre la independència’, diu el secretari general del Diplocat, Albert Royo. ‘Els republicans van guanyar de manera molt clara i els nous diputats no van prendre possessió dels seus escons a Westminster sinó que van decidir de crear el parlament de la república independent d’Irlanda’, recorda. Burke ha ofert una recepció a la delegació catalana a l’Ajuntament de Dublín en què han participat representants polítics, diplomàtics i del món associatiu irlandès.

Informació relacionada:

Dublín dedica una olivera de tres-cents anys a Barcelona per a commemorar el setge (11-11-2013)

Men?ame

L’Institut Català de Finances podrà rebre directament fons del pla Juncker – VilaWeb

L’Institut Català de Finances podrà rebre directament fons del pla Juncker – VilaWeb.

 

Dijous  28.05.2015  19:01

Autor/s: ACN

L’Institut Català de Finances podrà rebre directament fons del pla Juncker

Ernest Maragall i Ramon Tremosa han aconseguit incloure les principals reclamacions catalanes en l’acord de les institucions sobre el pla d’inversions

Men?ame

L’Institut Català de Finances (ICF) podrà rebre directament fons del pla Juncker, segons l’acord al que han arribat aquest dijous les tres institucions europees per a posar en marxa el fons europeu d’inversió, que ha de mobilitzar 315.000 milions d’euros en els propers tres anys. Els eurodiputats catalans Ernest Maragall (ERC-NeCAT) i Ramon Tremosa (CiU), membres de la comissió que ha negociat l’acord, han aconseguit que s’acceptés la seva proposta que entitats com l’ICF puguin treballar amb el fons, gestionat pel Banc Europeu d’Inversions. Margall ha indicat que cal que l’ICF posi en marxa ‘immediatament plataformes d’inversió específiques’ per poder treballar amb el pla Juncker.

Tant Maragall com Ramon Tremosa s’han mostrat satisfets que l’acord inclogui aquesta reivindicació catalana, tot i que l’eurodiputat de la coalició d’ERC-NeCat ha admès que el pacte entre l’Eurocambra, el Consell i la Comissió ‘no recull al 100%’ les propostes del seu grup dels Verds/ALE perquè li manquen ‘objectius més concrets’.

Tremosa ha celebrat que l’Institut Català de Finances de la Generalitat pugui actuar com a intermediari del Pla Juncker per a les PIMEs catalanes, ‘fent més fàcil que els diners s’inverteixin en les PIMEs del nostre territori amb més potencial i capacitat d’innovació’. Maragall ha reclamat que l’ICF posi en marxa plataformes d’inversió ‘específiques per a PIMEs, projectes d’eficiència energètica i de valorització tecnològica’ que tinguin ‘capacitat de transformar el teixit productiu’.

En concret, l’acord preveu que totes les institucions financeres i de promoció econòmica que tinguin un mandat públic, ja sigui a nivell estatal, regional o local, tinguin la consideració de bancs nacionals, el que obre la porta a que institucions l’ICF puguin participar del fons.

L’eurodiputat de CiU Ramon Tremosa també ha destacat que l’acord preveu que s’apliqui un anàlisi de cost-benefici dels projectes a escollir per a rebre finançament segons els ‘estàndards europeus’. ‘Així s’evitarà que s’utilitzi el pla Juncker per finançar trens sense passatgers i aeroports sense avions’, ha indicat. Tremosa, que ha estat un dels defensors que s’incloguin les infraestructures de la xarxa transeuropea de transport entre les prioritats del pla Juncker, ha assegurat que el pacte permetrà a la línia rebre diners privats. ‘El corredor mediterrani serà finançat més fàcilment per inversors privats que hi veuran un clar retorn econòmic, més que no pas per un govern espanyol que margina Catalunya i que sempre prioritza la inversió en l’alta velocitat per sobre de l’economia productiva’.

Maragall ha indicat que amb l’aprovació de pacte ‘estem més aviat parlant d’un instrument per impulsar la inversió, més que d’un veritable pla’. ‘Que els projectes siguin veritablement bons i orientats a la generació d’ocupació sostenible dependrà dels estats i dels promotors privats’, ha dit l’eurodiputat republicà, que desitja que no s’hi incloguin ‘projectes tipus Castor o infraestructures inútils’.

Finalment, Tremosa ha celebrat que per generar el fons del pla Juncker, pel qual s’utilitzarà el programa Horitzó 2020, no es tocaran el Consell Europeu de Recerca ni el programa concret de Marie Curie. Per l’eurodiputat convergent, això és important perquè ‘Catalunya cada any figura entre les primeres regions europees en captació de fons europeus per la recerca, i aquest és un dels nostres motors de creixement’. La protecció d’aquests dos programes s’ha pogut garantir gràcies a una esmena del grup liberal a l’Eurocambra, del que forma part CDC, que ha proposat que en comptes de retallar en aquestes partides, s’utilitzin pel finançament del fons els superàvits de la UE que cada any es retornen als estats si no es fan servir.

Els projectes que Catalunya vol finançar

Segons un document preliminar de la Generalitat vist per l’ACN el febrer, Catalunya presenta com a projecte més ben dotat per rebre finançament del pla Juncker el corredor mediterrani, amb una inversió total de 3.291 milions d’euros, dels quals 1.585 entre el 2015 i el 2017. Els projectes també inclouen les línies de metro L-9 i L-10, amb 1.108 milions d’euros en total, i 485 milions per millores de la xarxa ferroviària, amb plans com l’enllaç amb la T-1 o el desdoblament de la R-3 entre Montcada i Vic. El document també inclou el desplegament de serveis de tecnologies de la informació i la comunicació a la Generalitat. Tots aquests projectes però, són propostes, i caldrà veure si són finalment escollits per rebre diners del pla Juncker. Els document també preveia inversions per a Vodafone, Telefònica, Endesa o Indra. 

L’empresa catalana Grífols va ser una de les primeres en ser escollida pel Banc Europeu d’Inversions per rebre finançament del pla, fins i tot abans que s’acordés el funcionament del fons. Grífols rebrà un préstec de 100 milions d’euros del BEI per donar suport a un projecte de recerca i desenvolupament de l’empresa per millorar els tractaments mèdics de l’Alzheimer i els de les malalties cardiovasculars que requereixen intervenció. A més, s’investigarà per millorar el tractament per trombòlisi, que destrueix els coàguls de sang.

Men?ame

Hem de fer nostra la revolució – OPINIÓ. Gabriel Rufián 28/05/2015

Hem de fer nostra la revolució.

OPINIÓ. Gabriel Rufián
28/05/2015
Hem de fer nostra la revolució
“Una part important de l’independentisme ha de deixar de costat la bandera. Ha de ser conscient que la gent no menja pàtria. I ha d’articular discursos inequívocs de transformació social”
En l’estiu de 1925 s’estrena la Quimera de l’Or. Una de les més reconegudes i iconoclastes pel·lícules de Charles Chaplin, amb una de les més reconegudes i iconoclastes escenes de la història del cinema. Un Chaplin desesperat i atrapat en una cabanya, decideix menjar-se la seva pròpia bota. En la seva imaginació, la sola es converteix en un filet i els cordons en fideus. Expliquen que durant la projecció d’aquesta escena es donava una significativa circumstància a les sales. En la platea, la zona més cara, la gent reia obertament. En l’amfiteatre, una zona intermèdia i encara acomodada, els espectadors somreien timidament. I en el galliner, la part més allunyada i que albergava a les classes més humils, la gent callava, plorava o se n’anava. Per què ho feien? Perquè les reaccions eren tan diverses? La resposta sembla òbvia. Perquè els dolia el que veien. Perquè es veien a ells mateixos. Perquè tenien consciència de classe. En aquelles sales, cadascú era plenament conscient del seu lloc al món. Com riure enfront del teu propi dolor? I 90 anys i una de les pitjors crisis en la història recent després, la gent torna a ser conscient del seu lloc al món. Torna a ser conscient del seu propi dolor. I creguin-me, no hi ha mecanisme de canvi més potent que identificar el dolor i transformar-lo en acció política. Heus aquí l’èxit de les noves candidatures ciutadanes com BEC i els nous líders polítics com Colau.

En una ciutat que compta amb una dels carrers capdavanters en desnonaments a nivell estatal (Carrer Perafita de Ciutat Meridiana) han sabut interpel·lar a una ciutadania absolutament destrossada per la crisi. I això no és un cop per a l’independentisme. És una oportunitat. Però per a això, una part important del mateix ha de deixar de costat la bandera. Ha de ser conscient que la gent no menja pàtria. I ha d’articular discursos inequívocs de transformació social. Heus aquí la via. I heus aquí la victòria. És el moment polític del procés.

La victòria de Colau a Barcelona ha sumit en una certa consternació i malenconia a una part de l’independentisme. Potser aquell independentisme més presidencialista. Però a diferència d’alguns anàlisis pessimistes, molts ho veiem com una oportunitat. Primer perquè encara que certament ambigua, la candidatura de Colau mai no s’ha mostrat contrària al procés. Segon i més important perquè la victòria de BEC, marca el camí a seguir a l’independentisme fins al 27S: discurs social, discurs social i discurs social. I és que hi ha una evidència que molts venim defensant fa temps.

L’independentisme ha de fer seva la lluita pels drets socials, civils i laborals perduts, per la transformació social. Només així guanyarà. L’eix social i l’eix nacional, són indivisibles, són un. I és tasca nostra, de tot l’independentisme, d’aquí al 27S, ser capaços d’interpel·lar a aquells que encara dubten d’això i mostrar-los que no hi ha millor canvi, major desafiament a un statu quo injust, ni més gran regeneració que un procés d’autodeterminació. I això es fa imaginant i projectant un país més just, de tots i per a tot. Fent nostra aquesta lluita.

Deia el gran Xavier Vinader, hem de ser més, hem de ser millors i hem d’arribar més lluny. I ho serem i ho farem. Perquè tenim l’obligació moral de ser-ho i de fer-ho. I per això hem de fer nostres l´afany revolucionari ciutadà. Per què, què hi ha més revolucionari que crear un nou país?

Gabriel Rufián
Gabriel Rufián és diplomat en Relacions Laborals (UPF) i Màster en Direcció de Personal (IdEC-UPF). Selecció, formació i comunicació. Membre de Súmate. Col·laborador en diferentes mitjans de comunicació i tertúlies polítiques.

Seguir l’autor

@gabrielrufian

Ada Colau, a favor de la xiulada a l’himne espanyol | Nació Digital

Ada Colau, a favor de la xiulada a l’himne espanyol | Nació Digital.

Ada Colau, a favor de la xiulada a l’himne espanyol

“Estic a favor de la llibertat d’expressió”, sosté

“S’haurien de preocupar per les causes d’aquesta disconformitat”, raona

Especial: Eleccions municipals 2015

Bernat Ferrer , Ajuntament de Barcelona | Actualitzat el 28/05/2015 a les 14:00h

Una aficionada del Barça xiulant contra l’himne espanyol Foto: Arxiu ND/ACN.

La futura alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es mostra favorable a la possibilitat que els seguidors barcelonistes xiulin l’himne espanyol a l’inici de la final de la Copa del Rei d’Espanya que tindrà lloc aquest dissabte. Preguntada explícitament sobre el tema, ha assegurat que ella “sempre” s’havia mostrat partidària “de la llibertat d’expressió”. Tot seguit, encara hi ha afegit: “Els responsables s’haurien preocupar per les causes d’aquesta disconformitat evident.”

A les tres últimes finals de Copa que el Barça ha protagonitzat -el 2009 a València, el 2012 a Madrid i, l’any passat, altra vegada a València-, la gran majoria dels seguidors culers han xiulat l’himne espanyol, i es preveu que aquest dissabte torni a donar-se una situació similar.

Colau també ha explicat que no era gaire aficionada al futbol, però que el seu marit sí, i que ell l’ha començat a introduir en aquest ambient. És des d’aquest moment en què, assegura, s’ha fet culer.

Barcelona en Comú es compromet a no ser “un obstacle” per al procés sobiranista

Barcelona en Comú es compromet a no ser “un obstacle” per al procés sobiranista.

Barcelona en Comú es compromet a no ser “un obstacle” per al procés sobiranista

La formació de Colau assegura a Catalunya Ràdio que aposta prioritàriament per un “govern fort” del qual formin part ERC, la CUP i el PSC

El número 4 de Barcelona en comú, Jaume Asens, ha assegurat que la seva formació i el seu govern a la capital catalana no seran “un obstacle” per al procés sobiranista. “Ens posarem al servei del que decideixin els catalans”, ha assegurat en declaracions a Catalunya Ràdio. Asens ha insistit que la plataforma que lidera Ada Colau “obeirà” el mandat ciutadà resultat de les eleccions del 27-S, “sobretot si segueix liderat per la ciutadania i no cau en estratègies partidistes de certs partits”.

Sobre els pactes que han de fer possible l’estabilitat del govern de Barcelona, Asens ha explicat que “l’escenari més desitjable” és el de la creació d’un “govern fort” format per Barcelona en Comú, ERC, la CUP i el PSC. En tot cas, ha assegurat que per ara només s’han produït “preses de contacte” amb aquestes formacions i que no serà fins la setmana que ve que les converses s’encararan seriosament. Aquestes, però, pivotaran sobre la necessitat de revisar determinades inversions. Asens ha posat com a exemple les del Circuit de Montmeló que, ha precisat, no suposa necessàriament posar-hi fi, així com plantejar si és necessària una pista d’esquí a la ciutat amb la quantitat de desallotjaments que hi ha.

Asens també ha assegurat, com ja va reivindicar Colau dimecres, que exigiran a la Generalitat els “més de 300 milions d’euros” que deu a la ciutat perquè la seva responsabilitat és “defensar els interessos” dels barcelonins. Amb tot, també ha assegurat que donaran “tot el suport que faci falta” al president de la Generalitat, Artur Mas, per reivindicar els diners que l’estat espanyol li deu.

Sobre la Guàrdia Urbana, el número quatre de Colau ha defensat la “feina honrada” que fa a excepció de “casos i agents concrets”, però ha puntualitzat que sí que posen al “punt de mira” unitats com la dels antiavalots. A la vegada, també ha destacat la “figura de proximitat de l’alcalde” i ha posat com a exemple el de Pasqual Maragall, que es desplaçava en bici, moto o taxi i ho feia, a més, sense vigilància policial.

L’escàndol esquitxa l’Observatori DESC/ICV-EUiA /Barcelona en Comú ! directe!cat

L’escàndol esquitxa l’Observatori DESC/ICV-EUiA /Barcelona en Comú ! directe!cat.

POLÍTICA doble fletxa ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ DILLUNS, 18 DE MAIG DE 2015 05:00 H

L’escàndol esquitxa l’Observatori DESC/ICV-EUiA /Barcelona en Comú

#NovaPolítica o com convertir una ”ONG” de partit subvencionada amb diner públic en una llista populista. Milers d’Euros públics per consolidar un projecte polític.


No és una broma, és una realitat duta a terme principalment durant els anys de govern d’esquerres a Catalunya i a Espanya però sostinguda pel govern de CiU a la Generalitat i a l’Ajuntament. En set anys, des del 2008 al 2014, l’Observatori DESC ha rebut subvencions públiques de més de 3,8 milions d’euros, principalment de la Cooperació Espanyola, Ajuntament de Barcelona i la Cooperació Catalana, fins aquí res a dir. El problema sorgeix quant et fas la pregunta, i amb tots aquest diners que han fet?

La memoria de l'Observatori DESC amb el seu president fent propaganda de Podemos i Guanyem

La memoria de l’Observatori DESC amb el seu president fent propaganda de Podemos i Guanyem

COMPARTEIX

http://www.facebook.com/plugins/like.php?href=http://www.directe.cat/noticia/405094/lescandol-esquitxa-lobservatori-descicv-euia-barcelona-en-comu&layout=button_count&show_faces=false&width=120&action=like&colorscheme=light&height=21   http://platform.twitter.com/widgets/tweet_button.b169aa788731255dd55f1bb243b660e1.en.html#_=1432683402803&count=horizontal&dnt=false&id=twitter-widget-0&lang=en&original_referer=http%3A%2F%2Fwww.directe.cat%2Fnoticia%2F405094%2Flescandol-esquitxa-lobservatori-descicv-euia-barcelona-en-comu&size=m&text=L%E2%80%99esc%C3%A0ndol%20esquitxa%20l%E2%80%99Observatori%20DESC%2FICV-EUiA%20%2FBarcelona%20en%20Com%C3%BA%20!%20directe!cat&url=http%3A%2F%2Fwww.directe.cat%2Fnoticia%2F405094%2Flescandol-esquitxa-lobservatori-descicv-euia-barcelona-en-comu&via=directe


URL curta


ETIQUETES

ACTUALITAT



publicitat 

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional 29 vots )

Una entitat d’emergència pel moment polítics difícils

I la resposta, malgrat que en alguns anys les memòries són molt limitades, és que poca cosa! Això si, principalment han creat una ONG que s’ha convertir en la llista d’Ada Colau, Barcelona en Comú, amb el vist i plau d’ICV-EUIA creadors i fundadors ideològics del Observatori DESC, una entitat d’emergència pels moments polítics difícils.

En set anys (2008-2014) 3,8 milions d’euros de diner públic per crear infraestructures polítiques i llibres de teoria política que no compra ningú

La feina dels primers anys va dirigida a l’Amèrica Llatina, molts viatges i poca activitat real, la davallada de subvencions espanyoles amb l’entrada del PP a Madrid fa girar la tasca cap a les administracions catalanes i amb temes socials catalans, l’habitatge i altres necessitats, i vesteixen una entitat d’aparença social i que amb el drama dels desnonaments i la crisi guanya presència mediàtica. Una dada clau, l’any 2014, un dels que reben menys subvencions (444.309.-€) és l’any que la despesa de personal és més elevada(182.144.-€) i els pagaments per assessories externes també(84.111.-€). Molts diners per consolidar un projecte en clau política.

Ada Colau, cap de llista i treballadora de l’Observatori DESC fins al febrer d’aquest any

No plega quant decideix dedicar-se a la política, malgrat que sempre ho havia negat, plega aquest més de febrer segons diuen des de l’Observatori DESC, però realitza la seva presentació en societat cobrant del diner públic, i realitza tos els actes previs de campanya mantenint-se en el seu lloc de treball. Recordem que és protagonista del programa de l’Albert Om, “Convidats” amb l’excusa que no es dedicarà a la política. Ha estat l’única candidata a l’alcaldia de Barcelona que ha tingut una promoció d’aquesta magnitud.

Jordi Borja, ex regidor a l’Ajuntament de Barcelona (PSUC, avui ICV-EUiA), president de l’Observatori DESC, tanca la llista de Barcelona en Comú

Urbanista i persona que ha liderat els darrers anys la conversió de l’entitat amb una candidatura política per a salvar el seu partit que es trobava en un dels pitjors moments de la història. El naixement de Barcelona en Comú salva de moment els mobles a la formació liderada per Joan Herrera i Dolors Camats. (Foto Adjunta: Paraules a favor de Podemos i Guanyem(avui BCN en Comú) en la memòria d’activitats de 2014: “Apareixen i es desenvolupen noves formes polítiques que fins i tot poden ser candidates a guanyar eleccions: Podemos a Espanya, Guanyem a Barcelona.”

Gerardo Pisarelo núm. 2 i vicepresident de l’Observatori DESC

Un dels ideòlegs de l’operació Colau, emprenyat amb EUiA a les eleccions europees per ser col·locat en un lloc impossible per ser Eurodiputat va renunciar, ara s’ha buscat la vida en aquesta operació per ser regidor a Barcelona i si governa assegurarse un lloc a la política.

Jaume Asens núm 4 de Barcelona en Comú i Secretari de l’Observatori DESC

Advocat i defensor de causes que afectes als moviments radicals, ha tingut un pes polític important en aquesta operació, aprofitant que els primàries no van passar per la candidatura de Barcelona en Comú va pactar el seu tercer lloc i assegurar-se un lloc a la política barcelonina. Caldria saber si té alguna cosa a veure que a la memòria de l’observatori DESC, l’any 2014 més de 80.000.-€ estiguin destinats a serveis exteriors contractats.

Gala Pin, núm 7 de la candidatura i treballadora a sou de l’Observatori DESC

Persona de confiança d’Ada Colau que dirigeix l’estratègia comunicativa de Barcelona en Comú, contradictòria en si mateixa va criticar que Pablo Iglesias poses la seva cara a la papereta de Podemos a les eleccions Europees i ha estat ella la que va fer la proposta de posar la cara d’Ada Colau a les paperetes de Barcelona en Comu, us imagineu si aquesta maniobra populista l’hagués fet algun candidat de l’esquerra?

Barcelona en Comú mai va fer primàries, van fer un pacte de les cadires entre els membres de l’Observatori DESC i els dirigents d’ICV-EUiA

Malgrat el silenci mediàtic dels mitjans de comunicació, mai es van fer primàries, van viure del que es va creure la gent. Els 15 primer llocs de la candidatura van ser acordats amb un pacte de les cadires de partits vergonyant.

MEMÒRIA 2014http://observatoridesc.org/sites/default/files/memoria_odesc_2014.pdf
MEMÒRIA 2013http://observatoridesc.org/sites/default/files/memoria_odesc_2013.pdf
MEMÒRIA 2012 http://observatoridesc.org/sites/default/files/memoria-2012-cat.pdf
MEMÒRIA 2011 http://observatoridesc.org/sites/default/files/memoria_2011-cat.pdf
MEMÒRIA 2010 http://observatoridesc.org/sites/default/files/PRINT-Memoria-2010.pdf
MEMÒRIA 2009http://observatoridesc.org/sites/default/files/MemoriaODESC09.pdf
MEMÒRIA 2008http://observatoridesc.org/sites/default/files/memoriaODESC08.pdf