La independència explicada als infants – Notícies Cultura – e-notícies

La independència explicada als infants – Notícies Cultura – e-notícies.

ImprimirEnviarDisminuir lletraAugmentar lletra

La independència explicada als infants

Un llibre defineix conceptes com “espoli fiscal” i demana als pares educar nens “proactius” per l’Estat propi

Imatge del llibre
Imatge del llibre
Imatge del llibre

El llibre ‘In-inde-independència’ (Cossetània Edicions) busca explicar “el procés de Catalunya als infants”. Escrit per Míriam Culleré i Roger Roig, i amb il·lustracions de Lluís Albert Arrufat, el llibre està prologat per la presidenta de l’ACN, Carme Forcadell, que considera que “els infants han de conèixer els anhels d’independència del nostre poble” atès que “són el futur”.

Tracta la història de l’Arnau, un nen que inicialment no vol l’Estat propi però que esdevé independentista a través de la relació amb el seu avi. Es tracta d’explicar “la Diada de l’Onze de Setembre de 2012, què va passar aquell dia, el dia que vam sortir al carrer a canviar la història”.

El llibre conté un glossari on s’explica als nens què signifiquen conceptes com “Catalunya”, definit com un “país europeu de la ribera mediterrània, dividit en 41 comarques, que actualment forma part de l’Estat espanyol, amb el règim de Comunitat Autònoma, però subordinat al poder superior d’un Estat central. Catalunya ha mantingut un fort vincle amb altres indrets on també es parla català i al conjunt del qual ens referim com a Països Catalans: País Valencià, Illes Balears i Catalunya Nord”.

També s’explica als infants que “espoli fiscal” és “l’acte de prendre, a una persona o institució, els béns econòmics que li pertanyen”. Per la seva banda, independència “equival a ser sobirà; és la forma d’autogovern d’una nació , alliberada de tota mena de dependència d’un poder exterior i, per tant, que té l’autoritat màxima sobre si mateixa”.

Els autors de l’obra inclouen “una nota per a pares i educadors” en la qual s’indica que “no podem tenir els nostres infants hibernant” i s’assenyala que si “tots volem d’una independència personal, per què no, doncs, l’hauríem de voler per al nostre país, que no és sinó la suma de la voluntat de tots plegats”. És per aquest motiu que s’insta pares i educadors a aconseguir que els nens siguin “proactius”.

La televisió del senat francès explica els beneficis de la independència de Catalunya – VilaWeb

La televisió del senat francès explica els beneficis de la independència de Catalunya – VilaWeb.

Notícies

Divendres  31.05.2013  17:32

Autor/s: Col·lectiu Emma i Pere Cardús

La televisió del senat francès explica els beneficis de la independència de Catalunya

[VÍDEO] PublicSénatTv parla amb Vila d’Abadal, Salvador Cardús i alguns ciutadans sobre el procés sobiranista

‘Fa massa anys que l’estat espanyol ens oprimeix’, explica una entrevistada, i la veu en off afegeix: ‘Amb la crisi, la gent obre finalment els ulls’ i ‘tothom està convençut que sense Espanya, Catalunya viuria millor’. PublicSénatTv, la televisió pública del senat francès, ha dedicat un reportatge de cinc minuts i mig a analitzar el procés independentista que viu Catalunya, en el qual participen Josep Maria Vila d’Abadal, batlle de Vic, i Salvador Cardús, sociòleg i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

‘Som un altre país, un país que no té estat’, explica Vila d’Abadal. ‘No ens volem tancar sobre nosaltres mateixos, al contrari, [la independència] és la possibilitat d’obrir-se a Europa i parlar d’igual a igual amb Madrid’, diu Cardús.

El contrapunt el posa Salvador Guillermo en nom del Foment Nacional del Treball, que assegura que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea, i alerta sobre un boicot espanyol als productes catalans.

El reportatge va seguit d’una entrevista amb la diputada belga al Parlament Europeu Véronique De Keyser, que reflexiona sobre els nous processos d’independència a Europa. ‘Catalunya té una història mil·lenària i fins ara s’havia anat entenent amb Madrid reclamant cada cop més autonomia, però la situació de crisi ho ha crispat tot’, explica.

Revés a Espanya: la UE no contempla el corredor central

Revés a Espanya: la UE no contempla el corredor central.

31/05/2013
INFRAESTRUCTURES
Revés a Espanya: la UE no contempla el corredor central
El corredor mediterrani i l’atlàntic figuren al la llista final de projectes prioritaris
Albert Ribas
Revés de la Unió Europea a les aspiracions espanyoles per tal que el corredor ferroviari central de mercaderies, que pretén connectar Espanya i França a través d’un túnel pel centre dels Prineus, sigui considerat projecte prioritari.

Tot i la petició de la ministra de Foment, Ana Pastor, i dels eurodiputats del PP i el PSOE per pressionar respecte aquesta opció, la Unió Europea ha publicat la llista final on hi apareixen el corredor mediterrani i l’atlàntic. D’aquesta manera, aquests dos projectes podran tenir accés a finançament comunitari extra, tal com s’especifica a l’acord sobre la nova xarxa transeuropea de transport. Una decisió que suposa una bona notícia per les aspiracions catalanes, degut a la llarga reivindicació exercida en favor del corredor mediterrani des de Catalunya.

Ara l’acord haurà de ser ratificat pel ple de l’Eurocambra i pels governs de la UE. Els projectes inclosos en aquesta xarxa es podran beneficiar del nou fons per infraestructures de transport, energia i banda ampla inclòs en els pressupostos 2014-2020 de la Unió, dotats amb 29.300 milions d’euros per aquests set anys.

Espanya impedeix a quinze anestesistes kossovesos d’assistir a un congrés a Barcelona – VilaWeb

Espanya impedeix a quinze anestesistes kossovesos d’assistir a un congrés a Barcelona – VilaWeb.

Notícies

Divendres  31.05.2013  18:54

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Espanya impedeix a quinze anestesistes kossovesos d’assistir a un congrés a Barcelona

Els denega el visat perquè són ciutadans d’un estat sense el reconeixement espanyol

El govern espanyol no ha permès que quinze anestesistes de Kossove puguin participar aquest cap de setmana en el Congrés Europeu d’Anestesiologia que es celebra a Barcelona i en el qual participaran sis mil professionals d’estats de tota Europa i de fora del continent. Els visats per entrar a l’estat espanyol es van demanar a l’ambaixada espanyola a Skopje (Macedònia), que els va denegar. Ni la Societat Europea d’Anestesiologia, primer, ni la Societat Catalana, després, van convèncer la cònsol espanyola de permetre als investigadors de participar en el congrés. Com que Espanya no reconeix Kossove, no permet entrar els seus ciutadans si no és en casos extraordinaris.

El cap d’anestèsia de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, Jaume Canet, president de la Societat Catalana d’Anestesiologia, explica el cas a VilaWeb. ‘Fa un mes i mig la Societat Europea d’Anestesiologia, que és a Brussel·les, em va demanar si podíem fer alguna cosa des d’aquí perquè hi havia quinze anestesistes kossovesos que eren inscrits al congrés i que havien demanat el visat per entar a l’estat espanyol però se’ls va denegar.’

Com que Kossove no és reconegut per part d’Espanya, l’ambaixada més propera és a Skopje, a Macedònia. I van fer la petició allà. Arran de la negativa, la societat europea va es va adreçar a l’ambaixada per carta, més d’una vegada, dient que aquesta gent anava a un congrés científic en unes dates concretes, que ja tenien el finançament per a anar-hi i la inscripció feta. Però l’ambaixada es va continuar negant a concedir el visat. ‘Quan ells m’ho van dir, vam decidir de trucar personalment nosaltres a l’ambaixada espanyola a Macedònia’, diu Canet, que explica que va fer la gestió conjuntament amb la presidenta del comitè local d’anestèsia. ‘Ella va parlar amb la cònsol espanyola. Li va dir que no podien donar els visats perquè no es complia cap dels requisits per donar-lo, que són tres: per raons humanitàries, per interès d’Espanya o per compliment d’alguna assumpte oficial.’

Silenci del ministeri d’Afers Estrangers espanyol

Canet continua així: ‘Vam insistir que era un congrés científic. I van dir que només ho podrien fer si tenien l’ordre directa del ministeri d’afers estrangers de Madrid. A títol individual vam fer un contacte amb el ministeri però des d’aleshores i durant tot aquest temps no hem tingut cap resposta. Per tant, aquests quinze anestesistes han perdut els diners de la inscripció i de tot plegat i no vindran.’

Van demanar ajuda a la Societat Espanyola d’Anestèsia, que no s’hi va voler implicar. ‘Els vam demanar que pressionessin el ministeri, però la societat espanyola va dir que no entrava dins de les seves obligacions i que preferien no ficar-s’hi.’

Canet explica que la societat europea ha quedat sorpresa per l’actitud de l’ambaixada espanyola. ‘A la societat europea d’anestesiologia estan sorpresos, perquè malgrat que entenen que hi ha un problema a Espanya, pensaven que això no havia d’afectar pa

s una activitat científica.’

Mas, al Cercle d’Economia: ‘Abans de ser humiliat, aquest país ha de fer alguna cosa’ – VilaWeb

Mas, al Cercle d’Economia: ‘Abans de ser humiliat, aquest país ha de fer alguna cosa’ – VilaWeb.

Dijous  30.05.2013  19:23

Mas, al Cercle d’Economia: ‘Abans de ser humiliat, aquest país ha de fer alguna cosa’

Repta PP i PSOE a pactar una refundació de l’estat

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat la necessitat d’avançar en el camí del dret de decidir en la inauguració de les XXIX jornades del Cercle d’Economia a Sitges. Mas s’ha adreçat sovint a Josep Piqué, president del Cercle, que tenia al costat, per dir-li que cal que els catalans decideixin a les urnes quin és el futur polític que volen per Catalunya.

Mas ha dit que els catalans no podien acceptar l’actual ‘desmembrament de l’autogovern’: ‘El peix al cove està superat per la història, la reforma de l’estat no és possible a hores d’ara. Abans que quedar-nos de braços plegat, agenollats i amb el cap cot, aquest país ha de fer alguna cosa.’

Ha destacat que el procés cap a l’exercici del dret d’autodeterminació es feia amb consens a Catalunya, havent passat per les urnes (‘No hi ha manera més democràtica’), amb voluntat d’anar creant estructures d’estat, amb vies de diàleg obertes amb l’estat, i posant damunt de la taula totes les vies legals que existeixen. ‘La meva voluntat final és que si això ha de tornar a passar per les urnes, valdrà l’opinió majoritària del poble català’. 

Mas també ha dit als empresaris que ell estava disposat a parlar d’una refundació de l’estat o d’una reforma constitucional, però que aquesta s’havia de pactar primer entre el PP i el PSOE. ‘Perquè jo, una operació com la de ‘Estatut, no la torno a fer. Posar-me d’acord amb un partit perquè després l’altre m’ho porti al TC i ens deixi en ridícul i ens humiliï, no’, ha argumentat. I com que ha dubtat que això passi, ha apostat per exercir el dret de decidir.

D’una altra banda, Mas ha qualificat d’espectacle absurd que les comunitats autònomes es barallin com si fossin coloms per ‘unes quantes engrunes’ de dèficit. ‘Em recorda als que reparteixen escaiola als coloms a la plaça, i tots com bojos van a veure què s’agafa. S’ha queixat que Espanya es beneficiï d’una asimetria ‘sideral’ però li sembli ‘pecat mortal’ practicar-la amb les autonomies. És com si a Espanya, ha dit, se li demanés el mateix que Àustria.

Marina Geli: ‘Avui una part de catalans pensa que ens hem desdit del referèndum’ – VilaWeb

Marina Geli: ‘Avui una part de catalans pensa que ens hem desdit del referèndum’ – VilaWeb.

Dijous  30.05.2013  12:08

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Marina Geli: ‘Avui una part de catalans pensa que ens hem desdit del referèndum’

‘El PSC ha d’explicar el perquè d’aquesta aliança amb PP i PxC a l’Hospitalet’, diu la diputada socialista en aquesta entrevista

La moció aprovada ahir pel PSC PP i Plataforma per Catalunya a l’Hospitalet de Llobregat amb per impedir-hi el referèndum ha originat malestar entre els socialistes catalans. La diputada i ex-consellera Marina Geli ha dit que no l’entenia pas, aquesta moció, i ha demanat al partit que s’expliqués i que deixés clar que defensa el dret de decidir i la demanda d’un referèndum, tal com expressava en el programa electoral. ‘Avui, una part dels catalans creuen que nosaltres ens n’hem desdit’, es lamenta Geli.

—Què en penseu, de la moció aprovada a l’Hospitalet de Llobregat?
—No l’entenc. El PSC haurà d’explicar el perquè d’aquesta aliança amb el PP i PxC, que manifestament s’han expressat contra la voluntat de buscar cap mena d’acord per a un referèndum. Perquè el PSC hi és favorable, i som en la comissió parlamentària pel dret de decidir. Això s’haurà d’aclarir molt perquè si no la impressió que fa aquesta aliança és que el PSC ha reculat i que ja no és partidari d’anar junts amb una majoria social i política per fer un referèndum. Avui una part dels catalans creuen que nosaltres ens hem desdit d’allò que deia el programa electoral, que anem contra el referèndum i que hi farem campanya contra si no és dins de la legalitat. No hem canviat la posició, al PSC.

—Sí que dieu que el referèndum s’ha de fer dins de la legalitat. 
—És clar que ha de ser dins de legalitat, en principi dins de la legalitat espanyola i, en tot cas, per defecte, l’europea i la internacional. També és cert que és un error que CiU i ERC hagin pactat la data. Havia de ser dins aquesta legislatura per intentar tots junts, la majoria que som partidaris del dret de decidir, de convèncer que els catalans ens hem de poder expressar.

—El problema és l’alineació amb PP i sobretot amb el PxC
—Exactament. La Núria Marín, que és de la nostra executiva, no li he sentit a dir mai que vagi contra el referèndum. Una altra cosa és fer-ho dins la legalitat i el temps per fer-lo, el moment de fer-lo. I si ens hem de saltar la legalitat. Però encara no som en aquest moment. En el cas d’IU, m’alegra que un partit que té un acord amb ICV-EUiA s’aboqui amb això. Si des de l’esquerra fan això no sé per què no ens hem de donar un temps per convèncer el PSOE.

—Penseu que el PSOE farà un pas com el d’Esquerra Unida d’ahir de donar suport al referèndum?
—Encara sóc a l’etapa d’intentar convèncer. Ja fa temps que dic que des de l’esquerra esperem un Cameron. Al Regne Unit va passar que el cap de govern, quan va veure que hi havia una majoria social que volia un referèndum, va interpretar, li agradés o no, que havia de buscar els mecanismes polítics, instrumentals i jurídics per fer-lo. Vull pensar que el PSOE farà igual que ha fet IU. Perquè és una qüestió de regeneració democràtica. És simple: si hi ha una majoria social a favor d’un referèndum costa d’explicar per què no s’ha de fer. Hi ha una majoria per al referèndum que no podem malmetre, i esperem encara el PSOE, per més que diguin que no. De moment ja han acceptat que hi ha d’haver un nou marc constitucional després de trenta-cinc anys.

Crida en favor de la realització del referèndum «sí o sí»

Nació Digital: Crida en favor de la realització del referèndum «sí o sí».

Jordi Palmer | Actualitzat el 30/05/2013 a les 14:14h

Crida en favor de la realització del referèndum «sí o sí»

Els promotors de la campanya de consultes populars pressionen al Parlament per a que fixi data i pregunta de la consulta abans del 13 de setembre del 2013

David Vinyals, Anna Arqué, Josep Manel Ximenis, Elisenda Paluzie i Uriel Bertran en l’acte de presentació del manifest Foto: Jordi Palmer / Nació Digital

“La consulta es farà sí o sí”. Partint d’aquest compromís del president Mas, els impulsors de la Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència han fet public aquest dijous el manifest ‘Referèndum Sí o Sí”, amb dues exigències bàsiques, “que el Parlament de Catalunya faci públiques i oficials la pregunta i la data del referèndum vinculant abans del proper 13 de setembre del 2013” i “que el referèndum es celebri amb o sense permís de l’Estat espanyol abans del 31 de maig de 2014”.

Signat per Josep Manel Ximenis, Elisenda Paluzie, Anna Arqué, Uriel Bertran i David Vinyals, tots ells vinculats amb les consultes populars que entre el 13 de setembre del 2009 i el 10 d’abril del 2011 es van celebrar a 554 municipis catalans amb un resultat molt favorable a la independència, el manifest vol ser una mostra de pressió al Parlament per a que no aturi el procés català.

“Les eleccions ja van ser plebiscitàries”

“Les eleccions del 25N ja van ser plebiscitàries”, ha apuntat Uriel Beltran, que considera que amb els resultats d’aquelles eleccions va quedar demostrada “la majoria social i parlamentària” a favor del referèndum, raó per la qual ha arribat el moment d’exigir “que es compleixin les promeses electorals”. En aquest sentit, Elisenda Paluzie ha destacat que actualment hi ha “2.150.000 vots de partidaris a la realització de la consulta”, en referència als vots obtinguts per CiU, ERC, ICV i CUP, que “sumats als del PSC donen més de 2.700.000 vots”, mentre que els clarament “contraris a la consulta sumen 746.000 vots”.

Per tot plegat, els signants del manifest reclamen al Parlament que es fixi pregunta i data abans del 13 de setembre d’enguany i que es defugin “preguntes compostes ni plans B, C o D”. Així mateix, s’insisteix a que la consulta se celebri “amb o sense permís de l’Estat” en data “no posterior al 31 de maig del 2014.

L’editor del Financial Times: ‘Ningú no pot prohibir una consulta’ – VilaWeb

L’editor del Financial Times: ‘Ningú no pot prohibir una consulta’ – VilaWeb.

Dijous  30.05.2013  13:56

Autor/s: Maria Fernández Noguera

L’editor del Financial Times: ‘Ningú no pot prohibir una consulta’

David Gardner adverteix que si Madrid no s’avé a negociar, l’estat espanyol ‘entrarà en una crisi constitucional’

‘Cal buscar bé les vies polítiques i legals perquè un poble expressi de forma democràtica la seva voluntat’. Així de clar s’expressa el periodista del Financial Times David Gardner, que ha defensat el dret a decidir de Catalunya en una entrevista a l’ACN. Coneixedor de les relacions entre Catalunya i Espanya, Gardner assenyala que ‘ningú no pot prohibir una consulta’ i que és necessari acordar-la. No creu que Catalunya arribi a ser independent a curt termini i subratlla que un dels principals problemes entre Catalunya i Espanya és la manca de voluntat de negociació per part del govern espanyol. ‘O es negocia o s’entrarà en una crisi constitucional’, adverteix.

Entre finals dels anys 70 i principis dels 80, Gardner va ser corresponsal del ‘Financial Times’ a l’estat espanyol i va viure a Barcelona, Madrid i el País Basc. Des d’aleshores, ha viatjat en diverses ocasions a Espanya per feina i l’any passat va tornar a Catalunya i va escriure diversos articles al rotatiu anglès sobre el país.

El periodista va viure la transició espanyola en la primera línia informativa. ‘Totes les transicions són incompletes, són tan difícils que impliquen compromisos que no satisfan totes les parts’, reflexiona. En el cas espanyol, no comprèn per quin motiu la constitució es va plantejar com quelcom ‘irreformable’ i veu en aquest fet part de l’arrel dels problemes entre Catalunya i Espanya. Caldria canviar la Constitució? “Per què no?”, respon. ‘Hi ha moltes veus de tot l’espectre polític a Espanya’ que plantegen la revisió de la carta magna, diu.

El cafè per a tothom, part del problema

Una altra part del problema cal buscar-la en la fórmula del “cafè per a tothom”. Gardner assenyala que es veia a venir que, en un moment de crisi financera com l’actual, acabarien sorgint “problemes fiscals molt greus”. “Hi ha una insatisfacció a Catalunya i el País Basc, les dues regions per les quals va ser creat el sistema autonòmic. Caldria tornar a examinar el model”, assevera.

L’editor d’internacional assegura que si el govern espanyol ha tancat la porta a negociar el pacte fiscal, no és per motius econòmics. És doncs per manca de voluntat política? “Fins que no demostrin el contrari, aparentment sí”, respon. “Hi hauria d’haver encara marge de negociació en aquest tema”, hi afegeix.

Gardner no creu que Catalunya acabi tirant endavant una declaració unilateral d’independència a curt termini. “És un procés que va per llarg (…) El que veig ara és un estira i arronsa”, diu el periodista, qui aposta per un major federalisme i “buscar la manera d’acomodar” les aspiracions catalanes dins d’un “estat plurinacional”.

“Cap veu seriosa” al Regne Unit ha negat el referèndum escocès

El periodista britànic es mostra a favor que els catalans puguin decidir el seu futur i comprèn que alguns sectors no tinguin clar si els que haurien de votar són només els catalans o bé tots els ciutadans de l’estat espanyol. Gardner es mostra sorprès per la negativa de l’estat espanyol de permetre la consulta: “Gairebé tot l’establishment britànic està en contra de la independència d’Escòcia. Però cap persona seriosa ha aixecat la veu per dir: vostès no poden votar”, compara.

Amb tot, el professional de la informació creu que el referèndum d’Escòcia, que es farà el 18 de setembre del 2014, tindrà com a resultat un ‘no’ a la independència, si bé pot obrir la porta a una “renegociació dels termes de la unió” entre Escòcia i el Regne Unit.

Els clams independentistes catalans han agafat el món “per sorpresa”

Garnder, que ara viu a Beirut però ha passat anys en diversos punts del planeta com a corresponsal del ‘Financial Times’, assenyala que a l’exterior no es comprèn “del tot” la voluntat d’independència de Catalunya perquè no hi va haver inputs mediàtics en aquest sentit fins l’any passat. Els clams independentistes catalans “van agafar tothom per sorpresa”. Garnder creu que els mitjans internacionals s’han centrat molt en el pacte fiscal i les relacions econòmiques de Catalunya i Espanya, i assenyala que el problema va molt més enllà que això.

David Gardner i el Col·lectiu Emma reben els premis Ernest Udina

El periodista del ‘Financial Times’ David Gardner ha fet aquest dijous l’entrevista amb l’ACN abans de rebre el vuitè premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista, en un acte que ha tingut lloc a l’Aula Europa, la seu de les institucions europees a Barcelona. L’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya ha valorat que la trajectòria de Gardner el converteix en un referent de “professionalitat, independència, compromís i esperit europeista” per als periodistes europeus.

D’altra banda, la menció honorífica del guardó ha estat per al Col·lectiu Emma. El jurat reconeix que el grup -format per una vintena de voluntaris- fa una tasca d’ajut als periodistes de tot el món a “afinar el punt de vista de la informació que surt sobre Catalunya en els mitjans de comunicació internacionals, des d’una posició europeista”.

Fins ara han rebut aquest guardó les personalitats següents: Jaume Arias, Margarita Rivière, l’Agence Europe -en les germanes Lidia i Marina Gazzo-, Andreu Claret, Cristina Gallach, Martí Anglada, Soledad Gallego-Díaz i, enguany, David Gardner. La menció honorífica del premi es va lliurar per primera vegada l’any passat i la va rebre el periodista francès André Fontaine (1921-2013), que va ser director del diari francès ‘Le Monde’ i cap d’internacional quan el diari va publicar, fa 50 anys, les polèmiques declaracions de l’Abat Escarré que van representar una dura crítica al franquisme.

La majoria d’electors a l’Hospitalet es va pronunciar a favor de la consulta – VilaWeb

La majoria d’electors a l’Hospitalet es va pronunciar a favor de la consulta – VilaWeb.

 

Dijous  30.05.2013  12:12

La majoria d’electors a l’Hospitalet es va pronunciar a favor de la consulta

Només un 34% de vots a l’Hospitalet van ser per a partits contraris al dret de decidir

El PSC de l’Hospitalet de Llobregat ha començat aquesta setmana una campanya pel no a la independència, gest que, en tot cas, acceptava implícitament una consulta en què els ciutadans es poguessin pronunciar sobre el futur de Catalunya. Tanmateix, ahir el grup socialista va sumar-se al PP i a Plataforma per Catalunya per impedir un referèndum. Una decisió contrària a la voluntat majoritària expressada a les urnes en les passades eleccions al Parlament de Catalunya, on el 65% de veïns de l’Hospitalet va votar partits que portaven el dret de decidir en el programa electoral.

En les eleccions del passat 25 de novembre, 42.448 veïns de l’Hospitalet van votar partits sobiranistes. Si ens fixem en el mapa del sobiranisme poble a poble elaborat per VilaWeb, veurem que 64.166 veïns van votar partits unionistes. Però el PSC es va presentar a les eleccions amb el dret de decidir en el programa, així que els vots a partits favorables a l’exercici del dret d’autodeterminació van ser 70.017 (un 65% del total de vots emesos).

Per contra, els partits contraris a la consulta van rebre a l’Hospitalet de Llobregat el suport de 36.597 ciutadans. És a dir, un 34% dels electors, la meitat de la xifra de votants que van apostar per partits defensors del dret de decidir.

Jorge Verstrynge: «Teniu tot el dret a marxar d’Espanya»

Nació Digital: Jorge Verstrynge: «Teniu tot el dret a marxar d’Espanya».

Q.Sallés/Redacció | Actualitzat el 29/05/2013 a les 22:50h

Jorge Verstrynge: «Teniu tot el dret a marxar d’Espanya»

L’ex-secretari general del PP assegura que “el divorci és cosa d’un”

Verstrynge, en un moment de l’entrevista.

Jorge Verstrynge és doctor en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, on actualment és professor titular d’aquesta matèria, ex-secretari general d’AP, antecessor del PP, i ara un dels opositors més ferms a les polítiques d’austeritat ha defensat aquest vespre la legitimitat no només d’una consulta sinó d’una Catalunya independent.

En el programa Singulars emès aquest vespre, Verstrynge ha recordat que el “divorci és cosa d’un” i que el “poble català té tot el dret a marxar d’Espanya”. “Si els catalans volen la independència no hi ha ningú que ho pugui impedir”, ha sentenciat el sociòleg recordant que “la descolonització castellana encara no ha acabat”.

Verstrynge ha defensat que la “legitimitat està per sobre de la legalitat” tot i que ha argüit que l’actual Constitució podria encabir la consulta . Així mateix ha ironitzat respecte com gestiona Espanya la crisi catalana:”veient com actuen a Madrid davant la qüestió catalana semblen tantontos que una mica més i no neixen”. Això sí, ha demanat que “Si us plau no deixem sola Espanya!”. “ ¡Ojalá no os vayáis! “, ha demanat Verstrynge.