La independència explicada als infants – Notícies Cultura – e-notícies

La independència explicada als infants – Notícies Cultura – e-notícies.

La independència explicada als infants

Un llibre defineix conceptes com “espoli fiscal” i demana als pares educar nens “proactius” per l’Estat propi

Imatge del llibre

El llibre ‘In-inde-independència’ (Cossetània Edicions) busca explicar “el procés de Catalunya als infants”. Escrit per Míriam Culleré i Roger Roig, i amb il·lustracions de Lluís Albert Arrufat, el llibre està prologat per la presidenta de l’ACN, Carme Forcadell, que considera que “els infants han de conèixer els anhels d’independència del nostre poble” atès que “són el futur”.

Tracta la història de l’Arnau, un nen que inicialment no vol l’Estat propi però que esdevé independentista a través de la relació amb el seu avi. Es tracta d’explicar “la Diada de l’Onze de Setembre de 2012, què va passar aquell dia, el dia que vam sortir al carrer a canviar la història”.

El llibre conté un glossari on s’explica als nens què signifiquen conceptes com “Catalunya”, definit com un “país europeu de la ribera mediterrània, dividit en 41 comarques, que actualment forma part de l’Estat espanyol, amb el règim de Comunitat Autònoma, però subordinat al poder superior d’un Estat central. Catalunya ha mantingut un fort vincle amb altres indrets on també es parla català i al conjunt del qual ens referim com a Països Catalans: País Valencià, Illes Balears i Catalunya Nord”.

També s’explica als infants que “espoli fiscal” és “l’acte de prendre, a una persona o institució, els béns econòmics que li pertanyen”. Per la seva banda, independència “equival a ser sobirà; és la forma d’autogovern d’una nació , alliberada de tota mena de dependència d’un poder exterior i, per tant, que té l’autoritat màxima sobre si mateixa”.

Els autors de l’obra inclouen “una nota per a pares i educadors” en la qual s’indica que “no podem tenir els nostres infants hibernant” i s’assenyala que si “tots volem d’una independència personal, per què no, doncs, l’hauríem de voler per al nostre país, que no és sinó la suma de la voluntat de tots plegats”. És per aquest motiu que s’insta pares i educadors a aconseguir que els nens siguin “proactius”.

La televisió del senat francès explica els beneficis de la independència de Catalunya – VilaWeb

La televisió del senat francès explica els beneficis de la independència de Catalunya – VilaWeb.

Notícies

Divendres  31.05.2013  17:32

Autor/s: Col·lectiu Emma i Pere Cardús

La televisió del senat francès explica els beneficis de la independència de Catalunya

[VÍDEO] PublicSénatTv parla amb Vila d’Abadal, Salvador Cardús i alguns ciutadans sobre el procés sobiranista

• Xarxes socials
• Envia l’article
• Imprimeix l’article
• Converteix a PDF

‘Fa massa anys que l’estat espanyol ens oprimeix’, explica una entrevistada, i la veu en off afegeix: ‘Amb la crisi, la gent obre finalment els ulls’ i ‘tothom està convençut que sense Espanya, Catalunya viuria millor’. PublicSénatTv, la televisió pública del senat francès, ha dedicat un reportatge de cinc minuts i mig a analitzar el procés independentista que viu Catalunya, en el qual participen Josep Maria Vila d’Abadal, batlle de Vic, i Salvador Cardús, sociòleg i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

‘Som un altre país, un país que no té estat’, explica Vila d’Abadal. ‘No ens volem tancar sobre nosaltres mateixos, al contrari, [la independència] és la possibilitat d’obrir-se a Europa i parlar d’igual a igual amb Madrid’, diu Cardús.

El contrapunt el posa Salvador Guillermo en nom del Foment Nacional del Treball, que assegura que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea, i alerta sobre un boicot espanyol als productes catalans.

El reportatge va seguit d’una entrevista amb la diputada belga al Parlament Europeu Véronique De Keyser, que reflexiona sobre els nous processos d’independència a Europa. ‘Catalunya té una història mil·lenària i fins ara s’havia anat entenent amb Madrid reclamant cada cop més autonomia, però la situació de crisi ho ha crispat tot’, explica.

Revés a Espanya: la UE no contempla el corredor central

Revés a Espanya: la UE no contempla el corredor central.

Política

31/05/2013

INFRAESTRUCTURES

Revés a Espanya: la UE no contempla el corredor central

El corredor mediterrani i l’atlàntic figuren al la llista final de projectes prioritaris

Albert Ribas

Revés de la Unió Europea a les aspiracions espanyoles per tal que el corredor ferroviari central de mercaderies, que pretén connectar Espanya i França a través d’un túnel pel centre dels Prineus, sigui considerat projecte prioritari.

Tot i la petició de la ministra de Foment, Ana Pastor, i dels eurodiputats del PP i el PSOE per pressionar respecte aquesta opció, la Unió Europea ha publicat la llista final on hi apareixen el corredor mediterrani i l’atlàntic. D’aquesta manera, aquests dos projectes podran tenir accés a finançament comunitari extra, tal com s’especifica a l’acord sobre la nova xarxa transeuropea de transport. Una decisió que suposa una bona notícia per les aspiracions catalanes, degut a la llarga reivindicació exercida en favor del corredor mediterrani des de Catalunya.

Ara l’acord haurà de ser ratificat pel ple de l’Eurocambra i pels governs de la UE. Els projectes inclosos en aquesta xarxa es podran beneficiar del nou fons per infraestructures de transport, energia i banda ampla inclòs en els pressupostos 2014-2020 de la Unió, dotats amb 29.300 milions d’euros per aquests set anys.

Espanya impedeix a quinze anestesistes kossovesos d’assistir a un congrés a Barcelona – VilaWeb

Espanya impedeix a quinze anestesistes kossovesos d’assistir a un congrés a Barcelona – VilaWeb.

Notícies

Divendres  31.05.2013  18:54

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Espanya impedeix a quinze anestesistes kossovesos d’assistir a un congrés a Barcelona

Els denega el visat perquè són ciutadans d’un estat sense el reconeixement espanyol

• Xarxes socials
• Envia l’article
• Imprimeix l’article
• Converteix a PDF

El govern espanyol no ha permès que quinze anestesistes de Kossove puguin participar aquest cap de setmana en el Congrés Europeu d’Anestesiologia que es celebra a Barcelona i en el qual participaran sis mil professionals d’estats de tota Europa i de fora del continent. Els visats per entrar a l’estat espanyol es van demanar a l’ambaixada espanyola a Skopje (Macedònia), que els va denegar. Ni la Societat Europea d’Anestesiologia, primer, ni la Societat Catalana, després, van convèncer la cònsol espanyola de permetre als investigadors de participar en el congrés. Com que Espanya no reconeix Kossove, no permet entrar els seus ciutadans si no és en casos extraordinaris.

El cap d’anestèsia de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, Jaume Canet, president de la Societat Catalana d’Anestesiologia, explica el cas a VilaWeb. ‘Fa un mes i mig la Societat Europea d’Anestesiologia, que és a Brussel·les, em va demanar si podíem fer alguna cosa des d’aquí perquè hi havia quinze anestesistes kossovesos que eren inscrits al congrés i que havien demanat el visat per entar a l’estat espanyol però se’ls va denegar.’

Com que Kossove no és reconegut per part d’Espanya, l’ambaixada més propera és a Skopje, a Macedònia. I van fer la petició allà. Arran de la negativa, la societat europea va es va adreçar a l’ambaixada per carta, més d’una vegada, dient que aquesta gent anava a un congrés científic en unes dates concretes, que ja tenien el finançament per a anar-hi i la inscripció feta. Però l’ambaixada es va continuar negant a concedir el visat. ‘Quan ells m’ho van dir, vam decidir de trucar personalment nosaltres a l’ambaixada espanyola a Macedònia’, diu Canet, que explica que va fer la gestió conjuntament amb la presidenta del comitè local d’anestèsia. ‘Ella va parlar amb la cònsol espanyola. Li va dir que no podien donar els visats perquè no es complia cap dels requisits per donar-lo, que són tres: per raons humanitàries, per interès d’Espanya o per compliment d’alguna assumpte oficial.’

Silenci del ministeri d’Afers Estrangers espanyol

Canet continua així: ‘Vam insistir que era un congrés científic. I van dir que només ho podrien fer si tenien l’ordre directa del ministeri d’afers estrangers de Madrid. A títol individual vam fer un contacte amb el ministeri però des d’aleshores i durant tot aquest temps no hem tingut cap resposta. Per tant, aquests quinze anestesistes han perdut els diners de la inscripció i de tot plegat i no vindran.’

Van demanar ajuda a la Societat Espanyola d’Anestèsia, que no s’hi va voler implicar. ‘Els vam demanar que pressionessin el ministeri, però la societat espanyola va dir que no entrava dins de les seves obligacions i que preferien no ficar-s’hi.’

Canet explica que la societat europea ha quedat sorpresa per l’actitud de l’ambaixada espanyola. ‘A la societat europea d’anestesiologia estan sorpresos, perquè malgrat que entenen que hi ha un problema a Espanya, pensaven que això no havia d’afectar pa

s una activitat científica.’

Mas, al Cercle d’Economia: ‘Abans de ser humiliat, aquest país ha de fer alguna cosa’ – VilaWeb

Mas, al Cercle d’Economia: ‘Abans de ser humiliat, aquest país ha de fer alguna cosa’ – VilaWeb.

Dijous  30.05.2013  19:23

Mas, al Cercle d’Economia: ‘Abans de ser humiliat, aquest país ha de fer alguna cosa’

Repta PP i PSOE a pactar una refundació de l’estat

• Xarxes socials
• Envia l’article
• Imprimeix l’article
• Converteix a PDF

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat la necessitat d’avançar en el camí del dret de decidir en la inauguració de les XXIX jornades del Cercle d’Economia a Sitges. Mas s’ha adreçat sovint a Josep Piqué, president del Cercle, que tenia al costat, per dir-li que cal que els catalans decideixin a les urnes quin és el futur polític que volen per Catalunya.

Mas ha dit que els catalans no podien acceptar l’actual ‘desmembrament de l’autogovern’: ‘El peix al cove està superat per la història, la reforma de l’estat no és possible a hores d’ara. Abans que quedar-nos de braços plegat, agenollats i amb el cap cot, aquest país ha de fer alguna cosa.’

Ha destacat que el procés cap a l’exercici del dret d’autodeterminació es feia amb consens a Catalunya, havent passat per les urnes (‘No hi ha manera més democràtica’), amb voluntat d’anar creant estructures d’estat, amb vies de diàleg obertes amb l’estat, i posant damunt de la taula totes les vies legals que existeixen. ‘La meva voluntat final és que si això ha de tornar a passar per les urnes, valdrà l’opinió majoritària del poble català’. 

Mas també ha dit als empresaris que ell estava disposat a parlar d’una refundació de l’estat o d’una reforma constitucional, però que aquesta s’havia de pactar primer entre el PP i el PSOE. ‘Perquè jo, una operació com la de ‘Estatut, no la torno a fer. Posar-me d’acord amb un partit perquè després l’altre m’ho porti al TC i ens deixi en ridícul i ens humiliï, no’, ha argumentat. I com que ha dubtat que això passi, ha apostat per exercir el dret de decidir.

D’una altra banda, Mas ha qualificat d’espectacle absurd que les comunitats autònomes es barallin com si fossin coloms per ‘unes quantes engrunes’ de dèficit. ‘Em recorda als que reparteixen escaiola als coloms a la plaça, i tots com bojos van a veure què s’agafa. S’ha queixat que Espanya es beneficiï d’una asimetria ‘sideral’ però li sembli ‘pecat mortal’ practicar-la amb les autonomies. És com si a Espanya, ha dit, se li demanés el mateix que Àustria.

Marina Geli: ‘Avui una part de catalans pensa que ens hem desdit del referèndum’ – VilaWeb

Marina Geli: ‘Avui una part de catalans pensa que ens hem desdit del referèndum’ – VilaWeb.

Dijous  30.05.2013  12:08

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Marina Geli: ‘Avui una part de catalans pensa que ens hem desdit del referèndum’

‘El PSC ha d’explicar el perquè d’aquesta aliança amb PP i PxC a l’Hospitalet’, diu la diputada socialista en aquesta entrevista

• Xarxes socials
• Envia l’article
• Imprimeix l’article
• Converteix a PDF

La moció aprovada ahir pel PSC PP i Plataforma per Catalunya a l’Hospitalet de Llobregat amb per impedir-hi el referèndum ha originat malestar entre els socialistes catalans. La diputada i ex-consellera Marina Geli ha dit que no l’entenia pas, aquesta moció, i ha demanat al partit que s’expliqués i que deixés clar que defensa el dret de decidir i la demanda d’un referèndum, tal com expressava en el programa electoral. ‘Avui, una part dels catalans creuen que nosaltres ens n’hem desdit’, es lamenta Geli.

—Què en penseu, de la moció aprovada a l’Hospitalet de Llobregat?
—No l’entenc. El PSC haurà d’explicar el perquè d’aquesta aliança amb el PP i PxC, que manifestament s’han expressat contra la voluntat de buscar cap mena d’acord per a un referèndum. Perquè el PSC hi és favorable, i som en la comissió parlamentària pel dret de decidir. Això s’haurà d’aclarir molt perquè si no la impressió que fa aquesta aliança és que el PSC ha reculat i que ja no és partidari d’anar junts amb una majoria social i política per fer un referèndum. Avui una part dels catalans creuen que nosaltres ens hem desdit d’allò que deia el programa electoral, que anem contra el referèndum i que hi farem campanya contra si no és dins de la legalitat. No hem canviat la posició, al PSC.

—Sí que dieu que el referèndum s’ha de fer dins de la legalitat. 
—És clar que ha de ser dins de legalitat, en principi dins de la legalitat espanyola i, en tot cas, per defecte, l’europea i la internacional. També és cert que és un error que CiU i ERC hagin pactat la data. Havia de ser dins aquesta legislatura per intentar tots junts, la majoria que som partidaris del dret de decidir, de convèncer que els catalans ens hem de poder expressar.

—El problema és l’alineació amb PP i sobretot amb el PxC
—Exactament. La Núria Marín, que és de la nostra executiva, no li he sentit a dir mai que vagi contra el referèndum. Una altra cosa és fer-ho dins la legalitat i el temps per fer-lo, el moment de fer-lo. I si ens hem de saltar la legalitat. Però encara no som en aquest moment. En el cas d’IU, m’alegra que un partit que té un acord amb ICV-EUiA s’aboqui amb això. Si des de l’esquerra fan això no sé per què no ens hem de donar un temps per convèncer el PSOE.

—Penseu que el PSOE farà un pas com el d’Esquerra Unida d’ahir de donar suport al referèndum?
—Encara sóc a l’etapa d’intentar convèncer. Ja fa temps que dic que des de l’esquerra esperem un Cameron. Al Regne Unit va passar que el cap de govern, quan va veure que hi havia una majoria social que volia un referèndum, va interpretar, li agradés o no, que havia de buscar els mecanismes polítics, instrumentals i jurídics per fer-lo. Vull pensar que el PSOE farà igual que ha fet IU. Perquè és una qüestió de regeneració democràtica. És simple: si hi ha una majoria social a favor d’un referèndum costa d’explicar per què no s’ha de fer. Hi ha una majoria per al referèndum que no podem malmetre, i esperem encara el PSOE, per més que diguin que no. De moment ja han acceptat que hi ha d’haver un nou marc constitucional després de trenta-cinc anys.

Crida en favor de la realització del referèndum «sí o sí»

Nació Digital: Crida en favor de la realització del referèndum «sí o sí».

Política

Jordi Palmer | Actualitzat el 30/05/2013 a les 14:14h

Els promotors de la campanya de consultes populars pressionen al Parlament per a que fixi data i pregunta de la consulta abans del 13 de setembre del 2013

David Vinyals, Anna Arqué, Josep Manel Ximenis, Elisenda Paluzie i Uriel Bertran en l’acte de presentació del manifest Foto: Jordi Palmer / Nació Digital

“La consulta es farà sí o sí”. Partint d’aquest compromís del president Mas, els impulsors de la Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència han fet public aquest dijous el manifest ‘Referèndum Sí o Sí”, amb dues exigències bàsiques, “que el Parlament de Catalunya faci públiques i oficials la pregunta i la data del referèndum vinculant abans del proper 13 de setembre del 2013” i “que el referèndum es celebri amb o sense permís de l’Estat espanyol abans del 31 de maig de 2014”.

Signat per Josep Manel Ximenis, Elisenda Paluzie, Anna Arqué, Uriel Bertran i David Vinyals, tots ells vinculats amb les consultes populars que entre el 13 de setembre del 2009 i el 10 d’abril del 2011 es van celebrar a 554 municipis catalans amb un resultat molt favorable a la independència, el manifest vol ser una mostra de pressió al Parlament per a que no aturi el procés català.

“Les eleccions ja van ser plebiscitàries”

“Les eleccions del 25N ja van ser plebiscitàries”, ha apuntat Uriel Beltran, que considera que amb els resultats d’aquelles eleccions va quedar demostrada “la majoria social i parlamentària” a favor del referèndum, raó per la qual ha arribat el moment d’exigir “que es compleixin les promeses electorals”. En aquest sentit, Elisenda Paluzie ha destacat que actualment hi ha “2.150.000 vots de partidaris a la realització de la consulta”, en referència als vots obtinguts per CiU, ERC, ICV i CUP, que “sumats als del PSC donen més de 2.700.000 vots”, mentre que els clarament “contraris a la consulta sumen 746.000 vots”.

Per tot plegat, els signants del manifest reclamen al Parlament que es fixi pregunta i data abans del 13 de setembre d’enguany i que es defugin “preguntes compostes ni plans B, C o D”. Així mateix, s’insisteix a que la consulta se celebri “amb o sense permís de l’Estat” en data “no posterior al 31 de maig del 2014.