Què ens diu el BOP del CEO abril 2014? 62.3% – Ara.cat

Què ens diu el BOP del CEO abril 2014? 62.3% – Ara.cat.

Què ens diu el BOP del CEO abril 2014? 62.3%

Avui ha sortit l’esperada 1a onada del Baròmetre d’Opinió Política del CEO 2014 . No seguiré aquí encara l’evolució dels baròmetres que anava fent fins ara (vegeu aquest post) perquè per primera vegada el BOP recull les respostes a la pregunta pactada per CiU, ERC, ICV-EUA i CUP el passat desembre.

Els titulars a la premsa han recollit tots que el Sí Sí obtindria un 47% dels vots en el referèndum que farem el 9 de novembre. Permeteu-me que expliquí aquí perquè crec que aquest 47 correspondria, a la pràctica més d’un 60%.

La pregunta 31a del BOP diu:

“31a. El proper 9 de novembre una majoria del Parlament vol fer una consulta per decidir el futur de Catalunya, en la qual la primera pregunta és: “Vol que Catalunya esdevingui un Estat?” Vostè què faria en aquesta consulta?”

i les respostes són:

  • 57.6% Sí
  • 19.3% No
  • 10,9% No votaria/s'abstindria
  •  0,1% Nul
  •  0,7% en blanc
  •  0,2% No podrà votar
  •  9,4% No ho sap
  •  1,8% No contesta

I la pregunta 31b és:

“31b. Les persones que hagin respost sí podran contestar aquesta segona pregunta: “Vol que aquest Estat sigui independent?” Vostè què faria en aquesta consulta?”

amb respostes:

  • 81.8% Sí
  • 14.9% No
  •  0,8% No votaria/s'abstindria
  •  0,0% Nul
  •  0,1% en blanc
  •  0,0% No podrà votar
  •  2,4% No ho sap
  •  0,1% No contesta

I d’aquestes dades surt el famós 47% que correpon al 81.8% que votarien sí en la segona resposta del 57.6% que votarien sí a la primera: 81.8 multiplicat per 0.576.

Però sembla que sovint s’oblida que en un referèndum els resultats es calculen sobre els vots emesos i no sobre el cens total. Fem quatre números? Els detalls els teniu en aquest post del mes de febrer on comentava el resultat de la primera gran enquesta sobre LA PREGUNTA.

Avui us poso directament la imatge resum (pels detalls consulteu el post citat fa un moment):

resultatsReferendumBOP1aOnada2014.png

La idea és simple: com que només hem de comptar els vots emesos eliminem l’abstenció, els no sap/no contesta i els vots nuls i refem els càlculs amb els SíSí, SíNo, No i blancs. A l’esquerra teniu la intenció directa de vot i a la dreta la projecció a un referèndum.

He considerat com a nuls els nuls a la primera pregunta i els blancs i abstencions a la segona, i com a no sap/no contesta els de la primera i els de la segona. Així queda clar que el SíSí obtindria un 63.3% dels vots i el No n’obtindria un 25.5%. La gran tercera via es quedaria en un 11% dels vots.

[Afegit post publicació: A la gràfica hem considerat el 12.65% de ns/nc com a part d’abstenció. Si els incorporessim en els resultats ens mouríem en una forquilla que aniria des del 53.3% pel SíSí si tots els ns/nc anessin a votar i cap votés pel SíSí a un 65.8% de SíSí si tots anessin a votar i tots votessin per aquesta opció.]

Crec que el resultat és prou clar. I si no esteu convençuts… recordeu el referèndum de la OTAN del 1986?

BOPCEOAbril2014vsOTAN.png

Espanya va entrar a l’OTAN amb un 53,09% dels vots favorables segons els resultats oficials… Però si ho comptem sobre el cens això representava un 31.2% (hi va haver un 40% d’abstenció). Amb el raonament dels que diuen que el SíSí tindria un 47% dels vots estarien dient que Espanya va cedir la sobirania del seu exèrcit amb menys d’un terç (31.2%) dels vots favorable dels espanyols.

Això sortirà bé. Els catalans estem tranquils. Els catalans volem votar i els catalans votarem el proper 9 de novembre.

Ah! i amb molt de gust podem debatre sobre aquests números!

[Afegit post publicació: ampliació detall del càlcul a partir de les respostes a l’enquesta posades més amunt]

BOPCEOAbril2014detalls.png

1 COMENTARI

  • Què ens diu el BOP del CEO abril 2014? 62.3% | @jordir

    30/04/2014 22:46

    […] http://blogspersonals.ara.cat/desdelmontgri/2014/04/30/que-ens-diu-el-bop-del-ceo-abril-2014-62-3-de... “Avui ha sortit l’esperada 1a onada del Baròmetre d’Opinió Política del CEO 2014 . No seguiré aquí encara l’evolució dels baròmetres que anava fent fins ara (vegeu aquest post) perquè per primera vegada el BOP recull les respostes a la pregunta pactada per CiU, ERC, ICV-EUA i CUP el passat desembre. […]

COMENTA

*Nom i cognoms*E-mail (no es publicarà)

CAPTCHA Image

Refresh Image
*Copia el codi de la imatge

(*) Camps obligatoris

*Comentari

L’enviament de comentaris implica l’acceptació de les normes d’ús

Anuncis

El Punt Avui – Notícia: El govern recorrerà al TS l’obligació del 25% de castellà a les aules

El Punt Avui – Notícia: El govern recorrerà al TS l’obligació del 25% de castellà a les aules.

El govern recorrerà al TS l’obligació del 25% de castellà a les aules

Ensenyament argumentarà que aquest percentatge és “inaplicable” i demanaran suspendre l’execució del TSJC

Rigau assegura que la Generalitat esgotarà “totes la possibilitats” per defensar el model educatiu en català

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau Foto: JUANMA RAMOS.

El govern té previst recórrer al Tribunal Suprem (TS) la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a impartir un 25% de les assignatures en castellà en aquelles aules on un sol alumne ho demani. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ho ha dit aquest dimecres després de conèixer les interlocutòries del TSJC, sobre les quals s’ha mostrat “sorpresa” per la rapidesa de la decisió. En el recurs, el departament argumentarà que aquest percentatge és “inaplicable” i demanarà suspendre l’execució del TSJC en espera de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la matèria. Si no se suspengués, l’aplicació entraria en vigor el proper 2 de juny.

Un cop més la consellera ha defensat la constitucionalitat del model d’immersió lingüística, recordant que el capítol lingüístic de la LEC no va ser recorregut al Constitucional, i que durant molts anys el TC el va admetre. Per això, segons ella, “costa d’entendre” perquè ara ja no hi cap dins de la Constitució.

Així mateix, Rigau ha explicat que el recurs, que s’ha de presentar en deu dies i que es prepararà el proper dimecres amb les escoles i les AMPA, defensarà el model lingüístic de les escoles catalanes, els drets dels alumnes i el dels directors, dels quals ha dit que Ensenyament no deixarà sols.

Rigau ha lamentat que el TSJC no hagi tingut en compte els drets dels “24 alumnes restants de l’aula”. Així mateix, ha assegurat que s’esgotaran “totes la possibilitats” per defensar el model educatiu en català i ha admès que no descarta que si els recursos al Suprem i al TC no prosperen la Generalitat o els pares recorrin al Tribunal Europeu dels Drets Humans, a Estrasburg. “És una línia oberta”, ha afegit, i ha proclamat que el departament mantindrà la posició de “persistència, coherència, constància i serenitat” dels últims anys.

La consellera ha recordat que l’actual model ja garanteix l’assoliment de competències tant en castellà com en català, i que hi ha un 14% d’escoles que ja tenen assignatures en castellà. Tot i així, considera que no es pot aplicar el castellà de “forma lineal i homogènia”, sinó que cada centre ha de tenir autonomia per aplicar-ho de forma “flexible i coherent” segons el seu entorn sociolinguístic. El que no vol Rigau és que les assignatures es divideixin segons l’idioma en el qual s’imparteixen.

Tot i que no ha volgut avançar què pot passar a partir del 2 de juny si el recurs no atura l’aplicació de la interlocutòria del TSJC en aquestes cinc escoles afectades, Rigau ha admès que la LOMQE sí que pot canviar, a partir de setembre, part del règim lingüístic. A més, Rigau ha dit que l’aplicació de l’ordre del TSJC pot ser complicada i més encara durant el curs. Tot i que s’acabés aplicant, Rigau ha dit que això no suposa “cap estocada mortal” al model d’escola catalana, ja que la immersió és una eina lingüística, no pas en la finalitat en si mateixa.

argumentaran que aquest percentatge és “inaplicable”, i demanaran suspendre l’execució del TSJC, que torna a donar un mes als centres afectats per complir el mandat judicial.

“Esgotarem totes la possibilitats d’aquesta defensa”, ha expressat Rigau, i ha dit que protegir el model educatiu en català requereix persistència, constància i serenitat. A més, ha anunciat que es reunirà aquest dimecres amb les famílies dels centres afectats.

Darrera actualització ( Dimecres, 30 d’abril del 2014 19:38 )

DESA LA NOTÍCIA A:

Els detalls de l’esborrany de constitució catalana, per Santiago Vidal – VilaWeb

Els detalls de l’esborrany de constitució catalana, per Santiago Vidal – VilaWeb.

Dimarts  29.04.2014  06:00

Autor/s: Roger Cassany

Els detalls de l’esborrany de constitució catalana, per Santiago Vidal

Entrevista al jutge de l’Audiència de Barcelona · Un grup d’experts prepara un document constitucional que serveixi de base per al nou estat català

Men?ame

El diari El Mundo publicava diumenge una informació sobre allò que anomenava ‘la constitució secreta de Catalunya per al 2014’, un esborrany de constitució per a un nou estat català que un grup de deu experts prepara des de fa mesos. El jutge de l’Audiència de Barcelona Santiago Vidal, que forma part d’aquest grup, va confirmar ahir l’existència del document, encara inacabat. Però en aquesta entrevista matisa una part de la informació publicada per El Mundo i l’amplia. Dóna detalls concrets d’alguns dels articles d’aquest document que, hi insisteix, no és el resultat de cap encàrrec oficial: ni de cap institució ni de cap partit. Això sí, explica que parteix del suggeriment d’un grup de diputats de partits diversos. Avisa d’entrada que no pot explicar tota la informació, per prudència i per rigor professional, però sí que parla de lleis hipotecàries i de limitació de mandats, per exemple. També preveu que no hi hagi tribunal constitucional, sinó una sala del poder judicial centrada en les garanties constitucionals, formada per membres elegits pels ciutadans… I remarca que el nou text ‘no té res a veure amb la constitució espanyola’.

Aquesta constitució ha estat un encàrrec d’algú?
—No, no és cap encàrrec, ni de la Generalitat ni del parlament. Ni de cap partit polític en concret. Ho dic perquè el periodista d’El Mundo que va publicar la informació deixava entendre que era un encàrrec de CiU i d’Esquerra, i això no és cert. No hi ha hagut cap encàrrec oficial de ningú. Ara, no ha estat només una iniciativa pròpia, de deu eixelebrats. Alguns diputats dels partits polítics sobiranistes, el mes de gener passat ens van fer aquest suggeriment. És a dir, que féssim un primer document per a ajudar-los com a experts, un primer esborrany o document de base de la hipotètica futura carta magna de la república catalana.

Qui el formeu, aquest grup?
—Som un grup de jutges, professors de dret constitucional i també un parell d’advocats especialistes en aquesta matèria. Els noms no us els puc dir. I, de fet, això no és significatiu. Ja se sabran quan fem públic el document.

Quan serà, això?
—A final d’any, després de la consulta. De fet, segon el resultat de la consulta, que determinarà en bona part el nou estatus de Catalunya, hi ha articles que poden canviar. Ara en tenim uns seixanta d’escrits. I volem, si pot ser, que no n’hi hagi més de cent.

Una constitució curta…
—Efectivament, una de les coses que vam tenir molt clares des del principi és que calia inspirar-se en les constitucions nòrdiques i una mica en la dels Estats Units. Què vol dir això? Que sigui una declaració de principis reals i que tingui pocs articles, si pot ser no més de cent. Penseu que la constitució espanyola en té 169, cadascun amb subapartats, i a més té disposicions addicionals, que actuen com articles. Nosaltres volem fer a tot estirar un centenar d’articles, curts, amb un sol text o apartat cadascun, de tres línies clares i concises. A més, volem que puguin tenir una interpretació evolutiva. No poden ser textos tancats. El principal problema d’algunes constitucions, com l’espanyola, és que amb l’excusa de la protecció jurídica no es poden canviar per adaptar-se als temps. Com més paraules tingui un article, més difícil és després d’adaptar-lo a la realitat social dels temps canviants. Per tant, cal ser concisos, clars i amb poques paraules.

Quines seran les principals diferències respecte de la constitució espanyola?
—No hi tindrà res a veure. Serà molt diferent, això sí que t’ho puc avançar. No s’hi assemblarà de res.

Quines són les principals coses que cal canviar?
—N’hi ha moltes, però miro de dir-te’n tres. És a dir, dels disset capítols que tindrà, te’n destaco tres, que no tenen res a veure amb la constitució espanyola, tot i que de diferències amb la constitució espanyola n’hi ha moltes més. La primera és la claredat del capítol primer. Aquest capítol és el que en totes les constitucions dels estats democràtics és dedicat als drets fonamentals. L’esborrany de constitució que proposem és especialment clar i concís en aquest àmbit. Res de definicions llargues ni enrevessades.

Per exemple?
—Començant per quina ha de ser la configuració jurídico-política del nou estat. En aquest cas sí que puc dir que en aquest esborrany optem per una república; una república no presidencialista, amb un president i un primer ministre, seguint molt més el model alemany que no pas el model francès. I la descripció dels drets fonamentals: la llibertat, la intimitat, etc.

Quins són altres dos capítols que canvien radicalment respecte de la constitució espanyola?
—El segon és el capítol dedicat als drets socials. D’això no me n’encarrego jo, perquè no sóc expert en aquest àmbit, però la diferència rau en el fet que no hi haurà només una declaració de principis com en la constitució espanyola. Un exemple: la constitució espanyola diu: ‘Tot ciutadà té dret a un habitatge digne.’

Sí, és clar, no es compleix ni de bon tros…
—Sí, perquè després diuen ‘quan hi hagi diners, quan es pugui…’ Doncs no. Això no pot ser així. La propietat privada, en aquest cas dels pisos, es reconeix sempre que compleixi una funció social, no per especular. Si això no es compleix, aquesta propietat privada ha de poder ser expropiada pels legítims representants de la sobirania popular. L’esborrany de constitució en aquest capítol diu coses com aquesta, molt directes. Serem molt concrets. I, per exemple, de l’articulat d’aquestes sis o set normes específiques que regulin aquest àmbit hi haurà una prohibició específica del sistema especulatiu financer i una obertura també molt clara al legislador ordinari, que és qui després ha de desenvolupar el mandat constitucional en lleis concretes, perquè permeti la dació en pagament en el cas d’hipoteques que no es puguin pagar. Això seria un gran canvi.

I el tercer capítol?
—És el que fa referència a l’àmbit judicial, que és aquell a què jo em dedico. La idea és canviar de dalt a baix el model judicial actual, que és el model espanyol. Defensem una justícia de proximitat, que en grans ciutats serà de districte i de barris, on un jutge pugui resoldre el 50% o el 60% dels petits conflictes que es donen en la convivència ciutadana, siguin de l’àmbit penal, civil, laboral, administratiu, etc. A més, hi haurà un mandat per a desenvolupar lleis que regulin el principi d’agilitat i de celeritat, compatible amb el de garanties, d’una manera taxativa. Els plets han de durar mesos; no anys, no: mesos.

També dieu que no hi haurà Tribunal Constitucional…
—Sí, avancem la idea que no hi hagi tribunal constitucional. És a dir, hi ha d’haver un tribunal suprem de la república, amb funcions per a unificar doctrina i jurisprudència, però amb sala civil, sala penal, sala administrativa, sala social i sala de garanties constitucionals. D’aquesta manera solucionem d’un sol cop el problema de la politització del tribunal constitucional d’un estat.

Quins membres formarà la sala de garanties constitucionals?
—Així com les sales civils o penals seran formades pels cinc magistrats nomenats per criteris d’antiguitat i de mèrits, la sala de garanties constitucionals serà diferent. Dels cinc magistrats que la formen, només dos, i per tant minoria, seran jutges de carrera. Els altres tres s’elegiran per elecció lliure: l’un pels ciutadans; el segon pels defensors del poble; i el tercer, elegit pel món jurídic: facultats de dret, advocats, procuradors, notaris, registradors, etc. Aquesta gent no necessàriament han de ser jutges, en absolut. La idea és obrir-ho a la societat i fer que aquesta sala sigui quasi impossible de controlar. És a dir, serà quasi impossible que ningú hi tingui majoria.

També heu parlat de limitar els mandats del president i dels ministres…
—Efectivament. Per a tots els càrrecs d’alta direcció hi haurà una limitació de mandats, que no podran superar les dues legislatures. Càrrecs d’alta direcció vol dir: president, primer ministre, ministres, president del poder judicial i president del parlament. Entenem que l’experiència demostra que el fenomen de la corrupció i de les inèrcies perjudicials per a la democràcia participativa deriven del fet que la gent s’aferri a la butaca.

Parlant de corrupció, també hi haurà un òrgan que controli les adjudicacions públiques?
—Sí, es tractaria de revitalitzar i canviar de forma i de continguts l’Oficina Antifrau, començant per atorgar-li molta més independència que no té ara. Ara l’Oficina Antifrau és un organisme de la Generalitat. I es tracta que sigui un organisme completament independent.

En nomenaria els membres el parlament?
—No, ni tan sols això. Haurà de ser un organisme tècnic que no depengui ni del govern ni del parlament. La manera com se n’hauran de nomenar els membres encara l’hem de treballar i és massa aviat per a parlar-ne, però haurà de ser absolutament independent de qualsevol dels altres poders de l’estat, amb una funció específica, per mandat constitucional, de supervisar i controlar totes les adjudicacions públiques, el finançament de partits, etc.

A la constitució també parleu de llengües oficials o d’educació?
—No hi hem entrat. Dels noranta i escaig articles que volem que tingui, ens trobem entre el 61 i el 62. Tot allò que fa referència a cultura, la sanitat i l’educació, són els temes que abordarem a partir d’ara. D’algun d’aquests punts tenim algun esborrany molt bàsic, que encara no s’ha debatut en el ple del grup de treball, i per tant no en puc parlar.

El Mundo va publicar la informació diumenge. Heu rebut cap mena de pressió, d’ençà que s’ha sabut que treballeu en aquest esborrany?
—No, les úniques peticions que hem rebut han estat de mitjans de comunicació com el vostre. I tampoc no n’esperem res més. Quina llei prohibeix que hi hagi un grup d’experts que es dediqui a pensar o a treballar sobre allò que vulgui? No hi ha res d’il·legal i els jutges que integrem el grup ho tenim molt clar. La llei orgànica del poder judicial ens marca un règim d’incompatibilitats molt estricte i diu clarament que podem dedicar el nostre temps lliure a elaborar informes tècnics.

Dieu que teniu redactats una seixantena d’articles. Quin és el calendari que heu previst per a aquest primer esborrany de constitució?
—La idea és no fer públic res més fins a final d’any, passada la consulta. I quan tornem a parlar públicament ja serà per a presentar el document final, que oferirem a tota la societat. De moment, el calendari és aquest: un cop feta la consulta, mostrarem a la societat i a les institucions aquest primer esborrany de constitució de la república catalana perquè, qui ho cregui convenient, el pugui utilitzar com a inspiració. És una manera d’anar avançant feina.

Men?ame

Mas al ‘The Guardian’: “Els catalans hem estat europeus des del començament”

Mas al ‘The Guardian’: “Els catalans hem estat europeus des del començament”.

30/04/2014
INDEPENDÈNCIA
Mas al ‘The Guardian’: “Els catalans hem estat europeus des del començament”
El president de la Generalitat es pregunta si “és creïble pensar que els altres 27 Estats membres de la UE prefereixin expulsar Catalunya abans que mantenir-la?”
Nerea Rodríguez
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha escrit avui un articleal diari britànic ‘The Guardian’, on deixa clar que “els catalans han estat europeus des del començament de la nostra història i volem romandre a la Unió Europea”. No obstant això, Mas recorda que “se’ns ha dit que una Catalunya independent es mantindrà fora de la UE ‘per sempre’”, i es pregunta: “Això vol dir que Espanya anirà al Consell Europeu, informarà els altres 27 Estats membres de la UE que Catalunya és independent, i proposarà que la UE, per tant, expulsi a Catalunya?

I torna a preguntar el president: “Donats els vincles econòmics, culturals i personals de llarga història i estretes relacions entre el nostre país i la resta d’Europa, és realment creïble que els altres 27 Estats membres de la UE prefereixin expulsar Catalunya abans que mantenir-la?” En aquest sentit, critica que “alguns líders de la UE, que depenen de la cooperació amb Madrid pel seu treball del dia a dia, diran el que han de dir; però altres experts tenen una opinió diferent”.

Per aquest motiu, etziba: “Creiem que una solució pragmàtica per a Catalunya per romandre a la UE, que satisfaci a tots, es trobarà quan arribi el moment”. Mas també destaca que “el rebuig de Madrid a la nostra petició de celebrar un referèndum no és el final, sinó només el següent pas en el camí de dret, democràtic i pacífic perquè la gent de Catalunya exerceixi els seus drets i voti sobre el seu propi futur”.

El president català compara el cas català amb l’escocès, i el Govern espanyol amb el britànic: “El rebuig del parlament espanyol de traspassar a Catalunya la competència per celebrar un referèndum no va ser una sorpresa. El que va passar a Madrid és exactament el contrari del que ha passat a Londres, on el govern britànic ha concedit la petició d’Escòcia de celebrar un referèndum sense qüestionar el dret del poble d’Escòcia per decidir, malgrat el seu fort desig de mantenir Escòcia al Regne Unit”. “Així és com funcionen les democràcies”, afegeix Mas.

En l’article, el president es mostra contundent: “Volem un procés legal pel qual la nostra gent pugui expressar els seus desitjos. Ens vam veure obligats moralment a donar a les institucions de l’Estat espanyol l’oportunitat d’involucrar-se amb els desitjos de Catalunya. I encara que un dels possibles camins per aquest objectiu ara ha estat tancat pel vot del Congrés espanyol, altres opcions es mantenen”.

Finalment, Mas destaca que “en una democràcia moderna no hi hauria d’haver cap problema per tenir una discussió oberta de totes les opcions. El Regne Unit ha demostrat que aquestes qüestions es poden abordar. A Europa, al segle XXI, és millor trobar una solució política a un problema polític que amagar-se darrere dels arguments legals i les amenaces. Volem diàleg amb Madrid; estem preparats per a un debat sense condicions prèvies ni límits artificials”.

Artur Mas

El president de la Generalitat, Artur Mas

El ‘sí-sí’ guanyaria amb el 53,2% encara que l’unionisme convencés tots els indecisos

El ‘sí-sí’ guanyaria amb el 53,2% encara que l’unionisme convencés tots els indecisos.

  • El ‘sí-sí’ guanyaria amb el 53,2% encara que l’unionisme convencés tots els indecisos

    ROGER TUGAS | Barcelona | 30/04/2014 14:15

    El baròmetre del CEO publicat aquest dimecres és el primer que inclou la pregunta sobre el sentit de vot en la consulta si aquesta es formulés segons les preguntes pactades pels partits sobiranistes. Segons els resultats del sondeig, el ‘sí-sí’ seria la primera opció amb el 47,1% dels vots. Una xifra que pot generar confusió, però que en cap cas implica que les opcions contràries a la independència sumin més suports de forma conjunta. De fet, aquest 47,1% és sobre el conjunt dels enquestats independentment de què votin o no. De fet, un 11,5% del total no es decanta per cap opció de vot perquè té clar que s’abstindrà o no podrà votar, un 11,2% encara està indecís i no sap per quina es decantarà i fins i tot un 0,8% votaria en blanc i un 0,1% ho faria nul.

    De fet, les opcions ‘no’ (19,3%) i ‘sí-no’ (10%) sumen molts menys vots en conjunt que el ‘sí-sí’, segons el CEO. Així, només un 75% dels enquestats tenen clar que votaran una de les tres opcions plantejades. I, dels ja convençuts, un 62,8% optaria pel ‘sí-sí’, un 11,5% pel ‘sí-no’ i un 25,7% pel ‘no’. L’opció independentista, per tant, s’imposaria amb claredat a hores d’ara entre els que tenen decidit el vot.

    Ara bé, no és raonable excloure de la projecció tots aquells enquestats que ara estan indecisos, tot i que igualment és complex predir per quina opció de vot optaran finalment o si aquell dia decidiran quedar-se a casa i no participar. Tanmateix, en el pitjor dels escenaris pels independentistes, el ‘sí-sí’ encara guanyaria amb facilitat. És a dir, si els unionistes convencessin tots els indecisos i aquests acabessin agafant la papereta del ‘no’ –o pel ‘sí-no’ aquells que tenen clar que votarien que ‘sí’ a la primera pregunta i només dubten en la segona pregunta–, el ‘sí-sí’ obtindria majoria absoluta. La papereta independentista rebria el 53,2% dels suports, el ‘no’ només pujaria fins al 34,5% i el ‘sí-no’ es quedaria en l’11,3%. Igualment, un 0,9% dels electors votarien en blanc i un 0,1% ho farien nul.

    Diapo 1
    Diapo 2
  •  

David Fernàndez és el líder més ben valorat i Artur Mas suspèn, segons el baròmetre del CEO

David Fernàndez és el líder més ben valorat i Artur Mas suspèn, segons el baròmetre del CEO.

David Fernàndez és el líder més ben valorat i Artur Mas suspèn, segons el baròmetre del CEO

El líder de la CUP obté un 5,47 i el podi el completen Oriol Junqueras i Josep Maria Terricabras –tots dos d’ERC–, amb un 5,45 i un 5,29. Mas es queda amb un 4,75, per sota de Joan Herrera (4,94)

David Fernàndez, portaveu de la CUP al Parlament, és el líder polític català més ben valorat, amb un 5,47 de puntuació. Així es desprèn del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) que ha presentat aquest matí el seu director, Jordi Argelaguet. El president de la Generalitat, Artur Mas, suspèn amb un 4,75 i queda per darrere d’Oriol Junqueras (5,45), president d’ERC; de Josep M. Terricabras (5,29), candidat d’ERC a les eleccions europees, i de Joan Herrera (4,94), coordinador nacional d’ICV.

Joan Coscubiela, diputat d’ICV al Congrés dels Diputats, obté un 4,72, mentre que el líder d’Unió, Josep A. Duran i Lleida, es queda amb un 4,25.

Javi López, més ben valorat que Pere Navarro

El candidat del PSC a les eleccions europees, Javi López, obté un 3,23, una centèsima més de valoració que el primer secretari del partit, Pere Navarro (3,22). Albert Rivera, líder de Ciutadans, no passa del 2,91, mentre que Jorge Fernández i Alícia Sánchez-Camacho (PP) es queden amb un 1,79 i un 1,69, respectivament.

El 47% de catalans votarien sí a la independència

El 47% de catalans votarien sí a la independència.

 

EL PROCÉS SOBIRANISTA

El 47% dels catalans votarien ‘sí’ a la independència, segons el CEO

El 57,6% dels ciutadans volen que Catalunya sigui un Estat i, d’aquests, el 81,8% aposta per la secessió

 

 

JOSE RICO / BARCELONA

 

Dimecres, 30 d’abril del 2014 – 11.37 h

El ‘sí-sí ‘ guanyaria amb claredat la consulta sobiranista del 9 de novembre, però el suport a la independència de Catalunya no arribaria al 50% del conjunt dels catalans. Segons el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, el 57,6% dels ciutadans votarien a favor que Catalunya es converteixi en un Estat (la primera pregunta del referèndum) i, d’aquests, el 81,8% també recolzarien que la secessió (la segona pregunta). Amb aquests resultats, el suport a la independència sobre el total de l’electorat se situaria en el 47,1%.

És la primera vegada que el sondeig oficial de la Generalitat planteja als catalans els dos apartats de la pregunta de la consulta. El 19,3% dels ciutadans votarien ‘no‘ a la primera pregunta, mentre que un 11% s’abstindria i un 9,4% està indecís. Dels que votarien ‘sí’ a la constitució d’un Estat, només el 8,6% rebutjaria que aquest Estat fos independent. L’enquesta s’ha realitzat sobre una mostra de 2.000 persones entre els dies 24 de març i 15 d’abril, és a dir, abans i després del rebuig del Congrés a la consulta.