Els detalls de l’esborrany de constitució catalana, per Santiago Vidal
Entrevista al jutge de l’Audiència de Barcelona · Un grup d’experts prepara un document constitucional que serveixi de base per al nou estat català
El diari El Mundo publicava diumenge una informació sobre allò que anomenava ‘la constitució secreta de Catalunya per al 2014’, un esborrany de constitució per a un nou estat català que un grup de deu experts prepara des de fa mesos. El jutge de l’Audiència de Barcelona Santiago Vidal, que forma part d’aquest grup, va confirmar ahir l’existència del document, encara inacabat. Però en aquesta entrevista matisa una part de la informació publicada per El Mundo i l’amplia. Dóna detalls concrets d’alguns dels articles d’aquest document que, hi insisteix, no és el resultat de cap encàrrec oficial: ni de cap institució ni de cap partit. Això sí, explica que parteix del suggeriment d’un grup de diputats de partits diversos. Avisa d’entrada que no pot explicar tota la informació, per prudència i per rigor professional, però sí que parla de lleis hipotecàries i de limitació de mandats, per exemple. També preveu que no hi hagi tribunal constitucional, sinó una sala del poder judicial centrada en les garanties constitucionals, formada per membres elegits pels ciutadans… I remarca que el nou text ‘no té res a veure amb la constitució espanyola’.
—Aquesta constitució ha estat un encàrrec d’algú?
—No, no és cap encàrrec, ni de la Generalitat ni del parlament. Ni de cap partit polític en concret. Ho dic perquè el periodista d’El Mundo que va publicar la informació deixava entendre que era un encàrrec de CiU i d’Esquerra, i això no és cert. No hi ha hagut cap encàrrec oficial de ningú. Ara, no ha estat només una iniciativa pròpia, de deu eixelebrats. Alguns diputats dels partits polítics sobiranistes, el mes de gener passat ens van fer aquest suggeriment. És a dir, que féssim un primer document per a ajudar-los com a experts, un primer esborrany o document de base de la hipotètica futura carta magna de la república catalana.
—Qui el formeu, aquest grup?
—Som un grup de jutges, professors de dret constitucional i també un parell d’advocats especialistes en aquesta matèria. Els noms no us els puc dir. I, de fet, això no és significatiu. Ja se sabran quan fem públic el document.
—Quan serà, això?
—A final d’any, després de la consulta. De fet, segon el resultat de la consulta, que determinarà en bona part el nou estatus de Catalunya, hi ha articles que poden canviar. Ara en tenim uns seixanta d’escrits. I volem, si pot ser, que no n’hi hagi més de cent.
—Una constitució curta…
—Efectivament, una de les coses que vam tenir molt clares des del principi és que calia inspirar-se en les constitucions nòrdiques i una mica en la dels Estats Units. Què vol dir això? Que sigui una declaració de principis reals i que tingui pocs articles, si pot ser no més de cent. Penseu que la constitució espanyola en té 169, cadascun amb subapartats, i a més té disposicions addicionals, que actuen com articles. Nosaltres volem fer a tot estirar un centenar d’articles, curts, amb un sol text o apartat cadascun, de tres línies clares i concises. A més, volem que puguin tenir una interpretació evolutiva. No poden ser textos tancats. El principal problema d’algunes constitucions, com l’espanyola, és que amb l’excusa de la protecció jurídica no es poden canviar per adaptar-se als temps. Com més paraules tingui un article, més difícil és després d’adaptar-lo a la realitat social dels temps canviants. Per tant, cal ser concisos, clars i amb poques paraules.
—Quines seran les principals diferències respecte de la constitució espanyola?
—No hi tindrà res a veure. Serà molt diferent, això sí que t’ho puc avançar. No s’hi assemblarà de res.
—Quines són les principals coses que cal canviar?
—N’hi ha moltes, però miro de dir-te’n tres. És a dir, dels disset capítols que tindrà, te’n destaco tres, que no tenen res a veure amb la constitució espanyola, tot i que de diferències amb la constitució espanyola n’hi ha moltes més. La primera és la claredat del capítol primer. Aquest capítol és el que en totes les constitucions dels estats democràtics és dedicat als drets fonamentals. L’esborrany de constitució que proposem és especialment clar i concís en aquest àmbit. Res de definicions llargues ni enrevessades.
—Per exemple?
—Començant per quina ha de ser la configuració jurídico-política del nou estat. En aquest cas sí que puc dir que en aquest esborrany optem per una república; una república no presidencialista, amb un president i un primer ministre, seguint molt més el model alemany que no pas el model francès. I la descripció dels drets fonamentals: la llibertat, la intimitat, etc.
—Quins són altres dos capítols que canvien radicalment respecte de la constitució espanyola?
—El segon és el capítol dedicat als drets socials. D’això no me n’encarrego jo, perquè no sóc expert en aquest àmbit, però la diferència rau en el fet que no hi haurà només una declaració de principis com en la constitució espanyola. Un exemple: la constitució espanyola diu: ‘Tot ciutadà té dret a un habitatge digne.’
—Sí, és clar, no es compleix ni de bon tros…
—Sí, perquè després diuen ‘quan hi hagi diners, quan es pugui…’ Doncs no. Això no pot ser així. La propietat privada, en aquest cas dels pisos, es reconeix sempre que compleixi una funció social, no per especular. Si això no es compleix, aquesta propietat privada ha de poder ser expropiada pels legítims representants de la sobirania popular. L’esborrany de constitució en aquest capítol diu coses com aquesta, molt directes. Serem molt concrets. I, per exemple, de l’articulat d’aquestes sis o set normes específiques que regulin aquest àmbit hi haurà una prohibició específica del sistema especulatiu financer i una obertura també molt clara al legislador ordinari, que és qui després ha de desenvolupar el mandat constitucional en lleis concretes, perquè permeti la dació en pagament en el cas d’hipoteques que no es puguin pagar. Això seria un gran canvi.
—I el tercer capítol?
—És el que fa referència a l’àmbit judicial, que és aquell a què jo em dedico. La idea és canviar de dalt a baix el model judicial actual, que és el model espanyol. Defensem una justícia de proximitat, que en grans ciutats serà de districte i de barris, on un jutge pugui resoldre el 50% o el 60% dels petits conflictes que es donen en la convivència ciutadana, siguin de l’àmbit penal, civil, laboral, administratiu, etc. A més, hi haurà un mandat per a desenvolupar lleis que regulin el principi d’agilitat i de celeritat, compatible amb el de garanties, d’una manera taxativa. Els plets han de durar mesos; no anys, no: mesos.
—També dieu que no hi haurà Tribunal Constitucional…
—Sí, avancem la idea que no hi hagi tribunal constitucional. És a dir, hi ha d’haver un tribunal suprem de la república, amb funcions per a unificar doctrina i jurisprudència, però amb sala civil, sala penal, sala administrativa, sala social i sala de garanties constitucionals. D’aquesta manera solucionem d’un sol cop el problema de la politització del tribunal constitucional d’un estat.
—Quins membres formarà la sala de garanties constitucionals?
—Així com les sales civils o penals seran formades pels cinc magistrats nomenats per criteris d’antiguitat i de mèrits, la sala de garanties constitucionals serà diferent. Dels cinc magistrats que la formen, només dos, i per tant minoria, seran jutges de carrera. Els altres tres s’elegiran per elecció lliure: l’un pels ciutadans; el segon pels defensors del poble; i el tercer, elegit pel món jurídic: facultats de dret, advocats, procuradors, notaris, registradors, etc. Aquesta gent no necessàriament han de ser jutges, en absolut. La idea és obrir-ho a la societat i fer que aquesta sala sigui quasi impossible de controlar. És a dir, serà quasi impossible que ningú hi tingui majoria.
—També heu parlat de limitar els mandats del president i dels ministres…
—Efectivament. Per a tots els càrrecs d’alta direcció hi haurà una limitació de mandats, que no podran superar les dues legislatures. Càrrecs d’alta direcció vol dir: president, primer ministre, ministres, president del poder judicial i president del parlament. Entenem que l’experiència demostra que el fenomen de la corrupció i de les inèrcies perjudicials per a la democràcia participativa deriven del fet que la gent s’aferri a la butaca.
—Parlant de corrupció, també hi haurà un òrgan que controli les adjudicacions públiques?
—Sí, es tractaria de revitalitzar i canviar de forma i de continguts l’Oficina Antifrau, començant per atorgar-li molta més independència que no té ara. Ara l’Oficina Antifrau és un organisme de la Generalitat. I es tracta que sigui un organisme completament independent.
—En nomenaria els membres el parlament?
—No, ni tan sols això. Haurà de ser un organisme tècnic que no depengui ni del govern ni del parlament. La manera com se n’hauran de nomenar els membres encara l’hem de treballar i és massa aviat per a parlar-ne, però haurà de ser absolutament independent de qualsevol dels altres poders de l’estat, amb una funció específica, per mandat constitucional, de supervisar i controlar totes les adjudicacions públiques, el finançament de partits, etc.
—A la constitució també parleu de llengües oficials o d’educació?
—No hi hem entrat. Dels noranta i escaig articles que volem que tingui, ens trobem entre el 61 i el 62. Tot allò que fa referència a cultura, la sanitat i l’educació, són els temes que abordarem a partir d’ara. D’algun d’aquests punts tenim algun esborrany molt bàsic, que encara no s’ha debatut en el ple del grup de treball, i per tant no en puc parlar.
—El Mundo va publicar la informació diumenge. Heu rebut cap mena de pressió, d’ençà que s’ha sabut que treballeu en aquest esborrany?
—No, les úniques peticions que hem rebut han estat de mitjans de comunicació com el vostre. I tampoc no n’esperem res més. Quina llei prohibeix que hi hagi un grup d’experts que es dediqui a pensar o a treballar sobre allò que vulgui? No hi ha res d’il·legal i els jutges que integrem el grup ho tenim molt clar. La llei orgànica del poder judicial ens marca un règim d’incompatibilitats molt estricte i diu clarament que podem dedicar el nostre temps lliure a elaborar informes tècnics.
—Dieu que teniu redactats una seixantena d’articles. Quin és el calendari que heu previst per a aquest primer esborrany de constitució?
—La idea és no fer públic res més fins a final d’any, passada la consulta. I quan tornem a parlar públicament ja serà per a presentar el document final, que oferirem a tota la societat. De moment, el calendari és aquest: un cop feta la consulta, mostrarem a la societat i a les institucions aquest primer esborrany de constitució de la república catalana perquè, qui ho cregui convenient, el pugui utilitzar com a inspiració. És una manera d’anar avançant feina.
Palafrugellenc de naixement, torroellenc d’adopció: empordanès. Professor de la Universitat de Girona en l’àmbit TIC, especialment interessat en els aspectes socials de la informàtica i en la interacció home/ordinador. Observo la política. Opino.
Humbert.Cat 
Què ens diu el BOP del CEO abril 2014? 62.3% | @jordir
30/04/2014 22:46
[…] http://blogspersonals.ara.cat/desdelmontgri/2014/04/30/que-ens-diu-el-bop-del-ceo-abril-2014-62-3-de... “Avui ha sortit l’esperada 1a onada del Baròmetre d’Opinió Política del CEO 2014 . No seguiré aquí encara l’evolució dels baròmetres que anava fent fins ara (vegeu aquest post) perquè per primera vegada el BOP recull les respostes a la pregunta pactada per CiU, ERC, ICV-EUA i CUP el passat desembre. […]