La CUP carrega contra ICV

La CUP carrega contra ICV.

30/06/2014
ELECCIONS MUNICIPALS
La CUP carrega contra ICV
“Ha estat responsable activa del model Barcelona i de les formes de fer política que volem capgirar”
Xavier Lladó
La CUP de Barcelona ha emès aquest dilluns un comunicat on afirma que veu “amb moltes reserves i limitacions” la inclusió d’ICV a la plataforma de Guanyem Barcelona, que promou una candidatura unitària i rupturista a les eleccions municipals de 2015, perquè “ha estat responsable activa del model Barcelona” i d’unes formes de “fer política” que vonen capgirar. Aposta per “construir un contrapoder popular, i no per integrar els moviments populars al sistema”.

El comunicat defensa el dret a l’autodeterminació. La CUP assegura, en aquest sentit, que “qualsevol candidatura municipal que vulguem construir en clau rupturista no pot dubtar davant la defensa del dret a l’autodeterminació com a instrument democràtic i de poder popular en el camí cap a la independència del nostre poble”.

La CUP es mostra disposada a buscar una entesa amb Guanyem Barcelona, la plataforma política promoguda per Ada Colau, amb la qual assegura que comparteix “la valoració crítica amb el model de ciutat” i el convenciment que “es donen les condicions objectives per a la creació d’una candidatura rupturista àmplia”. La CUP diu, però, que no ha rebut “cap proposta ni oficial ni formal” per part de Guanyem Barcelona i anuncia que resta a l’espera de conèixer els seus plans i metodologia per bastir una candidatura unitària.

La formació recorda que ve impulsant unes “trobades Populars Municipalistes, per “construir des de baix, assambleàriament i de forma transparent, una candidatura rupturista que impugni el model de ciutat actual”. Afirma que el 19 de juliol celebrarà una nova sessió d’aquestes trobades, que han de permetre “avançar cap a l’articulació d’una candidatura per a les properes eleccions municipals i cap a possibles confluències amb d’altres espais de trobada”.

cup_icv_470_350

David Fernández i Dolors Camats

Wert obliga les comunitats a concertar un crèdit per finançar part de la Lomce

Wert obliga les comunitats a concertar un crèdit per finançar part de la Lomce.

Wert obliga les comunitats a concertar un crèdit per finançar part de la Lomce

Rigau lamenta la “improvisació” i el funcionament “centralista” del ministeri d’Educació

“Veníem a buscar recursos i no un crèdit”. Amb aquest frase ha resumit la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, el malestar per la forma en què el ministeri d’Educació pretén finançar la posada en marxa de la Lomce. La proposta de José Ignacio Wert és que els diners procedents de fons europeus –uns 600 milions, la part més important– siguin en forma de crèdit. És a dir, una via que pot acabar generant dèficit a les autonomies.

Per Rigau, aquesta mesura és una mostra més de la “improvisació” de Madrid i d’una forma de governar “centralista”, que actua de forma unilateral sense tenir en compte la situació de les finances autonòmiques. Altres consellers han explicat que això obligarà a firmar un conveni entre cada govern territorial i l’Estat per poder disposar d’aquests diners, que es faran servir per a la primera fase d’aplicació de la llei.

A més, la consellera catalana ha recordat que la Lomce farà “consolidar una despesa” sense tenir clar el model de finançament futur (el ministre Cristóbal Montoro ha optat per ajornar-ne la revisió). Per tot plegat, a la reunió de la sectorial que s’ha fet a Madrid, Catalunya no ha donat el vistiplau a la proposta, entre altres coses, perquè ho ha de consultar amb el conseller d’Economia.

Rigau demana a Wert que garanteixi les ajudes socials en comptes de destinar més recursos a la LOMCE – VilaWeb

Rigau demana a Wert que garanteixi les ajudes socials en comptes de destinar més recursos a la LOMCE – VilaWeb.

 

Dilluns  30.06.2014  19:02

Autor/s: ACN

Rigau demana a Wert que garanteixi les ajudes socials en comptes de destinar més recursos a la LOMCE

Assegura que el pla per fer pagar l’escolarització en castellà al govern respon a ‘una obsessió i un desconeixement de la realitat’

Men?ame

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha demanat al ministre d’Educació espanyol, José Ignacio Wert, que ‘prioritzi’ les ajudes a les famílies per als llibres de text de cara al nou curs en comptes de pretendre una aplicació de la LOMCE. Segons la consellera, els documents que el Ministeri ha fet arribar a les comunitats sobre l’aplicació del sistema ‘presenta dubtes molt importants’. Pel que fa a l’obligatorietat del Govern de pagar 6.000 euros de cada matrícula dels alumnes que s’escolaritzin en castellà a la privada, ha afirmat que aquest és un projecte que encara no ha estat aprovat que va rebre ‘un informe molt dur’ del Consell d’Estat, i que respon ‘a una obsessió i un desconeixement de la realitat’.

La consellera ha fet aquestes manifestacions a les portes de la Sectorial d’Educació, on aquest dilluns el ministre Wert concreta el finançament de què disposaran el pròxim curs per a posar en marxa la LOMCE.

‘Entenem que abans de fer noves despeses hem de garantir els ajust que fins ara teníem i que es rebien del Ministeri, perquè estem en un momet en què les famílies no poden prescindir d’aquests ajuts i les comunitats els han de poder facilitar’, ha dit.

En aquest sentit ha recordat que el Ministeri va retirar els 200 milions d’ajudes per a alumnes de tot l’Estat que estaven programats en pressupostos anteriors per a l’adquisició de llibres de text, i ha assegurat que la LOMCE ha estat una ‘història de precipitacions’.

Rigau s’alinia de nou amb els representants d’Andalusia, Canàries, Astúries i el País Basc, que han plantejat dubtes sobre l’aplicació de la reforma educativa i han criticat l’alt grau d’improvisació que envolta la Llei.

El Ministeri calcula que el desplegament de la norma tindrà un cost de 2.164 milions fins al 2020, 964 milions dels quals es gastaran fins al 2017. D’aquests 964 milions 614 provenen de les ajudes del Fons Social Europeu i la resta de les arques de l’Estat.

Els 1.200 milions restants hauran de ser cofinançats per les autonomies. Les comunitats també rebran prop de 1.000 milions per als sobrecostos de la posada en marxa dels nous cicles de FP bàsica i els ensenyaments acadèmics de tercer i quart d’ESO . Andalusia en rebrà 189,67, València 112,12, Madrid 110,89 i Catalunya 106,17.

En canvi, no està a l’ordre del dia el debat sobre la disposició addicional 38 de la LOMCE que estableix l’obligatorietat de prestar educació en castellà com a llengua vehicular. La consellera s’ha limitat a recordar que el decret que desplega aquest punt de la Llei, i que estableix un cost de 6.000 euros per matrícula a l’escola privada que hauria d’acabar assumint la Generalitat, encara no s’ha aprovat i ha rebut l’informe desfavorable del Consell d’Estat. Aquest punt, ha dit, respon ‘a una obsessió i un desconeixement de la realitat’ per part del ministeri.

Troben la fórmula per evitar el boicot del vot per correu el 9-N | Nació Digital

Troben la fórmula per evitar el boicot del vot per correu el 9-N | Nació Digital.

Troben la fórmula per evitar el boicot del vot per correu el 9-N

El Parlament idea la modalitat del “vot per dipòsit” per si Correus no col·labora o bé per aquells que no puguin acostar-se a les urnes el dia de la consulta sobiranista

Quico Sallés , Parlament | Actualitzat el 29/06/2014 a les 23:59h
La ponència de la Llei de Consultes del Parlament continua aplicant fórmules imaginatives per superar els esculls d’una consulta, com la del 9-N, ja de per si difícil. Si durant les darreres setmanes  els grups de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP, amb més o menys complicitat del PSC i PP, han acordat l’univers -el cens- de la consulta o el sistema de garanties amb fórmules originals, ara han resolt el problema dels que no es podran acostar a les urnes el 9 de novembre : el vot per dipòsit.
Aquesta mena vot està ideat per aquells que no podran acostar-se a les urnes el dia -no hi haurà permís laboral que ho permeti- o bé que Correus faci la guitza i boicotegi el vot per correu, com va apuntar un informe del Consell Assessor de la Transició Nacional. Segons els ponents, el sistema de vot per dipòsit suposa votar de manera presencial a les delegacions del Govern arreu de Catalunya o organismes públics habilitats en el decret de la convocatòria durant els 15 dies previs a la consulta.
Aquest vot , en doble sobre, es guardaria en “dipòsit”, custodiat per l’administració catalana fins el 9-N que s’inclourien a les urnes que territorialment pertoquessin. Aquesta modalitat de vot encara s’ha d’acabar de perfilar i acabar d’enllestir les garanties que el protegirien.
El vot per dipòsit s’afegiria en el llistat de modalitats de vot que preveu l’esborrany de la llei: el vot presencial, per correu o electrònic. De fet, l’electrònic es dóna per descomptat que no es podrà aplicar perquè cap empresa certifica ara per ara un 100% de seguretat. I amb una administració hostil, com serà de ben segur l’espanyola amb la consulta, s’ha d’evitar qualsevol sistema que pugui ser boicotejat o, com a mínim, posat en dubte.

Paul Maskey: ‘Si guanyem, Irlanda serà la primera de reconèixer la Catalunya independent’ – VilaWeb

Paul Maskey: ‘Si guanyem, Irlanda serà la primera de reconèixer la Catalunya independent’ – VilaWeb.

Diumenge  29.06.2014  20:00

Autor/s: Liz Castro i Pere Cardús

Paul Maskey: ‘Si guanyem, Irlanda serà la primera de reconèixer la Catalunya independent’

Entrevista al diputat del Sinn Féin · Va ser a Barcelona per presentar un llibre de texts de James Connolly

Men?ame

Paul Maskey (Sinn Féin) és un republicà irlandès de Belfast que es va involucrar en la lluita per a aconseguir la reunificació d’Irlanda. Tal com explica en aquesta entrevista, va entendre que la lluita per millorar les condicions de vida de la gent no es podia separar de la lluita per la llibertat nacional. Fa poques setmanes, Maskey va ser a Barcelona per a presentar amb David Fernàndez (CUP) una antologia de texts de James Connolly, un dels ideòlegs del moviment republicà irlandès de principi de segle XX. Maskey és actualment diputat al parlament del Nord d’Irlanda i des del 2011 ocupa l’escó que va deixar Gerry Adams al parlament britànic –per bé que el Sinn Féin deixa les cadires buides. En aquesta entrevista explica que el Sinn Féin pot guanyar les eleccions que es faran al sud i al nord de l’illa el 2016. I diu que si passa això, Irlanda serà un dels primers estats de reconèixer la Catalunya independent.

Quines lliçons de James Connolly podem aprofitar per als nostres dies?
—Bé, penso que la política d’austeritat arreu d’Europa demostra que Connolly tenia raó. El meu partit, el Sinn Féin, encara observa Connolly i algunes de les seves propostes de fa cent anys i les aplica a l’actualitat. Pensem que el seu esperit era absolutament correcte i que, si més partits tinguessin Connolly per referència, ara tindríem una societat més justa. James Connolly va mirar sempre per les persones més vulnerables. Va reivindicar els drets dels treballadors. I va batallar contra l’austeritat. Ho va fer quan va arribar a Irlanda –havia nascut a Escòcia– i va veure les injustícies que els britànics cometien contra els irlandesos en aquell temps. Però també va arribar a una Irlanda plena de pobresa. Molta pobresa i molta privació. Molta gent que passava fam als carrers i condicions de treball lamentables. Però Connolly es va decidir a canviar tot això. I crec que tots nosaltres tenim a les mans la possibilitat de canviar la situació actual per fer més confortable la vida de la gent i assegurar que puguem viure plegats en peu d’igualtat. L’objectiu principal de Connolly era la igualtat per a tothom.

Connolly vinculava indestriablement la lluita per la independència i la justícia social. Tan sols es va aconseguir un avenç important en la qüestió de la independència. Què va fallar?
—De fet, encara no hem resolt del tot la qüestió nacional. Els britànics encara posseeixen, governen i ocupen sis comtats dels trenta-dos que hi ha a Irlanda. Jo formo part d’un partit que vol veure la retirada immediata de l’ocupació britànica d’Irlanda. Per tant, encara hem de resoldre el problema nacional. Acabem de fer eleccions, les europees i les municipals al sud i al nord d’Irlanda, fa tot just tres setmanes. El Sinn Féin ha triplicat la representació municipal al sud. I hem passat d’un eurodiputat a quatre. Tenim aquest creixement perquè la gent ha vist que som l’opció que vol protegir els treballadors i que lluitarà contra les males polítiques que s’han imposat al sud i que els britànics imposen al nord.

Us identifiquen com a una força de canvi social?
—Nosaltres volem fer el contrari d’això que es fa ara, aquesta austeritat mai vista que imposa el govern del sud. I els rics són com més va més rics i els pobres, com més va més pobres. No crec que sigui una societat bona per a tothom. Jo crec que aquesta és la raó per la qual el nostre partit ha tingut més èxit que el partit del govern en aquestes eleccions. I caldrà veure què passarà quan tornem a fer eleccions al parlament del sud d’Irlanda d’ací a dos anys, el 2016. Coincidiran amb el centenari de l’Alçament de Pasqua i l’assassinat de James Connolly. El poble irlandès tornarà a parlar, com va fer el 1916.

Tornarà a parlar a les urnes?
—Penso que el poble parlarà molt a les urnes. I penso que es tindrà en compte la memòria de James Connolly i dels altres que van morir a l’Alçament de Pasqua. La gent prendrà consciència i mirarà cent anys enrere i dirà: ‘Bé, ho hem de fer per millorar la vida de la nostra gent, dels nostres veïns…’ Em sembla que farem un gran salt endavant a Irlanda d’ací a dos anys. 

Si el Sinn Féin guanya les eleccions i forma govern al sud, quines conseqüències tindrà al nord?
—Evidentment, nosaltres volem construir una Irlanda d’iguals. El nostre objectiu serà aquest. No volem que hi hagi ciutadans de segona classe. Els nacionalistes, per exemple, van ser tractats al nord com a ciutadans de segona classe. Nosaltres no volem que això torni a passar amb ningú. Volem construir una Irlanda d’iguals on tothom tingui el mateix pes. Hi som per construir una bona Irlanda, pròspera, que tothom la pugui apreciar. Si el Sinn Féin passa a ser el primer partit del sud, i assumeix responsabilitats de govern, voldrem dedicar-nos a resoldre els problemes quotidians cada dia, però també treballarem per una Irlanda unida. Això vol dir que ens haurem de reunir amb el govern britànic i renegociar, però ho farem conjuntament amb els nostres col·legues i amics unionistes del nord. Ens assegurarem que entenguin que una Irlanda unida no és un mal lloc on viure. Serà un bon lloc on viure plegats i prosperar junts, més que no ho fem ara en un país dividit.

La independència del sud d’Irlanda no va portar a la normalització del gaèlic. Quins consells ens podeu donar als catalans perquè no ens passi igual?
—Irlanda és força similar a Catalunya en molts aspectes en relació amb la llengua. A tots dos ens van prendre la llengua. Van mirar d’allunyar-la del nostre poble. Ens la van prohibir, però ens vam negar a perdre-la. I ara l’anem recuperant, especialment en les zones denominades àrees gaèliques, on la gent parla gaèlic i n’hi ha que no parla sinó gaèlic. Això fa que les escoles ensenyin en un entorn plenament gaèlic.

Un dels factors d’èxit del moviment independentista català és la transversalitat ideològica. Com veieu la priorització temporal de la qüestió nacional per damunt del programa social de cada partit?
—Puc mirar de respondre partint de la meva pròpia situació i traçar algunes comparacions. La raó per la qual em vaig implicar en el Sinn Féin fa molts anys va ser la voluntat de reunificació del país. Vaig ser escollit regidor de Belfast el 2001; vaig ser escollit al parlament del nord el 2007 i el 2011, i vaig ser escollit diputat a Westminster el 2011, però no em considero un polític. Jo em considero un activista comunitari més que res. Vaig entrar al partit amb el propòsit de fer fora els britànics d’Irlanda. Mirant enrere, retrocedint tots aquests anys, recordo que pensàvem que els podríem fer fora de pressa, la setmana següent. Volíem que passés de seguida. Però amb la maduresa i l’edat t’adones que res no passa mai tan de pressa. Has de preveure vies diferents per aconseguir el teu objectiu.

Voleu dir que aquesta priorització temporal no ha de fer oblidar els altres objectius?
—Exacte. Vaig veure que calia implicar-se en les associacions de veïns per aconseguir més bones condicions de vida per a la gent que vivia en situacions d’habitatge deplorables. Em vaig involucrar en els moviments socials de voluntaris. Calia assegurar la millora de la qualitat de vida de la nostra gent. L’objectiu final dels republicans irlandesos, com suposo que també passa amb els independentistes catalans, és millorar les condicions de vida dels ciutadans. Si t’oblides que resoldre els problemes socials és la clau per a una Irlanda unida, si el país és un caos, si la gent no respecta els seus veïns, si hi ha diferències de classe –que sempre n’hi haurà–, si la distància entre rics i pobres continua creixent… quin sentit té aconseguir una Irlanda unida? No s’han d’oblidar mai tots aquests objectius socials. Per mi, allò que els dóna sentit, l’objectiu final, és una Irlanda unida.

Una nova república de tots i per a tots… 
—Jo vull pertànyer a una Irlanda on la gent pugui tenir bon tractament mèdic, feina, educació de qualitat… Segur que aquests també són els principals objectius aquí, a Catalunya. Jo ara vull una República d’Irlanda. I cal treballar de valent perquè les condicions siguin bones per aconseguir-ho. Perquè molta gent, com James Connolly, ha donat la vida per aquesta Irlanda. I seria una vergonya oblidar-se del sacrifici de tota aquesta gent que va morir en la lluita per una Irlanda millor.

Com veieu d’Irlanda estant, amb una història de molta lluita i sofriment, que Escòcia pugui fer un referèndum?
—Bravo, Escòcia! [Rialles] Penso que és extraordinari que Escòcia pugui fer el referèndum i espero el màxim èxit del sí. Si ho aconseguiran o no, no ho sé dir, però ho sabrem ben aviat. Una cosa és clara: el govern britànic està cada dia més preocupat. Van arribar a convidar el president Obama perquè intervingués en el debat. L’administració nord-americana sempre ha dit igual: ‘Nosaltres estem al marge d’això, no volem parlar-ne.’ Vaig veure aquest gest del govern britànic com un senyal de la preocupació creixent per la possibilitat que guanyés el vot en favor de la independència. Escòcia ha jugat net, ha preparat bé la fórmula. Tenen el dret d’independitzar-se i faran el referèndum més ràpid que no nosaltres. Nosaltres encara reclamem el nostre. Però molt bé: estem contents que el puguin fer.

I quan es podrà fer el vostre?
—La resposta la trobem a l’Acord de Divendres Sant, que va ser negociat per molts partits del nord d’Irlanda i els governs britànic i irlandès. Bona part del nostre problema és que la decisió sobre el referèndum depèn del govern britànic. Ara mateix no en vol ni sentir parlar, del referèndum a Irlanda del Nord. No els interessa gens de convocar-lo. Tenim alguna esperança en un canvi de govern a Londres que deixi enrere l’actual coalició conservadora-liberal. Hi ha una clàusula als acords de pau que diu que es convocarà el referèndum quan sigui una voluntat majoritària de la població del nord d’Irlanda. I el govern britànic considera que aquesta situació encara no ha arribat.

El guanyaríeu?
—Bé, espero que sí. He de pensar que el podríem guanyar. I si no guanyem la primera vegada, ja el guanyarem la segona. Desitgem veure abans de dos o tres anys un referèndum sobre la frontera que ens divideix. I el nostre principal objectiu és que es faci en les millors condicions possibles. Òbviament, com a partit polític i com a favorable a la Irlanda unida, farem tota la campanya que puguem per aconseguir que el vot de la gent vagi en el bon sentit. Vull pensar que guanyarem. Però això dependrà de la gent. No podem saber què votaran. Esperem que amb una mica de persuasió per part nostra, i encoratjant-los, prendran la decisió correcta.

Qui votarà, tan sols els irlandesos del nord?
—Sí, tan sols el nord. La demografia és canviant. La raó per què el nord d’Irlanda va ser dividit del sud va ser que els unionistes o protestants eren majoria. Però ja no és així. Actualment la població unionista és el 40%, mentre que els republicans ja són el 46%. Hi ha un gruix de població que no es defineix en aquests termes. És a dir, la situació evoluciona. El Sinn Féin obté com més va més bons resultats. I després de la fi del conflicte armat les dues comunitats es relacionen més i hi ha més intercanvi. Molta gent s’adona que som gent normal amb interessos normals. El Sinn Féin és el partit majoritari del nord. Tenim la mirada posada en el 2016, que tornarà a haver-hi eleccions al nord i al sud. Podrem mirar cent anys enrere, quan hi va haver l’Alçament de Pasqua.

Si el Sinn Féin guanya les eleccions de l’estat lliure d’Irlanda i assumeix el govern, serà un dels primers països de reconèixer la independència de Catalunya?
—I tant. Sense cap mena de dubte. Nosaltres donem tot el nostre suport a una Catalunya independent. Veurem què passa el 9 de novembre. Esperem que la consulta es pugui fer en condicions. El 80% dels diputats electes de Catalunya són partidaris del referèndum. Això és una majoria en massa. La gent ja ha parlat. Madrid hauria de reconèixer aquesta realitat i respectar el dret de decidir de Catalunya. Espanya ha d’escoltar el poble català. I sí, si el Sinn Féin assumeix el poder a Irlanda, donarem tot el suport que calgui a Catalunya.

El referèndum català es farà en el tricentenari del 1714. I el Sinn Féin pot esdevenir el primer partit d’Irlanda el centenari del 1916. Poesia històrica?
—Espero que aquestes circumstàncies afavoreixin que la gent prengui la decisió correcta davant de l’urna. Desitjo que els catalans l’encertin i els desitjo sort. Penso que és molt important que Madrid escolti la veu del poble català. També la del poble basc. Els britànics van voler dominar Irlanda durant molts anys. Però al final es van adonar que calia parlar. Van acabar seient a la taula amb nosaltres perquè la realitat era que hi havia morts –una situació molt diferent que a Catalunya–, però la gent també sofria. Vam començar a internacionalitzar la nostra lluita. S’hi van implicar els nord-americans irlandesos. I la pressió va fer que el govern britànic negociés. Madrid ha de reaccionar en aquest sentit i ha d’establir converses amb Catalunya i el País Basc. Espero que reconeguin la consulta del novembre i que la votació vagi bé. Esperarem i observarem a veure què passa. Bona sort!

Gràcies. Són temps apassionants.
—Em sembla que la política a Europa travessa un dels moments més emocionants des de fa molts i molts anys. És cert que hi ha costats foscos de la política. Però si observes què passa a Escòcia, a Catalunya, al País Basc, el nostre procés de pau… si mires tot això t’adones que hi ha molts canvis. Penso en la possibilitat de construir plegats els nostres països. I penso que, si ho fem bé, Europa pot ser un lloc millor per a tots.

Men?ame

Societat Civil Catalana es retracta del boicot que reclamava contra Grífols | Nació Digital

Societat Civil Catalana es retracta del boicot que reclamava contra Grífols | Nació Digital.

Societat Civil Catalana es retracta del boicot que reclamava contra Grífols

A principi de mes demanava que el govern espanyol boicotegés Víctor Grífols “allà on vagi”

Avui se n’ha desentès: “És una empresa catalana i per tant mereix tot el nostre reconeixement”

Bernat Ferrer , Palau de la Generalitat | Actualitzat el 30/06/2014 a les 17:00h
El president de Societat Civil Catalana es desdiu d’haver reclamat un boicot a la farmacèutica per Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

El senyor Grífols ha fet les declaracions que ha fet. Està per la independència. Aquest senyor hauria de ser boicotejat pel govern espanyol allà on vagi”. Aquesta va ser la frase literal que el president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, va formular a Madrid a principi de juny. Aquest dilluns, des de Barcelona, se n’ha retractat: “Grífols és una empresa catalana i per tant mereix tot el nostre reconeixement.”

Societat Civil Catalana s’ha reunit avui amb el president de la Generalitat, Artur Mas, per explicar-li de primera mà la seva oposició al referèndum independentista del 9 de novembre. En tant que Mas va viatjar als EUA per inaugurar-hi la nova planta de Laboratoris GrifolsNació Digital ha preguntat a l’entitat si havien parlat sobre la farmacèutica i sobre el boicot que en reclamen, i Bosch ha respost: “Va ser una conversa privada. En tot cas, vull deixar molt clar que no és la nostra intenció demanar boicots absolutament contra ningú. Grifols és una empresa catalana i per tant mereix tot el nostre reconeixement. Més enllà d’això, no farem cap més comentari.”

Tot i que Bosch assegura que va formular la petició de boicot espanyol a Grífols en el marc d’una “conversa privada”, en realitat la va realitzar en el marc d’una conferència organitzada per la Asociación para la Defensa de la Transición. Tot plegat, perquè el propietari de l’empresa havia reclamat a Mas que “no s’arronsés”.

Durant la xerrada a Madrid, de la qual aquest diari en té constància en àudio, Bosch també va explicar que treballava en una farmacèutica, “i el Govern de la Generalitat està boicotejant els meus productes per haver sortit a la palestra”. Des del seu punt de vista, tot plegat s’ha d’emmarcar en el “clima de guerra psicològica, social i econòmica” que, segons ells, enfronta Catalunya i l’Estat. I, en aquest context, es va lamentar que “el govern espanyol està tocant el violí. “I això és molt greu”, va concloure.

Societat Civil Catalana, després de reunir-se amb Mas: “En sortim preocupats perquè té les idees clares”

Societat Civil Catalana, després de reunir-se amb Mas: “En sortim preocupats perquè té les idees clares”.

Societat Civil Catalana, després de reunir-se amb Mas: “En sortim preocupats perquè té les idees clares”

L’entitat espanyolista reclama al president de la Generalitat que “rectifiqui” i no convoqui la consulta “irresponsable”

“En sortim preocupats, perquè té les idees molt clares. Però nosaltres també les hi tenim”. El president de l’entitat espanyolista Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, ha reconegut així aquest dilluns, després de reunir-se amb el president de la Generalitat, la determinació d’Artur Mas amb la consulta del 9 de novembre.

En roda de premsa al Palau de la Generalitat, Bosch ha assegurat que han demanat a Mas que “rectifiqui” i no convoqui una consulta que, a més d'”il·legal”, considera “irresponsable”.

Acompanyat per la vicepresidenta de l’entitat, Susana Beltrán, i el portaveu, Joaquim Coll, Bosch ha llegit una “declaració” en què han explicat que han traslladat a Mas que “és president perquè va obtenir la majoria absoluta del Parlament, però també perquè va prometre complir i fer complir la Constitució”. Més enllà de demanar-li que “rectifiqui”, li han advertit que com a primera autoritat del país ha de “complir i fer complir la llei”. També li ha demanat que deixi de fer “publicitat internacional de la consulta” perquè a més de ser una “greu irresponsabilitat”, dóna a entendre “que Espanya no és democràtica”.

En nom de la “majoria”

Bosch ha donat per fet que la “majoria de ciutadans de Catalunya no vol la secessió”, sinó que volen, diuen, “acord i pactes, i no ruptura amb la resta d’Espanya i entre catalans”. A més, han traslladat a Mas que, a criteri seu, “no es pot fer passar un referèndum d’autodeterminació com una enquesta d’opinió”, i ha afegit que la consulta amb doble pregunta “cap organisme internacional la validaria”. A més, opinen que el Govern està impulsant un procés “ple d’enganys”, quan la gent “té dret a estar ben informada, amb objectivitat i neutralitat” sobre els efectes d’una eventual independència política.

Ni consulta ni alternativa

Però quina proposta fa Societat Civil Catalana per desactivar el contenciós Catalunya-Espanya? “No hem nascut per acontentar a ningú i arribar a un acord abans del 9-N. Hi som per quedar-nos el 10-N i asserenar els ànims”, ha etzibat Bosch. “No estem en contra de cap proposta. Només posem tres condicions: que sigui clara, que compti amb àmplies majories, i que respecti la Constitució o els camins legals per reformar-la”, ha matisat després Joaquim Coll.

“No volem ni procés ni secessió”, ha afegit Susana Beltrán, que, a diferència dels seus acompanyants, ha mostrat més prudència davant l’eventual “il·legalitat” de la consulta: “Hem d’esperar. La llei de consultes està en tràmit. Si no tenim llei de consultes no podem saber si la consulta és legal o il·legal. A partir que la tinguem, ho estudiarem”. Això sí, ha deixat clar que fins i tot si la consulta fos legal, “seguiríem fent el que fem ara: explicar per què no volem que els catalans es trenquin entre ells mateixos i amb la resta d’espanyols”. D’entrada, però, criden a no participar de la consulta del 9 de novembre, malgrat la insistència en el fet que la societat catalana no vol majoritàriament constituir-se en un nou estat.

Sigui com sigui, l’entitat –que suma 72 socis fundadors i, segons ells mateixos, 350 col·laboradors i 16.000 adherits– no ha convidat Mas en l’acte unionista que volen fer l’Onze de Setembre a Tarragona per contrarestar la manifestació independentista de Barcelona.

CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP tanquen files amb la consulta | Nació Digital

CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP tanquen files amb la consulta | Nació Digital.

CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP tanquen files amb la consulta

Acte unitari dels partits convocats per l’ANC a Santa Coloma de Gramenet

Redacció Barcelona , ACN | Actualitzat el 29/06/2014 a les 20:00h
Rull, Oca, Tardà i Camats agafats per la consulta. Foto: Núria Julià

Amb els diputats Josep Rull (CiU), Joan Tardà (ERC) i Dolors Camats (ICV-EUiA) i l’exregidor de la CUP Xavi Oca agafats de la mà. Així ha acabat l’acte de l’ANC de Santa Coloma de Gramenet per reivindicar el dret a decidir de cara al 9N. Han coincidit que la consulta és una eina democràtica i han fet una crida a treballar els propers mesos en aquesta línia.
El republicà ha demanat no fer passos enrere i per això ha apostat per l'”honradesa, el coratge i la intel·ligència”. Rull ha defensat que si Espanya “ha renunciat a ser l’estat dels catalans es té el dret i l’obligació de construir-ne un de propi” mentre que Camats ha recordat que la defensa del dret a decidir ja no és “un repte en solitari”.

Una reflexió semblant ha fet la portaveu dels ecosocialistes al Parlament, Dolors Camats. Creu que la consulta és “un pols brutal a l’estat, a PP i a PSOE, que s’ha aferrat a la Constitució com un escut inviolable”. Camats ha recordat però que, amb l’abdicació de Joan Carles I, el era “un repte en solitari” ha recopilat més defensor a l’estat. “No només per Catalunya sinó també com a debat democràtic”.
En aquesta línia Camats creu que el 9N ha de servir per “tornar la legitimitat al terreny de joc” perquè no es tracta ni de “majories ni de legalitats ni de si és jurídicament” possible. Per tot plegat ha fet una crida a la ciutadania a no “deixar sols” les forces que defensen el dret a decidir perquè “els drets com a país són els drets de la gent”.
També ha intervingut l’exregidor de la CUP a Sabadell, Xavi Oca, que ha recordat que “el que no decideix el poble es decidirà segons un interessos de les minories i les oligarquies”. “El dret a decidir és el substrat de la democràcia, la base per construir una societat a partir de la voluntat i els interessos de tots, especialment dels treballadors”, ha afirmat. Oca ha recordat que haurien preferit una pregunta “més nítida” però que en positiu la pregunta consensuada per al 9N per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP és que permet que els ciutadans diguin “quin futur volen”.
Han tancat l’acte els representats de l’ANC de Santa Coloma de Gramenet, que han demanat a l’alcaldessa del municipi, la socialista Núria Parlon, que “ajudi a fer decantar el PSC cap al suport a la consulta del 9N”. “Ens hauria agradat que avui haguessis pogut pujar a l’escenari i haguessis defensat amb nosaltres la capacitat democràtica del nostre país per poder decidir el seu futur, encara hi ets a temps”, han conclòs.

Interrogatori sorpresa als 33 jutges partidaris de la consulta

Interrogatori sorpresa als 33 jutges partidaris de la consulta.

29/06/2014
CONSULTA
Interrogatori sorpresa als 33 jutges partidaris de la consulta
El Promotor d’Acció Disciplinària els fa una bateria de preguntes, inclòs si han intervingut terceres persones
Lluís Bou
Els 33 jutges catalans que van signar un manifest a favor de la consulta estan sent interrogats pel Promotor d’Acció Disciplinària, una nova figura que va tirar endavant recentment el govern espanyol per actuar des del punt disciplinari contra jutges i magistrats.
Segons informa el diari ‘Público’, els magistrats que van signar el manifest de Dret a Decidir han quedat “sorpresos” per rebre una bateria de preguntes que han de respondre, en comptes que el Promotor actués com era d’esperar: arxivant les diligències informatives que estaven obertes, ja que el manifest es circumscriu dins l’àmbit de la llibertat d’expressió.

Tot al contrari, el Promotor, Antonio Fonseca-Herrero, els ha adreçat unes preguntes per esbrinar detalls, com si la seva intervenció en el manifest va ser encarregada per terceres persones o va ser fruit d’una decisió pròpia i conjunta.

El cas dels jutges proconsulta ja va ser polèmic mesos enrere perquè el diari ‘La Razón’ va publicar fotos del DNI d’alguns dels magistrats, quan aquestes estan només en poder de la policia. El magistrat Santiago Vidal ho valorava en aquesta entrevista a Singular TV.

Santi Vidal a Singular TV

Santi Vidal a Singular TV

El preciós Sí-Sí d’Ada Colau – Mail Obert – VilaWeb

El preciós Sí-Sí d’Ada Colau – Mail Obert – VilaWeb.

Andreu Barnils

29.06.2014

El preciós Sí-Sí d’Ada Colau

Ada Colau, a favor de la independència. Poca broma. Aquestes són les seves paraules: ‘No he estat mai independentista, però el 9-N em plantejo de votar sí-sí, perquè veiem una oportunitat democràtica de fer un procés destituent d’aquest règim que denunciem, i de començar realment a decidir les regles del joc entre tots’. Crec de tot cor que aquest pot ser un punt d’inflexió definitiu de cara a la independència. El vot d’Ada Colau arrossega desenes de milers de votants cap al sísí. Això és així. És la persona ideal pel públic indecís: un dels seus que ha fet el pas. Encara que només fos per això, moltes gràcies Ada Colau !


Però és que no només és per això.


També és el desconcert general que ha provocat. Un espectacle digne de veure que agrairé durant molts anys. Aquí molts han quedat atrapats en un fora de joc descomunal i generalitzat. Com diria Xavier Rubert de Ventós, ara que n’havíem après a dir ‘penícules’ n’hem de dir ‘flims’? Aquí hi ha gent que no entén com una revolucionària pot estar a favor de la independència. No eren pals a les rodes del procés, aquests dels contenidors? Murcianos de la FAI, jóvenes bárbaros de Lerroux, italians a la frontera. Quins articles no s’han escrit, mare de Déu, sobre Can Vies, la Pah, Podemos i el món anticapitalista en general. I ara, amb el Sí-Sí de Colau, què en fareu de tot això? Ja teniu lloc a la vostra paperera? Com us ho expliqueu, tot plegat? Us lliguen les vostres teories i el seu Sí-Sí ? Als hiperventilats independentistes us passa ara amb Ada Colau el mateix que Joan Herrera: no sabeu on mirar. No sabeu què pensar.


Ai l’Herrera, l’home dels problemes reals de la ciutadania, es troba que Ada Colau diu que un Sí-Sí els podria solucionar. En fi, podem veure de tot, fins i tot ICV demanant el vot per una llista encapçalada per una partidària del Sí-Sí. Els hiperventilats nostrats estan igual de descol.locats. Encara no s’han refet de l’ensurt de Raimon que es troben amb el Sí-Sí de Colau.El món al revés. No deuen entendre res.


Aquí la pregunta no és perquè Ada Colau ha donat el sí-sí. La pregunta és perquè se’n dubtava. I se’n dubtava molt. Se’n dubtava perquè moltíssima gent creu que els revolucionaris fan nosa en el camí de la independència. I al revés. Que els independentistes fan nosa a la revolució. Uns i altres no entenen que Ada Colau i SíSí puguin anar junts perquè veuen nacionalisme i revolució com a rivals. I això pot ser veritat, però també pot ser mentida. Una gran mentida. Així, a la Guerra de la Independència Americana també se la coneix com la guerra de la Revolució. Són sinònims. Gandhi va ser un revolucionari i un independentista a la vegada. Che Guevara va teoritzar sobre la sobirania. L’anarquista Garcia Oliver va ajudar l’independentista Francesc Macià. Nacionalisme i revolució han tingut grans espais de confluència, també a casa nostra, i el Sí-Sí d’Ada Colau entronca amb aquesta llarga tradició.


L’important, almenys per mi, és que el Sí-Sí d’Ada Colau ajuda a l’entesa i la col·laboració entre la gent que no només vol una terra lliure. També vol lliures les persones que hi viuen. El Sí-Sí té vots entre els partidaris de la terra lliure, els del mercat lliure i el de les persones lliures (Per això som tants i tan diferents). De fet, les CUP també són això. Fa molts anys que són això. I per això, i aquí més val ser honest amb el lector, jo desitjo que les CUP s’entenguin amb Guanyem. Es pot dir? Diria que ho he arribat a somiar i tot: Ada Colau de número 1 i David Fernàndez de número 2. Això els fa por. Tota la resta, no. Humilment és com ho veig. O somnio, que ja no sé, fins i tot amb gent d’ICV i EUiA en una llista amb portaveus que són Sí-Sí.


Per últim, crec que el Sí Sí d’Ada Colau és preciós perquè confirma una llista personal: artistes que no en tenen ni puta idea. La llista només és útil si hi poses artistes que admires. En el meu cas, Céline, Josep Pla, Clint Eastwood i Joan Sales. Sales, l’enorme escriptor, que es veu que deia que els revolucionaris eren enemics de Catalunya.


Sí-Sí, Sales, Sí-Sí. I els revolucionaris americans, ho eren d’Amèrica. Per això els van dur a la independència.