EL DERECHO DE LOS PUEBLOS A LA AUTODETERMINACIÓN – Programa Derechos Humanos del Centro Europa – Tercer Mundo (CETIM)

www.cetim.ch/es/documents/bro12-auto-A4-es.pdf.

EL DERECHO DE LOS PUEBLOS A LA AUTODETERMINACIÓN

Y A LA SOBERANÍA PERMANENTE SOBRE SUS RECURSOS

NATURALES DESDE LA PERSPECTIVA DE LOS DERECHOS HUMANOS

Publicación elaborada por

Melik Özden, Director del Programa Derechos Humanos del

CETIM y Representante Permanente ante la ONU

Christophe Golay, Doctor en derecho internacional, IHEID,

Ginebra

Una colección del Programa Derechos Humanos del

Centro Europa – Tercer Mundo (CETIM)

Pilar Portero y Ana Cañil: El silencio del presidente de la Caixa inquieta al Gobierno y al Rey

Pilar Portero y Ana Cañil: El silencio del presidente de la Caixa inquieta al Gobierno y al Rey.

El silencio del presidente de la Caixa inquieta al Gobierno y al Rey

Publicado: 31/10/2012 17:34

 

El Gobierno y las altas instituciones del Estado como la Casa Real siguen intentando que los empresarios y banqueros catalanes abandonen su ambigüedad antes del próximo 25-N -fecha de las elecciones catalanas- con respecto a las posiciones independentistas lideradas ahora por el presidente de la Generalitat, Artur Mas. Pero no parece que el éxito les acompañe. Ni el ministro de Interior, Jorge Fernández Díaz con Rosell, ni siquiera el Rey en citas con Fainé o Godó, logran que estos grandes e influyentes empresarios se posicionen de forma rotunda.

La pasada semana, el presidente de la CEOE, el catalán Joan Rosell, comía en Madrid en el reservado del restaurante Luarqués con el ministro de Interior para volver a retormar el asunto del posicionamiento de los empresarios catalanes con respecto a Mas. Pese a que Rosell ha hecho diferentes declaraciones sobre el problemón que sería la independencia, lo cierto es que a continuación matiza con el apoyo a las reivindicaciones del pacto fiscal y la revisión del estado autonómico. Fuentes económicas confirman que en estos dos meses -tras la Diada– la cúpula de la CEOE ha llegado a pedirle más claridad en su posicionamiento, en línea con la única declaración rotunda que hasta ahora ha tenido un gran empresario catalán, José Manuel Lara, quien anunció que el Grupo Planeta saldría de Cataluña si el independentismo avanzaba.

El presidente de la patronal española, catalán, siempre ha mantenido una posición correcta con los miembros del ejecutivo de Rajoy con los que ha hablado, un “se hará lo que se pueda”, que a todas luces no resulta suficiente para contrarrestar el enorme poder e influencia que mantiene el Gobierno de Mas sobre las estructuras económicas catalanas, ya sea vía subvenciones o simpatías políticas auténticas.

Con todo, el silencio que más molesta en Madrid tanto en el Gobierno como en sus colegas banqueros, es el del presidente de La Caixa, Isidre Fainé. Pese a la petición o sugerencia de numerosas instancias políticas e institucionales, e incluso de alguno de sus colegas de la banca más importantes, el primer ejecutivo de la primera entidad bancaria catalana -la tercera de España- ha optado por no abrir la boca y dejar que sean otros banqueros, como el consejero delegado del Sabadell, Jaume Guardiola -muy cercano al presidente Mas- quienes pongan de relieve que no a todos los grandes empresarios catalanes, ni mucho menos, les preocupa la independencia y por eso el Sabadell ha decidido no posicionarse sobre la independencia.

Con el fin de intentar lograr algo más concreto, el Rey llamó a Fainé a la Zarzuela, igual que ha hecho con otros empresarios, como José Manuel Lara (Planeta), Javier Godó (La Vanguardia) y Josep Piqué (Vueling), exministro de Industria y portavoz con Aznar. A Fainé le pesa demasiado el boicot que se desencadenó a finales del 2005 y principios del 2006, coincidiendo con la negociación del Estatut y la OPA de Endesa, y que afectó a la Caixa tanto en la retirada de depósitos como en la entrada de dinero. Ese temor regresa con fundamento, pues ya circulan por la red diversas iniciativas en las que se prepara un nuevo boicot condicionado al resultado de las elecciones. Zarzuela se limitó a confirmar ayer estos contactos: “A don Juan Carlos le gusta escuchar a todo el mundo, y por eso les va recibiendo, para conocer sus opiniones”. Aprovechando la coyuntura, el Rey, por su parte, trata de profundizar en ese nuevo papel de hombre de Estado que le están fabricando sus estrategas y con el que se pretende lavar su deteriorada imagen, y en el que cuenta con el beneplácito de Rajoy, tan poco dado a mover ficha.

Sin embargo, hasta ahora Juan Carlos no ha tenido mucho más éxito que el equipo de Rajoy. En general, los empresarios contactados, con excepción de la rotunda posición de Lara, prefieren nadar y guardar la ropa, a la espera de las elecciones del 25-N. A medida que el calendario corre hacia la consulta catalana, tanto en el Gobierno, como en los aledaños de la Zarzuela y de otras instituciones, aumenta la sensación de que el día siguiente de las elecciones, el 26 de noviembre, puede abrirse un camino del que nadie conoce el final y que será muy complicado si CIU saca mayoría absoluta. Por eso, posiciones ambiguas como la del presidente de La Caixa, preocupan tanto como exasperan.

Traducció al català de l’informe al parlament britànic sobre la continuïtat a la UE d’un Escòcia independent – VilaWeb

Traducció al català de l’informe al parlament britànic sobre la continuïtat a la UE d’un Escòcia independent – VilaWeb.

 

Dimecres  31.10.2012  15:55

Traducció al català de l’informe al parlament britànic sobre la continuïtat a la UE d’un Escòcia independent

‘La independència d’Escòcia serà una ampliació sense adhesió’ · VilaWeb us ofereix en català la traducció completa de l’informe del professor Graham Avery

Us oferim la traducció íntegra al català del document presentat al parlament britànic pel professor d’Oxford Graham Avery, una autoritat la Comissió Europea, sobre la manera d’integrar un estat escocès a la UE. 

El professor Graham Avery és director general honorari de la Comissió Europea i està considerat un dels màxims especialistes en l’amplicació comunitària. Actualment forma part de la direcció  de la Trans European Policy Studies Association i és membre del St. Antony’s College de la Universitat d’Oxford.

Graham Avery va treballar per al govern britànic com un dels negociadors principals de l’adhesió de Gran Bretanya a la Comunitat Europea.

Quan Gran Bretanya es va integrar el professor Avery va passar a treballar per a la Comissió Europea, en la qual va estar entre 1973 i 2006, involucrat en negociacions d’adhesió de nous països tot al llarg d’aquest període de temps. Entre altres negociacions ell personalment va dirigir l’entrada d’Austria a la Unió, va formar part dels equips que negociaven l’adhesió de Finlàndia i Suècia i també va participar en la fracassada negociació amb Noruega.

Durant el procés d’entrada de la majoria de països de l’antiga Europa de l’est va actuar com a assessor principal de la Comissió i va ser l’encarregat de revisar les aplicacions d’entrada de molts d’aquest països.

HC 643 Les implicacions en política exterior de i per a una Escòcia separada (Versió original en anglès)

Graham Avery, membre senior del St.Antony’s College de la Universitat d’Oxford, assessor sènior de l’European Policy Centre de Brussel·les i Director General Honorari de la Comissió Europea

1. L’objecte d’aquesta nota és clarificar el procediment a través del qual, després im referèndum en el qual el poble escocès voti en favor de la independència, Escòcia podria esdevenir membre de la Unió Europea. Encara que l’informe discuteix altres qüestions més amples, com ara els termes en els quals Escòcia en seria membre o l’actitud dels membres de la Unió i les seves institucions, l’informe es centra en la qüestió de quin seria el procediment d’adhesió d’Escòcia.

2. En el debat sobre la independència escocesa és natural que els qui s’oposen tendeixin a exgagerar les dificultats de ser-ne membre mentre que els favorables tendeixen a minimitzar aquestes dificultats. Aquesta nota vol enllestir el tema de la manera més objectiva possible. En resum argumenta que:

-Els arranjaments per a que Escòcia sigui part de la Unió haurien de posar-se en marxa de forma simultània a la independència

-Els cinc milions d’escocesos han estat membres de la Unió durant més de 40 anys i han adquirit drets com a ciutadans europeus

-Per raons pràctiques i polítiques no se’ls pot demanar abandonar la Unió i demanar després la readmissió

-Les negociacions sobre els detalls de la participació escocesa en la Unió haurien de fer-se en el període entre el referèndum i la data de la independència

-La Unió hauria d’adoptar un procediment simplificat per a les negociacions i no el procediment tradicional seguit quan hi ha l’adhesió de països que no en són membres.

3. L’autor és membre sènior del St. Antony College, Oxford, Asessor sènior de l’European Policy Centre de Brussel·les i Director General Honorari de la Comissió Europea. Ha treballat durant quaranta anys tant per al Ministeri Britànic d’Afers Exteriors com per a la Comissió Europea i ha pres part en diverses negociacions per a l’amplicació de la Unió.

4. La Unió Europea no té cap precedent al qual acudir en el cas de la independència d’Escòcia. Els següents casos són rellevants però és difícil considerar-los com a precedents:

-Grenlàndia es va incorporar a la Unió Europea en 1973 com a part de Dinamarca. Després va obtenir l’autonomia i va votar abandonar la UE. Això va obligar a una decisió de la Unió, en 1989, apartant Grenlàndia del territori de la Unió i del seu entramat legal.

-El març de 1990 la República Democràtica Alemanya va triar un nou govern dedicat a la reunificació; a l’octubre de 1990, quan es va unir a la República Federal, els seus 16 milions d’habitants van esdevenir membres de la Unió.

-Com a resultat del ‘divorci de vellut’ de Txecoslovàquia, la república Txeca i Eslovàquia van demanar ser membres de la Unió Europea. Eslovàquia en 1995 i la república Txeca el 1996. Tots dos van ser membres de la Unió el 2004.

5. La reunificació alemanya d’alguna manera és el contrari de la independència d’Escòcia: va ser una ampliació sense adhesió mentre que la independència d’Escòcia serà una adhesió sense amplicació.Tanmateix el cas alemany és pertinent en el cas escocès pel que fa al procediment. Sota la pressió del dia en que estava fixada la reunificació la Unió Europea va adoptar un procediment simplificat de negociació en virtut del qual la Comissió va explorar amb Bonn i Berlin els canvis necessaris en la legislació europea, i les seves propostes van ser aprovades de forma ràpida pel Consell de Ministres i el Parlament Europeu. No va caldre una conferència intergovernamental de la Unió perquè no es van modificar els tractats.

6. Tanmateix en el cas d’Escòcia seria necessària una modificació dels tractats de la Unió, ni que sigui per a definir la participació escocesa en les institucions de la Unió (nombre de membres del Parlament Europeu, nombre de vots al Consell de Ministres…)

7. En aquest punt hem de considerar el moment i el procediment per aquests canvis. La pertanyença d’Escòcia a la Unió Europea podria iniciar-se simultàniament amb la independència.  Per raons pràctiques i polítiques la idea de què Escòcia abandoni la Unió i després demani de nou l’entrada no és factible. Des del punt de vista pràctic això reclamaria arranjaments temporals complicats per a una nova relació entre la Unió (on s’inclou la resta del Regne Unit) i Escòcia, incloent-hi la possibilitat de controls de frontera amb Anglaterra. Ni la Unió Europea (incloent-hi la resta del Regne Unit) no Escòcia no tindrien interès en crear una anormalitat com aquesta.

8. Des del punt de vista polític Escòcia ha format part de la Unió Europea des de fa quranta anys; i els escocesos han adquirit drets de ciutadania europea. Si volguessin seguir dins la Unió és molt difícil pensar que se’ls demanès marxar i després demanar l’entrada de la mateixa manera que ho haurien de fer els ciutadans d’un país que no n’és membre, com ara Turquia. Això es pot explicar amb un altre exemple: si Valònia i Flandes es posaren d’acord per a trencar Bèlgica seria inconcebible que que altres membres de la Unió exigissin a onze milions de persones abandonar la Unió i després tornar a demanar l’entrada.

9. Hi hauria negociacions sobre la forma d’adhesió escocesa en el període entre el referèndum i la data oficial de la independència. No sabem ara mateix com de llarg hauria de ser aquest període i hauria d’haver-hi negociacions difícils entre Edimburg i Londres, però podem pensar que no caldria més de dos anys de negociacions.

10. Les parts que haurien de negociar l’adhesió d’Escòcia a la Unió Europea serien els estats membres (28 estats, després de l’adhesió de Croàcia el 2013) i el govern escocès (tal i com s’hagi constituït d’acord amb els arranjament previs a la independència). Cal fer notar que en aquesta tesitura el govern d’Escòcia -encara no un país independent- de fet no podria demanar l’adhesió a la Unió Europea, d’acord amb l’article 49 del Tractat. Però sí que podria indicar la voluntat d’Escòcia de mantenir-se dins la Unió i això podria permetre negociacions, en un marc adeqüat, per a preparar la modificació necessària dels Tractats. Les propostes podrien ser sotmeses per a l’aprovació de les institucions europees, dels parlaments dels 28 estats membres i d’Escòcia i podrien estar llestes per al dia de la independència d’Escòcia.

11. Com en el cas de la reunificació alemanya la Unió Europea adoptaria un procediment simplificat en funció del qual es demanaria a la Comissió de portar a termes converses exploratòries amb Edimburg, Londres i altres capitals i presentar després propostes. Encara que una conferència intergovernamental seria necessària aquesta no seria de l’estil de les conferències necessàries per a aprovar l’adhesió de països no membres de la Unió. Un procediment prolongat com el que cal quan un país que no és membre de la Unió s’adhereix no caldria en aquest cas jamb el repàs detallat dels 35 capítols de l’acquis Unió Europea. No caldria perquè Escòcia ja ha adoptat les polítiques i la legislació europea durant 40 anys.

12. Tornem a la qüestió dels canvis necessaris en la legislació europea per tal que Escòcia en formi part. Cal distingir aquí entre canvis en els Tractats (legislació primària) i canvis en les regulacions, directives, decisions, etcètera (legislació secundària). Els canvis en els tractats per raons institucionals no serien problemàtics: seria fàcil calcular-los per referència als estats membres d’una dimensió comparable (Dinamarca, Finlàndia i Eslovàquia tenen poblacions de 5-6 milions). El nombre de vots en el Consell per a la resta del Regne Units no caldria que fos modificat (car amb 60 milions encara seria comparable al de França i Itàlia)  tot i que el nombre de diputats del Parlament Europeu sí que hauria de ser reduït, per respectar el límit de membres de la cambra.

13. En les negociacions d’adhesió amb països no membres encara la Unió Europea sempre ha resistit canvis o condicions sobre els Tractats bàsics. Ara mateix no sabem què demanaran els representants escocesos en relació a l’euro o l’Àrea Schengen de lliure moviment de persones. Però sense entrar a discutir les implicacions per a Escòcia d’aquests polítiques sí que cal fer notar que encara que tots els nous estats són obligats a acceptar-les no esdevenen membres de l’eurozona o de Schengen de forma immediata quan s’adhereixen i no se’ls permet fer-ho. Unir-se a l’euro o a Schengen depèn d’una sèrie de criteris que s’examinen els anys després de l’adhesió.

14. Tornem a la legislació secundària. Encara que un nombre important d’adaptacions tècniques seria necessari per a què Escòcia adaptés la llei europea la immensa majoria d’aquestes adptacions no serien cap problema perquè estarien basades en la situació que ara ja existeix.  Pel que fa a les polítiques i la legislació europea els ciutadans escocesos poden esperar de forma legítima que es mantindrà l’status quo pel que fa a les condicions econòmiques i socials. No caldria, per exemple, renegociar l’aplicació a Escòcia de polítiques europees sobre medi, transport, agricultura, etcètera: seria prou transposar mitatis mutandis la situació que ja hi ha a Escòcia dins el Regne Unit. Tenint en compte que la resta del Regne Unit podria quedar afectat el procés requeria discussions i clarificacions amb Londres però interessaria poc als altres estats membres que podrien quedar satisfets sobre la base dels reports i propostes que la Comissió podria fer pel que fa a les qüestions de la legislació secundària.

15. De nou caldrà veure si el representants escocesos demanen canvis de les normes europees i les seves polítiques, per exemple sobre pesca o participació en el pressupost de la Unió. En general podem esperar que aquestes qüestions serien resoltes a través d’una ampliació mutatis mutandis dels acords que ara té el Regne Unit, fons els moment en que una revisió important de les regles es portés a efecte. Per exemple la renegociació de les qüotes de pesca o del procediment pressupostari multi anual. Aquesta solució, de fet, seria interessant per a Escòcia perquè podria esperar obtenir un acord millor quan ja sigui membre de la Unió, amb veu i vot, que no en el període anterior a la independència. Tanmateix l’adaptació de la participació britànica en el pressupost demanarà negociacions difícils entre Edimburg i Londres, i també amb Brusse·les.

Nació Digital: Homs apunta com fer el referèndum acceptat internacionalment

Nació Digital: Homs apunta com fer el referèndum acceptat internacionalment.

Q.S./Redacció | Actualitzat el 31/10/2012 a les 00:05h

Homs apunta com fer el referèndum acceptat internacionalment

“L’estat espanyol no reconeix Catalunya, però volen que l’expulsin d’Europa. Com és possible?”, es pregunta el portaveu

Homs, aquest dilluns al vespre a Lleida. Foto: Govern

Quatre normes inspirades en la doctrina del Tribunal de La Haia: procés democràtic, majoritari, pacífic i europeu. Aquest el contingut del sarró del Govern per poder exercir el dret a decidir. Així ho va explicar  el portaveu del Govern i secretari general de Presidència, Francesc Homs, en el marc de la conferència pronunciada aquest dimarts al vespre i que encetava el cicle “Eines d’Estat” que organitza l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Democràcia

Segons la doctrina de la magistratura internacional en processos d’autodeterminació citada per Homs caldria, en primer lloc, que “el procediment sigui escrupolosament democràtic”. Segons el portaveu hi ha moltes “solucions tècniques” que permetrien consultar al poble de Catalunya. De fet, segons el portaveu només es tracta  de “voluntat política” per part del govern espanyol. “És trampós i actuar amb mala fe dir que abans de consultar al poble s’ha de reformar la Constitució. No ho diu enlloc”, va insistir el portaveu.

Majories

En segon lloc, Homs va remarcar que l’exercici del dret a decidir “ha d’anar acompanyat de gran majories” i, segons la seva opinió, “segurament amb el 51 per cent no seria suficient”, sempre comptant amb un ampli suport de les forces polítiques.

Pacífic

En tercer terme, el portaveu del Govern va precisar que el dret a decidir s’ha d’exercir de “manera pacífica”. En aquest sentit, la seva teoria afegeix “que si això no es donés hauríem d’aturar el procés immediatament”. De fet, en aquest punt demana un “compromís públic”.

Europa i Espanya

Finalment, Homs condiciona el procés a que es produeixi “en el si de la Unió Europea”. En referència a aquest aspecte, va precisar que “en la hipòtesi que no ens acceptessin dins la Unió Europea, prèviament hi hauria d’haver un fet: que l’estat espanyol reconegués l’estat català”. Per aquest motiu, i amb un to murri, es va preguntar: “Si no ens reconeixen com a estat, com ens poden expulsar? L’estat espanyol no reconeix Catalunya, però volen que l’expulsin d’Europa. Com és possible?”.

Per altra banda, Homs va assegurar que “la pregunta que hauria de respondre l’estat espanyol és si està disposat a acceptar la voluntat del poble de Catalunya”. “Mai no donen la resposta a aquesta pregunta”, va contestar el mateix portaveu tot recordant que és una qüestió clau per a l’exercici del dret a decidir dels catalans.

Duran avisa per carta als militants: ‘La independència dins la UE és gairebé impossible’ – VilaWeb

Duran avisa per carta als militants: ‘La independència dins la UE és gairebé impossible’ – VilaWeb.

Dimecres  31.10.2012  13:35

Duran avisa per carta als militants: ‘La independència dins la UE és gairebé impossible’

‘No seré jo qui ho digui, acabaria condemnat a la foguera pública’

Josep Antoni Duran i Lleida ha fet tot un seguit de declaracions públiques que difereixen de la posició defensada fins ara per CiU segons la qual Catalunya podria ser independent dins de la Unió Europea.Segons El País, Duran va remetre una carta als militants d’Unió en l’últim consell nacional en què deia que és ‘gairebé impossible’ que Catalunya pugui ser independent dins de la UE. ‘No puc enganyar la gent. Si deixes de formar part d’un estat perds els drets i els deures’, diu Duran.

I tot i que diu que es podria demanar la reincorporació, ‘qualsevol estat dels vint-i-set podria vetar l’ingrés’. La carta la va llegir el secretari general d’Unió, Josep M. Pelegrí, en l’últim consell nacional. I deia: ‘No séré jo qui surti al carrer a explicar això i a llançar una galleda d’aigua freda sobre tantes i tantes persones que han recuperat la il·lusió. Sé que acabaria condemnat a la foguera pública i que des de la nostra pròpia casa ajudarien a encendre el foc’.

‘És tot molt complicat, massa complicat com per ser simplificat per part d’un partit polític’. I encara va afegir: ‘No som un grup de friquis. Som i volem continuar essent Unió Democràtica’. 

Duran i Lleida ha insistit aquests últims dies que la seva opció preferida és l’estat confederal, i ha posat d’exemple l’estat de Baviera a Alemanya per a Catalunya.

Un informe del parlament britànic detalla com una Escòcia independent continuaria a la UE – VilaWeb

Un informe del parlament britànic detalla com una Escòcia independent continuaria a la UE – VilaWeb.

 

Dimecres  31.10.2012  12:27

Un informe del parlament britànic detalla com una Escòcia independent continuaria a la UE

El signa el professor Graham Avery, director general honorari de la Comissió Europea i un dels més grans experts en ampliació comunitària

El parlament britànic ja debat les condicions i les implicacions d’una possible Escòcia independent. I aquest mes d’octubre ha publicat un informe, elaborat pel professor d’Oxford Graham Avery, una autoritat també a la Comissió Europea, sobre la manera d’integrar un estat escocès a la UE. En resum, l’informe diu que si els escocesos han estat ciutadans de la UE durant quaranta anys, i ho volent continuar essent, ‘difícilment se’ls hauria de fer sortir i tornar a entrar de la mateixa manera que els ciutadans d’un país com Turquia’.

‘Pel que fa a la política i la legislació comunitària, els ciutadans escocesos tenen l’expectativa legítima de mantenir l’status quo en termes de condicions econòmiques i socials. No hi hauria necessitat, per exemple, de renegociar l’aplicació a Escòcia de les polítiques europees en àmbits com el transport, l’agricultura, etc.’, diu el professor en l’informe, que considera que n’hi hauria prou de traslladar les condicions que ja hi ha a Escòcia dins del Regne Unit. 

Sí que diu que s’hauria de fer algun canvi en els tractats de la UE, però que ‘no haurien de ser problemàtics’. ‘Per a Escòcia, qüestions com el nombre de vots en el Consell es podria calcular fàcilment amb estats membres de dimensions comparables, com Dinamarca, Finlàndia i Eslovàquia, amb una població d’entre 5 i 6 milions’. I diu que el nombre de vots per a la resta del Regne Unit no caldria que es modifiqués, però sí que hauria de reduir el nombre d’eurodiputats per respectar el límit de parlamentaris que hi ha.

La ‘pre-independència’

Avery recomana que les negociacions per a entrar a la UE es facin entre el referèndum d’independència i la proclamació efectiva de la independència, un període que anomena de ‘pre-independència’. I calcula que aquest temps de ‘negociació complicada entre Londres i Edimburg’ podria ser d’un o dos anys. 

En aquesta situació de pre-independència, recorda que el govern escocès no podria fer encara una petició formal d’adhesió a la UE, tenint en compte l’article 49 del Tractat. Però aquesta situació mateixa ja indicaria el desig d’Escòcia de continuar a la UE, la qual cosa ja portaria a les negociacions ‘un un marc de treballa apropiat’ per preparar ‘la necessària modificació dels tractats’.