El mitjà financer nord-americà destaca que el Banc Central Europeu “permet a l’independentisme català avançar”
La cadena ‘Bloomberg’, un dels grans mitjans d’informació econòmica dels Estats Units, ja parla explícitament de la independència de Catalunya i
calcula com quedarà la situació econòmica tant a Espanya com a Catalunya després de la secessió. En un
article publicat avui, Bloomberg fa assenyala que la promesa del president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, per comprar bons dels governs de l’euro-regió “està facilitant al moviment independentista avançar sense haver d’enfrontar-se a la resistència dels inversors”.
El text es fa ressò també del resultats de les eleccions europees del passat diumenge, i constata que “els partits independentistes van guanyar amb un 62% dels vots”. Alhora, assenyala que “una secessió de Catalunya costaria a Espanya el 10% dels seus ingressos fiscals i desencadenaria una disputa sobre com repartir 836 mil milions (1,1 bilions de dòlars) del deute sobirà. Segons Antonio Roldán, un analista amb seu a Londres i que pertany a Eursàsia Group, una empresa que assessora els inversos en bons de risc polític, “les paraules màgiques de Draghi estan suavitzant l’impacte del conflicte català”.
“Si la situació a Catalunya es desembolica i l’amenaça d’una ruptura no pactada es fa evident, el BCE no intervindrà, de forma que la correcció podria ser encara més agressiva”, manifesta Roldán. Bloomberg recorda que la consulta catalana està prevista pel 9 de novembre, quasi dos mesos després que el referèndum d’independència escocès, i afirma que la consulta ha portat també un debat sobre la divisió del deute, i “si la nova Catalunya independent tindria accés a un préstec en última instància, i a romandre a la Unió Europea sense haver de tornar a demanar l’ingrés“.
Alhora, assenyala que en els tres primers mesos de l’any passat les famílies i empreses catalanes van pagar a l’Estat 7.300 milions d’euros, “la segona major contribució després de Madrid”. En aquest sentit, assegura que si la secessió deixés fora de la UE a 7,6 milions de catalans, “es tallaria la relació entre els prestadors amb seu a Barcelona, com CaixaBank SA del finançament del Banc Central, segons va dir l’any passat el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde”.
Bloomberg creu que “com les pressions financeres retrocedeixen, el president català Artur Mas està impulsant el procés a través de la legislació que li permetrà cridar els catalans a votar al novembre, i està llest per ordenar el lliurament de prop de 6.000 urnes”. “En cas que el Tribunal Constitucional d’Espanya optés per bloquejar la votació, Mas té a més la possibilitat de dissoldre l’assemblea catalana i celebrar eleccions regionals com un referèndum de facto”, explica.
L’article recorda que “el referèndum d’Escòcia el 18 de setembre, per contra, s’està celebrant amb el consentiment del primer ministre britànic, David Cameron. El president espanyol Mariano Rajoy, per la seva banda, té el dret de suspendre els poders del govern català en circumstàncies extremes”. “Les conseqüències són tan perjudicials per a totes dues parts que els inversors racionalitzen el tema i diuen que no passarà”, diu el text, citant Ignacio de la Torre, un analista amb seu a Madrid.
Però Bloomberg també es pregunta pels riscos que tindria la independència, i fa referència al deute català, “que podria arribar al 101,7% l’any vinent”. “Malgrat això, els partits pro-referèndum van veure com el seu suport creixia en 8 punts a les eleccions al Parlament Europeu en comparació amb les eleccions del 2012 al parlament català”, constata.