L’Hospitalet, crucial para independentistas y unionistas

L’Hospitalet, crucial para independentistas y unionistas.

L’Hospitalet, ciudad clave para las campañas independentistas y unionistas

 

Entidades de ambos signos reconocen que es un territorio decisivo para la consulta y que quedan pocos indecisos

L’H y Baix Llobregat | 31/03/2014 – 00:05h | Última actualización: 31/03/2014 – 10:19h

L'Hospitalet, ciudad clave para las campañas independentistas y unionistas

Imagen del centro de L’Hospitalet Archivo

Mari Carmen Gallego

Mari Carmen Gallego

Baix Llobregat

L’Hospitalet es una de las ciudades metropolitanas en las que las entidades y partidos políticos han centrado sus esfuerzos de cara a la consulta soberanista del mes de noviembre. Por su número de habitantes -259.368 ciudadanos a 31 de diciembre de 2013- y por las características de su población -el 47,33% es nacida en Catalunya, el 25,28% en otras comunidades autónomas y el 27,39% en el extranjero- L’Hospitalet es una de las plazas fuertes para el proceso soberanista y es uno de los territorios a los que han dedicado más recursos entidades de ambos signos.

Todo lo que sucede en la segunda ciudad de Catalunya, la más importante gobernada por el PSC, tiene una relevancia simbólica tanto para los colectivos independentistas como para los unionistas. Por ejemplo, fue la primera ciudad catalana en aprobar una moción en contra de ceder recursos municipales -instalaciones municipales o el padrón- para la convocatoria de la consulta si ésta no está autorizada por el Estado y, al mismo tiempo, su consistorio aprobó una moción instando al Govern a convocar una consulta para decidir el futuro de Catalunya.

Después de repartir octavillas a favor de la consulta y en contra de la independencia, el PSC de la ciudad pasa de puntillas por el tema. “Nuestra principal preocupación es estar al lado de las personas que lo están pasando mal y luchar contra el desmantelamiento del Estado del Bienestar”, mantiene su secretario de Organización, Manuel Brinquis.

Menos indecisos
“Tenemos claro que nos la jugamos en L’Hospitalet, tanto por el número de votos como por el tipo de ciudadanos”, reconoce Núria Gausachs, representante de la Asamblea Nacional Catalana (ANC) en L’Hospitalet, que recuerda que la de esta ciudad es la asamblea territorial más grande de la ANC. No obstante, Gausachs asegura que “el debate se está extremando”: “No quedan prácticamente indecisos y cada vez encontramos más personas que tienen clara su postura, a favor del sí o del no, pero que lo que quieren es votar ya”.

Desde su creación en octubre de 2012 en L’Hospitalet, la ANC, que cuenta con 1.400 simpatizantes de los cuales 200 son miembros de pleno derecho, ha realizado decenas de actos en la ciudad. “Determinadas acciones del Gobierno central nos ayudan a tener más seguidores”, asume la portavoz de la entidad, que explica que “muchas personas procedentes del sur de España se acercan a pedir información y a expresar su apoyo porque han entendido que la independencia no es solo una cuestión de identidad o de sentimiento, sino una necesidad económica”.

Gausachs también lamenta las “pocas facilidades que da el ayuntamiento para poder instalar las paradas informativas, que no permite que coincidan con actos populares o festivos, justo los que permiten llegar a más personas” y lamenta la actitud de algunos transeúntes “que han insultado o amenazado” a los voluntarios de los estands.

El portavoz del PP en el ayuntamiento de L’Hospitalet, Juan Carlos del Río, también lamenta actitudes incívicas por parte de algunos vecinos al pasar ante las paradas informativas, pero asegura que no son comparables con los “insultos o la silicona en la cerradura” que ha sufrido en su domicilio. El PP es el único partido con representación municipal que ha hecho campaña en contra de la consulta y en contra de la independencia. Del Río considera que “los vecinos de L’Hospitalet quieren que se centre el debate político en otros aspectos más importantes del día a día, sobre todo en los tiempos que corren”. “L’Hospitalet es una ciudad tranquila y no queremos que nadie nos complique la vida”, añade.

Las campañas informativas a favor del sí o del no se hacen en todos los barrios de la ciudad, aunque la portavoz de la ANC reconoce que no de manera uniforme: “Debido a que nuestros recursos son limitados nos planteamos centrarnos en zonas que nos son más afines, como el Centre, Santa Eulàlia, La Torrassa o Sant Josep y no tener tanta presencia en Can Serra, La Florida, Pubilla Casas o Bellvitge”.

Pedagogía democrática
Òmnium Cultural es otra de las entidades que programa charlas y conferencias periódicamente en la ciudad. “Nuestra postura se centra en explicar por qué es necesario votar y recordar que votar es la manera de resolver las discrepancias en un país normal”, resume el portavoz de Òmnium Cultural en L’Hospitalet, Jesús Palomar. “Y en las charlas y actos que organizamos hemos detectado un interés creciente de la población por votar”, asegura. Palomar mantiene que “un momento como el que vivimos puede provocar incertidumbre, miedo o preocupación y la tarea de las entidades es informar a los vecinos para que tengan información que les ayude a superar los miedos”.

“Muchas de las personas que vienen a los actos de Òmnium aseguran al finalizar que votarán que no pero destacan la necesidad de poder votar como un elemento más de la democracia”, dice Palomar. “Queremos acabar con el estereotipo de L’Hospitalet como ciudad complicada”, dice, y advierte que “lo que pase aquí será muy importante y decisivo por el número de votos que supone, pero no tiene porqué ser extrapolable al resto del país”.

Las características de L’Hospitalet llevaron a la entidad Súmate, que agrupa a personas de origen castellano a favor de la independencia, a presentarse en público en el Centro Cultural de Bellvitge. Ahora, con medio centenar de miembros en su delegación de L’Hospitalet y del Baix Llobregat, pretende intensificar su presencia en los barrios menos proclives al ‘Sí’. “Hemos hecho campañas informativas y hemos encontrado de todo, desde gente que no nos quiere escuchar hasta personas que reconocen que es necesario una reforma profunda porque no hay expectativas de conseguir mejoras dentro del estado español”, valora el representante de Súmate, Coque García. “Lo que es evidente es que los vecinos, como mínimo, quieren votar y que les escuchen”, avisa.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/local/baix-llobregat/20140331/54404179307/l-hospitalet-crucial-independentistas-unionistas.html#ixzz2xYYo4P37
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Anuncis

‘Bloomberg’ adverteix Espanya: “No es poden mantenir territoris per la força”

‘Bloomberg’ adverteix Espanya: “No es poden mantenir territoris per la força”.

POLÍTICA
27/03/2014
CONSULTA
‘Bloomberg’ adverteix Espanya: “No es poden mantenir territoris per la força”
El gran mitjà econòmic nord-americà recomana al govern de Rajoy que permeti la consulta
Lluís Bou
La cadena ‘Bloomberg’, un dels grans mitjans d’informació econòmica dels Estats Units, ha advertit el govern espanyol que no s’enroqui respecte a Catalunya, per tal que no li succeeixi com al govern ucraïnès amb Crimea. En un article escrit per Leonid Bershidsky, i que es titula ‘Com pot evitar Espanya la seva Crimea’, el cas de la península del Mar Negre apareix com una lliçó per als Estats que volen evitar secessions internes.“Deixeu el poble lliure”, recomana sense embuts. Segons la cadena nord-americana, no es poden mantenir pobles dins un Estat per la força.

“A Catalunya, el govern espanyol encara podria optar per no seguir el camí que va triar Ucraïna. Impedir que la gent expressi el seu parer té el potencial d’inspirar grups terroristes i de crear inestabilitat . No hi ha manera de mantenir per la força un territori sota el govern d’un país si la majoria no no ho vol”, afirma amb rotunditat.

Bloomberg recorda el precedent del Kosovo per argumentar queuna declaració unilateral d’independència pot ser legal, tot i que sobre el paper les “regions” no tenen dret a la secessió. Cita en aquest aspecte el Tribunal de Justicia de l’ONU.

La cadena explica que el Tribunal Constitucional ha tombat la declaració de sobirania del Parlament, i que el president espanyol, Mariano Rajoy, s’oposa a la secessió. Però, al seu entendre, tot plegat és una posició insuficient. “En enfoc més permisible cap a la secessió podria tenir més èxit de cara a mantenir els territoris dins la unió”, assenyala. ‘Bloomberg’ creu que una consulta faria més possible que els catalans seguissin a Espanya, amb aval democràtic, i cita els precendents dels referèndums al Quebec i el previsible resultat a Escòcia, on creu que guanyarà el No.

La cadena es pregunta què hauria succeït si el govern ucraïnès hagués permès un referèndum sobre la secessió de Crimea tutelat per la comunitat internacional. “Hauria pogut evitar una crisi mundial, que ha enfrontat Rússia amb Occident i que ha esmicolat la mateixa Ucraïna”, sentencia.

Sense títol

 

Santi Vidal: “La Constitució espanyola no prohibeix de cap de les maneres la consulta”

Santi Vidal: “La Constitució espanyola no prohibeix de cap de les maneres la consulta”.

28/03/2014
SINGULAR TV
Santi Vidal: “La Constitució espanyola no prohibeix de cap de les maneres la consulta”
“El ministeri de l’Interior ha de dir qui va facilitar les fotos de DNI dels jutges pro-referèndum”, afirma el magistrat a Singular TV
Mar Sabé

El jutge de l’Audiència de Barcelona Santiago Vidal explica en una entrevista a Singular TV que “la Constitució Espanyola no prohibeix de cap de les maneres fer una consulta sobiranista a Catalunya”. I en desglossa els motius, igual que va fer juntament amb 32 jutges més en un manifest jurídic que va encendre els mitjans espanyols, com La Razón, que va fer una llista del currículum d’aquests magistrats amb les fotografies dels seus DNI’s.

Vidal explica la situació del cas, després que es van querellar contra aquest diari i el ministeri d’Interior per delicte a la intimitat, i n’exigeix responsabilitats polítiques. El magistrat considera que, “malauradament només un 10 o 15 % dels magistrats del poder judicial espanyol” diuen el que pensen, i que ell ha estat pressionat en alguna ocasió per fer-ho.

Vidal acaba de publicar ‘Els set pecats capitals de la justícia’ (Ara Llibres), i n’ha donat els drets íntegres a les ONG’s SOS Racisme i Amnistia Internacional. En aquest llibre critica el sistema judicial actual però també explica allò que va bé, perquè “no tot són desgràcies i es pot millorar fàcilment”. En aquesta entrevista, el magistrat explica com s’imagina el poder judicial en una Catalunya independent i confessa que “mai” es passarà a la política.

Santi Vidal a Singular TV PLAY

Santi Vidal a Singular TV

Homs, a Santamaría: “El govern espanyol no pot dir què és legal i què no”

Homs, a Santamaría: “El govern espanyol no pot dir què és legal i què no”.

Homs, a Santamaría: “El govern espanyol no pot dir què és legal i què no”

El conseller de Presidència i portaveu del Govern denuncia que l’executiu de Rajoy “s’erigeixi com a tribunal”

El conseller de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha respost a les paraules de la vicepresidenta de l’executiu espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, assegurant que el “sorprèn” que el govern espanyol “s’erigeixi” com un tribunal i marqui “què es pot fer, què és legal i què no”. “Fins on jo sé som en un estat de dret, hi ha marcs legals perquè Catalunya pugui fer la consulta i no està a l’abast del govern impedir que el poble català voti”, ha assenyalat Homs. En aquesta línia, el portaveu confia que els sis ministres de Rajoy que visitaran Catalunya aquesta setmana respectin “les regles del joc democràtic” i acceptin la voluntat de la majoria dels catalans a favor de la consulta.

El conseller de Presidència ha reiterat que el Tribunal Constitucional (TC) ja ha admès que “la idea del dret a decidir” té cabuda a la Constitució espanyola. Per això, Homs creu que el govern espanyol hauria “d’expressar-se en el terreny que li correspon”. “Poden estar tant en contra que votem com vulguin, però la decisió no és d’ells”, ha assegurat.

En aquesta línia, Homs ha demanat al govern de Mariano Rajoy un “clar i inequívoc compromís” amb la democràcia. “Fa angúnia que des del govern espanyol es desprengui una incomoditat amb la democràcia –per dir-ho suau–, i els executius que se senten incòmodes amb la democràcia no s’ajusten a la voluntat del poble i són governs d’altres règims”, ha afegit. Per això, el conseller ha subratllat que el govern espanyol hauria de “respectar l’estat de dret” i no posar-se a fer “de jutges dient el que és legal”.

“Que respectin les regles del joc”

D’altra banda, Homs també ha volgut valorar el “desembarcament” a Catalunya de ministres espanyols que arribaran la setmana entrant. “L’únic que m’atreviria a demanar és que respectin les regles del joc democràtic i la voluntat de la majoria”, ha assenyalat. El portaveu del Govern ha assegurat que a Catalunya sempre “s’han respectat totes les posicions”, fins i tot les procedents de minories. Per tant, ha reclamat a l’executiu espanyol que siguin “sensibles a la lògica de la democràcia”. “Si hi ha una majoria molt gran del poble que vol votar, doncs ens agradaria que això ho tinguessin en compte i que fessin expressió d’un sentit democràtic, que, a vegades, el trobem a faltar”, ha valorat.

«Europa, votarem!», lema dels independentistes a Brussel·les | Nació Digital

«Europa, votarem!», lema dels independentistes a Brussel·les | Nació Digital.

«Europa, votarem!», lema dels independentistes a Brussel·les

Catalans, flamencs i escocesos avisen a les institucions comunitàries que no faran “ni un pas enrere”

ACN/RF | Actualitzat el 30/03/2014 a les 14:42h
Catalans, flamencs i escocesos es manifesten a Brussel·les amb el lema ‘Europa, votarem!’ Foto: ACN

Unes 4.000 persones, segons la policia belga, 25.000 segons els organitzadors, s’han manifestat aquest diumenge a Brussel·les amb els lemes ‘Europe, we will vote!’ i ‘It’s about democracy!’. Sobretot flamencs i catalans, però també tirolesos dels sud i alguns escocesos i bascos, han denunciat davant les institucions comunitàries les “dificultats i amenaces per exercir la democràcia i el dret de votar en un referèndum”.

“No farem cap pas enrere, rebutgem qualsevol oposició, dificultat o amenaça a l’exercici d’un dret fonamental universal com el dret a l’autodeterminació”, ha advertit Anna Arqué, portaveu de la Comissió Internacional de Ciutadans Europeus convocant.

4.000 catalans, flamencs i escocesos defensen l’autodeterminació en una manifestació a Brussel·les

4.000 catalans, flamencs i escocesos defensen l’autodeterminació en una manifestació a Brussel·les.

Brussel·les

4.000 catalans, flamencs i escocesos defensen l’autodeterminació en una manifestació a Brussel·les

Redacció – 30/03/2014 – 14.27h.

Manifestació a Brussel·les.

Manifestació a Brussel·les.

Els moviments que defensen l’autodeterminació, no només de Catalunya, sinó també de Flandes o Escòcia, han portat avui la seva reivindicació al cor de les institucions europees. Ho han fet a través d’una manifestació, que ha aplegat al voltant de 4.000 persones al barri europeu de Brussel·les.

Els organitzadors consideren que la Unió Europea és la garant dels drets dels ciutadans i de les seves llibertats, i han volgut portar a Brussel·les elmissatge a favor del dret a decidir abans de les eleccions al Parlament Europeu.

Entre els objectius, el d’internacionalitzar el procés sobiranista que viu Catalunya.

Els manifestants s’han volgut fer ressò de les paraules de Jean Monnet un dels pares fundadors de la Unió Europea que va declarar: “La Unió no ha de ser dels estats, sinó dels seus pobles i ciutadans”, una Unió Europea fundacionalment basada en els valors de la Justícia, la Llibertat, la Igualtat i la Pau.

Jaume – Mail Obert – VilaWeb

Jaume – Mail Obert – VilaWeb.

Andreu Barnils

30.03.2014

Jaume

Matí. Em trobo davant del MACBA amb @elsomatent, @pilarcarracelas, @vullbuta i altres amics. Anem a les primàries del PSC de Barcelona al carrer dels Àngels. Em fan omplir una butlleta d’inscripció i, al meu costat, veig que un senyor votant té problemes per a fer-ho. No sap el seu propi codi postal. L’ajuden. Jo faig cua i voto a Jordi Martí. Me’n adono que hi ha molts pakistanesos votant. Molts. Surto a fora, i aquest cop encara me’n trobo més. M’agrada que votin. Però em resulta ben estrany que vagin amb sobres de votacions a la mà perquè jo el sobre l’he trobat dins. Ells han vingut amb el sobre de casa? No. Veig clarament com grups d’unes deu persones pakistaneses es troben a pocs metres de la porta. És allà que reben els sobres de votacions. @rcassany, periodista de VilaWeb, fa una foto a un d’aquest grups que reben sobres fora. Després, apoderats de Jaume Collboni (porten ben visible una acreditació amb la cara del candidat) guien aquests votants cap a la porta, i els deixen a la cua per votar. Un dóna sobres, i un altre els guia fins la cua. Veig la mateixa operació diverses vegades.


Migdia. Arriba Carmen Sanmiguel, presidenta de la Junta Electoral de les Primàries. Pren nota del que ha passat i em diu que ella no pot fer res si cap candidatura ho denuncia. Arriba la candidatura de Jordi Martí. Els més joves, indignats. Els gats vells, s’ho veien a venir. Hi ha un moment de tensió quan jo i altres ens encarem suaument amb un apoderat de Collboni. ‘No us fa vergonya això que feu ?’ L’home diu que aquí tothom pot votar i que no hi ha res d’il·legal. Segueixen arribant pakistanesos per poder votar. Desenes. A mi em diuen que han vist gent donant-los l’euro que cal per inscriure’s. Jo això no ho he vist en cap moment.


Tarda. Torno al col·legi de votació per fer el que hauria d’haver fet al matí. Entrevistar un dels votants. Un amic m’ajuda i enregistrem aquesta conversa. Dura un minut. És càmera oculta i no es veu res. Però s’escolta tot. Són votants que diuen que han votat el ‘Jaume’. M’ensenyen un cartell amb la cara de Jaume Collboni. ‘Este’. Quan els pregunto de què són les eleccions no l’encerten. Em diuen que són per votar alcalde, quan són per votar alcaldable. Quan els pregunto quin partit han votat, tampoc l’encerten. Un em diu ‘populares’ i l’altre que no ho sap. Són ciutadans pakistanesos que parlen amb un castellà deficient que costa d’entendre del tot.


Vespre: m’alegra molt de veure que TV3 ha fet un vídeo que mostra votants amb el mateix perfil que el meu: gent que no saben què votaven. Un vídeo revelador. Per la xarxa surten altres testimonis. Aquest post, del professor de la UPC Antonio Lozano, és preciós i explica la seva experiència al mateix col.legi electoral. Llegiu-lo, si us plau. És la democràcia feta engany a plena llum del dia.


També al vespre escolto una frase demolidora d’una votant del PSC: ‘L’aparell del PSC ja no pot manipular els immigrants espanyols. Els tenien controlats abans, però ara voten independència. Per tant ara intenten controlar als immigrants de més lluny’. Surt el nom de Josep Maria Sala.


Busco per Internet i trobo que Josep Maria Sala (PSC), el sempre present membre de l’aparell Josep Maria Sala, ha après l’urdú, la llengua dels pakistanesos. Més tard rebré per Twitter un correu d’un militant del PSC a través d’un amic, que me’l va fer arribar: ‘Al psc tothom sap que l’interlocutor amb els paquistanesos es en j.m.sala. Pots imaginar-te el pitjor. A totes les eleccions dels darrers 5-6 anys venen paquistanesos a muntar i desmuntar banderoles. Si fins i tot Nicaragua els envia a Girona!’ Aquest és un correu que no tinc contrastat. Sigui com sigui, em pregunto si és Josep Maria Sala qui ha muntat tot aquest espectacle lamentable i propi de cacics. No en tinc ni idea. Jo només sé una cosa, la que han vist els meus ulls i escoltat les meves orelles: grups de votants en unes primàries que no saben de quin partit és, ni per a què es vota. Tot el que saben és un nom: Jaume.


Nit. El PSC informa dels resultats de les primàries. El Jaume ha guanyat. Felicitats, Jaume. Al local del carrer dels Àngels descrit en aquesta crònica els resultats han estat aquests, segons penja el professor Carles Boix al seu Twitter: Jaume Collboni 273, Laia Bonet 160, Jordi Martí 140, Rocío Martínez-Sampere 22, i Carmen Andrés 16. Veig també per Twitter que l’equip de Jordi Martí, el meu candidat, es pren la derrota amb sentit de l’humor. Aquest és el seu tuït: ‘Final de campanya. La gana no l’hem perdut. L’equip de campanya de @JordiMartiGrau anem a sopar a un restaurant pakistanés. De Ciutat Vella.’ Els truco per saber si avui diumenge impugnaran els resultats davant la possible tupinada electoral. Noto una immensa tristesa i uns segons de silenci. I em diuen que no, que no impugnaran. Tinc la sensació que dónen el PSC per perdut i em diuen una frase final: ‘Que s’ho quedin’.


‘Que s’ho quedin’


Matinada: Avui el PSC és més que mai el Partit del Simiribonanit de Catalunya (PSC) i això d’ahir van ser un can pixa total i definitiu. Un espectacle lamentable. Que s’ho quedin. A mi la imatge de tupinada no me la treuen del cap i tinc claríssim que els guanyadors d’ahir són l’Esquerra Republicana de Catalunya d’Oriol Junqueras i la NEC d’Ernest Maragall. No tinc cap dubte que una mica més de socialistes hi aniran a parar. Senyors, diran, nosaltres també abandonem la sala. Que s’hi quedi el Josep Maria, si vol.