Eduard Voltas – Mira, Pablo | Nació Digital

Eduard Voltas – Mira, Pablo | Nació Digital.

Mira, Pablo

«Quan falten deu dies per al primer xoc seriós del moviment popular català amb l’Estat (què és el 9-N sinó això?) arriba Podemos i ens diu que no»

Eduard Voltas | Actualitzat el 31/10/2014 a les 00:03h
Simpatitzo amb Podemos. Vaja, no és que hi simpatitzi, és que si visqués a Madrid, Santander o Sevilla ja tindria la papereta dins del sobre esperant la primera convocatòria electoral. No ho faria com a mostra d’adhesió a un programa (el trobo caòtic) ni a un líder (crec que Pablo Iglesias porta dins el germen del pitjor dels personalismes) sinó com a vot conscient de desordre, de catàstrofe sísmica. La catàstrofe que necessàriament precedeix a la reconstrucció. Ja m’explicaran, si no, quina esperança pot tenir un ciutadà normal, demòcrata i decent de Madrid, Sevilla o Santander: el PP? El PSOE?

Però no visc a Madrid, Santander o Sevilla. El món me’l miro des de Barcelona, i aquí el terratrèmol (que també necessitem) ja fa tres anys que està en marxa. L’hem organitzat i l’hem fet créixer des de les places, als carrers dels pobles i ciutats. Aquí ja ens hem empoderat. La gent condicionem la política com enlloc d’Europa, la gent fem política com enlloc d’Europa. Estem desafiant obertament l’Estat i el poder establert, i a cada passa que fem estem més a prop del procés constituent d’una nova República. És un procés popular sense precedents, en el qual hi estan tenint un paper molt actiu les forces polítiques i socials anticapitalistes o alternatives del nostre país. La CUP, el Procés Constituent, Guanyem.

I ara, quan falten deu dies per al primer xoc seriós del moviment popular català amb l’Estat (què és el 9-N sinó això?) arriba Podemos i ens diu que no. Que així no. I en comptes de posar-se al nostre costat i ajudar-nos a empènyer per fer caure l’estaca, ens diu no sé què de reformar la Constitució, i que la lluita és global espanyola, i que la decisió sobre el futur dels catalans també correspon als espanyols. El mateix paternalisme de sempre: no som majors d’edat i la solució als nostres problemes passa per Madrid.

Mira, Pablo, avui el Consell de Ministres impugnarà la consulta del 9-N. La casta que dius combatre ens prohibeix votar i ens amenaça. L’únic que esperem i necessitem de tu és que organitzis la manifestació més gran mai vista a Madrid contra la suspensió dels drets democràtics dels catalans. I que al final de la manifestació acampeu a la Plaza del Sol fins que el govern espanyol rectifiqui. Mentrestant, si us plau, guarda’t el paternalisme i respecta el moviment popuar català, que ha arribat fins aquí sense sortir a la Sexta.

Autor
Eduard Voltas
Sóc de Barcelona (1970). Periodista i editor. Actualment professor de periodisme a Blanquerna (URL) i editor de Time Out Barcelona. Tuitejo compulsivament des de @eduardvoltasperò no em busqueu a Facebook perquè no m’hi trobareu.

David Fernàndez carrega contra el ‘cinisme’ del PSC sobre el plurilingüisme de l’estat espanyol – VilaWeb

David Fernàndez carrega contra el ‘cinisme’ del PSC sobre el plurilingüisme de l’estat espanyol – VilaWeb.

 

Divendres  31.10.2014  20:53

David Fernàndez carrega contra el ‘cinisme’ del PSC sobre el plurilingüisme de l’estat espanyol

El vídeo d’aquesta intervenció feta ahir al parlament s’ha escampat per la xarxa avui

Men?ame

El diputat de la CUP, David Fernàndez, va fer una càrrega contundent ahir contra el ‘cinisme del PSC’ sobre el plurilingüisme a l’estat espanyol en el debat d’una moció sobre aquesta qüestió al Parlament de Catalunya. La cambra va aprovar la majoria dels punts de la moció del PSC, per 84 vots a favor (CiU, PSC, ICV-EUiA i CUP), 17 en contra (PPC) i 30 abstencions (ERC i C’s). Entre d’altres coses, el text demanava a l’executiu que aprofundís en les converses amb els governs de les comunitats autònomes de l’estat espanyol amb llengües oficials distintes del castellà per fer efectiu el reconeixement del plurilingüisme.

Íñigo Errejón (Podem) s’explica sobre el dret de decidir dels catalans – VilaWeb

Íñigo Errejón (Podem) s’explica sobre el dret de decidir dels catalans – VilaWeb.

 

Dissabte  25.10.2014  06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Íñigo Errejón (Podem) s’explica sobre el dret de decidir dels catalans

Entrevista amb el portaveu de la formació i mà dreta de Pablo Iglesias

Men?ame

‘La qüestió catalana no és només catalana, també és espanyola’ deia el portaveu de Podem Íñigo Errejón en una entrevista al diari Público d’aquesta setmana. Aquesta afirmació va generar força discussió a les xarxes, qüestionant la posició de Podem sobre el procés català. Errejón, membre de l’equip de Pablo Iglesias, ha parlat amb VilaWeb sobre aquelles declaracions, i les ha explicades, matisant que es tracta d’una anàlisi, i no d’un posicionament polític. ‘Deia que la qüestió de Catalunya és una qüestió espanyola, no per negar als catalans el dret de decidir, sinó perquè a Espanya hi ha d’haver una discussió sobre l’articulació territorial i la llibertat.’

—Voleu dir que el dret de decidir dels catalans ha de dependre de la majoria política que hi hagi a Espanya?
—No és que ens agradi, no és una aposta ideològica, no és que diguem que seria bo que fos així. Però ens sembla que a la pràctica, si no obrim el cadenat de la constitució del 1978 és molt difícil que unilateralment algú exerceixi el dret de decidir. Això no és una aposta de Podem, no és que ens agradi que sigui així. És una anàlisi. Amb l’equilibri de poders que hi ha actualment a l’estat espanyol, amb el bloc dominant que hi ha al poder i amb la constitució actual és molt difícil que a la pràctica un poble pugui exercir el dret de decidir. No diem que no tingui aquest dret,  un dret que correspon sempre al poble de qui parlem. El futur de Catalunya l’han de decidir els catalans votant, però perquè allò que votin no sigui només una declaració simbòlica i pugui tenir efectes reals s’ha de transformar l’equilibri de forces a l’estat espanyol.

—Semblen coses contradictòries.
—No em sembla que ho siguin. Hem dit moltes vegades que donem suport al dret de decidir, que és un dret que pertany exclusivament als catalans, que són els que han de decidir el seu futur i quina la relació volen amb l’estat espanyol i si volen tenir estructures estatals pròpies. Només els catalans. Hem dit que creiem que Espanya és un estat plurinacional i que en un estat així l’únic adhesiu que manté units els diferents pobles és la seducció; amb la seducció hi pot haver un projecte compartit. Però si tot i amb això hi ha una majoria de catalans que prefereixen una altra forma jurídica, o un estat propi, amb diferents models de relació amb Espanya i amb altres estats del sud d’Europa, la decisió correspon als catalans. Però perquè aquest dret no sigui només una declaració simbòlica i tingui una capacitat jurídica efectiva s’ha d’obrir el cadenat del 78.

—I com es fa, això?
—Això em sembla que es fa amb tots plegats. S’ha de modificar una correlació de forces a l’estat espanyol que avui és favorable a sectors oligàrquics que no estan disposats a fer res d’això. I per això deia que la qüestió de Catalunya és una qüestió espanyola, però no per negar als catalans el dret de decidir, sinó perquè a Espanya hi ha d’haver una discussió sobre l’articulació territorial i la llibertat. És un debat que els espanyols hem de tenir. No per prohibir res, sinó perquè hi ha una tendència a dir, com a discurs oficial, que ‘allà hi ha una divisió i la meitat de catalans opina una cosa i l’altra meitat, una altra, i que això no ens incumbeix.’ Dic que hi ha d’haver una discussió. 

—Catalunya no hauria de poder decidir el seu futur independentment de les majories polítiques que hi ha a Espanya?
—Sí. Hauria de ser així, hi estic d’acord. A la pràctica, em sembla que això serà molt difícil. Quan es tanca la constitució del 78 es tanca amb la voluntat d’impedir aquest dret de decidir. I mentre continuï en vigor és molt difícil que s’exerceixi unilateralment. Però insisteixo que això no és una aposta de Podem ni una aposta meva. No ho descric com una cosa de la qual estigui particularment content. Descric el que em sembla que és una correlació de forces que, si no es transforma, el dret de decidir no podrà fer-se efectiu. M’agradaria que fos d’una altra manera, però em temo que la gent que hi ha al poder ara mateix a Espanya no tindrà una actitud com la de Cameron amb Escòcia. 

—Enfront d’aquesta actitud del govern espanyol molts catalans es plantegen de tirar pel dret, digui el que digui Espanya. Fer-ho de manera unilateral. Dieu que és gairebé impossible fer la secessió respecte d’Espanya si no es fa dins de la legalitat… Però moltes independències s’han fet trencant els marcs legals existents. 
—Sí, em sembla una aposta completament legítima. De fet, és possible que si el moviment popular català no hagués decidit de caminar sense esperar ningú avui no us trobaríeu en una situació clarament més avançada. És obvi. I és legítim. Ara, arribats a aquest punt em sembla que serà més fàcil que el poble català exerceixi el seu dret de decidir si hi ha un canvi en la correlació de forces amb l’estat. Això vol dir que obliguem ningú a esperar-se? No, no, que cadascú faci el camí que li sembli més útil. La meva opinió és que només en el marc d’un procés constituent general hi ha possibilitats d’exercir el dret de decidir dels pobles. I també el dret de decidir sobre moltes coses qüestions del territori, de la vida socio-econòmica, dels recursos naturals. 

—Esteu a favor de la desobediència dels catalans a l’estat espanyol per a exercir el dret de decidir? 
—Com no hauríem d’estar-hi a favor? Hi hem estat a favor quan hi ha hagut gent fent desobediència que ha frenat desnonaments, quan a la Comunitat de Madrid metges, pacients, infermers han defensat hospitals que eren de tothom. Estem a favor de la desobediència quan els poderosos segresten la llei per al benefici d’uns pocs, la desobediència civil no violenta és una eina democràtica. Hem vist molts drets que s’han concedit així. Primer és la democràcia, la democràcia és la base de la llei, i no a l’inrevés. Jo el que dic és que amb l’actual equilibri de forces a l’estat no s’exerceix plenament el dret de decidir. Em temo que en el futur ho veurem. Si no hi ha canvi de correlació de forces a nivell estatal serà més difícil d’exercir el dret de decidir. 

—Molta gent a Catalunya veu amb molt escepticisme que hi hagi un canvi polític a Espanya que faci possible un referèndum. I més tenint en compte que la posició del PSOE és molt semblant a la del PP.
—És la idea que a Espanya res no pot canviar. Nosaltres hem nascut desafiant aquesta idea i fent passos que han anat molt més enllà del que molts pensaven, perquè això canviï. Això vol dir que si algú va fent el seu camí, va avançant, li hem de dir ‘espera, espera’? No, no, que ningú no esperi a res, que cadascú faci el seu camí. Però com a anàlisi crec que si es vota de manera més o menys simbòlica, es convoquen unes eleccions, més o menys presidides per la dinàmica plebiscitària i hi ha una declaració unilateral d’independència, a l’endemà el problema continua essent el mateix. Com es fa? Perquè no hi ha exemples històrics d’un poble que s’hagi independitzat només votant. Espanya no és Anglaterra. Això és una part d’anàlisi que faig. Si no hi ha un canvi aquí, a Espanya, és molt més difícil que hi sigui allà, a Catalunya. 

—Però també hi pot jugar un paper important la pressió i la mediació internacional, si es tiren endavant decisions unilaterals amb l’aval dels vots, amb un mandat democràtic.
—Això sí que em semblaria més seriós. Si hi ha estats forts, sòlids, la UE o organismes supraestatals que et reconeixen ja em sembla més seriós. També ho veig complicat, però no tinc pas informació, només rumors o especulacions que es fan sobre això. Obriria altres escenaris.  

—Si Podem entra al Parlament de Catalunya, quina posició tindrien els diputats quan s’hagués de votar una declaració d’independència?
—Això no ho hem discutit. I nosaltres, a més, qüestionem el caràcter plebiscitari d’unes eleccions. És obvi que seran unes eleccions marcades per la qüestió nacional, però també per moltes altres coses. I hi ha determinats socis en el camí que nosaltres no volem tenir en aquest recorregut. No supeditarem la qüestió social a la qüestió nacional, com si fossin dues coses que s’han de triar. Hi ha autèntics pocavergonyes responsables de l’empobriment dels ciutadans de Catalunya amb qui no anirem de la mà, diguin el que diguin sobre el dret de decidir. Sobre unes hipotètiques eleccions en què el parlament de Catalunya tingués com a primer acte la signatura d’un decret d’independència unilateral, ja ho discutirem. Però em temo que seria una cosa simbòlica per a negociar en millors condicions. És la votació d’un parlament la que construeix la independència d’un país? Doncs no. Per més que hi hagi una majoria de parlamentaris que votin a favor de la declaració d’independència, l’endemà es continuaria sota control jurídic i administratiu de l’estat espanyol. La declaració seria simbòlica, legítima, però no seria l’acte que permetria assolir la independència. 

—Entenc que la vostra posició seria no donar suport a la declaració d’independència en el parlament…
—S’hauria de veure, depenent de amb qui es faci. Però no puc avançar posicions. A mi em costa més posar-me a la pell d’un escocès; m’és més fàcil posar-me a la pell d’un anglès, per la meva posició, per la meva pertinença nacional. En la posició d’un anglès, jo no sé què votaria en un referèndum sobre la independència d’Escòcia, perquè no em correspondria a mi, de pronunciar-me. Sé que m’alegra que es produeixi, com a anglès demòcrata. No em puc posar en la posició d’un escocès però sí en la d’un anglès, i em fa enveja que hagin pogut votar els escocesos. Però no em correspon a mi des de Madrid de dir què s’hauria de votar. Sempre hem dit que som un força estatal, espanyola, i que ens presentem a tots els territoris, amb el reconeixement del fet plurinacional i del dret de decidir.

Men?ame

Un video rodat a Berlín anima a trencar l’statu quo el 9-N | Nació Digital

Un video rodat a Berlín anima a trencar l’statu quo el 9-N | Nació Digital.

Un video rodat a Berlín anima a trencar l’statu quo el 9-N

El vídeo havia de ser part de la campanya de l’ANC pel 9-N, però va ser desestimat per la Secretaria General

Especial: Referèndum d’independència de Catalunya 9 de novembre de 2014

Josep Prat | Actualitzat el 31/10/2014 a les 19:27h
Arxivat a: Políticacampanya 9-NANC9-N
 Comparar la caiguda del mur de Berlín amb el 9-N. Aquest és l’objectiu del video “9-N – El dia que canvia la història” dels cinemastes Isbac Caralt i Jordi Ramoneda per tal de fomentar la participació pel 9-N. La intenció és “fer una crida a la societat civil per canviar l’statu quo”, i dir-li que si “anem tots units, ho podem aconseguir”.
El vídeo, que havia de ser part de la campanya de l’ANC pel 9-N, va ser descartat per la Secretaria General ja que, com ha explicat Caralt a Nació Digital, “tenia un punt dramàtic que no anava en línia amb l’optimisme dels seus vídeos”. L’Assemblea havia donat el vist-i-plau al guió però, en veure’l acabat, va estimar que no el podien penjar amb les seves sigles.

Els autors van tenir l’ajuda d’una petita productora alemanya, a partir de la qual van aconseguir contactar amb la protagonista del vídeo, una actriu local de Berlín. Amb imatges emotives, l’actriu va explicant el que recorda d’aquell 9 de novembre en què va caure el mur. Al final, amb un primer plànol, la dona conclou que “A la vida hi ha situacions en que no se sap quan s’esdevindrà el gran moment… Fins que nosaltres, tots junts, ho fem possible”, fent un claríssim símil amb la situació catalana. Caralt explica que una de les dificultats amb què es van trobar és que l’actriu “a vegades no li sortien naturals algunes paraules i les vam haver de canviar”.

Avui, l’equip ha començat una intensa xarxa de difusió del vídeo a les xarxes socials per tal de fer-lo rodar i ja acumula centenars de visites al Youtube.

“El 9-N no es pot aturar”: la roda de premsa de Mas, en 10 frases

“El 9-N no es pot aturar”: la roda de premsa de Mas, en 10 frases.

“El 9-N no es pot aturar”: la roda de premsa de Mas, en 10 frases

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet una crida “perquè el 9-N donem una gran lliçó de democràcia i civisme”

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet aquesta tarda una roda de premsa al Palau de la Generalitat per respondre la impugnació del nou 9-N al Tribunal Constitucional, a instàncies del govern central. Aquestes són les 10 frases més destacades de la compareixença de Mas:

1. “Un govern que primer en fa escarni i en fa broma i després ho impugna, és un govern que ha creuat la línia del ridícul. Si tant greu era com ara ens diuen, em pregunto: per què no ho van fer aleshores? Q uè volen suspendre, l’acció dels voluntaris? No són funcionaris, són voluntaris que s’apunten voluntàriament”

2. “El govern central està actuant amb abús de poder i de dret. Està utilitzant el TC d’una manera impròpia i maldestre, fent-li fer un paper que no li pertoca, perquè no li pertoca resoldre conflictes polítics que s’han de resoldre des de la política”

3. “Quan el govern critica que el 9-N no tindrà prou garanties, està actuant amb una dosi manifesta d’hipocresia. Qui actua per impedir les garanties democràtiques és el propi govern espanyol. És com si a un li trenquen una cama però després li diuen: vas coix”

4. “Completarem l’operatiu de cara al procés participatiu per estar plenament preparats, donarem les instruccions als serveis jurídics perquè estudiïn les accions legals contra el govern espanyol per l’abús de poder i per protegir les competències de la Generalitat en matèria de participació ciutadana i em reservo la opció de convocatòria extraordinària del Pacte Nacional pel Dret a Decidir”

5. “El que el govern espanyol vol aturar no es pot aturar. No estem aplicant el decret suspès pel TC. I no és un referèndum i molt menys encobert. És un procés de participació totalment al descobert”

6. “Pretenen crear confusió i por per desprestigiar el procés polític català. Vull fer una crida general al poble de Catalunya perquè el 9-N donem, tots plegats, una gran lliçó de democràcia i civisme”

7. “No sé si és del tot casual que es gesticuli ara amb el 9-N quan hi ha hagut aldarulls a Madrid sobre processos d’irregularitats que han estat reconeguts. També pot ser que hagin vist que la unitat es recomponia i això els atemoreix”

8. “Estic en condicions de garantir que tot el dispositiu estarà preparat. La voluntat és total. Però no sabem on pot arribar el govern espanyol”

9.  L’operatiu dels Mossos serà un operatiu normal que s’organitzaria en una jornada d’aquestes característiques, com quan hi ha una gran manifestació o esdeveniment”

10. “Recorrerem a l’ordenament jurídic espanyol, que no està respectat pel propi govern espanyol”

Mas, sobre la impugnació del nou 9-N: “El govern espanyol ha travessat la línia del ridícul”

Mas, sobre la impugnació del nou 9-N: “El govern espanyol ha travessat la línia del ridícul”.

Mas, sobre la impugnació del nou 9-N: “El govern espanyol ha travessat la línia del ridícul”

En una entrevista a Vilaweb, Mas creu que Rajoy ha trigat quinze dies a reaccionar perquè “volen espantar la gent” i assegura que “tenen moltes ganes de tocar els nassos”

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat que el govern central “ha travessat la línia del ridícul” en decidir impugnar al Tribunal Constitucional la nova modalitat de consulta. “Intentar suspendre una cosa que no s’està fent i intentar suspendre un procés participatiu que ja ha agafat el caire que ha agafat i que està fet a través de voluntariat traspassa la línia del ridícul, i espero que no vagin més enllà del ridícul que ja fan com a govern”, ha reblat Mas.

En un avançament d’una entrevista a Vilaweb, Mas ha assegurat que “en circumstàncies mínimament normals” i encara que el govern espanyol “faci de les seves”, el procés participatiu del 9-N es podrà celebrar, tot i que no aclareix què passarà si l’Estat arriba “més lluny del que es estrictament previsible”. “Llavors ens haurem d’enfrontar a la circumstància del moment, però jo espero que els quedin dos dits de front i que portin les coses a un punt que no sigui de no retorn”, ha dit el president.

Mas afirma que l’executiu central “basa aquest recurs en la roda de premsa que vaig fer el 14 d’octubre”. “La pregunta és que si tant evident era que es podia recórrer, per què han trigat més de quinze dies?”, es pregunta Mas. “La conclusió és que com que difícilment ho podran aturar de veritat volen perjudicar-ho al màxim, volen espantar la gent perquè no vagi a participar, volen donar una imatge internacional de descrèdit nostre i forçar d’una manera insòlita la situació”, ha dit Mas. “És una demostració que tenen moltes ganes de tocar els nassos”, ha sentenciat.

El sí-sí s’imposaria amb el suport del 49,4% dels catalans, segons el CEO – VilaWeb

El sí-sí s’imposaria amb el suport del 49,4% dels catalans, segons el CEO – VilaWeb.

 

Divendres  31.10.2014  11:12

El sí-sí s’imposaria amb el suport del 49,4% dels catalans, segons el CEO

El no obtindria un 19,7% dels vots · ERC guanyaria les eleccions i Podem entraria al Parlament

Men?ame

Un 49,4% dels catalans votaria sí-sí en la consulta del 9 de novembre, segons l’últim sondatge del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) publicat avui. El no rebria un 19,7% dels vots i el sí-no, el 12,6%. Hi ha un 7% d’indecisos i un 6,9% diu que s’abstindria.

Segons la mateixa enquesta, si ara hi hagués eleccions al parlament, ERC les guanyaria, amb 38-39 diputats, superant CiU, que n’obtindria 32-33. El PSC baixaria fins als 14-16 diputats; el PP, quedaria amb 11-13 i pràcticament l’atraparia Podem, que tindria 10-11 diputats. I hi hauria un triple empat amb 8-9 diputats entre ICV-EUiA, Ciutadans i la CUP.

Pel que fa al 9-N, el 64,2% dels catalans es decantarien pel sí en la primera pregunta i, d’entre aquests, el 76,9% també optaria pel sí en la segona. Per tant el sí-sí obtindria el 49,4%.

A la primera pregunta ‘Vol que Catalunya esdevingui un Estat?’ el 19,7 opta pel no i el 6,9 no votaria o s’abstindria. En el cas de la segona, ‘Vol que aquest Estat sigui independent?’, en què només poden votar els qui hagin respost sí a la primera, el no obtindria el 19,6% dels vots i el 0,6% s’abstindria.

‘Vol que Catalunya esdevingui un Estat?’ aquesta és la primera pregunta i el 19,7% opta pel no, el 6,9% no votaria o s’abstindria, el 7% es declaren indecisos i l’1,2% no contesta. En el cas de la segona pregunta, ‘Vol que aquest Estat sigui independent?’, en què només poden votar els que hagin respost sí a la primera, el no obtindria el 19,6% dels vots, el 0,6% s’abstindria, un 2,3% es declaren indecisos i el 0,5% no contesta.  

PDF: Estudi complet del Centres d’Estudis d’Opinió

El bloc sobiranista guanya terreny al Parlament

El bloc sobiranista guanya terreny al Parlament.

31/10/2014
ELECCIONS
El bloc sobiranista guanya terreny al Parlament
ERC tindria 38-39 diputats, CiU 32-33, el PSC cau a 14-15, entra Podemos i la CUP puja a 8-9, segons el CEO
Bernat Vilaró
El bloc sobiranista guanya terreny, segons la última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). ERC seria la força més votadaamb una forquilla d’entre 38 i 39 diputats (dels 21 que en té ara), seguida de CiU, que obtindria entre 32 i 33 escons dels 50 que va aconseguir el 2012. Així, entre aquests dos partits sumarien entre 70 i 72 diputats, per damunt de la majoria fixada en 68 escons.

El tercer partit més votat continuaria sent el PSC, que de 20 diputats en tindria entre 14 i 16, seguit del PPC, quarta força amb una forquilla d’11 a 14 escons, pels 19 actuals. A continuació hi ha un empat entre ICV-EUiA (13 diputats actualment), C’s (9) i la CUP (3), que segons el CEO obtindrien entre 8 i 9 diputats, tots tres. Podemos entraria al Parlament amb 10 o 11 escons.

El 2012 la suma de partits sobiranistes (CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP) arribava als 87 diputats, per 48 escons dels partits contraris (PSC, PP i C’s). Segons el CEO, el bloc sobiranista encara augmentaria el nombre de diputats, ja que entre les quatre formacions que van acordar la data i la doble pregunta del 9-N sumarien una forquilla d’entre 86 i 90 diputats, però amb un Parlament més fragmentat.

Sense títol

Un centenar de persones comencen la campanya pel Sí a l’Hospitalet – Notícies Política – e-notícies

Un centenar de persones comencen la campanya pel Sí a l’Hospitalet – Notícies Política – e-notícies.

Un centenar de persones comencen la campanya pel Sí a l’Hospitalet

Fan una crida perquè voti “com més gent millor” el 9N

Una imatge dels participants a la campanya pel sí a l'Hospitalet

Aquest dimecres el bloc partidari del sí-sí al procés participatiu que es celebrarà el 9 de novembre ha iniciat la campanya d’informació a l’Hospitalet de Llobregat amb la presència d’un centenar de persones.

“El proper 9 de novembre els ciutadans de l’Hospitalet, juntament amb la resta de ciutadans amb domicili a Catalunya, estem convidats a participar en un procés de consulta ciutadana per mostrar la nostra opinió sobre el futur polític de Catalunya”, han apuntat els organitzadors a través d’un comunicat.

Un comunicat que ha estat firmat per les organitzacions de l’Hospitalet d’Òmnium Cultural, ANC, Angi, CDC, ERC, JNC, JERC, CUP, Reagrupament i Solidaritat per la Independència.

El text també apunta que “el procés participatiu que celebrarem el proper 9N no és, ni el referèndum ni la consulta que hauríem desitjat; però és l’única forma de participació que de moment se’ns ha estat permesa de fer”.

En aquest sentit han dit que “la nostra ferma voluntat, és tirar endavant aquest procés: el dia 9N hem d’anar a votar”. “Com més gent millor. Hem d’omplir els locals de participació de gent que manifesti de manera contundent l’expressió democràtica del seu pensament”.

El sí a la independència s’endú el 55% en una enquesta de 8tv – VilaWeb

El sí a la independència s’endú el 55% en una enquesta de 8tv – VilaWeb.

Dijous  30.10.2014  21:16

El sí a la independència s’endú el 55% en una enquesta de 8tv

L’estudi realitzat pel GESOP apunta a un 45% de vots contraris

Men?ame

La televisió del Grup Godó 8tv ha anunciat el resultat d’un sondatge d’opinió sobre la independència de Catalunya. L’estudi, realitzat pel GESOP amb una mostra de 1.600 enquestats, dóna un 54,9% de vots favorables a la independència, per un 45,1% dels vots en contra. 8tv ha anunciat que el sí a la independència no arribava al 50% perquè per fer la projecció de resultats no ha descartat els ‘No ho sap’ o ‘No contesta’ (un 15,8%) i, per tant, els ha computat com a unionistes. Les dades sense projecció de resultat són: un 46,2% de Sí; un 38% de No; i un 15,8% de NS/NC.

A continuació podeu veure els piulets que ha fet ‘8 al dia’ desglossant les dades de l’enquesta:

View image on Twitter

RESULTAT ENQUESTA @_GESOP “Vostè vol que Catalunya sigui un estat independent?” El “Sí” no arribaria al 50%