Clam independentista al concert de Sant Esteve de l’Orfeó Català

Clam independentista al concert de Sant Esteve de l’Orfeó Català.

ORFEÓ CATALÀ
Clam independentista al concert de Sant Esteve de l’Orfeó Català
Un grup nombrós d’assistents ha mostrat estelades durant la interpretació de ‘El cant de la senyera’
Lluís Bou
L’Orfeó Català ha fet aquest vespre al Palau de la Música Catalana el tradicional concert de Sant Esteve, que ha acabat amb un vibrant esclat independentista. Desenes d’estelades han aparegut entre el públic i també a l’escenari mentre els cors han interpretat el Cant de la Senyera, l’himne de la històrica entitat fundada el 1891.

A l’acabar, el públic s’ha posat a cridar independència gairebé a l’uníson. I durant la mitja part, l’Orfeó Català ha llegit un comunicat en què ha defensat la immersió lingüística i l’escola en català, en contra del projecte Wert. Més de 250 cantaires han interpretat durant el concert una mostra de música nadalenca, des de les cançons tradicionals fins a nadales reinterpretades en estil jazz.

Els més menuts – el cors de l’Escola Coral- han retut homenatge a compositors il·lustres com Joan Llongueres, Antoni Nicolau i Benjamin Britten. I com a sorpresa especial, l’Orfeó Català ha convidat els assistents i la resta de cors a cantar juntament amb Virgínia Martínez i Salva Racero la cançó ‘Tornarem’, de Lax’n Busto, que l’Orfeó ha enregistrat al Disc de la Marató.
El concert no s’ha emès en directe pel Canal 33, com s’havia fet sempre, sinó que es difon en diferit a partir de les deu del vespre.
Estelades a l'Orfeó Català

Un moment de la interpretació d’El cant de la senyera, per part de l’Orfeó Català

Paco Ibáñez denuncia deficiència mental contra Catalunya – Notícies Cultura – e-notícies

Paco Ibáñez denuncia deficiència mental contra Catalunya – Notícies Cultura – e-notícies.

ImprimirEnviarDisminuir lletraAugmentar lletra

Paco Ibáñez denuncia “deficiència mental” contra Catalunya

El cantautor demana “oblidar-se de la paraula Espanya”

Paco Ibañez
Paco Ibañez
Paco Ibañez

El cantautor Paco Ibáñez considera “insuportable i injust” el tracte a Catalunya i afegeix que “només és fruit de ments molt seques, molt estretes, és una deficiència mental”. “Jo defensaré Catalunya fins després de la meva mort i cridaré per tot arreu Visca Catalunya!”, Afirma en una entrevista a El País.

“Tot està malament fet des Isabel la Catòlica, des de llavors no s’ha canviat ni una coma. Caldria pensar en estructurar tot d’una altra manera. Per a mi la solució és l’Europa federal i oblidar-se de la paraula Espanya o França o Itàlia. Ja no ets espanyol, ets basc, català, extremeny, bretó, … Això faria millor a la gent. no podem estar sempre agafats a les faldilles d’Isabel la Catòlica!”, afirma.

“No es pot acceptar el que estem vivint, fins i tot a nivell local amb aquest ministre d’educació tan mal educat i xulesc, amb les bestieses que s’atreveix a dir. Deixa a un poble que parli el seu idioma! Els catalans parlen el seu idioma, com els bascos el seu. Per què es fica amb això? Si ell és un monolingüe no és culpa nostra”, conclou.

Nació Digital: Bernardos recomana a Mas que emeti moneda catalana

Nació Digital: Bernardos recomana a Mas que emeti moneda catalana.

   Escull una edició        Nació Digital     Canal Digital     Bloc de fotos     Ecodiari.cat                      Osona.com     ElRipollès.info     Manresainfo.cat     La Torre del Palau         Gironainfo.cat     NacióLaGarrotxa.cat     NacióSolsona.cat     Ebreinfo.cat     DelCamp.cat     NacióGranollers.cat     BaixMontseny.info     ViurealsPirineus.cat                 Lluçanès.com                     Borsa de treball     Classificats     Robot          Agenda     Fòrum         Galeries de fotos     Grup Nació Digital      

Q.S/Redacció | Actualitzat el 26/12/2012 a les 10:15h

Bernardos recomana a Mas que emeti moneda catalana

El professor Teoria Econòmica, convençut que Espanya jugarà amb el Fons de Liquiditat per deixar en evidència la Generalitat

Bernardos recomana fabricar moneda catalana Foto: Esther Romagosa

El professor de Teoria Econòmica de la mateixa i fins el passat mes d’octubre vicerector d’Economia de la Universitat de Barcelona, Gonzalo Bernardos , està convençut que l’Estat espanyol jugarà amb el Fons de Liquiditat Econòmica (FLA) per culpar a la Generalitat de Catalunya de mala gestió. Un problema que Bernardos proposa solucionar emetent una moneda catalana.

“Els funcionaris catalans no cobraran i Madrid dirà ‘mireu com Catalunya no se sap finançar sola’”, va albirar el professor Bernardos que passarà amb el FLA al programa La Rambla de BTV , emès dijous. El professor de Teoria Econòmica va argüir  que l’actual situació financera de la Generalitat permetria la solució d’una moneda catalana per afrontar els pagaments.

“Ara per ara, Catalunya ja viu segons les seves possibilitats perquè allò que gasta el sector públic ho estalvia el sector privat, i la Generalitat es podria finançar si els catalans confien en què la Generalitat pagarà el deute”. Amb aquesta premissa, Bernardos recomana al govern d’Artur Mas “preparar una moneda catalana per poder pagar als funcionaris”.

Junqueras estreny relacions amb les forces de seguretat de l’Estat

Junqueras estreny relacions amb les forces de seguretat de l’Estat.

MAS
Junqueras estreny relacions amb les forces de seguretat de l’Estat
El líder d’ERC manté una conversa amb dirigents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional després de la presa de possessió de Mas
Maria Coll
El president d’Esquerra i cap de l’oposició, Oriol Junqueras, al final de l’acte de la presa de possessió del càrrec de president de la Generalitat, ha mantingut una conversa a la galeria del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat amb càrrecs destacats de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional que han acudit a l’acte, com a màxims responsables dels cossos de seguretat de l’Estat que, a banda dels Mossos d’Esquadra, també treballen a Catalunya.

La conversa ha estat iniciada i buscada pel mateix líder d’ERC. S’ha produït de forma cordial i en català, però ha cridat l’atenció dels presents perquè ha tingut lloc junt l’endemà que el diari ‘El País’ hagi denunciat l’existència d’una unitat policial al marge de la llei que crea informes falsos per perjudicar el camí independentista de Catalunya. ERC ja ha dit que portarà aquest tema al Congrés i a les institucions europees.

Junqueras al Pati dels Tarongers

Oriol Junqueras conversa amb comandaments de les forces de seguretat de l’Estat.

El Punt Avui – Notícia: Ni una paraula d’Espanya

El Punt Avui – Notícia: Ni una paraula d’Espanya.

Ni una paraula d’Espanya

Són lluny del pessimisme de tribuna del Camp Nou, i també del ‘hooliganisme’ polític inconscient

L’‘smartphone’ a la vista, pendents tots de l’última hora: que l’anàlisi no faci perdre la immediatesa

“Us heu fixat que en cap moment ningú no ha pronunciat la paraula <Madrid> o <Espanya>?”

Van néixer amb el dictador mort o a punt de morir. Van anar a escola amb la Norma, van veure el naixement de TV3, van ingressar a la universitat amb el dream teamtrencant antics complexos i patiments futbolístics i conquerint Wembley. Van incorporar les seves firmes a les planes de política i d’opinió dels diaris, i a la informació i el debat de ràdio i televisors, quan la política catalana feia un gran punt de gir l’any 2003 amb la fi de l’hegemonia política del pujolisme, l’experiència dels tripartits i la fallida reforma estatutària. Han viscut en primer pla l’ascens imparable de les tesis sobiranistes dins del catalanisme fins a esdevenir programa de govern en la legislatura que ara comença.

Amb aquest bagatge generacional a l’esquena arriben a la cita amb aquest diari. La trobada és a tocar de la Rambla de Barcelona, a l’Hotel-Fonda España: aquest històric establiment hoteler, nascut a finals del XIX quan les elits catalanes volien ser a la cabina de control econòmic de l’Estat espanyol i dirigir la seva transició cap a la modernitat, sembla un bon punt de sortida simbòlic per debatre el camí polític que ha començat a fer el país a principis del segle XXI amb uns nous objectius nacionals i uns nous lligams emocionals. “Us heu fixat que en cap moment ningú no ha pronunciat la paraula Madrid o Espanya?”, apunta el director d’El Punt Avui, Xevi Xirgu, quan la conversa fa ja una estona que ha començat i ja ha passat l’equador. Ells assenten, sense sorpresa. “Hi ha un canvi evident, molt important, respecte a les generacions anteriors”, apunta l’escriptor Enric Vila. Els punts de referència de l’anàlisi del que passa a Catalunya són els catalans i com s’articula políticament la seva voluntat, i no els pactes que es puguin fer o deixar de fer amb Madrid, que ja no és el poder de referència per als analistes catalans, sinó que també hi compten Brussel·les, Londres, Nova York. El periodista Daniel Domenjó hi posa l’adjectiu, a aquest canvi: desacomplexat.

Tres dècades de represa democràtica i de reconstrucció nacional en llibertat que han donat per al que han donat deixen els joves analistes ben lluny dels pactes i equilibris de la Transició espanyola que tan present han tingut els opinadors i periodistes de les generacions anteriors. El salt generacional és evident i ells mateixos assenyalen les distàncies existents. Fins i tot amb els que, com ells, també abracen ara el dret a la sobirania dels catalans, sigui perquè se n’han convençut recentment o perquè han sortit de l’armari després de dècades de reprimir o suavitzar aquesta opinió perquè la consideraven marginal, naïf o irrealitzable. Els pares van a rebuf dels fills. També en el món dels opinadors. “Ells s’han fet ara independentistes, nosaltres potser ho hem estat des del principi”, resumeix Jofre Llombart.

Tòpics establerts durant dècades en l’anàlisi política del país són posats en qüestió o simplement superats en l’anàlisi dels joves opinadors catalans: des del paper (i fins i tot la seva existència conceptual) de l’anomenat cinturó roig fins a quina és la relació que han de tenir els catalans respecte al poder. Ja no es tracta d’influir-hi per tal que ens sigui favorable, sinó simplement d’exercir-lo amb totes les conseqüències. Sense manies. Una altra vegada l’adjectiu:desacomplexats. “Cal perdre la por a l’exercici del poder –diu el periodista Pere Cardús–, tendim a esborrar-nos de l’exercici del poder.” Enric Vila arrodoneix l’argument: “És que muntar un estat no és altra cosa que muntar una estructura de poder.” El filòsof Bernat Dedéu ho diu amb paraules planeres: cal tenir també una mica de “mala llet”. En tenim?

També les formes de fer política estan canviant. Almenys aquesta és una de les conclusions que treuen del resultat de les eleccions del 25-N. “L’ambigüitat no funciona”, diu la periodista Anna Figuera, extraient lliçons d’unes eleccions que s’han saldat amb un resultat que ningú no esperava, ells tampoc, i en què CiU no ha aconseguit el resultat excepcional que reclamava i el PSC s’ha enfonsat a la tercera posició amb un programa basat en una oferta federalista que el catalanisme social pràcticament ha deixat aparcat després dels darrers intents de reforma i encaix amable amb Espanya. Fora ambigüitats. “S’ha castigat la indefinició”, hi afegeix el periodista Jaume Clotet. La nova etapa política demana claredat i potser CiU, en el seu conjunt, no va saber mostrar amb prou claredat que la seva aposta per un estat propi era de veres. Així, el futur del procés cap a la constitució d’un estat propi es veu més complex, més difícil, més lent, amb la necessitat d’una nova estratègia i amb el perill que fracassi no pas per intervencions alienes sinó per febleses pròpies. Però en general possible. Aquesta generació de trentins o quarantins que parlen sobre el país està tan lluny del pessimisme de tribuna que durant tants anys ha presidit el Camp Nou com del hooliganisme irracional del gol sud, que tot ho aplaudeix i que evita que la realitat li faci malbé un bon càntic. “Els catalans tenim una capacitat infinita per animar-nos i desanimar-nos de forma exagerada”, apunta el periodista Jofre Llombart. És la fotografia del soci del Barça, diu Francesc Cano. En canvi ells són, en conjunt, d’un cert optimisme moderat, crític, analític, conscient de les dificultats, obert a la possibilitat d’un fracàs que alguns apunten que es podria produir per la falta de vigor i consistència de la política, o bé per la falta de connexió entre aquesta i la societat civil. Jofre Llombart dibuixa la metàfora d’una capa d’oli sobiranista que s’ha anat estenent i que ara potser es frenarà i s’estendrà més lentament però ja no recularà. El filòsof Bernat Dedéu posa l’accent en la societat civil: ara és irrellevant la via política i institucional: el procés només el pot rescatar ara la societat civil si aquesta demostra que és majoritàriament sobiranista, és activa per aconseguir-ho i no s’arronsa ni es fa enrere. Encara que el procés sigui llarg. Enric Vila té clar que ho serà però que això no hauria de desanimar els impacients: “Si en tres anys et canses, potser el que passa és que en realitat no hi ha país.” A resistir, doncs.

Mentre parlen de política i del país els seus telèfons intel·ligents (smartphones) descansen sobre la taula, ben a la vista. Un altre símbol generacional, tot i que cada cop menys. Alguns dels ponents els dediquen, als telèfons, alguna ullada discreta de tant en tant. Durant la tarda en què se celebra el debat, el dimarts 18 de desembre, els equips de negociació de CiU i d’ERC estan reunits negociant un possible acord de legislatura, Mas i Junqueras ja s’han citat personalment per tancar els darrers serrells, i ells volen estar al cas del resultat. Generació connectada. Que la immediatesa no et faci perdre l’anàlisi, i a l’inrevés: es pot aprofundir la mirada i alhora no perdre pistonada d’un moment polític i nacional en què els temps s’acceleren. Aquell vespre Junqueras anunciaria l’acord a la sortida del Palau.

Desacomplexats, crítics, també alguns d’ells amb un punt de provocació, d’incorrecció i d’esperit de confrontació en el discurs que dóna aire nou al periodisme català i el renova. Treballen i col·laboren en grups mediàtics diferents, cosa que, unida a l’inevitable esperit provocador que governa l’estil retòric d’alguns d’ells, també provoca alguna topada dialèctica. Res greu: tot es pot arreglar amb un parell de piulades amistoses i elegants al Twitter. Són la generació dels 140 caràcters. Potser no són encara al timó de comandament del país, però l’observen de prop i piulen sobre ell.

La trobada acaba al cap de dues hores i amb la idea de repetir-la d’aquí a un any, quan moltes de les incògnites s’hauran començat a resoldre. Hi estan d’acord: ens esperen 365 dies apassionants.

No crec que el procés ara sigui més difícil, sinó que es pot haver alentit. No es va comprar fil per randa el guió de l’independentisme de les retallades
Semblava que després de les eleccions el procés s’havia desdibuixat i que obliga a refer-ne la mirada. Els catalans ens desanimem de pressa, però pot canviar
L’exercici del poder
s’ha de fer sense complexos. Però
també amb
intel·ligència
Pere Cardús
Aquest procés el va començar la gent, no els polítics. Ells s’ho han de guanyar. Després de la desfeta i de sobreviure, Mas pot ser un líder de debò
Un país és un sistema de repartiment que ha de ser negoci per a tothom, i tal com s’ha enfocat era negoci per a alguns
Enric Vila
Els catalans hem
de començar a fer
política, i afegir-hi
també una mica de
mala llet
Bernat Dedéu
Respecte a fa deu anys hem de ser molt més optimistes. Però no voldria ser a la pell dels que tenen el procés a la mà
Jofre Llombart
Com ha passat en altres casos d’Europa, els tebis són els perjudicats en unes eleccions, mentre que els radicals pugen. S’ha castigat la indefinició
Qui pot fer descarrilar
el tren de la
independència és CiU.
El problema en realitat
és CiU
Jaume Clotet
A cop calent vaig pensar que amb el resultat electoral havíem destruït el procés, però penso que només l’hem dificultat mentrestant hi arribem
Si la consulta s’ha de perdre, millor no fer-la. El cinturó vermell també ha de votar i només des del Parlament no s’hi arriba
Francesc Cano
El procés està aturat, perquè ja hauríem de ser en un altre estadi. M’amoïna més la independència
que la consulta
Bernat Dedéu
El moment és més il·lusionador i motivador que mai, però també és cert que si d’aquí a 3 o 4 anys no hi ha una solució, hi haurà una gran desmotivació
El que es necessitaria ara és un bon cop d’efecte
i crear un procés que
sigui molt seductor i motivador per a tothom
Daniel Domenjó
Hem de tenir l’ambició de l’estat propi. Que en els mapes sortim en un altre color i se’ns reconegui una llengua pròpia a la UE
Melcior Comes
Miro amb escepticisme els resultats de les eleccions, perquè s’ha dificultat el procés. Cal
que es plantegi una
nova estratègia
Més de 2,2 milions de persones han votat que volen que es faci una consulta. Aquesta és una situació inèdita que cal aprofitar
Ara és l’hora de la política, no d’improvisar. I és imprescindible un horitzó; l’ambigüitat en aquest país mai no ha funcionat
Anna Figuera

El Punt Avui – Notícia: Opinar en moments decisius

El Punt Avui – Notícia: Opinar en moments decisius.

Opinar en moments decisius

debat Joves pensadors i creadors d’opinió analitzen la situació del país, i parlen de la consulta sobiranista i d’una futura Catalunya independent 2014 Confien més en els líders de CiU i ERC que no pas en els partits que representen, i discrepen entre ells sobre quin ha de ser el calendari per iniciar el procés

Majoritàriament coincideixen que el moment és engrescador

El passat és un pròleg, deia William Shakespeare. Ara, doncs, amb uns inesperats resultats electorals païts, el que cal és començar a escriure la història. El moment és més engrescador que mai i es respira optimisme pel que fa a les aspiracions sobiranistes del país. Aquesta és, si més no, la visió majoritària d’una desena de joves generadors d’opinió que, convocats per El Punt Avui, s’han assegut a la mateixa taula a l’hotel España de Barcelona per analitzar què va passar el 25-N i per especular sobre què pot passar a Catalunya en els pròxims anys.

Periodistes, escriptors, filòsofs i pensadors. Ells són Melcior Comes, Bernat Dedéu, Jofre Llombart, Jaume Clotet, Anna Figuera, Pere Cardús, Francesc Cano, Enric Vila i Daniel Domenjó, una generació nascuda majoritàriament a la dècada dels setanta que, juntament amb el director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, i el sotsdirector del diari, Carles Ribera, van parlar d’un escenari de futur que per molts inclou la consulta i la creació d’un estat.

Punt de partida

Els resultats electorals van ser un xoc. Ningú els esperava perquè, deia Comes, “es van fer a partir d’un mapa del tresor que era fals”. Tot i així, gairebé unànimement reconeixen que, un cop assimilats, el panorama que es presenta no és dolent. “No veig el procés més difícil, sinó més alentit”, diu Llombart, i hi afegeix: “Si comparem una fotografia del panorama actual respecte a fa deu anys, tenim molts motius per ser optimistes.” Per Dedéu, la lectura també és clara: “Les bases del país són aquestes i l’independentisme en surt reforçat.” L’opinió de Domenjó és similar: “L’escenari és complicat, però també és cert que ens trobem en una situació en què mai ens havíem trobat i que una majoria impecable ha votat per un estat propi.” Jaume Clotet també és contundent: “Els resultats no són un cop pel que fa al procés sobiranista. Hi ha 74 diputats que defensaven en el seu programa un estat propi.” I hi afegeix: “Rajoy hauria d’estar més preocupat ara que fa un parell de mesos.” Anna Figuera, per la seva banda, parla d’una situació insòlita a Catalunya i, més enllà de valorar si l’èxit de la manifestació de l’11-S va ser o no un suflé, recorda que més de 2 milions de votants van demanar que es fes la consulta.

Per Cardús, en canvi, la manifestació sí que es va sobredimensionar i, en vista dels resultats electorals, “ens ha calgut refer la nostra mirada i el nostre full de ruta mental”. Creu que la reacció de la premsa internacional va ser “alliçonadora”, perquè els comicis van suposar “un càstig a Mas, però no al procés”. El periodista Francesc Cano reconeix que, en un primer moment, va creure que “ens havíem carregat el procés”. Un cop analitzat, però, el nou panorama només “dificulta la gestió del mentrestant, el mentre arriba la consulta”. La visió més escèptica és la de l’escriptor Melcior Comes, que afirma amb contundència que “per al procés cap a l’estat propi els resultats van ser un cop fort, perquè aquest procés només es pot entendre amb un interlocutor únic que tingui un lideratge fort”. Finalment, Enric Vila no creu que siguin els polítics, “que fins ara han tingut una actuació penosa i ens han portat on som”, els que portin les regnes del procés, sinó la gent. “Un país és un sistema de repartiment, i això vol dir que és un negoci per a tothom. La independència i el procés estaven plantejats perquè fossin un negoci només per a uns quants”, sentencia.

Pactes i líders

Aquí la conclusió és clara: confien més en les persones que hi ha al capdavant que en els partits que representen i en general donen un vot de confiança al pacte. “L’ERC del 2012 no és la mateixa que la del 2010. Avui té un lideratge fort i al final qui pacta és la persona. Junqueras és més fort del que sembla dins el partit i això ajudarà molt més del que ens pensem”, diu Cano. Domenjó, per la seva banda, és clar: “Són dos polítics atípics i ens poden sorprendre positivament.” I Melcior Comes hi afegeix: “Com a homes polítics en un sentit tradicional no em creuria el pacte, però són dos patriòtics, i com a homes en l’aspecte personal tiraran això endavant.” A excepció de Dedéu, que creu que el pacte és irrellevant per a la independència, la resta afirmen amb més o menys matisos que confien en l’acord signat aquesta setmana. Així, Figuera especifica que creu en el pacte entre Mas i Junqueras més que en el pacte entre partits i Clotet especifica que l’èxit d’aquest dependrà “dels quintacolumnistes de cada partit”.

“Ara és el moment de la gent i de convèncer el que tens al costat. Ara és l’hora de la política nostra i no de la del Parlament”, diu Cano. Però Figuera el contradiu i creu que és l’hora “de la política i dels moviments pensats”. Parla de “política fina” i de “passos ferms” i deixa la societat en un segon terme. Sigui com sigui, hi ha un pacte d’estabilitat que emmarca la consulta en l’horitzó del 2014 i, en aquest sentit, Vila creu que encara que vulguem anar de pressa anirem a poc a poc, i per això no vol fer distincions entre el mentrestant i el final. Diu que “calen cops de puny a la paret fins que caigui” i creu que les polítiques de CiU i ERC han d’anar gestionades cap a la independència, “si és que volen arribar aquí en 3, 4 o 10 anys, això no importa”.

Cano no vol una consulta si ha de sortir el no i és del parer que, per donar legitimitat als resultats, cal acostar-se a la gent de la perifèria, al cinturó vermell de Barcelona i “aquesta no és una feina del Parlament, sinó de la gent del carrer”. En aquest sentit, Cardús s’afegeix a la idea i diu que cal saber les “lògiques socioeconòmiques” que mouen la gent de l’àrea metropolitana per saber com ens hi hem de dirigir. Com Vila, creu que no s’arribarà a la gent fins que no es plantegi la consulta seriosament i assegura que cal un canvi de xip per perdre la por i la desconfiança envers el poder.

Clotet, en canvi, creu que “sobrevalorem la societat”, perquè darrere de moviments com ara l’Assemblea i Òmnium sempre hi ha els polítics i pateix perquè, per ell, qui pot fer fracassar el procés no és ni Madrid, ni Ciutadans ni el cinturó vermell, “sinó la mateixa CiU i els poders fàctics”, que, creu, poden atacar un Mas debilitat.

Optimisme incorregible

Llombart és optimista i creu que la consulta s’ha de fer, encara que surti el no, perquè “pel sol fet de fer-la ja plantejaria per primera vegada Catalunya com un subjecte polític que pot definir el seu futur”. Parla de l’independentisme com una taca d’oli que no es contraurà i diu que cal “mantenir la tensió fins al final”. En aquest sentit, Domenjó, que també creu que la consulta cal fer-la aviat, suggereix “un cop d’efecte” com ara un “tancament de caixes puntual” i parla de la necessitat de convertir un procés que fins ara ha estat “motivador” en “seductor”.

Dedéu s’afegeix a la idea i, tot i que creu que el procés està aturat, està convençut que el que cal és “explicar al món que la independència és un business”. Ho justifica dient que tot plegat va més enllà d’anar a votar i que l’estadi mental hauria de mirar de portes enfora i treballar per crear una estructura d’estat, idea que ratifica Cardús: “El problema no es tant la consulta com crear l’estat. La consulta és el final del procés.” Finalment, Comes lliga l’èxit del procés sobiranista amb la crisi i creu que, “si tornem a tenir prosperitat dins del marc espanyol i no s’ha fet la consulta, es frenarà el moviment” i, “si es triga deu anys a fer-la i surt que no, ja podem enterrar el procés”.

ELS PONENTS

Els catalanistes han canviat
el xip quan els seus líders
d’opinió s’han fet sobiranistes
Jaume Clotet

ELS PONENTS

Això és una marea que
puja i si puja prou
hi haurà independència
Enric Vila
Les elits vehiculen
els sentiments de la
societat com volen
Bernat Dedéu
La independència pot trigar
deu anys. Si en tres anys te’n canses és que no hi ha país
Enric Vila

Darrera actualització ( Dilluns, 24 de desembre del 2012 02:00 )

Conjura policial contra el soberanismo | Política | EL PAÍS

Conjura policial contra el soberanismo | Política | EL PAÍS.

Conjura policial contra el soberanismo

Un grupo de agentes elabora otros cinco informes sin firma

Están basados en sumarios abiertos mezclados con datos sin contrastar

Acusan a jueces, políticos y periodistas catalanes

Artur Mas es felicitado por Jordi Pujol tras su reelección como presidente de la Generalitat. / A. DALMAU (EFE)

Enviar a LinkedIn16

EnviarImprimirGuardar

Un grupo de policías emboscado en el anonimato está lanzando informes sin firma con sospechas de grave corrupción contra la clase política gobernante en Cataluña, contra algunos jueces y fiscales que investigan la corrupción de dirigentes de Convergència y contra directivos de los diarios de mayor difusión en esa comunidad autónoma.

Esta conspiración policial anónima, que el Ministerio del Interior no parece controlar, irrumpió cuando el Gobierno de Artur Mas inició su deriva soberanista para lograr la independencia de Cataluña, convocó elecciones anticipadas y anunció la fecha de una consulta sobre el derecho a decidir.

Desde entonces, los policías que elaboran esos informes contra el soberanismo catalán pretenden defender con su estrategia la unidad de España —en peligro por culpa del plan rupturista de los nacionalistas catalanes—, según interpretan fuentes policiales.

Ese grupo anónimo distribuyó un informe de la Unidad de Delitos Económicos y Fiscales (UDEF) —falso, según declaró el jefe de esa unidad policial al juez— para desacreditar al presidente catalán en plena campaña electoral. Ahora, otros cinco informes, también sin firma, circulan por los mismos territorios con idénticos objetivos.

En estos informes, que ha analizado EL PAÍS, los policías anónimos aíslan datos reales, basados en hechos probados incluidos en sumarios, y los mezclan con otros datos procedentes de investigaciones preliminares, atribuidos a fuentes anónimas, no contrastados por nadie, en algún caso falsos y en otros muchos resultado de elucubraciones sin fundamento.

Interior dice que aún no sabe quién fabricó el informe con sello de la UDEF

Esos documentos anónimos pero elaborados supuestamente en algún departamento del Ministerio del Interior se distribuyen convenientemente y se convierten en escándalo de primeras páginas. Los periódicos que acogen esa mercancía irregular fuera del circuito legal y ajena a la instrucción judicial manipulan el titular hasta llevarlo más allá de donde llevó el policía anónimo su propio análisis.

El trabajo de esos agentes sin identificar ha sido amparado por altos dirigentes del Gobierno y del PP a través de declaraciones públicas que sirven como altavoz de las elucubraciones. Ha habido ministros, como el de Hacienda, Cristóbal Montoro, que ha llegado a pedir cuentas a los políticos de CiU acusados por esos informes sin firma ni destinatario.

El desconcierto en el Ministerio del Interior respecto a estas prácticas cuanto menos alegales es mayúsculo, a juzgar por las declaraciones públicas de sus responsables. Un mes y medio después de que apareciese el supuesto borrador de la UDEF que sugería, sin aportar una sola prueba, que el presidente Artur Mas había cobrado comisiones ilegales a través de cuentas en Suiza, el ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz, asegura que aún ignora quién fabricó el papel.

‘CASO PALAU’

LO INVESTIGADO. El Gobierno de Jordi Pujol (hasta 2003) adjudicó contratos de obra pública a Ferrovial a cambio de comisiones millonarias para su partido CDC, según la investigación judicial. Están imputados dos extesoreros de CDC (el partido mayoritario en la coalición que gobierna Cataluña). El máximo responsable de Palau de la Música, Félix Millet, imputado también en la causa, intermedió para hacer llegar el dinero de Ferrovial al partido de Jordi Pujol y Artur Mas. El juez impuso una fianza de 3,2 millones al partido para responder civilmente del daño ocasionado. Convergencia puso su sede principal como aval de esa fianza.

LAS ACUSACIONES SIN PRUEBAS. Posible cobro de comisiones ilegales de obras públicas por parte del presidente Artur Mas y del expresidente Jordi Pujol, que habrían ingresado parte de ese dinero en cuentas bancarias suizas.

La víctima principal de estas prácticas anónimas e ilegales es la clase política que gobierna en Cataluña, que, sin embargo, sí está inmersa en varios procedimientos judiciales, como el caso Palau y elcaso ITV, donde se acumulan decenas de pruebas sólidas de su presunta corrupción. Esos casos judicializados, que se investigan desde hace mucho tiempo, tienen ya imputados a relevantes dirigentes de Convergència, el partido mayoritario en la coalición CiU.

En los informes policiales anónimos —además del fabricado con el membrete de la UDEF hay otros cinco que circulan sin sello ni firma con el título “Sumario Palau. Análisis de situación”, fechados entre el 12 de septiembre y el 31 de octubre de este año— se citan como fuentes de la información “sectores judiciales no nacionalistas, empresariado catalán, servicios policiales extranjeros, imputados que quieren negociar y sindicalistas de los Mossos”. Entre los imputados que quieren declarar, según uno de los informes anónimos, figura el ingeniero informático Hervé Falciani, que trabajó en el HSBC Private Bank de Ginebra y copió los datos de 130.000 cuentas, entre ellas 3.000 de españoles que supuestamente defraudaron al fisco. Los informes anónimos apuntan que Falciani, ya en libertad, podría facilitar datos referidos a autoridades catalanas que blanquearon dinero a través de Suiza.

Los policías descalifican en sus “análisis de situación” a los jueces y fiscales que investigan los casos de corrupción que afectan al Gobierno catalán de CiU, sugiriendo que quieren tapar el escándalo porque trabajan a sueldo de los políticos independentistas catalanes.

Estos jueces y fiscales a los que descalifican los policías anónimos en sus informes son los mismos jueces y fiscales que han imputado al extesorero de Convergència y los mismos que han impuesto a este partido una fianza de responsabilidad civil de 3,2 millones, además de destapar una red de financiación ilegal a través del Palau que se nutría con las comisiones que pagaban determinadas constructoras, entre ellas Ferrovial, por la adjudicación de obras públicas por parte del Gobierno catalán de Jordi Pujol hasta 2003.

Para descalificar al juez del ‘caso Palau’ se usó una ayuda a una fundación

Todo lo que los policías anónimos escriben en sus informes sin firma ni destinatario acaba publicado en determinados periódicos de tendencia conservadora. Así ocurrió con la denuncia policial anónima contra el juez del caso Palau, que decía así: “Su señoría Josep María Pijuan surgiendo como forma de sentirse realizado que le gustaría una Fundación para reinsertar los desclasados socialmente (IRES). A partir de ese momento, al parecer se le ha inyectado a esta Fundación fondos de la Generalitat, en una ingente cantidad de euros por importe de varios millones”. Con esta información bastante incomprensible, los policías querían sugerir que el juez protegía los intereses del Gobierno catalán como pago a la subvención recibida para esa fundación.

Los mossos anónimos que supuestamente nutren de información a los policías anónimos que hacen informes anónimos cuentan que vieron billetes de 500 euros en el maletero del coche del consejero catalán de Interior, Felip Puig; y que Félix Millet, expresidente del Palau de la Música y principal acusado de robar 30 millones de euros en esa institución, habló con Artur Mas el día que registraban su casa, y que si el caso “termina en un juzgado fuera de Cataluña” aportarán documentación que compromete a miembros del Gobierno catalán.

Imágenes captadas por la policía a principios de 2011 —e incorporadas al sumario— en las que se ve al secretario general de CiU, Oriol Pujol, en un restaurante de Barcelona en compañía de empresarios.

Con esos supuestos chivatazos futuros de los Mossos se fabricó parte del famoso informe de la UDEF que acusaba a Mas de tener cuentas en Suiza con dinero procedente de comisiones ilegales.

Los informes incluyen en algunos casos errores de bulto para magnificar el escándalo. Como cuando señalan que un juzgado de instrucción investiga un pelotazo inmobiliario de 800 millones de euros por la venta de unos terrenos a Eroski que valían “538 millones de euros” y se vendieron por “1.337 millones”. “Se investigan los 800 que faltan, con cuentas en Liechtenstein a nombre de varios dirigentes políticos, entre ellos AM (Artur Mas) y su padre”, señala el anónimo.

El pelotazo inmobiliario se investiga desde hace 15 años, pero fue de 800 millones de pesetas, no de 800 millones de euros, y no aparece Artur Mas por ningún lado.

Otro informe anónimo intenta rebuscar en la vida de los directivos de los principales periódicos que se editan en Barcelona vínculos con el blanqueo de capitales o con el delito fiscal o simplemente con su apoyo al Gobierno catalán de CiU por motivos inconfesables.

Los agentes anónimos deslizan acusaciones graves contra periodistas

En el encabezamiento de los informes anónimos se señala que las denuncias de corruptelas proceden de “fuentes judiciales y de fiscalía que con ocasiones de reuniones cordiales han mostrado preocupación”.

La Fiscalía ha mostrado preocupación, pero no ante la deficiente investigación de los casos de corrupción en Cataluña, sino ante la filtración interesada en las últimas semanas de informes anónimos con datos falsos o sin contrastar que ponen en cuestión el Estado de derecho, según fuentes judiciales.

La única reunión que se conoce entre agentes y fiscales —porque la dio a conocer con otro escrito, también anónimo, el Sindicato Unificado de la Policía— se celebró el 28 de octubre pasado, en plena precampaña electoral catalana, y no resultó muy cordial. El fiscal general del Estado, Eduardo Torres-Dulce, llegó a considerar la reunión una maniobra irregular “desde el punto de vista de la relación procesal entre las fuerzas del orden y la fiscalía”, dado que “la sugerencia de actividad de los policías a los fiscales estaba fuera de situación porque no era el cauce regular” para plantearla.

Aquella cita en la fiscalía se produjo en las fechas previas al comienzo de la campaña electoral catalana, donde se dirimía el futuro de esa comunidad y el desafío soberanista del candidato Artur Mas. El exjefe de la UDEF José Luis Oliveras, nombrado jefe del Centro de Inteligencia del Crimen Organizado (CICO), pidió una reunión con el fiscal anticorrupción, Emilio Sánchez Ulled, encargado de la investigación, entre otros, del caso Palau, en el que están imputados los extesoreros de Convergència y que ha puesto al Gobierno catalán bajo la sospecha de grave corrupción.

‘CASO ITV’

LO INVESTIGADO. El reparto de nuevas estaciones para la inspección técnica de vehículos en Cataluña derivó en un escándalo de supuesto tráfico de influencias por parte del Gobierno de Artur Mas. El principal sospechoso de ese tráfico de influencias es el número dos de Convergencia y secretario general de este partido, Oriol Pujol, hijo del expresidente de la Generalitat. La juez está pendiente de un informe para decidir si hay indicios suficientes para la imputación de Oriol Pujol. Un informe de la Agencia Tributaria señala que Oriol Pujol forma parte de una iniciativa empresarial que pretendía lograr, de forma fraudulenta, la adjudicación de estaciones de ITV y hacer negocios en el sector de la eficiencia energética gracias a sus contactos en la esfera política. Pujol “proporciona el impulso y el apoyo necesario” para que el proyecto “llegue a buen fin” y, presuntamente, “tendría indirectamente participación accionarial en Upprime Energy a través de Sergi Alsina”, su amigo empresario, señala el informe.

La excusa de la reunión solicitada por Oliveras era presentar a Marcelino Martín Blas, jefe policial de Asuntos Internos, competente en la investigación de casos de corrupción policial. Tras diez minutos de conversación protocolaria, donde hablaron de temas relacionados con la corrupción policial y un nuevo grupo que se iba a crear para combatirla, Oliveras fue al grano con una cuestión que excedía sus competencias actuales y las de su compañero de Asuntos Internos. “Si encomienda el asunto del Palau a este nuevo grupo, podemos obtener resultados”, le soltó al fiscal, según fuentes conocedoras de la reunión.

En la instrucción de la trama corrupta que salpicaba de lleno al partido en el Gobierno de Cataluña, el fiscal Sánchez Ulled había aconsejado al juez que para rastrear el destino de decenas de millones presuntamente robados por los directivos de la institución cultural sería bueno acudir a una unidad policial de ámbito nacional, dado que el tráfico de dinero podía afectar a bancos y sucursales de toda España. Y por eso encomendaron a la Unidad de Delincuencia Económica y Fiscal (UDEF) de la Policía rastrear el destino de lo robado. Esa unidad policial nacional contó con el apoyo del fiscal y del juez para su investigación y entregó su trabajo hace meses, cuando Oliveras era jefe de la UDEF.

Ahora, en otro puesto distinto de la policía, Oliveras intermediaba a favor del jefe policial de Asuntos Internos para investigar más el caso, al margen de su sustituto en la UDEF. Tras la irregular petición, llegó otra sorprendente. Oliveras y Martín Blas pidieron al fiscal su apoyo para conseguir una orden judicial de registro de la sede de Convergència y la casa del extesorero. El fiscal les explicó que llevaban tres años de investigación del caso y que tanto Convergència como el extesorero hacía muchos meses que conocían toda la investigación abierta contra ellos. En esas condiciones, no habría nada que encontrar en esa sede.

Los policías intentaron argumentar que todo el mundo guarda papeles y sugirieron que los confidentes tenían información. Cuando el fiscal les preguntó si tenían confidentes que les habían contado algo relevante, los agentes contestaron que no, pero que los confidentes se podían buscar.

Los policías mostraron un supuesto informe del caso Palau al fiscal, que comprobó que se trataba de una simple cronología de la instrucción del caso y algunos párrafos copiados y pegados de partes del sumario que él mismo había escrito.

El fiscal consideró muy poco seria la extraña oferta de aquella pareja de policías y les pidió que fueran al juez a pedirle autorización para lo que querían hacer, porque estaba convencido de que obtendrían la misma negativa que él les había dado.

Los dos agentes no fueron a ver a nadie, pero el fiscal, sorprendido y preocupado, advirtió por teléfono a sus superiores y al juez del caso de todo lo ocurrido en ese extraño encuentro.

Un informe anti-Mas confunde millones de pesetas con millones de euros

Sólo unos días después de aquella cita entre los dos jefes policiales y el fiscal del caso Palau, varios periódicos próximos al PP lanzaban informaciones que culpaban a los dirigentes de CiU de todo tipo de delitos, la inmensa mayoría sin que hubiera todavía pruebas solventes para sustentar las acusaciones.

Cuando Manuel Vázquez, jefe actual de la UDEF, acudió al juez delcaso Palau a declarar por el informe fabricado con el membrete de su departamento, declaró que era falso, que ningún agente de su unidad lo había elaborado, y se sorprendió al conocer que dos compañeros suyos de otros departamentos —Oliveras y Martín Blas— habían visitado al fiscal para pedirles que les encomendara la investigación.

El jefe directo de esos tres policías, Ignacio Cosidó, director general de la Policía, no ha tomado ninguna medida ante el sorprendente desliz en un momento político tan delicado en Cataluña y el resto de España.

“Si el trabajo de este grupo de policías anónimos es inducido por un cargo político del Ministerio del Interior o del partido en el Gobierno, es muy grave. Pero si no ha sido inducido también es muy grave, porque significa que nadie controla a ese grupo policial autónomo que ha cobrado vida propia y que se dedica a lanzar acusaciones de corrupción con escaso fundamento”, señalan fuentes fiscales.

“Llegará un día”, dice un profesional judicial muy avezado en la investigación de casos de corrupción al que ha consultado este periódico, “en que haya una investigación seria firmada por la UDEF y se la habrán cargado por todo lo que está pasando ahora. Nadie se fiará del trabajo de esa unidad policial, donde están pasando estas cosas. La onda expansiva de todo esto es terrible”.

El Ministerio del Interior no ha sido capaz aún de frenar estas prácticas presuntamente ilegales.

CiU exigeix responsabilitats per les actuacions al·legals de la policia espanyola – VilaWeb

CiU exigeix responsabilitats per les actuacions al·legals de la policia espanyola – VilaWeb.

 

Diumenge  23.12.2012  23:12

CiU exigeix responsabilitats per les actuacions al·legals de la policia espanyola

El portaveu de CiU al parlament, Jordi Turull, ha demanat ‘responsabilitats i actuacions immediates’ per les suposades actuacions al·legals de comandaments policials espanyola contra polítics i governants catalans, segons publica aquest diumenge el diari ‘El País’. En declaracions a l’ACN, Turull ha titllat de repugnants els presumptes fets i ha dit que cal actuar de manera decidida: ‘Això és de tot menys estat de dret’. ‘Es confirma una guerra bruta que ens recorda les clavegueres de l’estat de fa anys’, ha dit en una referència velada als GAL.

Turull ha exigit al ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, que ‘demani disculpes al poble de Catalunya per haver fet el joc a aquest tipus d’informacions’ publicades pel diari ‘El Mundo’. Precisament Montoro serà present a la presa de possessió del president Mas, D’altra banda, ha reclamat al ministeri de l’Interior que ‘prengui mesures legals per depurar totes les responsabilitats que calguin’.

PSC i ICV descol•locats entre una ERC guanyadora i una CUP atractiva ! directe!cat

PSC i ICV descol•locats entre una ERC guanyadora i una CUP atractiva ! directe!cat.

POLÍTICA doble fletxa ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ DISSABTE, 22 DE DESEMBRE DE 2012 16:40 H

PSC i ICV descol•locats entre una ERC guanyadora i una CUP atractiva

Preocupats per la fortalesa republicana i l’aire fresc de la CUP demanen deixar Junqueras sense ser el cap de l’oposició


Tant PSC com ICV han presentat sendes iniciatives parlamentaries per treure protagonisme al líder republicà, el que no han guanyat a les urnes ho volen guanyar als despatxos, el PSC exigeix que Pere Navarro en sigui el cap de l’oposició tenint en compta que els republicans han donat suport a CiU, i Joan Herrera veient que ell no pot ser el cap de l’oposició demana la supressió d’aquesta figura creada sota la presidència de Pasqual Maragall. A manca de guanyar el protagonisme per la feina feta al Parlament, tant el PSC com ICV la volen guanyar per la via del conflicte, i encara no saben que serà la ciutadania qui donarà o traurà el veritable protagonisme.
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional 1 vot )

Pere Navarro(PSC) un lideratge qüestionat i en perill 

No comença gens be la legislatura pels socialistes, amb el pitjor resultat de las seva història, amb conflictes interns preocupants, l’escàndol de corrupció de Sabadell, i un partit plenament dividit posen contra las cordes la fiabilitat de Pere Navarro, agreujat per un carisma molt baix. La seva proposta estrella en el debat d’investidura, abstenir-se en tot el procés que endegui el govern pel dret a decidir ha agreujat la situació amb un PSOE cada cop més embogit en temes catalans que s’ha emprenyat per aquesta decisió, decisió que també complica els equilibris interns en el seu partit.

Joan Herrera (ICV/EUiA) en contradicció en si mateix i amb una CUP que li menja el seu espai electoral

Després del debat d’investidura, el líder eco socialista té un greu problema per seguir tenint un discurs creïble i un mínim protagonisme, l’entrada dels tres diputats de la CUP ha tingut un efecte demolidor, per un costat la indefinició d’ICV amb el dret a decidir, una espècie de “puta i ramoneta” des de l’esquerra els debilita davant la CUP que amb un discurs social potent i sense complexes en el tema nacional obligarà als eco socialistes a moure fitxa, segurament el dret a decidir guanya força.

David Fernàndez (CUP) És la CUP i no ha defraudat en la seva primera intervenció

Suport a l’exercici dret a decidir i aturar les retallades, el seu discurs molt més creïble i sense hipoteques respecte al d’ICV/EUiA va sorprendre als que pensaven que després del 25N tot seguia igual, però és tot el contrari, res ja serà igual, a diferència de SI, la CUP ha arribat al Parlament per quedar-se i segur que no desaprofitaran l’oportunitat que han guanyat a les urnes. Contundent contra els de “la bancada de la por” i vist aquest primer discurs els neo fatxes del PP i C’s tindran un forta contestació en el Parlament.