El Partit té por – Editorial – VilaWeb – Vicent Partal

El Partit té por – Editorial – VilaWeb.

Vicent Partal

03.03.2015

El Partit té por

Men?ame

Durant la llarga lluita contra el franquisme ‘el Partit’ era el PSUC –el PC per als valencians i mallorquins. Evidentment que els comunistes no eren tota la resistència, però sense el Partit la resistència hauria estat infinitament menor. Catalanistes i comunistes, des de terrenys diferents però ben sovint concordants, van aguantar el país que la dictadura volia desfer i van fer possible la represa. Negar això va contra totes les evidències.


Ho van fer amb alguns errors notables però amb una dignitat memorable. Aquell López Raimundo clandestí que va topar amb Raimon en una boca de metro, allà on va nàixer l’esborronadora cançó ‘T’he conegut sempre igual’, podria representar perfectament els valors d’aquella generació. Ells, vivint alerta amb tants altres, no van acotar el cap en l’adversitat ni va fer càlculs mentre la dictadura era viva. No conec ningú, ni entre els adversaris polítics, que a aquell Partit amb majúscula li negue el respecte i la consideració. Compatible, no sé ni si cal dir-ho, amb tanta crítica com siga necessària.


Els seus hereus viuen avui una època extraordinàriament difícil. El país ha canviat de dalt a baix i ells han fet grans esforços per seguir-lo. No reconèixer açò em sembla que també seria injust. Com els seus majors, ho han fet equivocant-se a voltes (van arribar a demanar a la gent que no anàs a la Via Catalana!) però compensant-ho amb grans dosis de generositat quan ha calgut. El paper d’ICV-EUiA en el 9-N era el més difícil de tots. Sense ser independentistes, ni tan sols nacionalistes, empenyien un vaixell que era evident que portava a la independència. Ho feien per demòcrates, per catalanistes, perquè seguien aquella tradició del vell PSUC que consistia a no allunyar-se mai excessivament del poble. Fins que no han pogut més.


Quan ahir Raül Romeva va escriure aquesta demolidora i emocionant cartaals seus companys, alguna cosa havia canviat finalment en aquest país. Romeva és un dels millors polítics que té Catalunya i una persona d’una qualitat humana excepcional. I estic segur que, per a ell, el pas de deixar Iniciativa ha estat un passatge intensament dolorós. Però, vist com anaven les coses, havia de passar tard o d’hora.


Tinc un gran respecte personal per Joan Herrera i per Dolors Camats. I tinc un respecte reverencial per la lluita en favor de la democràcia que el vell PSUC va capitanejar. El problema és que aquest país ja és un altre: el procés d’independència fa camí i en aquest context la por no és un sentiment recomanable. I em fa l’efecte, ho dic amb el màxim respecte i consideració, que ICV té, sobretot, por. I que és la por que inspira uns moviments i unes decisions que gent com Raül Romeva, després de tants anys de militància i dedicació, ja no poden compartir.


ICV té por que Podem se la menge. I reacciona a la desesperada, intentant un pacte, siga Guanyem, siga què siga que vindrà al setembre. I per a aquest pacte han de mimetitzar-se amb un moviment cada dia més estrany i que ja veurem on acaba i com acaba. De les poques coses clares que sabem sobre Podem avui és que faran tant com puguen per evitar la independència. Hi tenen tot el dret, naturalment. Com ICV té tot el dret d’apartar-se de l’autodeterminació per a aplanar el camí del pacte. Però avise –si m’és permès des de l’amistat– que això ni els garanteix el futur com a partit ni encara menys garanteix el futur del país, com explica Raül Romeva amb una claredat insuperable en la seua adolorida carta.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s