Roger Palà – «Camamilla Party» | Nació Digital

Origen: Roger Palà – «Camamilla Party» | Nació Digital

«Camamilla Party»

«El debat entre esquerres i dretes divideix el procés i és millor deixar-lo per quan siguem un país normal l’endemà de la independència»

Roger Palà | 08/07/2015 a les 00:02h
El Tea Party és un moviment polític nord.americà de dretes i conservador que ha estat capaç de marcar l’agenda política dels EUA durant els últims anys. En el sí del Tea Party hi conflueixen tendències diverses: hi podem trobar fins a nacionalistes ultraconservadors i religiosos fins a neoliberals recalcitrants. El Tea Party ha basat la seva expansió en un discurs demagògic de tall populista i una capacitat notable d’incidència en l’opinió pública a partir d’opinadors i tertulians mediàtics. Han estat capaços de marcar l’agenda i el relat de la política als Estats Units.

Catalunya també té el seu Tea Party particular. Però com que aquí el te es un producte més aviat d’elits, al Tea Party català se’l coneix amb un altre nom: el “Camamilla Party”. No se sap ben bé qui va encunyar l’expressió, però ha fet fortuna en el món virtual. Els arxius de Twitter remet a una persona: el “cupaire” Abel Caldera. En tot cas, el concepte ha quallat. Fins i tot David Fernàndez s’hi referia el passat divendres en una xerrada per valorar les eleccions municipals: “hem constatat que Catalunya té el seu propi Tea Party, el ‘Camamilla Party’”. La camamilla, ja se sap, és una beguda més pròpia de la tieta catalana benpensant que no pas el te.

Per esdevenir un correcte militant del “Camamilla Party” es requereix compartir diversos preceptes ideològics i, sobretot, expressar-los a les xarxes socials amb vehemència. Per exemple: l’independentisme català ha de ser transversal i hi ha d’haver una llista unitària, però tot plegat ho ha de liderar indefinidament el molt honorable president Artur Mas, perquè és el més preparat per fer-ho. El debat entre esquerres i dretes divideix el procés i és millor deixar-lo per quan siguem un país normal l’endemà de la independència, però com que Espanya ens roba i el tripartit ho va fer molt malament hem retallar la sanitat perquè no hi ha alternativa. Les acusacions de corrupció contra CiU, encara que siguin provades per un jutge, són guerra bruta de l’Estat contra Catalunya. En canvi, tot el que es diu del PP i el PSOE a Espanya és totalment cert. Esquerra són uns envejosos (Junqueras el primer) i l’únic que volen és fer un altre tripartit espanyolista. I així tot.

El bon activista del “Camamilla Party” ha tingut l’últim any dues obsessions constants: Podem i Ada Colau. Podem, malgrat haver defensat el dret a decidir, és el partit polític més perillós i hostil contra Catalunya que existeix, més encara que el PP, el PSOE o Ciutadans. És possible que només hi hagi una cosa més nociva que Podem: Iniciativa. La nova alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, és quelcom similar a les set plagues d’Egipte. Des que Barcelona en Comú va guanyar les eleccions que a la capital de Catalunya no ha sortit el sol, tot és fosc i no es pot comprar paper de vàter als supermercats. Colau, tot i haver votat “sí-sí” a la consulta del 9-N (detall menor als ulls de l’activista mig del “Camamilla Party”) és la icona unionista per excel·lència, rivalitzant amb Pablo Iglesias.

El “Camamilla Party” no és només una caricatura de Twitter: els seus membres més ben educats està ben situat en tribunes d’opinió i tertúlies mediàtiques. En aquest article hem parodiat el seu discurs més descarnat, però la versió destil·lada del seu relat ideològic està molt present en els mitjans de comunicació catalans. Tenen capacitat de generar relat i marcar agenda en el sí del sobiranisme, perquè l’independentisme d’esquerres està acomplexat. El vestit ideològic del “Camamilla Party”, però, té nombrosos estrips. Cal detectar-los i fer-los evidents, passant a l’ofensiva en la batalla de les idees. Estar a la defensiva no serveix de res: ara és l’hora de plantar cara.

Anuncis

La CUP augmentaria la representació al parlament, segons el CEO | VilaWeb

Origen: La CUP augmentaria la representació al parlament, segons el CEO | VilaWeb

diputatscup

La majoria independentista al parlament seria més àmplia si avui hi hagués eleccions, segons l’últim baròmetre del CEO, que s’ha fet públic avui al matí. Junta pel Sí mantindria la representació actual, amb 61-63 diputats; i la CUP pujaria de 10 diputats a 14-16. Ciutadans continuaria essent la segona força a la cambra amb una representació semblant: 24-26 escons, seguits del PSC, amb 14-15, Catalunya Sí que es Pot, amb 10-12 i el PP, amb 8-10. L’enquesta es va fer amb dues mil entrevistes, entre el 5 i el 27 d’octubre proppassat, és a dir, en plena negociació però abans del ple d’investidura de Mas.

En el baròmetre també es demana als enquestats què votarien en un referèndum sobre la independència. A la pregunta ‘Vol que Catalunya esdevingui un estat independent’? El 47,8% diu no i el 46,7% diu que sí. Només un 3,9% no ho sap, i un 1,7% no contesta. És a dir, el sí a la independència guanya terreny respecte del baròmetre del mes de juliol, en què el no era un 50% i el sí un 42%.

Hi ha una altra pregunta en què es pregunta si una Catalunya independent milloraria la vida dels catalans. Un 43% diu que milloraria; un 15,2% opina que seria igual que ara; un 30% pensa que empitjoraria i un 10.1% no ho sap.

39 mesures socials i aturar 14 privatitzacions: les condicions “de mínims” de la CUP per a pactar amb JxSí

Origen: 39 mesures socials i aturar 14 privatitzacions: les condicions de la CUP per a pactar amb JxSí

Els cupaires publiquen un document de 50 pàgines en què reclamen, entre altres, retirar Barcelona World, aplicar la ILP contra la pobresa energètica, aturar la venda d’ATLL i el Consorci Sanitari de Lleida

Aclareixen, ja d’entrada, que el document ‘Fil a l’agulla’ no és el programa electoral de la CUP, sinó que són els “mínims imprescindibles” per a un acord de bases amb Junts pel Sí. Unes condicions que se sostenen en tres fonaments, precisament les tres taules de negociació amb Junts pel Sí: ruptura democràtica, pla de xoc d’emergència i urgència social i procés constituent.

Ruptura democràtica

Una declaració que no és una DUI

En el document, la CUP afirma que la declaració de ruptura  aprovada dilluns 9 de novembre (i ja suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional) no és “cap DUI encoberta”, sinó que la descriu com un “acte mínim i necessari de sobirania”, que va servir per deixar palès que “el dipositari de la sobirania catalana recau en el poble català i en ningú més”.

Segons resa el text, l’aprovació de l’inici del procés cap a la independència –la “ruptura democràtica”– significa “obeir la pròpia legitimitat i legalitat catalana”, un fet que comporta “explícitament” desobeir les “imposicions” de l’Estat.

Pla de xoc d’emergència i urgència social

D’aplicar la ILP contra la pobresa energètica a retirar BCN World

La CUP ha plantejat un pla de xoc d’emergència social format essencialment per 53 condicions, dividides en dos grans blocs: 39 mesures per millorar les condicions de vida i 14 processos de privatització que caldria aturar, a parer dels cupaires.

Entre la quarantena de mesures socials hi ha l’aplicació immediata de la ILP sobre la pobresa energètica, la retirada del projecte de Barcelona World, l’ampliació del pressupost destinat a la renda mínima d’inserció, l’obertura o reobertura immediata les 24h dels CAPs de la Guineueta, Montcada i Reixac, Cerdanyola i Gatassa (Mataró) o la reducció a la meitat de les llistes d’espera. A més, demanen augmentar la dotació de professors als barris més castigats per la crisi, garantir 240.000 beques menjador més i assegurar la gratuïtat del transport públic a aturats, col·lectius en risc d’exclusió social, estudiants de centres públics i pensionistes.

Altres mesures que proposen són anul·lar parts dels peatges de l’AP7 i de l’AP2 per aturar la sinistralitat a la N-340 i la N-240 o la retirada de la Generalitat com a acusació de tots els processos judicials oberts per persecució política, desobediència a lleis injustes o dissidència, entre altres.

Pel que fa a les privatitzacions, la CUP reclama, entre altres, retirar  definitivament elConsorci Sanitari de Lleida, aturar el projecte VISC+, aturar els projectes de privatització de l’atenció primària, aturar la venda de l’ATLL i retirar la T-Mobilitat.

Procés constituent

Corrupció zero i més consultes ciutadanes

En l’últim bloc, la CUP afirma que a través de la obertura d’un procés constituent els ciutadans puguin participar directament per decidir i redactar la futura Constitució catalana. En aquest sentit, els cupaires demanen “superar el vergonyant apartheid electoral” que marca la llei d’estrangeria i la Loreg i garantir tots els drets civils i polítics a tots els ciutadans de Catalunya.

A més, reclamen “voluntat política” per lluitar contra la corrupció i acabar amb les lògiques de “nepotisme, col·locació i control” al capdavant dels mitjans de comunicació públics com algunes de les prioritats per tenir en compte de cara un eventual Estat català, que també hauria d’impulsar, creuen, “consultes sobre aspectes clau”. Per exemple, proposen fer referèndums sobre la gestió pública de l’aigua o l’impagament del deute.

‘Fil a l’agulla’: la CUP fa públic un document amb les bases d’un possible acord | VilaWeb

 

Origen: ‘Fil a l’agulla’: la CUP fa públic un document amb les bases d’un possible acord | VilaWeb

Fil a l'agulla Document de la CUP

La CUP ha fet públic aquesta tarda un document de cinquanta pàgines titulat ‘Fil a l’agulla’ i signat pel grup parlamentari. El text pretén explicar la posició política de la CUP però no va més enllà d’allò que s’ha dit en públic, al parlament. Tot i que ha estat fet públic avui, és signat el dia 9, és a dir, el dia de la primera sessió d’investidura. Us el podeu descarregar en aquest enllaç.

El text de la CUP insisteix en les tesis repetides aquests dies. Sobre les converses, diu: ‘La clau de volta era el què, el com i el quan, abans d’abordar un qui que hauria de ser –al nostre criteri i parer– necessàriament coral, col·legiat i mancomunat; un país, ja, de totes i tots. No només ho vam dir, sinó que, sobretot, ho vam fer i ens hi vam posar: establint converses bilaterals amb Junts pel Sí, clara guanyadora de les eleccions però amb majoria relativa, i sobre la base de tres eixos fonamentals. Ruptura democràtica (full de ruta cap a la independència amb referèndum inclòs), pla de xoc d’emergència i urgència social i procés constituent popular i no elitista. En aquest triple àmbit –indissociables tots tres– hem treballat calladament aquestes darreres setmanes, amb la demanda addicional que la XI Legislatura –l’última del cicle autonòmic– engegués amb una declaració inicial de caràcter inequívoc. Sense cap marxa enrere.’

A partir d’aquí la CUP desgrana allò que considera que és la possibilitat de pacte, i remarca que és un plantejament de mínims. En concret, s’hi presenten 53 mesures d’urgència, especialment des del punt de vista social.

Finalment, en un epígraf que porta per títol ‘Per un nou cicle polític’ la CUP es refereix a la investidura del president. ‘Respecte al qui –diu–, el debat obert sobre la designació de president i la conformació de govern, el criteri de la CUP és prou conegut. Des de la premissa òbvia que el qui som totes i tots, creiem honestament que la responsabilitat de la presidència i del govern ha de recaure en una opció de consens, no lligada al cicle anterior, que obri un nova etapa no vinculada a les retallades ni als casos de corrupció ni a una gestió del procés que sovint ha primat els interessos de partit, confonent-los amb els de país. Una opció que sumi els 72 diputats i diputades d’una majoria independentista sense precedents.’ Així, doncs, manté l’opció de no investir en cap cas Artur Mas.

El document acaba amb un epígraf que recull la declaració aprovada pel parlament i el discurs de Julià de Jòdar al ple de constitució del nou parlament.

Dues enquestes preveuen que ERC i C’s empatin a Catalunya el 20-D

Origen: Dues enquestes preveuen que ERC i C’s empatin a Catalunya el 20-D

interactiu 20-D

Fins a dues enquestes recents pronostiquen que ERC i C’s pugnaran pel primer lloc a Catalunya en les eleccions espanyoles del 20-D. Així, el balear ‘Última Hora’ va publicar diumenge un sondeig de tot l’Estat amb detalls dels resultats catalans que apuntava que republicans i unionistesempatarien a 10 diputats, amb CDC just darrere amb 9. Tot i això, pronosticava 7 escons per a Podem i 2 per a ICV, quan en realitat es presenten junts. Per darrere, el PSC en trauria 6 i el PP 3.

Per altra banda, ‘Abc’ va fer públic dilluns  un altre sondeig que tornava a preveure que ERC i C’s empatarien amb 10 diputats (6 a Barcelona i 1 a Lleida per a cadascú, mentre que els republicans en traurien 2 a Girona i 1 a Tarragona i els unionistes 1 a Girona i 2 a Tarragona). Novament, CDC quedaria darrere amb 9, el PSC el seguiria amb 7, el PP amb 5 i Unió entraria amb 1. El diari n’atorga 4 a En Comú Podem i 1 a EUiA, però finalment es presenten junts.

Clica aquí per veure l’interactiu especial que recull totes les enquestes del 20-D.

El Parlament comunica per carta a l’ONU, la UE i el govern d’Espanya l’inici del procés d’independència

Origen: El Parlament comunica per carta a l’ONU, la UE i el govern d’Espanya l’inici del procés d’independència

Dóna així compliment a la declaració rupturista aprovada dilluns, que instava a “posar en coneixement” de la comunitat internacional i també de les institucions d’Espanya la voluntat democràtica de constituir un estat independent

Les  amenaces dels aparells de l’Estat no han impedit que el Parlament ja doni compliment a ladeclaració rupturista d’anunci de la voluntat de constituir un estat independent en un termini de 18 mesos. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha comunicat per carta a l’ ONU, a la UEi a les institucions d’ Espanya la resolució aprovada aquest dilluns per la majoria absoluta del Parlament que traça els fonaments del procés institucional que comença ara per construir l’arquitectura constitucional i jurídica del futur nou estat.

Segons han informat a l’ARA fonts parlamentàries, el mateix dilluns a la tarda la presidència del Parlament va enviar per correu certificat la comunicació oficial, acompanyada d’una carta de la presidenta, Carme Forcadell, en què detalla que dóna compliment al mandat que surt de la resolució, que “declara la voluntat d’inici de negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d’un estat català independent en forma de repúbli­ca i, així mateix, ho posa en coneixement de l’estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional“.

Directe a les principals organitzacions internacionals i ambaixadors

Les fonts parlamentàries consultades han explicat que la missiva, acompanyada pel text de la declaració, ha estat remesa al secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon; al president del Parlament Europeu, Martin Schulz; al president de la Comissió Europea,Jean-Claude Juncker; al president del Consell d’Europa, Donald Tusk; al president del govern d’ Espanya, Mariano Rajoy, a l’ Assemblea Parlamentària de la Francofonia i a laSecretaria General de l’Organització Internacional de la Francofonia, entre altres organismes internacionals.

Segons ha pogut saber l’ARA, avui la cambra també ha remès la missiva a tots els ambaixadors internacionals acreditats a l’estat espanyol.

La Unió Europea pot invocar l’article 7 si Espanya aplica el 155 de la constitució – VilaWeb

Origen: La Unió Europea pot invocar l’article 7 si Espanya aplica el 155 de la constitució – VilaWeb

La Unió Europea pot invocar l’article 7 si Espanya aplica el 155 de la constitució

La UE té l’obligació de defensar els drets i els valors democràtics si un estat membre amenaça de violar-los · Anteriorment, ja ha invocat algunes vegades aquest recurs

En el debat desfermat a Espanya sobre l’aplicació extraordinària de l’article 155 de la constitució contra la Generalitat de Catalunya, no es té en compte que la Unió Europea podria aplicar una mesura semblant contra l’estat espanyol.

La UE pot invocar l’article 7 del Tractat de la Unió Europea en el cas que consideri que l’aplicació de l’article 155 enclou una violació dels drets i les llibertats dels ciutadans catalans, per tal com són també ciutadans europeus.

L’article 7 del Tractat de la Unió Europea permet de suspendre els drets d’un estat membre si la Unió considera que amenaça els drets i els valors democràtics.

L’any 2003 la Comissió Europea va lliurar al consell i al parlament aquest document marc, que especifica com es pot invocar l’article 7 del tractat i en quins casos es pot reclamar la intervenció de la Unió Europea sobre un estat membre.

El document aclareix que la intervenció europea es pot fer contra l’acció d’un estat membre en qualsevol cas i supòsit, no únicament en àmbits regulats per les institucions europees. Afirma rotundament que si els drets democràtics perillessin en una àrea de jurisdicció estrictament estatal –la constitució pròpia en fóra el cas paradigmàtic–, la Unió Europea tindria l’obligació d’intervenir-hi. També queda clar que ni tan sols és necessari que hi hagi una actuació de l’estat concernit, sinó que la Unió pot actuar fins i tot si considera que hi ha una amenaça important.

Per a activar aquest mecanisme cal que ho demani una tercera part dels estats membres, del Parlament Europeu o de la Comissió Europea.

Aplicacions anteriors 

L’article 7 del tractat ja ha estat invocat per les autoritats europees, sense arribar –llevat del cas d’Àustria–, a aplicar-se les penes que preveu, entre les quals la més greu seria la suspensió dels drets de vot i representació de l’estat membre afectat.

Ara com ara, en quatre ocasions la Comissió Europea ha recorregut a l’amenaça de fer ús de l’article 7 i en totes quatre ha fet reaccionar l’estat membre, que normalment ha ajustat les mesures polèmiques que volia aplicar a allò que li demanava la Unió Europea.

El cas més famós va tenir lloc l’any 2000, quan a Àustria es va proposar de formar una coalició de govern que incloïa el Partit de la Llibertat (FPO), d’ideologia nazi i dirigit per Jörg Haider. La Comissió Europea va reaccionar contra aquesta possibilitat i va dictaminar un seguit de sancions efectives contra Àustria. Després de mesos de negociacions i de l’elaboració d’un informe sobre les polítiques del govern austríac, les sancions van ser aixecades, perquè es va entendre que s’havien rectificat els problemes més greus, relacionats amb el tractament dels refugiats, els immigrants i les minories nacionals.

El segon cas fou l’enfrontament de la Unió Europea i Hongria el 2012, quan aquest país va redactar una nova constitució i d’una llei de mitjans que atemptava clarament contra la llibertat d’expressió. La Comissió de Venècia del Consell d’Europa va identificar els principals problemes que tenia aquesta nova constitució i, tot seguit, la Comissió Europea va iniciar els procediments de sanció prevists en l’article 7.

Pocs mesos després, a Romania, va esclatar una crisi política amb l’elecció del primer ministre Víctor Ponta. La Unió Europea va veure amb preocupació un seguit de maniobres que involucraven tant el parlament com els tribunals i va amenaçar d’aplicar l’article 7 contra aquell país. Tanmateix, més tard es van elaborar uns informes que indicaven que la situació s’havia anat reconduint satisfactòriament.

Una mica abans, hi havia hagut el cas, a França, de l’expulsió de gitanos romanesos i búlgars pel govern de Sarkozy. L’executiu francès havia especificat que l’expulsió era de membres de la minoria rom (gitana). La Unió Europea va reaccionar indicant que aquella decisió era incompatible amb els valors democràtics de la Unió. No es posava en qüestió el dret d’un estat membre d’expulsar emigrants il·legals, però sí que es considerava que expulsar en massa membres d’una ètnia o d’una minoria nacional era completament contrari als valors democràtics europeus. El govern francès va rectificar i, tot i que ha continuat expulsant immigrants il·legals, ha tingut molta cura de no identificar-los com a membres de cap minoria.