La Comissió Europea rectifica i assegura ara que «no vol influir» en el 27-S | Nació Digital

Origen: La Comissió Europea rectifica i assegura ara que «no vol influir» en el 27-S | Nació Digital

El vicepresident Dombrovskis corregeix el portaveu Schinas i es mostra “preparat per treballar amb les autoritats democràticament elegides als estats membres”

Sobre si Europa reconeixeria una Catalunya independent: “Per què no?”

El portaveu de la Comissió Europea assegura que un nou estat independent hauria de demanar l’ingrés a la UE

Redacció | 18/09/2015 a les 12:43h
Valdis Dombrovskis, vicepresident de la Comissió Europea | ACN
El vicepresident de la Comissió Europea Valdis Dombrovskis ha assegurat aquest divendres que Brussel·les “no té la intenció d’influir” en unes eleccions catalanes que “ara són realment decisió dels votants”. L’exprimer ministre letó, comissari per a l’Euro i el Diàleg Social, ha corregit el portaveu comunitari, Margaritis Schinas, que aquest dijous havia advertit que si part d’un estat membre s’independitza “els tractats ja no s’aplicarien en aquell territori” i “es convertiria en un tercer estat” que hauria de “demanar l’ingrés a la UE”. Dombrovskis ha recordat que la Comissió “no fa comentaris” sobre les eleccions i que està “preparada per treballar amb les autoritats escollides democràticament “.

“Ara realment està en mans dels votants”, ha admès Dombrovskis. En un esmorzar sobre governança econòmica al European Policy Centre de Brussel·les, un periodista li ha preguntat per les conseqüències de eleccions gregues d’aquest diumenge i de les plebiscitàries del 27-S, donant per fet que una Catalunya independent quedaria fora de la UE: “Quin és el vostre missatge per als catalans?”. Dombrovskis ha respost: “La Comissió Europea normalment no fa comentaris sobre la política de partits als estats membres o les seves regions, i ara es tracta realment d’una tria dels votants, per tant, des d’aquest punt de vista, nosaltres no podem comentar massa sobre les eleccions o les diferents implicacions d’un vot o altre, perquè certament no és la nostra intenció influir el vot als estats membres o regions. Per tant, ara realment està en mans dels votants. Com la Comissió ja ha dit sempre, estem preparats per treballar amb les autoritats escollides o designades democràticament als estats membres”.

Precisament el mateix Dombrovskis havia defensat el 2013, quan era primer ministre de Letònia, que és “necessari prestar atenció” al procés sobiranista català. Preguntat sobre si reconeixeria una Catalunya independent, va admetre: “Francament, per ara no tenim un posicionament oficial sobre aquests temes, però si hi ha una legitimitat del procés diria, teòricament parlant: per què no?”. L’actual vicepresident de Juncker va advertir que en cas de declaració unilateral la situació “podria ser més complicada”, però no va tancar la porta a un reconeixement. El ministre espanyol d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, va protestar convocant l’ambaixador letó a Madrid per demanar-li una rectificació, però Dombrovskis s’hi ha negar. “El primer ministre va dir el que va dir i no vol retractar-se en res”, va respondre el seu portaveu.

Anuncis

El portaveu de la Comissió Europea assegura que un nou estat independent hauria de demanar l’ingrés a la UE | Nació Digital

Margaritis Schinas: Es convertirà de facto en un país tercer respecte la Unió Europea | Els tractats deixarien d’aplicar-se en aquest territori, afegeix

Origen: El portaveu de la Comissió Europea assegura que un nou estat independent hauria de demanar l’ingrés a la UE | Nació Digital 

Margaritis Schinas, portaveu de la Comissió Europea | CE
El portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, assegura que un hipotètic nou estat independent –en referència a Catalunya- hauria de demanar l’ingrés de nou a la Unió Europea. “Si una part d’un estat membre deixa de ser una part d’aquest estat per una independència, els tractats no s’aplicarien en aquest territori”, ha afegit.

No es tracta en cap cas d’un anàlisi jurídic oficial sobre les conseqüències de la independència: la Comissió Europea només el farà si Espanya o algun altre estat membre ho demana. Schinas s’ha limitat a repetir el mateix “posicionament que la Comissió manté des del 2004”. “Aquest és el posicionament que el president Juncker va recordar en la seva campanya” de les eleccions europees, l’any passat, i en què “continua creient avui”, ha explicat el portaveu. Schinas no ha volgut respondre si la sortida de Catalunya de la UE es produiria de forma automàticament, immediatament després de la independència.

Schinas ha recordat que aquesta posició “va ser establerta” per l’aleshores president de la Comissió Europea, l’italià Romano Prodi, i s’ha mantingut sense canvis des del 2004. Posteriorment, el president Durao Barrosso, també va refermar la posició de Prodi.

El pronunciament comunitari, a només deu dies del 27-S, se suma als d’Angela Merkel, David Cameron i Barack Obama, més o menys explícits en contra de la independència.

Què vol dir ser anticapitalista i per què la CUP ho és?

Origen: Què vol dir ser anticapitalista i per què la CUP ho és?

DIARI DE CAMPANYA: CUP

Què vol dir ser anticapitalista i per què la CUP ho és?

És una de les paraules més repetides en els seus discursos: Antonio Baños argumenta que “sense anticapitalisme no hi ha vida digna” i proposa crear monedes locals i cooperatives per posar-lo en pràctica

Fins a 31 vegades surt la paraula ‘capital’ en les 47 pàgines de programa electoral de la CUP, moltes d’elles per referir-se a un dels conceptes que els defineix: ‘anticapitalisme’. És una idea que repeteixen als seus actes de campanya, a vegades al costat de paraules com ‘antipatriarcat’. Les enquestes auguren una notable pujada de la CUP, que recollirà els fruits de la feina dels tres diputats d’aquesta legislatura i un percentatge de vot de càstig d’independentistes d’esquerres descontents amb la llista unitària.

I és que el perfil dels votants de la CUP s’està diversificant (i ampliant), i encara que són conscients que una bona part d’aquesta bossa no és anticapitalista (i, de fet, no estaria d’acord amb les propostes més radicals del seu programa), no reneguen de les seves arrels. De fet, les reivindiquen. I això que només un 1,3% dels catalans és d’extrema esquerra,segons el CEO. Aquest dilluns, en una roda de premsa a l’ACN, el candidat de la CUP, Antonio Baños, ha respost què significa per a ell ser anticapitalista. La idea que ho resumeix: “Sense anticapitalisme no hi ha vida digna”.

Segons ha dit Baños, ser anticapitalista és el mateix que ser “antiesclavista”, perquè és estar “en contra d’una situació injusta”. “És una cultura de resistència, una manera de supervivència”, ha dit, que va néixer “el mateix dia” que es va crear el capitalisme a través de les organitzacions obreres que lluitaven per “resistir-se” als estats capitalistes.

Perquè els estats poden ser capitalistes però, en canvi, no poden ser anticapitalistes. El moviment contrari només es pot trobar, ha explicat Baños, en “certs espais alliberats”. “Els estats nació són els avaladors del capitalisme”, ha argumentat. Aleshores, si Catalunya no es pot emmirallar en cap estat no capitalista perquè no n’hi ha, quina és la proposta de la CUP? El candidat ha explicat que aposten per imitar algunes “experiències reeixides” concretes, com monedes locals, models d’economia cooperativa i d’intercanvi, cooperatives de crèdit i d’empreses que “socialitzin qualsevol benefici”.

Al final de la seva explicació, Baños ha fet una crida a no tenir prejudicis sobre aquesta ideologia. “Qui té una botiga o una pime ha de ser anticapitalista”, ha afirmat. “ No poden ser una altra cosa: ens acabarà matant com ens matarà a tots“, ha dit, i ha conclòs que “som anticapitalistes per respirar”.

El Matí Digital – A Pablo Iglesias i a nosaltres mateixos

Li desitgem molta sort en la seva “revolució”

Origen: El Matí Digital – A Pablo Iglesias i a nosaltres mateixos

Pablo Iglesias
Pablo Iglesias

Li desitgem molta sort en la seva “revolució”

Sr. Iglesias, aquí podem guanyar un país i no a un polític o a un partit.

Sr. Iglesias, aquí podem proclamar ja una república amb un PPSOE intranscendent i no intentar-ho més amb un PPSOE hegemònic.

Sr. Iglesias, aquí podem transcendir els nostres cognoms, orígens i identitats en un procés d’autodeterminació, i no dividir-nos més en cognoms, orígens i identitats.

Sr. Iglesias, aquí podem guanyar-ho tot perdent una mica, units, i no guanyar només una mica, separats.

Sr. Iglesias, aquí podem presentar unes llistes de país polítiques i no unes llistes polítiques a un país.

Sr. Iglesias, aquí podem ser més, ser millors i arribar més lluny, i no ser menys, ser els de sempre i arribar on sempre.

Sr. Iglesias, aquí podem fer enfadar realment a Rajoy, Aznar, González, la monarquia, l’Ibex-35, LaRazón, el ABC… i demostrar la decència i capacitat de canvi d’aquest procés, i no fer que els enfadem i canviem per finalment no enfadar a ningú ni canviar gens.

Sr. Iglesias, aquí podem sortir al carrer per milions durant anys i agafar-li la mà al del costat sense importar a qui vota, i deixar de llençar-nos la ideologia al cap.

Sr. Iglesias, aquí podem ser més revolucionaris que ningú i que mai amb un tríptic i una paradeta independentista, i no en 300 minting i en 300 platós de televisió

Sr. Iglesias, aquí podem trencar amb un ‘statu quo’ enormement injust amb un encara més enorme pragmatisme i generositat, i no perpetuar-ho amb sectarisme i tacticisme.

Sr. Iglesias, aquí podem deixar de tenir a una família que pel seu cognom rep 8.000.000€ públics l’any, i deixar de lloar la seva “simpatia i gestos” per mantenir-los.

Sr. Iglesias, aquí podem ser nosaltres el poder constituent d’una vegada per sempre i el govern el poder constituït, i no a l’inrevés.

Sr. Iglesias, aquí podem dir-li gàngster a un gàngster i quedar-nos curts, i no regalar-li sèries de televisió a un rei.

Sr. Iglesias, aquí podem fer manifestacions per reconèixer-nos entre nosaltres mirant cap als costats, i no fer-les per reconèixer a un líder mirant cap a un faristol.

Sr. Iglesias, aquí podem fer revolucions de debò amb urnes de cartró i xiulets de joguina, i no amb hores de televisió i promeses ja escoltades.

Sr. Iglesias, aquí podem heretar les lluites i la memòria d’una derrota que fa molt que espera ser redimida, i no deixar-ho per a “un parell de generacions més”.

Sr. Iglesias, aquí podem ser el canvi, la regeneració i la revolució de debò i no emmudir quan arriba

Sr. Iglesias, aquí podem parlar l’idioma que vulguem i venir d’on vinguem i voler que aquest poble sigui el que ja és, i no esperar a que algú des d’un regne ens ho digui

Sr. Iglesias, aquí podem deixar de votar allò que ja van votar els nostres pares i avis amb enorme esperança i va acabar traint-los.

Sr. Iglesias, aquí podem perquè ja vam poder.

I vostè no, Sr. Iglesias. En realitat no pot. I ho sap.

Li desitgem molta sort en la seva “revolució”. I li agrairíem menys lliçons a partir d´ara.

Salut. I visca Catalunya justa i lliure.

La Junta Electoral obliga TV3 a dedicar als partits unionistes el mateix temps que ocupi la Via Lliure | VilaWeb

Origen: La Junta Electoral obliga TV3 a dedicar als partits unionistes el mateix temps que ocupi la Via Lliure | VilaWeb

Onze de Setembre de 2014 (Fotografia: ACN)
Onze de Setembre de 2014 (Fotografia: ACN)

La Junta Electoral Central permet la cobertura de la Via Lliure per part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) però obliga TV3 i Catalunya ràdio a ‘compensar’ els partits que no hi participen oferint-los espais informatius ‘en dia festiu i a la mateixa franja horària de la retransmissió en directe, i amb la mateixa durada’. Aquest organisme afegeix que aquesta compensació ‘haurà de ser oferta de manera immediata per la CCMA a les formacions afectades i s’haurà de fer en termes de proporcionalitat’.

La Junta Electoral Central adopta la decisió després d’estimar parcialment el recurs que el PP i totalment el del PSC contra la decisió de la Junta Electoral de Barcelona, que aquest dimecres va rebutjar els recursos d’aquestes formacions en considerar que no es tracta d’un acte de campanya i que, per tant, els mitjans públics en podien informar.

Per contra, la Junta Electoral Central entén que existeix una identificació ‘notòria’ entre la Via Lliure i el missatge que pretenen transmetre algun dels partits que hi participen (Junts Pel Sí i CUP) i per tant ‘la programació prevista els afavoreix notablement en perjudici d’aquelles altres candidatures que mantenen posicions diferents’.

‘Per tant, no es pot considerar aquesta convocatòria ni el seu desenvolupament com quelcom aliè al procés i a la campanya electoral, sinó, al contrari, han de ser qualificades com activitats que hi incideixen substancialment’, afegeixen.

Els vocals i magistrats entenen que no es pot prohibir la cobertura per la ‘rellevància dels fets’, però assegura que ‘cal disposar mesures concretes per compensar en termes d’igualtat i proporcionalitat a les formacions que concorren a les eleccions i no participen de les posicions defensades pels convocants d’aquesta concentració’.

El PPC havia demanat que es prohibís a TV3 retransmetre la Via Lliure durant cinc hores perquè la informació s’hauria d’incloure dins dels blocs electorals. C’s -que també ha presentat recurs, malgrat que en aquesta resolució la JEC no els cita- reclamava a la Junta que el temps de cobertura que destinessin a informar de la manifestació es comptés com a part del bloc electoral de Junts pel Sí, mentre que els socialistes demanaven que fos considerat com un més de la campanya de les formacions sobiranistes i, per tant, es respectés la proporcionalitat dels blocs.

La Junta Electoral Central és l’òrgan superior de l’administració electoral i dirigeix l’Oficina del Cens Electoral. Té entre les seves funcions resoldre ‘amb caràcter vinculant’ les consultes que se li presentin, a més de cursar instruccions ‘d’obligat compliment a les Juntes Electorals Provincials i, en el seu cas, a la comunitat autònoma’, segons consta a la Llei Electoral.

En aquest mateix sentit, té ‘potestat disciplinària sobre totes les persones que intervinguin amb caràcter oficial a les operacions electorals’ i pot imposar multes per infraccions que no siguin constitutives de delicte.

Vocals elegits pel Congrés

La Junta està formada per 15 membres (11 vocals, el president i el vicepresident i dos secretaris sense dret a vot) dels què vuit són magistrats del Tribunal Suprem i cinc més són catedràtics de Dret o de Ciències Polítiques i de Sociologia.

Els cinc catedràtics de la Junta van ser designats per la Comissió de Nomenaments del Congrés a principis de la legislatura fruit d’un acord entre el PP, el PSOE i CiU. Els altres vuit membres són elegits entre els magistrats del Tribunal Suprem per un sistema de sorteig.

El president i el vicepresident sempre són membres del Tribunal Suprem.

L’actual president és Carlos Granados Pérez, que va ser fiscal general de l’Estat durant l’etapa de Juan Alberto Belloch com a ministre de l’Interior i Justícia. Dels cinc catedràtics que va nomenar el Congrés, dos van ser elegits a proposta del PSOE, dos del PP i un per CiU.

La CCMA complirà la resolució però no en comparteix el posicionment

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha afirmat que complirà la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) mantenint la cobertura prevista a TV3 i Catalunya Ràdio de la Via Lliure però compensant els partits que no hi participen amb espais informatius ‘en dia festiu i a la mateixa franja horària de la retransmissió en directe, i amb la mateixa durada’, com els ha fixat la JEC. Tot i això, des de la Corporació no es comparteix el posicionament de la Junta i recorden que la Junta Electoral Provincial s’havia pronunciat en la línia que la manifestació amb motiu de la Diada no és un acte de campanya perquè no està convocat per cap candidatura que concorri a les eleccions.

Mas crida l’estat espanyol a negociar la secessió per evitar ‘lesions econòmiques’ | VilaWeb

Origen: Mas crida l’estat espanyol a negociar la secessió per evitar ‘lesions econòmiques’ | VilaWeb

Artur Mas, Germà Bel i Oriol Amat, a l'acte de Junts pel Sí sobre la viabilitat econòmica d'una Catalunya independentArtur Mas, Germà Bel i Oriol Amat, a l’acte de Junts pel Sí sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent

El president de la Generalitat i número quatre de Junts pel Sí al 27-S ha fet aquest dilluns una crida a la ‘negociació’ tranquil·la entre Catalunya i Espanya després de les eleccions si els independentistes tenen la majoria. I és que per a Mas, aquesta via ‘del win-win’ permetria evitar ‘lesions econòmiques’ tant al nou estat com a una Espanya sense Catalunya. De fet, per al president la viabilitat econòmica de Catalunya és ‘evident’ i tot i que alguns ‘s’ho pregunten’ ell creu que ‘Espanya també se’n sortiria’. En tot cas, Mas ha obert la porta a que en el marc d’aquesta negociació es pacti mantenir part de la solidaritat que ara aporta Catalunya per ‘no girar l’esquera als territoris d’Espanya’.

Junts pel Sí ha celebrat aquest dilluns la presentació del seu argumentari que sustenta la ‘viabilitat econòmica’ d’una eventual Catalunya independent. Els economistes i candidats a la llista Oriol Amat i Germà Bel s’han fet acompanyar per Artur Mas en una roda de premsa que ha servit a tots tres per defensar aferrissadament ‘les xifres i les dades’ que als informes del CATN i altres estudis d’economistes catalans avalen la seva tesi.

En la seva intervenció, però, Mas ha fet especial incís en deixar clar que la seva primera opció és intentar evitar que la secessió provoqui problemes econòmics tant a Catalunya com a Espanya. Convençut de la viabilitat econòmica de Catalunya, Mas ha volgut remarcar que per a ell, Espanya ‘també se’n sortiria’ sense els catalans, després que segons el president hi hagi gent a l’Estat que ‘comença a preguntar-se què passaria amb Espanya sense Catalunya’.

‘A mi em seria molt fàcil dir que ho passarà malament, però no ho diré. Jo crec que Espanya se’n pot sortir bé. Hauria de fer coses però les pot fer perfectament; perquè hi ha energia, talent suficient i gent per poder sortir-se’n perfectament. Cat és viable i Espanya també’, ha dit Mas.

Amb tot, ha cridat a l’Estat a ‘negociar’ de forma serena en el procés d’independència per evitar mals posteriors, sobretot a Espanya en el terreny econòmic. ‘No tindria cap sentit que un procés democràtic com aquest comportés lesions econòmiques a uns i altres. Perquè serien per a Catalunya i per a Espanya. Per això volem una negociació ‘win-win’. Aquesta ha de ser la mentalitat, de no lesionar-se. Si ho fem bé, podem sortir beneficiats tots dos’, ha sentenciat l’actual president de la Generalitat.

De la mateixa manera, Artur Mas ha volgut obrir la porta a mantenir part del fons de solidaritat que ara aporta a la resta de l’Estat, després d’una eventual independència de Catalunya. ‘Si hi ha negociació, seiem a la taula i en parlem, l’actitud de la part catalana ha de ser de bon veïnatge, d’interessos comuns, i quedar-nos el que ens toqui de les càrregues i també dels actius i els passius. Entenc que mantenir uns corrents de solidaritat amb l’Estat també estigui sobre la taula, si el context és aquest’, ha dit, tot assegurant que a altres parts d’Espanya ‘no han de pensar que girarem l’esquena als territoris espanyols’. ‘Voldrem seguir ajudant; ja sigui a través d’Europa o directament per un pacte amb l’Estat’, ha afegit.

El cost de les estructures d’estat i els funcionaris necessaris


En la mateixa presentació, Germà Bel i Oriol Amat han detallat els arguments -molts d’ells ja coneguts i explicats en nombrosos informes- que sustentarien la seva teoria de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent. Amb tot, un dels més cridaners ha estat el que concreta el cost i el cos de funcionaris que requeririen les estructures del nou estat un cop desconnectat d’Espanya.

En aquest sentit, han explicat que la nova estructura ministerial i de l’estat demanaria ‘entre 50.000 i 70.000′ nous treballadors públics, atenent a criteris de funcionari per habitant que asseguren que tenen països europeus semblants a Catalunya. A més, es calcula que la nova estructura estatal implicaria una despesa ‘d’entre 3.000 i 3.500 milions d’euros’ anual, però han remarcat que els ingressos de Catalunya es veurien ‘incrementats amb escreix’ tant per la nova situació fiscal i econòmica, com per les cotitzacions i la creació de feina que suposarien aquests 50.000 o 70.000 nous treballadors. ‘El nou estat tindrà superàvit’, ha resumit Amat.

És justament aquesta situació econòmica favorable que contemplen els independentistes la que els fa pensar, també, que les pensions tindrien assegurada la seva continuïtat i ‘fins i tot una millora’. Segons les dades aportades per Oriol Amat i basades en l’evolució de les cotitzacions entre 1995 i 2011, a Catalunya ‘les xifres donen un global on Catalunya té un saldo positiu, i en canvi Espanya el té negatiu’. ‘A més d’un ministre li hauria de créixer el nas com a Pinotxo; han dit moltes mentides sobre les pensions’, ha sentenciat l’economista i candidat, que ha concretat que en aquests anys dels que es disposen dades, ‘tot el que s’ha cotitzat a Catalunya per a la Seguretat Social dóna un saldo positiu de 24.000 milions d’euros, i a Espanya hi ha un dèficit de 82.704 milions’.



’Com es treu de la UE una gent en contra de la seva voluntat?’


La sortida o no de la UE després de la independència de Catalunya és un altre dels elements que més es debat, també quan es parla de la situació econòmica que podria quedar als catalans si hi ha la secessió. És per això que Artur Mas no ha dubtat a emmarcar els arguments dels que avisen que Catalunya quedaria fora de la UE dins de ‘l’estratègia de la por, per intentar que si algú té dubtes es decanti pel ‘no’ i no pel ‘sí’ el 27-S’.

‘Com es treu de la UE un país contra la seva voluntat? Aquesta és la pregunta. No estem fent cua per entrar com diuen alguns, estem ja a dins i som ciutadans de ple dret de la UE’, ha dit Artur Mas. En aquest mateix sentit s’ha expressat Amat, que ha confiat que Espanya i Catalunya ‘negociaran’ finalment si el sí guanya el 27-S, perquè ‘la UE no guanya res amb la independència de Catalunya, però sí perd si no es fa bé, i per tant creiem que hi haurà una negociació obligada per la UE’.

Va ser amb vosaltres, Miquel

Origen: Va ser amb vosaltres, Miquel

OPINIÓ. Eduard Voltas
04/09/2015
Un equívoc recorre Catalunya i aquest equívoc es diu Aznar. Diu l’equívoc que ell és la causa del creixement exponencial de l’independentisme català, i això és fals. Sí, ell i els seus governs (especialment l’etapa 2000-2004) ens van insultar, maltractar, irritar i crispar. Però no és cert que la resposta de Catalunya a Aznar fos l’independentisme. La resposta de Catalunya a Aznar es va dir Maragall, es va dir Chacón, es va dir Montilla, i es va dir Zapatero.

Fem memòria si us plau, perquè la qüestió és rellevant de cara al que ens juguem aquestes pròximes setmanes. La primera gran bufetada de la societat catalana a la cara d’Aznar va ser posar Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat al capdavant d’un tripartit d’esquerres. Novembre de 2003. Poc després va venir la segona bufetada al PP a les eleccions generals de març de 2004, amb 1,5 milions de vots i 21 diputats per al PSC, claus per investir José Luís Rodríguez Zapatero. I quatre anys després, al 2008, com que se’ns va dir allò de “Si tu no hi vas, ells tornen”, els catalans encara vam apujar més l’aposta per Zapatero, amb gairebé 1,7 milions de vots i 25 diputats per al PSC (un rècord històric), liderats per Carme Chacón.

Aquesta i no una altra va ser la resposta de Catalunya a Aznar i al PP. Contra el PP, Catalunya va dir nou Estatut, va dir governs d’esquerres, va dir Zapatero, va dir Maragall, va dir Espanya plural. No va dir independència. Durant gairebé 8 anys (2003-2011), els socialistes van governar a la plaça Sant Jaume i a la Moncloa i van tenir la gran oportunitat de portar a la pràctica el seu projecte històric federal.

I va ser amb governs socialistes que Catalunya va passar de la irritació antiPP a la frustració i a la més gran de les decepcions. L’apoyaré convertit per art de màgia en cepillaré. La comprovació que amb “els altres”, amb “els bons”, tampoc no era possible l’entesa. Ni tant sols posant-los a manar a Barcelona i a Madrid alhora, allò que sempre ens havien demanat.

I de la més gran de les decepcions, Catalunya va fer el pas cap al dret a decidir i el sobiranisme. Desfem l’equívoc, doncs. La culpa de tot això, Miquel, és més vostra que del PP. Perquè del PP ningú no n’esperava res que no fossin insults. En canvi de vosaltres Catalunya n’esperava una altra cosa. Va ser amb vosaltres, Miquel, que vam descobrir que no hi ha res a fer.

Eduard Voltas
Eduard Voltas és periodista i editor. És professor a la Facultat de Comunicació Blanquera (URL) i autor de “La guerra de la llengua” (Empúries, 1996) i “Carta a un indecís” (Ara Llibres, 2014)