El Matí Digital – A Pablo Iglesias i a nosaltres mateixos

Li desitgem molta sort en la seva “revolució”

Origen: El Matí Digital – A Pablo Iglesias i a nosaltres mateixos

Pablo Iglesias
Pablo Iglesias

Li desitgem molta sort en la seva “revolució”

Sr. Iglesias, aquí podem guanyar un país i no a un polític o a un partit.

Sr. Iglesias, aquí podem proclamar ja una república amb un PPSOE intranscendent i no intentar-ho més amb un PPSOE hegemònic.

Sr. Iglesias, aquí podem transcendir els nostres cognoms, orígens i identitats en un procés d’autodeterminació, i no dividir-nos més en cognoms, orígens i identitats.

Sr. Iglesias, aquí podem guanyar-ho tot perdent una mica, units, i no guanyar només una mica, separats.

Sr. Iglesias, aquí podem presentar unes llistes de país polítiques i no unes llistes polítiques a un país.

Sr. Iglesias, aquí podem ser més, ser millors i arribar més lluny, i no ser menys, ser els de sempre i arribar on sempre.

Sr. Iglesias, aquí podem fer enfadar realment a Rajoy, Aznar, González, la monarquia, l’Ibex-35, LaRazón, el ABC… i demostrar la decència i capacitat de canvi d’aquest procés, i no fer que els enfadem i canviem per finalment no enfadar a ningú ni canviar gens.

Sr. Iglesias, aquí podem sortir al carrer per milions durant anys i agafar-li la mà al del costat sense importar a qui vota, i deixar de llençar-nos la ideologia al cap.

Sr. Iglesias, aquí podem ser més revolucionaris que ningú i que mai amb un tríptic i una paradeta independentista, i no en 300 minting i en 300 platós de televisió

Sr. Iglesias, aquí podem trencar amb un ‘statu quo’ enormement injust amb un encara més enorme pragmatisme i generositat, i no perpetuar-ho amb sectarisme i tacticisme.

Sr. Iglesias, aquí podem deixar de tenir a una família que pel seu cognom rep 8.000.000€ públics l’any, i deixar de lloar la seva “simpatia i gestos” per mantenir-los.

Sr. Iglesias, aquí podem ser nosaltres el poder constituent d’una vegada per sempre i el govern el poder constituït, i no a l’inrevés.

Sr. Iglesias, aquí podem dir-li gàngster a un gàngster i quedar-nos curts, i no regalar-li sèries de televisió a un rei.

Sr. Iglesias, aquí podem fer manifestacions per reconèixer-nos entre nosaltres mirant cap als costats, i no fer-les per reconèixer a un líder mirant cap a un faristol.

Sr. Iglesias, aquí podem fer revolucions de debò amb urnes de cartró i xiulets de joguina, i no amb hores de televisió i promeses ja escoltades.

Sr. Iglesias, aquí podem heretar les lluites i la memòria d’una derrota que fa molt que espera ser redimida, i no deixar-ho per a “un parell de generacions més”.

Sr. Iglesias, aquí podem ser el canvi, la regeneració i la revolució de debò i no emmudir quan arriba

Sr. Iglesias, aquí podem parlar l’idioma que vulguem i venir d’on vinguem i voler que aquest poble sigui el que ja és, i no esperar a que algú des d’un regne ens ho digui

Sr. Iglesias, aquí podem deixar de votar allò que ja van votar els nostres pares i avis amb enorme esperança i va acabar traint-los.

Sr. Iglesias, aquí podem perquè ja vam poder.

I vostè no, Sr. Iglesias. En realitat no pot. I ho sap.

Li desitgem molta sort en la seva “revolució”. I li agrairíem menys lliçons a partir d´ara.

Salut. I visca Catalunya justa i lliure.

La Junta Electoral obliga TV3 a dedicar als partits unionistes el mateix temps que ocupi la Via Lliure | VilaWeb

Origen: La Junta Electoral obliga TV3 a dedicar als partits unionistes el mateix temps que ocupi la Via Lliure | VilaWeb

Onze de Setembre de 2014 (Fotografia: ACN)
Onze de Setembre de 2014 (Fotografia: ACN)

La Junta Electoral Central permet la cobertura de la Via Lliure per part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) però obliga TV3 i Catalunya ràdio a ‘compensar’ els partits que no hi participen oferint-los espais informatius ‘en dia festiu i a la mateixa franja horària de la retransmissió en directe, i amb la mateixa durada’. Aquest organisme afegeix que aquesta compensació ‘haurà de ser oferta de manera immediata per la CCMA a les formacions afectades i s’haurà de fer en termes de proporcionalitat’.

La Junta Electoral Central adopta la decisió després d’estimar parcialment el recurs que el PP i totalment el del PSC contra la decisió de la Junta Electoral de Barcelona, que aquest dimecres va rebutjar els recursos d’aquestes formacions en considerar que no es tracta d’un acte de campanya i que, per tant, els mitjans públics en podien informar.

Per contra, la Junta Electoral Central entén que existeix una identificació ‘notòria’ entre la Via Lliure i el missatge que pretenen transmetre algun dels partits que hi participen (Junts Pel Sí i CUP) i per tant ‘la programació prevista els afavoreix notablement en perjudici d’aquelles altres candidatures que mantenen posicions diferents’.

‘Per tant, no es pot considerar aquesta convocatòria ni el seu desenvolupament com quelcom aliè al procés i a la campanya electoral, sinó, al contrari, han de ser qualificades com activitats que hi incideixen substancialment’, afegeixen.

Els vocals i magistrats entenen que no es pot prohibir la cobertura per la ‘rellevància dels fets’, però assegura que ‘cal disposar mesures concretes per compensar en termes d’igualtat i proporcionalitat a les formacions que concorren a les eleccions i no participen de les posicions defensades pels convocants d’aquesta concentració’.

El PPC havia demanat que es prohibís a TV3 retransmetre la Via Lliure durant cinc hores perquè la informació s’hauria d’incloure dins dels blocs electorals. C’s -que també ha presentat recurs, malgrat que en aquesta resolució la JEC no els cita- reclamava a la Junta que el temps de cobertura que destinessin a informar de la manifestació es comptés com a part del bloc electoral de Junts pel Sí, mentre que els socialistes demanaven que fos considerat com un més de la campanya de les formacions sobiranistes i, per tant, es respectés la proporcionalitat dels blocs.

La Junta Electoral Central és l’òrgan superior de l’administració electoral i dirigeix l’Oficina del Cens Electoral. Té entre les seves funcions resoldre ‘amb caràcter vinculant’ les consultes que se li presentin, a més de cursar instruccions ‘d’obligat compliment a les Juntes Electorals Provincials i, en el seu cas, a la comunitat autònoma’, segons consta a la Llei Electoral.

En aquest mateix sentit, té ‘potestat disciplinària sobre totes les persones que intervinguin amb caràcter oficial a les operacions electorals’ i pot imposar multes per infraccions que no siguin constitutives de delicte.

Vocals elegits pel Congrés

La Junta està formada per 15 membres (11 vocals, el president i el vicepresident i dos secretaris sense dret a vot) dels què vuit són magistrats del Tribunal Suprem i cinc més són catedràtics de Dret o de Ciències Polítiques i de Sociologia.

Els cinc catedràtics de la Junta van ser designats per la Comissió de Nomenaments del Congrés a principis de la legislatura fruit d’un acord entre el PP, el PSOE i CiU. Els altres vuit membres són elegits entre els magistrats del Tribunal Suprem per un sistema de sorteig.

El president i el vicepresident sempre són membres del Tribunal Suprem.

L’actual president és Carlos Granados Pérez, que va ser fiscal general de l’Estat durant l’etapa de Juan Alberto Belloch com a ministre de l’Interior i Justícia. Dels cinc catedràtics que va nomenar el Congrés, dos van ser elegits a proposta del PSOE, dos del PP i un per CiU.

La CCMA complirà la resolució però no en comparteix el posicionment

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha afirmat que complirà la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) mantenint la cobertura prevista a TV3 i Catalunya Ràdio de la Via Lliure però compensant els partits que no hi participen amb espais informatius ‘en dia festiu i a la mateixa franja horària de la retransmissió en directe, i amb la mateixa durada’, com els ha fixat la JEC. Tot i això, des de la Corporació no es comparteix el posicionament de la Junta i recorden que la Junta Electoral Provincial s’havia pronunciat en la línia que la manifestació amb motiu de la Diada no és un acte de campanya perquè no està convocat per cap candidatura que concorri a les eleccions.

Mas crida l’estat espanyol a negociar la secessió per evitar ‘lesions econòmiques’ | VilaWeb

Origen: Mas crida l’estat espanyol a negociar la secessió per evitar ‘lesions econòmiques’ | VilaWeb

Artur Mas, Germà Bel i Oriol Amat, a l'acte de Junts pel Sí sobre la viabilitat econòmica d'una Catalunya independentArtur Mas, Germà Bel i Oriol Amat, a l’acte de Junts pel Sí sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent

El president de la Generalitat i número quatre de Junts pel Sí al 27-S ha fet aquest dilluns una crida a la ‘negociació’ tranquil·la entre Catalunya i Espanya després de les eleccions si els independentistes tenen la majoria. I és que per a Mas, aquesta via ‘del win-win’ permetria evitar ‘lesions econòmiques’ tant al nou estat com a una Espanya sense Catalunya. De fet, per al president la viabilitat econòmica de Catalunya és ‘evident’ i tot i que alguns ‘s’ho pregunten’ ell creu que ‘Espanya també se’n sortiria’. En tot cas, Mas ha obert la porta a que en el marc d’aquesta negociació es pacti mantenir part de la solidaritat que ara aporta Catalunya per ‘no girar l’esquera als territoris d’Espanya’.

Junts pel Sí ha celebrat aquest dilluns la presentació del seu argumentari que sustenta la ‘viabilitat econòmica’ d’una eventual Catalunya independent. Els economistes i candidats a la llista Oriol Amat i Germà Bel s’han fet acompanyar per Artur Mas en una roda de premsa que ha servit a tots tres per defensar aferrissadament ‘les xifres i les dades’ que als informes del CATN i altres estudis d’economistes catalans avalen la seva tesi.

En la seva intervenció, però, Mas ha fet especial incís en deixar clar que la seva primera opció és intentar evitar que la secessió provoqui problemes econòmics tant a Catalunya com a Espanya. Convençut de la viabilitat econòmica de Catalunya, Mas ha volgut remarcar que per a ell, Espanya ‘també se’n sortiria’ sense els catalans, després que segons el president hi hagi gent a l’Estat que ‘comença a preguntar-se què passaria amb Espanya sense Catalunya’.

‘A mi em seria molt fàcil dir que ho passarà malament, però no ho diré. Jo crec que Espanya se’n pot sortir bé. Hauria de fer coses però les pot fer perfectament; perquè hi ha energia, talent suficient i gent per poder sortir-se’n perfectament. Cat és viable i Espanya també’, ha dit Mas.

Amb tot, ha cridat a l’Estat a ‘negociar’ de forma serena en el procés d’independència per evitar mals posteriors, sobretot a Espanya en el terreny econòmic. ‘No tindria cap sentit que un procés democràtic com aquest comportés lesions econòmiques a uns i altres. Perquè serien per a Catalunya i per a Espanya. Per això volem una negociació ‘win-win’. Aquesta ha de ser la mentalitat, de no lesionar-se. Si ho fem bé, podem sortir beneficiats tots dos’, ha sentenciat l’actual president de la Generalitat.

De la mateixa manera, Artur Mas ha volgut obrir la porta a mantenir part del fons de solidaritat que ara aporta a la resta de l’Estat, després d’una eventual independència de Catalunya. ‘Si hi ha negociació, seiem a la taula i en parlem, l’actitud de la part catalana ha de ser de bon veïnatge, d’interessos comuns, i quedar-nos el que ens toqui de les càrregues i també dels actius i els passius. Entenc que mantenir uns corrents de solidaritat amb l’Estat també estigui sobre la taula, si el context és aquest’, ha dit, tot assegurant que a altres parts d’Espanya ‘no han de pensar que girarem l’esquena als territoris espanyols’. ‘Voldrem seguir ajudant; ja sigui a través d’Europa o directament per un pacte amb l’Estat’, ha afegit.

El cost de les estructures d’estat i els funcionaris necessaris


En la mateixa presentació, Germà Bel i Oriol Amat han detallat els arguments -molts d’ells ja coneguts i explicats en nombrosos informes- que sustentarien la seva teoria de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent. Amb tot, un dels més cridaners ha estat el que concreta el cost i el cos de funcionaris que requeririen les estructures del nou estat un cop desconnectat d’Espanya.

En aquest sentit, han explicat que la nova estructura ministerial i de l’estat demanaria ‘entre 50.000 i 70.000′ nous treballadors públics, atenent a criteris de funcionari per habitant que asseguren que tenen països europeus semblants a Catalunya. A més, es calcula que la nova estructura estatal implicaria una despesa ‘d’entre 3.000 i 3.500 milions d’euros’ anual, però han remarcat que els ingressos de Catalunya es veurien ‘incrementats amb escreix’ tant per la nova situació fiscal i econòmica, com per les cotitzacions i la creació de feina que suposarien aquests 50.000 o 70.000 nous treballadors. ‘El nou estat tindrà superàvit’, ha resumit Amat.

És justament aquesta situació econòmica favorable que contemplen els independentistes la que els fa pensar, també, que les pensions tindrien assegurada la seva continuïtat i ‘fins i tot una millora’. Segons les dades aportades per Oriol Amat i basades en l’evolució de les cotitzacions entre 1995 i 2011, a Catalunya ‘les xifres donen un global on Catalunya té un saldo positiu, i en canvi Espanya el té negatiu’. ‘A més d’un ministre li hauria de créixer el nas com a Pinotxo; han dit moltes mentides sobre les pensions’, ha sentenciat l’economista i candidat, que ha concretat que en aquests anys dels que es disposen dades, ‘tot el que s’ha cotitzat a Catalunya per a la Seguretat Social dóna un saldo positiu de 24.000 milions d’euros, i a Espanya hi ha un dèficit de 82.704 milions’.



’Com es treu de la UE una gent en contra de la seva voluntat?’


La sortida o no de la UE després de la independència de Catalunya és un altre dels elements que més es debat, també quan es parla de la situació econòmica que podria quedar als catalans si hi ha la secessió. És per això que Artur Mas no ha dubtat a emmarcar els arguments dels que avisen que Catalunya quedaria fora de la UE dins de ‘l’estratègia de la por, per intentar que si algú té dubtes es decanti pel ‘no’ i no pel ‘sí’ el 27-S’.

‘Com es treu de la UE un país contra la seva voluntat? Aquesta és la pregunta. No estem fent cua per entrar com diuen alguns, estem ja a dins i som ciutadans de ple dret de la UE’, ha dit Artur Mas. En aquest mateix sentit s’ha expressat Amat, que ha confiat que Espanya i Catalunya ‘negociaran’ finalment si el sí guanya el 27-S, perquè ‘la UE no guanya res amb la independència de Catalunya, però sí perd si no es fa bé, i per tant creiem que hi haurà una negociació obligada per la UE’.

Va ser amb vosaltres, Miquel

Origen: Va ser amb vosaltres, Miquel

OPINIÓ. Eduard Voltas
04/09/2015
Un equívoc recorre Catalunya i aquest equívoc es diu Aznar. Diu l’equívoc que ell és la causa del creixement exponencial de l’independentisme català, i això és fals. Sí, ell i els seus governs (especialment l’etapa 2000-2004) ens van insultar, maltractar, irritar i crispar. Però no és cert que la resposta de Catalunya a Aznar fos l’independentisme. La resposta de Catalunya a Aznar es va dir Maragall, es va dir Chacón, es va dir Montilla, i es va dir Zapatero.

Fem memòria si us plau, perquè la qüestió és rellevant de cara al que ens juguem aquestes pròximes setmanes. La primera gran bufetada de la societat catalana a la cara d’Aznar va ser posar Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat al capdavant d’un tripartit d’esquerres. Novembre de 2003. Poc després va venir la segona bufetada al PP a les eleccions generals de març de 2004, amb 1,5 milions de vots i 21 diputats per al PSC, claus per investir José Luís Rodríguez Zapatero. I quatre anys després, al 2008, com que se’ns va dir allò de “Si tu no hi vas, ells tornen”, els catalans encara vam apujar més l’aposta per Zapatero, amb gairebé 1,7 milions de vots i 25 diputats per al PSC (un rècord històric), liderats per Carme Chacón.

Aquesta i no una altra va ser la resposta de Catalunya a Aznar i al PP. Contra el PP, Catalunya va dir nou Estatut, va dir governs d’esquerres, va dir Zapatero, va dir Maragall, va dir Espanya plural. No va dir independència. Durant gairebé 8 anys (2003-2011), els socialistes van governar a la plaça Sant Jaume i a la Moncloa i van tenir la gran oportunitat de portar a la pràctica el seu projecte històric federal.

I va ser amb governs socialistes que Catalunya va passar de la irritació antiPP a la frustració i a la més gran de les decepcions. L’apoyaré convertit per art de màgia en cepillaré. La comprovació que amb “els altres”, amb “els bons”, tampoc no era possible l’entesa. Ni tant sols posant-los a manar a Barcelona i a Madrid alhora, allò que sempre ens havien demanat.

I de la més gran de les decepcions, Catalunya va fer el pas cap al dret a decidir i el sobiranisme. Desfem l’equívoc, doncs. La culpa de tot això, Miquel, és més vostra que del PP. Perquè del PP ningú no n’esperava res que no fossin insults. En canvi de vosaltres Catalunya n’esperava una altra cosa. Va ser amb vosaltres, Miquel, que vam descobrir que no hi ha res a fer.

Eduard Voltas
Eduard Voltas és periodista i editor. És professor a la Facultat de Comunicació Blanquera (URL) i autor de “La guerra de la llengua” (Empúries, 1996) i “Carta a un indecís” (Ara Llibres, 2014)

L’atur de l’Estat català baixaria del 19% al 6%

Origen: L’atur de l’Estat català baixaria del 19% al 6%

PROCÉS
L’atur de l’Estat català baixaria del 19% al 6%
Un informe de la Sectorial d’Economistes de l’ANC indica que amb la independència es crearien 475.000 llocs de treball
Redacció
L’atur baixarà del 19,1% al 6,6% a la Catalunya independent. Aquesta és la dada més significativa de l’estudi elaborat per l’economista i consultor d’empreses i institucions públiques Josep M. Vázquez, fet per a l’Assemblea Sectorial d’Economistes de l’ANC. Segons l’informe, amb un eventual Estat català la taxa de desocupació baixaria 12 punts i mig respecte el tant per cent registrat en el segon trimestre del 2015.

L’estudi també preveu un increment de l’ocupació de fins a475.000 llocs nous de treball, la pràctica totalitat en l’empresa privada. Les dades de Vázquez es basen en que Catalunya podria reinvertir el dèficit fiscal que deixaria de patir -calculat en uns 16.000 milions d’euros anuals- en infraestructures, en adequar l’administració pública a les noves necessitats i a recuperar i millorar els estàndards de l’educació i la sanitat.

D’aquesta manera, Vázquez calcula que una inversió en infraestructures de 5.000 milions anuals –el Pacte Nacional per a les Infraestructures 2009-2020 preveia unes inversions de l’Estat d’entre 4.500 i 5.000 milions anuals, les quals han quedat en realitat molt per sota d’aquesta xifra– permetria crear 44.404 llocs de treball directes. A més, segons l’efecte multiplicador descrit en diversos estudis econòmics, també se’n generarien 23.844 d’indirectes i 79.752 d’induïts.

Per altra banda, l’estudi assenyala que caldria contractar 42.750 nous empleats públics per adequar l’administració a la d’un Estat nou i per revertir les retallades. D’aquestes incorporacions 5.250 serien per a serveis centrals –el 7,5% dels que hi ha ara a l’administració espanyola–, 2.500 per a la Hisenda pròpia, 385 per al Banc Central de Catalunya, 350 per reforçar l’Institut d’Estadística de Catalunya, i 3.115 professionals de la Justícia.

A més, l’estudi preveu 6.652 empleats nous per a reforçar el cos de Mossos d’Esquadra –el nombre de policies de l’Estat actius a Catalunya, part dels quals previsiblement voldrien incorporar-se al cos català–, 300 per a la Seguretat Social catalana, 17.350 empleats en diversos àmbits per revertir la reducció produïda a causa de les retallades –7.000 dels quals en l’àmbit de la sanitat– i, finalment, 13.500 professionals de l’educació per preveure noves demandes de places en l’ensenyament públic.

Gràfic de l'estudi sobre l'atur en un Estat català

Gràfic de l’estudi sobre l’atur en un Estat català

El Punt Avui – Notícia: Noruega veu factible resoldre el procés democràticament

Origen: El Punt Avui – Notícia: Noruega veu factible resoldre el procés democràticament

POLÍTICA

El cap de gabinet noruec pensa que Espanya té eines per tractar la situació

Admet que Oslo observa el cas català

  • Vidar Helgesen, ministre d’Afers Europeus de Noruega i cap del gabinet, durant l’entrevista amb l’ACN Foto: ACN.

El ministre d’Afers Europeus de Noruega, Vidar Helgesen, va apostar per resoldre el procés català a través de la democràcia en mostrar-se “convençut” que la política espanyola té “processos democràtics i procediments que permetran tractar” la situació de Catalunya. En una entrevista a l’ACN, Helgesen va admetre que Noruega està “observant” el que està passant a Catalunya perquè el 27-S “és notícia arreu d’Europa i també a Noruega”, però va avisar que, “com en el cas d’Escòcia”, no vol fer comentaris “sobre les qüestions que hi ha en joc”.

“La gràcia de la democràcia nacional és que li correspon als del país en qüestió parlar i resoldre els temes, i no els toca als de fora tenir una opinió sobre el camí que tenen al davant”, va dir Helgesen que, a més de ministre d’Afers Europeus, és el cap de gabinet de la primera ministra de Noruega, Erna Solberg.

Pel que fa sobre si Noruega, estat que no forma part de la Unió Europea, estaria disposada a assessorar una de les dues parts si ho demanés, Helgesen va avisar que “una de les regles d’or de la política és no respondre mai preguntes hipotètiques”. “La línia base de qualsevol mediació és que les dues parts o més involucrades en un problema l’acceptin, i mentre aquest no sigui el cas, no hi ha cap raó perquè un tercer tingui aspiracions d’aquest tipus”, hi va afegir. Sobre una hipotètica declaració d’independència de Catalunya, tampoc no es va voler significar. “Seguiríem les normes internacionals i el que passés”, va dir.

Noruega va rebutjar formar part de la UE en dos referèndums, el 1972 i el 1994, però tot i així, aplica la immensa majoria de la legislació europea i el país forma part de l’espai Schengen. És una situació semblant a la que es podria trobar una futura Catalunya independent? Helgesen prefereix no pronunciar-s’hi.

DUI immediata i ruptura amb les polítiques socials de la UE, el programa de la CUP | VilaWeb

Origen: DUI immediata i ruptura amb les polítiques socials de la UE, el programa de la CUP | VilaWeb

Gabriela Serra i Antonio Baños durant la lectura de la Declaració de Ripollet.Gabriela Serra i Antonio Baños durant la lectura de la Declaració de Ripollet.

La CUP-Crida Constituent ha presentat avui la Declaració de Ripollet, el seu full de ruta cap a la independència, on destaquen dues principals diferències amb Junts pel Sí: una aposta per una DUI ‘immediata’ si els partits pro independència aconsegueixen la majoria absoluta el 27-S i l’impuls d’un programa d’emergència social que impliqui una ruptura amb les polítiques socials de la UE. La CUP també ha aprovat el seu programa electoral.

‘Són dues diferències prou clares i prou profundes entre les dues llistes’, ha assegurat el cap de llista de la CUP, Antonio Baños, que també ha volgut recordar a Artur Mas que no permetran allargar el procés ‘després de cinc anys’ i que no es podrà negociar amb l’estat espanyol amb ‘mentalitat autonòmica’.

En aquest vídeo, Baños explica les diferències del seu full de ruta del de Junts pel Sí:

‘La DUI per nosaltres és un punt irrenunciable i no estarem per negociar 18 mesos amb l’estat espanyol com va dir el president Mas’, ha insistit Baños, que ha estat acompanyat del fins ara líder de la CUP, David Fernàndez, la número 4 de la CUP-Alternativa d’Esquerres per Barcelona, Gabriela Serra, i el president de l’ANC, Jordi Sànchez. ‘Nosaltres estem per declarar la DUI i començar així el 28-S un procés constituent, popular i unilateral’, ha continuat el líder de la CUP. De fet, en la declaració de Ripollet s’explicita que la DUI ha d’anar acompanyada de la ferma determinació de ‘no reconèixer l’autoritat de l’estat espanyol’ i d’impulsar ‘un Govern de ruptura nacional, social i democràtica’.

‘I una altra diferència amb Junts pel Sí és que nosaltres no plantegem 12 punts de temàtica social sinó que plantegem un programa d’emergència social i de ruptura amb la Troica’, ha afirmat el candidat de la CUP. ‘És imprescindible el desplegament immediat d’un pla de xoc que faci front a la dramàtica situació d’empobriment generalitzat de les classes populars i treballadores, i que passi per mesures com l’aturada immediata dels desnonaments i els acomiadaments o l’impuls del lloguer social i de revertiment de la pobresa energètica’, ha enumerat Baños. ‘Unes mesures que passen, necessàriament, per la suspensió del pagament del deute fins no resoldre abans les necessitats de les classes populars’, ha puntualitzat.

En paral·lel, el cap de llista de la CUP ha reconegut però que en el pla nacional l’entesa és més factible amb Junts pel Sí que no pas amb Catalunya Sí que es Pot. ‘Aquests últims parlen de república catalana, dret a decidir i sobirania del poble català però diuen que abans cal el vist-i-plau de l’estat espanyol. Defensem camins totalment inversos’, ha assegurat el líder de la CUP, que ha llençat també una advertència a tots aquells que creuen que el procés es pot allargar indefinidament. ‘No admetrem cap dilació després de cinc anys de procés. De fet seria absolutament ridícul allargar-lo un cop aquest 27-S tinguem un mandat explícit i clar de la voluntat del poble català’, ha conclòs Baños.

“Europa és pragmàtica: com expulsarà 7 milions de catalans que ja són ciutadans de la UE?”: Mas a Cuatro, en 10 frases

Origen: “Europa és pragmàtica: com expulsarà 7 milions de catalans que ja són ciutadans de la UE?”: Mas a Cuatro, en 10 frases

“Europa és pragmàtica: com expulsarà 7 milions de catalans que ja són ciutadans de la UE?”: Mas a Cuatro, en 10 frases

El president de la Generalitat afirma en la primera entrevista a una televisió estatal abans del 27-S que el govern espanyol “estava avisat” del què passaria a Catalunya

1. “ Catalunya no quedarà fora de la UE. Europa és pragmàtica: com expulsarà 7.5 milions de catalans que ja són ciutadans de la Unió?”

2. “Si no guanyem, porto 14 anys en la primera línia política, alguns molts durs personalment, i no tinc cap por a prendre decisions i abandonar primeríssimes responsabilitats“.

3. “Tinc una relació correcta i de certa cordialitat amb Rajoy. No hem perdut el sentit de la cordialitat i la correcció absoluta, però és cert que hem parlat menys del que hauríem”.

4. “Sobre la reforma del TC que promou el PP: “ Això sí que és tornar a les dictadures i als anys 30 i carregar-se els fonaments de l’estat de dret”.

5. “Aquesta obsessió malaltissa i reduccionisme que els hi ha agafat als líders polítics per dir que el problema és Mas és no saber què passa a Catalunya. Jo no estic embarcant la societat catalana a l’aventura independentista, sinó que la societat catalana s’ha mobilitzat reclamant-me que fes passos. M’he sumat a la veu del poble”.

6. “ La fundació CatDem ha rebut donacions, però no a canvi de comissions. Fa deu anys que es parla del 3% i hem estat investigats del dret i del revés i no hi ha hagut cap sentència judicial de condemna contra CDC”.

7. “El jutge té tot el dret a investigar un cas, però una cosa és que s’investigui sota secret sumarial i una altra cosa és que es munti l’espectacle mediàtic casualment a un mes de les eleccions. El jutjat, la Guàrdia Civil i la Fiscalia, eren els únics tres que ho sabien. Qui ho filtra? Si sabés qui ho ha fet, ho diria i ho hagués denunciat perquè és un delicte”.

8. “Vaig quedar-me estupefacte quan Pujol m’ho va confessar. Em vaig sentir defraudat“.

9. “No volem perjudicar ningú. Volem fer aquest procés negociant. Per exemple, haurem d’assumir una part del deute espanyol, però això només es podrà fer si hi ha bon rotllo per les dues parts”.

10. “Si de les properes eleccions espanyoles en surt un govern que permeti fer un referèndum a Catalunya, ens asseurem a la taula, però el 27-S ja haurem votat. Arribaran tard. Estaven avisats, no els hem enganyat, sabien el que anàvem a fer”.

Baños explica les diferències entre els fulls de ruta de la CUP i Junts pel Sí [VÍDEO] | VilaWeb

Origen: Baños explica les diferències entre els fulls de ruta de la CUP i Junts pel Sí [VÍDEO] | VilaWeb

El cap de llista de la CUP, Antonio Baños, ha explicar les dues principals diferències amb Junts pel Sí: una aposta per una DUI immediata si els partits pro independència aconsegueixen la majoria absoluta el 27-S i l’impuls d’un programa d’emergència social que impliqui una ruptura amb les polítiques de la UE. ‘Són dues diferències prou clares i prou profundes entre les dues llistes’, ha assegurat el cap de llista de la CUP, Antonio Baños, que també ha volgut recordar a Artur Mas que no permetran allargar el procés ‘després de cinc anys’ i que no es podrà negociar amb l’estat espanyol amb ‘mentalitat autonòmica’.

Mas, Junqueras i Romeva responen a Felipe González amb una carta contundent | VilaWeb

Origen: Mas, Junqueras i Romeva responen a Felipe González amb una carta contundent | VilaWeb

Oriol Junqueras, Muriel Casals, Raül Romeva, Carme Forcadell i Artur Mas, a la presentació oficial de la candidatura Junts pel SíOriol Junqueras, Muriel Casals, Raül Romeva, Carme Forcadell i Artur Mas, a la presentació oficial de la candidatura Junts pel Sí

Els cinc primers candidats de la llista per Barcelona de Junts pel Sí i els caps de llista de Girona, Lleida i Tarragona —Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Artur Mas, Oriol Junqueras, Lluís Llach, Josep Maria Forné i Germà Bel— signen una carta titulada ‘Als espanyols’ publicada a El Pais que és una resposta contundent a Felipe González. La carta comença amb força: ‘Per donar lliçons de democràcia als catalans cal tenir molta audàcia. Però per desfogar-se evocant el pitjor que ha sacsejat Europa, equiparant sobiranisme amb nazisme, per arremetre així contra l’expressió més il·lusionant, ferma, massiva, cívica i democràtica que s’està veient en aquesta mateixa Europa cal ser molt poc responsable; una provocació d’aquest calibre indica fins a quin punt hem arribat.’

La carta, que El Pais presenta com una resposta de Mas a González, afegeix: ‘Això és el més trist del libel incendiari que signa tot un ex-president del govern espanyol com Felipe González.’ I continua: ‘Valdria per a l’ocasió allò de “brams d’ase no arriben al cel”, no hi hauria cap dubte si no fos perquè no es tracta d’un mandatari d’un partit d’antiga soca democràtica. No obstant això, qui subscriu el text és un il·lustre que en el seu moment va ser president del partit que representa l’alternança a Espanya al Partit Popular. Aquí radica el més preocupant de la situació: els principals partits espanyols comparteixen discurs i estratègia envers Catalunya. La mateixa recepta, la de sempre, sense embuts.’

Més endavant, la carta diu que ‘Catalunya ha estimat la llibertat per sobre de tot, amb passió; l’ha estimat tant que en diverses fases de la nostra història hem pagat un preu molt alt per defensar-la. Catalunya ha resistit tenaçment a dictadures de tot tipus, dictadures que no només han intentat sepultar la cultura, la llengua o el conjunt de les institucions del país.’ I afegeix: ‘Catalunya ha persistit a oferir col·laboració i diàleg davant de la imposició i ha eludit, tot i estar-ne farta, respondre els greuges que accentuen el desacord.’

I explica la raó de la voluntat d’independència: ‘Catalunya fa segles que busca un encaix amb la resta d’Espanya. Gairebé es pot dir que aquesta recerca forma part de la nostra naturalesa política. Però quan un tribunal va posar una sentència per davant de les urnes, quan durant quatre anys es va ofendre la dignitat de les nostres institucions, quan es van tancar totes les portes, una després d’una altra, amb la mateixa i obstinada negativa, la majoria de catalans va creure que calia trobar una solució.’

Cap al final, la carta torna a agafar un to contundent: ‘Es tracta de decidir la nostra relació amb el conjunt d’Espanya. Perquè amb Espanya no només ens uneix la història i el veïnatge, sinó també i especialment l’afecte i vincles familiars i íntims. En aquest nou país que volem es podrà viure com a espanyol sense cap problema, mentre que ara és gairebé impossible ser català a l’estat espanyol. El problema no és Espanya, és l’estat espanyol, que ens tracta com a súbdits.’

I acaba: ‘Som pobles germans, però és impossible viure junts rebent insults, maltractaments i amenaces quan demanem democràcia i que es respecti la nostra dignitat.’