Va ser amb vosaltres, Miquel

Origen: Va ser amb vosaltres, Miquel

OPINIÓ. Eduard Voltas
04/09/2015
Un equívoc recorre Catalunya i aquest equívoc es diu Aznar. Diu l’equívoc que ell és la causa del creixement exponencial de l’independentisme català, i això és fals. Sí, ell i els seus governs (especialment l’etapa 2000-2004) ens van insultar, maltractar, irritar i crispar. Però no és cert que la resposta de Catalunya a Aznar fos l’independentisme. La resposta de Catalunya a Aznar es va dir Maragall, es va dir Chacón, es va dir Montilla, i es va dir Zapatero.

Fem memòria si us plau, perquè la qüestió és rellevant de cara al que ens juguem aquestes pròximes setmanes. La primera gran bufetada de la societat catalana a la cara d’Aznar va ser posar Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat al capdavant d’un tripartit d’esquerres. Novembre de 2003. Poc després va venir la segona bufetada al PP a les eleccions generals de març de 2004, amb 1,5 milions de vots i 21 diputats per al PSC, claus per investir José Luís Rodríguez Zapatero. I quatre anys després, al 2008, com que se’ns va dir allò de “Si tu no hi vas, ells tornen”, els catalans encara vam apujar més l’aposta per Zapatero, amb gairebé 1,7 milions de vots i 25 diputats per al PSC (un rècord històric), liderats per Carme Chacón.

Aquesta i no una altra va ser la resposta de Catalunya a Aznar i al PP. Contra el PP, Catalunya va dir nou Estatut, va dir governs d’esquerres, va dir Zapatero, va dir Maragall, va dir Espanya plural. No va dir independència. Durant gairebé 8 anys (2003-2011), els socialistes van governar a la plaça Sant Jaume i a la Moncloa i van tenir la gran oportunitat de portar a la pràctica el seu projecte històric federal.

I va ser amb governs socialistes que Catalunya va passar de la irritació antiPP a la frustració i a la més gran de les decepcions. L’apoyaré convertit per art de màgia en cepillaré. La comprovació que amb “els altres”, amb “els bons”, tampoc no era possible l’entesa. Ni tant sols posant-los a manar a Barcelona i a Madrid alhora, allò que sempre ens havien demanat.

I de la més gran de les decepcions, Catalunya va fer el pas cap al dret a decidir i el sobiranisme. Desfem l’equívoc, doncs. La culpa de tot això, Miquel, és més vostra que del PP. Perquè del PP ningú no n’esperava res que no fossin insults. En canvi de vosaltres Catalunya n’esperava una altra cosa. Va ser amb vosaltres, Miquel, que vam descobrir que no hi ha res a fer.

Eduard Voltas
Eduard Voltas és periodista i editor. És professor a la Facultat de Comunicació Blanquera (URL) i autor de “La guerra de la llengua” (Empúries, 1996) i “Carta a un indecís” (Ara Llibres, 2014)
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s