10 coses que has de saber abans del 27-S | Pere Cardús – VilaWeb

Origen: 10 coses que has de saber abans del 27-S | VilaWeb

1. Si no guanya el sí, l’estat espanyol passarà per damunt la mica d’autogovern que queda a Catalunya com una piconadora implacable. Passarà per damunt l’autogovern i també esclafarà tots els drets i símbols propis de Catalunya. Si no hi ha independència, hi haurà desfeta.

2. Si guanya el sí, el 28-S no serem independents. El sí és tan sols el botó que activa la desconnexió. Serà més ràpida o no tant, però no serà automàtica perquè caldrà preparar la nova arquitectura legal i l’acceptació de la comunitat internacional.

3. L’Espanya diferent, federal i amiga de Catalunya és en aquest moment un miratge. De fet, és un engany. Els qui prometen un encaix positiu per a Catalunya a Espanya cometen un frau polític i democràtic. I ho fan a consciència. Perquè saben que no hi ha cap projecte polític majoritari a Espanya que ofereixi als catalans cap garantia de poder continuar exercint com a catalans de ple dret.

4. La generositat és un valor molt escàs en la política de partit. Quan es presenta un cas de generositat, cal veure’l i entendre’l. No hi ha cap partit d’esquerres que accepti d’unir-se a un partit liberal o conservador si no és per una causa major. I no hi ha cap president de govern que accepti de restar a segona fila en unes eleccions si no és també per una causa major. Certament, també hi ha interessos que expliquen el moviment més atractiu de la política catalana dels últims trenta anys. Però la generositat és un factor determinant en un moment històric.

5. Que no estàs d’acord amb el govern de Mas i consideres que això pesa tant o més que la independència? Sempre pots votar una opció que és capaç de combinar la crítica ferotge al model econòmic i social de CDC amb el compromís clar i rotund amb la independència. Perquè tothom sap que sense independència no hi ha recursos ni marge de maniobra per a canviar res de res.

6. Quedar-se a Espanya és quedar-se en un estat dirigit i governat per gent com Felipe González, Alfonso Guerra, José Maria Aznar, Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz, Rodrigo Rato, Javier Arenas, José Bono, Esperanza Aguirre, Soraya Sáenz de Santamaría, José Manuel García-Margallo… Ens escriuen cartes d’aquelles que vénen a dir ‘la maté porque era mía’. Certament, aquí també tenim els nostres monstres, però són incomparables.

7. Els vint-i-quatre dies que queden fins el 27-S seran un camí de mines. En diran de tots colors. Voldran fer creure coses increïbles. Els missatges apocalíptics per a espantar pensionistes i gent dependent de l’estat seran el pa de cada dia. És el moment de no creure’s res sense proves contrastades ni sentències fermes.

8. El silenci dels estats europeus és un missatge clar. L’estat espanyol ha posat tota la diplomàcia a treballar de valent per aconseguir declaracions de dirigents europeus contra la independència de Catalunya. Margallo es mor de ganes de sentir algun primer ministre dient que Catalunya quedarà fora de la UE si s’independitza. I no se’n surt per més pressió que fa. Perquè no hi ha cap estat europeu que es vulgui enemistar amb un possible futur estat aliat, amb una economia potent i dinàmica al sud d’Europa. Catalunya pot ser com aigua en un desert des de la perspectiva europea. El màxim que ha aconseguit Espanya és una minsa declaració de Merkel –vés a saber en canvi de què– dient una obvietat que el professor Carles Boix es va ocupar d’aclarir de manera entenedora.

9. El debat sobre vots o escons és una trampa unionista que ha atrapat massa independentistes. Ho deia perfectament Carme Forcadell: no deixarem que els qui ens han impedit de fer un referèndum ens diguin ara com hem de comptar-nos. Com que no es pot votar directament sí i no, hi ha partits que ja han expressat clarament quin serà el sentit de la seva acció i vot sobre la independència. Però hi ha una colla de partits que no volen que la ciutadania es pugui expressar clarament i que juguen a embolicar la troca –fent un favor molt valorat per l’estat espanyol. Així doncs, tan sols hi haurà una manera clara de comptar favorables i contraris a la independència: comptant els vots que representin els diputats que votin a favor de la declaració que es farà a la primera sessió del nou parlament, i comptant els vots que representin els diputats que hi votin en contra. Encara tindrem sorpreses!

10. Hem dit i redit que aquest procés polític té un motor que és la gent. Però el vehicle necessita benzina i conductors. La benzina seran els vots del 27-S i els pilots, els polítics que assumeixin el desafiament de menar el país a la llibertat. Com més benzina, més fort i més de pressa es podrà conduir. Si no cal fer més parades per a reomplir el dipòsit, molt millor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s