Proses: Carta a Felipe González

Origen: Proses: Carta a Felipe González

diumenge, 30 d’agost de 2015

Carta a Felipe González

Responc la seva carta publicada a El País avui, dia 30 d’agost de 2015.

Comença la seva carta dient que fa dues dècades que és un ciutadà normal, fa dues dècades va deixar de ser President d’una Espanya de memòria feble i selectiva. Fou vostè el President dels governs que van construir i finançar els GAL, només per això ja me’l miro amb descreença, com també ho fan a Veneçuela d’on va sortir per cames, fa dos dies, en postular-se de defensor de drets humans.

Tampoc l’acabo de veure de ciutadà normal, els ciutadans normals i els empresaris paguem els sobresous de les portes giratòries a les empreses energètiques, el seu sou i massa altres sous.

No parli d’Espanya com un espai comú compartit, quan sembla que hi ha un important nombre de catalans que volem abandonar, quan sembla que hi ha una majoria important que no vol monarquia, quan sembla que hi ha una desigualtats territorials insalvables per espoli català que facin… Espanya és un espai aguantat amb pinces, amb un deute de 1 bilió d’Euros (12 zeros) que no podrà pagar mai, perquè una gran part del seu territori és improductiu i viu del subsidi. I per una incompetència secular dels seus governants i per una incapacitat de fer front a la corrupció.

Espanya ja no és d’Espanya, és dels mercats.

La gratitud socialista cap a Catalunya, que ha sustentat totes les majories socialistes espanyoles, l’hem notada sempre amb els seus grans dirigents: Guerra, Ibarra, Leguina, Bono … tots ells insultadors professionals d’aquella Catalunya mesella i d’aquesta que aspira a fer una construcció nacional.

Parla de l’enfrontament, és quan estem junts que estem enfrontats, qualsevol partit que vulgui arribar a la Moncloa ha d’atiar la catalanofòbia per totes les terres d’Espanya. Tots aquets partits es despatxen a gust contra Catalunya i quan hi ha reacció nostra, per dignitat, parlen de victimisme i enfrontament. Vostè senyor González, mai no ha sortit en defensa de Catalunya quan ha patit vexació, la seva carta no ens atorga dignitat, només ens demana silenci. El mateix silenci secular de sempre.

En una cosa té raó, Espanya deixaria de ser-ho sense Catalunya, i això és un plantejament necessari al negociar les relacions internacionals. Si Catalunya perd drets per no ser Espanya, La resta d’Espanya també els perdrà perquè sense Catalunya tampoc és Espanya.

Parla d’aïllament, però Catalunya té ports, aeroports carreteres i autopistes (amb peatges, això sí), tenim més turisme i exportem més que la resta d’Espanya. Som un eix importador i distribuïdor de productes per a tot l’estat espanyol i resta d’Europa. És a on es parlen més idiomes estrangers i on es parlen millor. Vingui qualsevol dia de l’any, a qualsevol hora, passegi per la Rambla i prengui nota.

El que sí que ens aïlla, de veritat, és el boicot a l’Aeroport del Prat, ens aïlla és que el corredor del Mediterrani no estigui fet, ens aïlla el boicot de les ambaixades espanyoles a la promoció dels productes catalans, ens aïlla el control del Banc d’Espanya a les inversions estrangers a Catalunya. Ens aïlla ser la comunitat amb més inspeccions fiscals i més expedients sancionadors. Ens aïlla la competència deslleial del Madrid que aprofita el sobreingrés de la capitalitat per fer de paradís fiscal xuclar totes les empreses lligades al BOE. Ens aïlla no tenir eines d’Estat per protegir els nostres ciutadans. Ens aïlla el no reconeixement del Català a Europa… Fixi’s bé, tots aquests aïllaments es resolen amb la independència, que ens connectarà en igualtat de condicions amb la resta del món.

Ara hi ha una part de la societat catalana que ja està desconnectada de la realitat espanyola, que se sent injustament tractada per un estat incompetent i incapaç de generar ni riquesa ni il·lusió. Fer callar una part dels catalans perquè l’altra no es trobi fracturada és un insult a la intel·ligència i a la democràcia; conculca la igualtat en atorgar supremacia d’uns sobre els altres.

La nostra és una proposta d’independència inclusiva, de cohesió social, en la línia integradora de Catalunya dels darrers 300 anys.

Curiós que parli de la Constitució, d’aquesta Constitució castrada per la FAES i amb un Constitucional presidit per un militant i cotitzant d’aquell PP que la va votar en contra. Perdoni senyor González, però l’entorn constitucional és indefensable, el que havia de ser una sortida del franquisme i garantia de drets, ara serveix per imposar la dictadura de la majoria i anul·lar les minories, siguin catalana, religiosa o tingui una manera personal d’interpretar la sexualitat, o, senzillament tinguin una manera de pensar diferent.

I torna a parlar-nos de desconnexió. No, no desconnectarem d’Europa, hi som, i seguirem sent-hi, ho deia quan es parlava que Espanya, sense Catalunya, deixaria de ser Espanya… No existeix cap llei europea que ens pugui fer fora, i a Europa la llei preval, No hi ha la inseguretat jurídica espanyola. Es negociarà, es farà política i pactarem el millor encaix possible per seguir dins d’Europa, exactament igual que ara. I, al final ho acabarem preguntant a la gent perquè hi digui la seva. Igual que faran el Britànics un dia d’aquests.

Catalunya independent pot articular un espai de progrés al sud d’Europa, i amb uns estats tant brutalment endeutats, això és imprescindible per al futur. Per cert en aquest escenari hi ha una gran oportunitat d’Espanya per aprofitar la inèrcia econòmica i fer un canvi en profunditat de les estructures d’estat obsoletes i les maneres de fer absurdes.

Quina amenaça més grotesca, Europa no tindrà mai 150 estats. Els estats europeus respecten els pobles. Tots ells estan al·lucinant amb la manera com Espanya tracta Catalunya. La relació entre pobles no es fa imposant constitucions post-franquistes, sinó des del consens i el benefici mutu. Espanya, i vosté amb ella, no en tenen ni idea de com es fa, porten 40 anys i no han pogut construir una realitat comuna i un objectiu comú, i no posi excuses de nacionalismes perquè Catalunya ha estat de llarg la Comunitat autònoma que més esforços ha fet per la governabilitat espanyola.

Pel que fa a l’aïllament amb Iberoamèrica. Fa dos dies parlàvem amb el Parlament d’Uruguai per explicar-los la independència i no va anar gens malament tot i el boicot dels ambaixadors. Espanya tampoc és que se’n surti gaire bé amb Argentina que els exigeix jutjar els crims del franquisme. Encara raja el fer callar al President de Veneçuela. Pel que fa a Bolívia, com han acabat aquelles nacionalitzacions. I a Panamà, qui ha acabat de pagar la inoperància de les constructores matusseres. A Catalunya hi viuen centenars de milers de persones procedents d’Iberoamèrica, estan treballant i compartint futur i famílies comunes. Són els nostres millors ambaixadors. És l’avantatge de ser inclusius, és més fàcil fer relacions. No digui més bestieses pel que fa a la llengua, com a trencament, a Catalunya tots som castellanoparlants, i agraïts de ser-ho.

Parlar de “desgarro” des del posicionament democràtic és massa totalitari com per tenir-ho en compte. Millori l’ús de les paraules perquè l’exageració li fa perdre credibilitat.

I per acabar ens llença una mica d’apocalipsi. Potser sí que les coses van fatal. Que els 16 mil milions d’Euros no ens ajuden a gestionar millor, potser sí que no podem fer front a l’atur, a la pobresa infantil, a la pobresa energètica, potser sí que no podrem ajudar els nostres dependents i vulnerables,… Sap senyor González, ara tenim totes aquestes polítiques col·lapsades pel govern espanyol, tant incompetent com sempre, no sap fer, no fa, ni deixa fer. Catalunya és un model d’èxit garantit ho diuen els propis, els acadèmics estrangers, i els premis Nobel d’arreu, … només ho callen i ho menteixen els seus, tots els seus, siguin del PSOE, PP, UPyD, C’s… Mentir és l’esport on Espanya té més medalles i troba un magnífic altaveu en una premsa reconeguda internacionalment com vergonyant.

Espanya és molt més important que la seva unitat, no pateixi senyor González, només es tracta d’acabar amb la concepció d’aquella Espanya falangista del “Una, Grande y Libre” perquè no és ni UNA, ja fa molts anys que no és GRANDE i els únics ciutadans LIBRES, de veritat, són els propietaris de l’IBEX 35.

Una última reflexió senyor González. Catalunya pot aspirar a ser la Dinamarca del Sud. Espanya té algun projecte, alguna aspiració, algun escenari de futur on anar?

Atentament

Eduard Cabus i Vinyes

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s