CSQP: Majoria social pel dret a diferir | Un somriure emprenyat – Rossend Sanglas Ramon

CSQP: Majoria social pel dret a diferir | Un somriure emprenyat – Linkis.com.

CSQP: Majoria social pel dret a diferir

CL07roFW8AAxaa0.jpg large

Una de les primeres afirmacions de Rabell com a cap de la llista de CSQP fou que “és evident que amb les majories actuals a Espanya, no hi ha res a fer per aconseguir el dret de l’autodeterminació de Catalunya, cal esperar un canvi de cicle. El més revolucionari seria aconseguir un referèndum acordat amb Espanya per a aconseguir la independència”.“Evident”, diu.

Aquesta idea l’ha anat repetint, de manera més o menys explícita, en totes les seves intervencions als mitjans i en totes les entrevistes que li han fet. És el cas també de descatats membres d’ICV i EUiA com Joan Mena o Joan Coscubiela. De fet, és una visió en plena coherència amb la posició del seu soci, PODEMOS, que considera indispensable la reforma de la Constitució Espanyola per arribar a ni tan sols plantejar una solució al que ells en diuencuestión territorial.

En canvi, al manifest fundacional amb què CSQP es presentava a la societat s’hi pot llegir que el propòsit de la formació és impulsar un procés constituent català “no subordinat a cap altre marc de decisió”. Alguns membres destacats de la coalició dels sectros independentistes s’aferren a aquesta frase per contradir públicament el sentit de les declaracions de Rabell o mostrar distàncies de la candidatura respecte a un dels seus socis.

Majoria social, l’argument

Però totes les veus de CSQP sí que coincideixen a reclamar la formació d’una “majoria social”a favor del dret a decidir. L’independentisme explícit, representat per la CUP i JxS, seria el culpable de trencar aquesta unitat sobiranista per “exclusió” de federalistes i confederalistes. El que no queda clar, pel que es veu, què volen fer amb la força d’aquest bloc majoritari.

Si és per a impulsar un procés constituent no subordinat, són ells que s’haurien de sumar al full de ruta de JxS, sense necessitat d’investir Mas, si no volen. La llista independentista no vol presentar una DUI, contra el que molts diuen. El full de ruta pactat pels partits i organitzacions independentistes parteix amb una declaració solemne que manifestarà la voluntat de crear un estat propi i iniciar un procés constituent. A més, aquest document també explicitarà la disposició de dialogar amb Espanya. Després, es procediria a la redacció de la Constitució, i finalment a la seva aprovació en referèndum. CSQP, en coherència amb el seu manifest fundacional, hauria de donar suport a aquest pla d’acció.

En canvi, si volen pretenen forçar el desbloqueig de l’Estat, cal recordar que aquesta majoria social ja la tenim, a Catalunya. Tots sabem què va passar amb la llei de consultes o el tracte que van rebre els diputats que, en nom del Parlament, van demanar al Congreso de los Diputados la cessió de la competència per a fer referèndums. El 9N, un simple procés participatiu pot acabar amb un president de la Generalitat inhabilitat. La “majoria social” que necessiten crear és a Espanya, no a Catalunya. Avui, a la societat dels milions de signatures contra l’Estatut, acceptar l’autodeterminació dels catalans o encara més una República Catalana sobirana dins el Regne d’Espanya, comportaria una crisi d’Estat de conseqüències imprevisibles. O és que es veuen en cor de forçar un referèndum d’autodeterminació contra la majoria social espanyola o, encara més, obligar els espanyols a confederar-se amb una Catalunya sobirana encara que no ho vulguin?. Això darrer ja seria vulnerar el seu dret a decidir.

Si hi ha una remota possibilitat de forçar la negociació, seria en un escenari de confrontació democràtica que no deixés més opcions. Això només ho pot generar un mandat clarament independentista que legitimi democràticament una actuació unilateral de trencament amb el marc legal espanyol. Res del que està passant a l’Estat i del que s’anuncia, ni tan sols el que es pot sobreentendre de l’ambigüitat calculada de PODEMOS, indica que tindrem un govern espanyol que ens vingui a preguntar què volem exactament i acomodi les seves lleis a la nostra voluntat.

Però tot això Rabell ja ho sap. Fa només uns mesos, va ser un dels signants del Manifest de les Esquerres Independentistes, que proposava mobilitzar-se “per exigir que es convoquin, de forma immediata, eleccions constituents que obrin pas a la declaració d’independència i a la posada en marxa de les necessàries estructures d’estat, tot encetant un procés constituent que culmini en la República Catalana Independent”Aixó sí que s’assembla a una DUI.

Qui trenca la unitat sobiranista?

Vist tot això, cal preguntar-se qui trenca la “majoria social” que necessitem quan CSQP no s’adhereix a un full de ruta que sobre el paper li és assumible. Tampoc queda tan clar si no són ells els qui fan “exclusió” d’una part dels sobiranistes amb el contundent i obsessiu menyspreu de l’espai social i electoral que representa CDC, que voldrien marginat del procés.

Sigui com sigui, no sabem encara quin és el projecte que CSQP té per al futur polític de Catalunya. Crec que la causa és molt senzilla d’entendre. Avui a 14 d’agost, ni ells ho saben. No es poden posar d’acord. Despenjar-se d’un sobiranisme creïble a Catalunya els restaria vots, però ser massa explícits respecte a la possibilitat de la independència, el pacte fiscal, el reconeixement nacional, o fins i tot una reforma federalista profunda de debò, podria posar en risc el capital electoral de PODEMOS a Espanya.

L’única possibilitat que CSQP faci res és que JxS i la CUP guanyin per àmplia majoria. Si els guanyadors obrissin la mà a quatre modificacions estètiques perquè pugui treure pit, CSQP no tindria més remei que sumar-se al full de ruta. Alguns dels seus membres es prenen seriosament el seu compromís explícit amb un procés constituent. Votar-hi en contra els podria exposar a la destrucció política a curt o mig termini.

En canvi, si la majoria parlamentària ha de dependre d’ells, encallarien el Parlament en els embolics conceptuals amb què disfressen les seves contradiccions i incoherències. Convertirien en el dret a decidir en dret a diferir, i l’autonomia actual, o fins i tot reduïda, en una provisionalitat indefinida, sostinguda ideològicament per la il·lusió d’un futur exercici del dret a decidir sempre posposat amb el pretext d’un sí que es pot etern. Una còmoda posició per a l’Estat i per tants antiindependentistes que es fan dir federalistes. Només així s’entén l’existència d’autodenominats sobiranistes que en l’anàlisi de la realitat política obvien o posen sordina als múltiples abusos i discriminacions de l’Estat espanyol sobre els ciutadans catalans o juguen amb esperances inconcretes de canvis profunds a Espanya.

De fet, fa anys que ICV-EUiA intenta posposar el moment que els atrpi la pinça entre el sobiranisme honest, part del federalisme inclòs, i la confirmació de la impossibilitat que l’Estat negociï. I és que hi ha molt federalisme que mai no es rendirà i sempre apel·larà a la improbable transformació d’Espanya per no exercir el dret a decidir, perquè prefereix mil vegades aquest règim autonòmic que la perspectiva de la independència. Per això, la majoria social que reclama CSQP només serviria per evitar indefinidament cap intent majoritari per assolir la independència. En el fons, sempre han sabut que Espanya no canviarà.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s