Catalunya i la Unió Europea – Psicòlegs per la Independència | Psicologia per la independència

Catalunya i la Unió Europea – Psicòlegs per la Independència | Psicologia per la independència.

Catalunya i la Unió Europea

  categories: General |  0

Catalunya i la Unió Europea Psicòlegs per la Independència

Que la Catalunya independent quedarà fora de la Unió Europea és un dels principals arguments que fa servir Espanya, des de dins i des de fora del país, per espantar les persones a l’hora de votar. Deixant de banda que provocar por impedeix votar amb normalitat, l’expulsió de la UE és un argument absurd. I a més a més, és mentida. No està pre-escrita la relació entre Catalunya i la Unió Europea.

És absurd perquè algun dia Flandes, un dels dos països que formen la federació que és Bèlgica, pot seguir els mateixos passos. I Brusel·les, és a Flandes. Per tant, amb aquest argument, la capital de la Unió Europea quedaria fora de la Unió Europea. A més a més els tractats europeus s’apliquen a Catalunya des del primer dia, i el nostre país és un contribuent net de la Unió (aporta més diners dels que en rep. Al contrari que Espanya).

Sovint escoltem declaracions d’alts càrrecs del Parlament Europeu o de la Comissió Europea, com les de Joaquín Almunia o Vivian Reding, que uns dies dies abans havia dit el contrari, quan encara no havia rebut pressions del rottenmeierià García-Margallo.

El que hem de tenir clar és que quan Catalunya es declari independent d’aquí a uns mesos, la Unió Europea haurà de prendre la decisió de què passa amb Catalunya. I per fer-ho no es basarà en els editorials d’El Mundo, o en les declaracions dels seus líders als diaris, per més autoritat que tinguin quan parlen. Es basaran en els Tractats aprovats, ratificats i en vigor.

Per tant, qui escriu això va dedicar unes hores del seu temps, fa uns mesos, a llegir-se de dalt a baix cadascun dels articles de tots els tractats que poden afectar les relacions de Catalunya amb Europa: Maastricht, Lisboa i Schengen. I en cap d’ells no hi ha ni un article que relacioni l’ampliació interna amb una expulsió automàtica. La Unió Europea no té mecanismes d’expulsió, tampoc en cas de naixement d’un nou estat a partir d’un altre estat, membre de la UE.

Hem sentit alguns líders dependentistes (els que defensen que Catalunya haurà de dependre sempre d’Espanya perquè no es pot valdre per ella mateixa) aixecar l’espantall de l’expulsió de la UE amb alguns articles, que adjuntem tot seguit. Sóm psicòlegs, i no juristes, però els articles són prou clars en el seu redactat:

Article 52 del Tractat de la Unió Europea (Tractat de Maastricht), text consolidat: “Els Tractats s’aplicaran al Regne de Bèlgica, a la República de Bulgària, a la República Txeca, a la República de Croàcia, al Regne de Dinamarca, a la República Federal d’Alemanya, a la República d’Estònia, a Irlanda, a la República Hel.lènica, al Regne d’Espanya, a la República Francesa, a la República Italiana, a la República de Xipre, a la República de Letònia, a la República de Lituània, al Gran Ducat de Luxemburg, a la República d’Hongria, a la República de Malta, al Regne dels Països Baixos, a la República d’Àustria, a la República de Polònia, a la República Portuguesa, a Romania, a la República d’Eslovènia, a la República Eslovaca, a la República de Finlàndia, al Regne de Suècia i al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

Per tant, segons els dependentistes, el Tractat no és d’aplicació a la República Catalana perquè no és a la llista. Però el Tractat es va aprovar el 7 de febrer de 1992: tots els estats que s’han adherit a la UE des d’aleshores tampoc no eren a la llista i s’hi han incorporat sense cap problema. Per ordre cronològic: Àustria, Finlàndia, Suècia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, Txèquia, Xipre, Bulgària, Romania i Croàcia.

Conclusió: No ser a la llista no és motiu d’exclusió de la Unió Europea.

Article 49 del Tractat de la Unió Europea (Tractat de Maastricht), text consolidat: “[…] L’estat sol·licitant dirigirà la seva sol·licitud al Consell, que es pronunciarà per unanimitat després d’haver consultat la Comissió i prèvia aprovació del Parlament Europeu, el qual es pronunciarà per majoria dels membres que el componen […].”.

Aquest és un dels articles que regulen l’entrada de nous membres i, la clau és a la paraula “unanimitat”: cal que tots els membres del Consell de la Unió Europea (és a dir, la reunió dels estats membres) estiguin d’acord amb l’accés del candidat. Espanya fa una mala interpretació d’aquest article quan diu que Catalunya en quedarà fora per culpa del seu veto. És cert que Espanya té dret a vetar l’entrada d’un nou membre, però el veto que Espanya pugui exercir contra Catalunya no figura a l’article del Tractat. És a dir, l’article no es pronuncia sobre quina posició han de prendre els membres del Consell. Si Catalunya no pot accedir a la UE serà perquè Espanya no té (inicialment) voluntat política d’admetre-la-hi; no perquè el Tractat ho impedeixi.

Article 4.2 del Tractat de la Unió Europea (Tractat de Maastricht), text consolidat: “La Unió respectarà la igualtat dels Estats membres davant dels tractats, així com la seva identitat nacional, inherent a les estructures fonamentals polítiques i constitucionals d’aquests, també en allò referent a l’autonomia local i regional. Respectarà les funcions escencials, especialment les que tenen per objecte garantir la seva integritat territorial, mantenir l’ordre públic i salvaguardar la seguretat nacional. En particular, la seguretat nacional seguirà sent responsabilitat exclusiva de cada Estat membre.”

N’hi ha prou amb saber llegir per veure que aquí tampoc no diu que Catalunya quedarà fora de la Unió Europea. Diu que la Unió Europea no qüestionarà les característiques descrites dels Estats membres (és a dir, no intentarà imposar canvis en els límits territorials, etc). Però tampoc no pot qüestionar com es desenvolupen els esdeveniments a cada estat.

És evident que els articles tampoc no expliciten que Catalunya hagi de quedar, automàticament, dins de la Unió Europea. Ara mateix la interpretació més cauta és la que diu que, com que no hi ha res escrit sobre la qüestió, quan es produeixi el naixement d’un nou estat dins de la UE caldrà desenvolupar una solució des d’un camí de nova obertura. L’estatus inicial serà indeterminat però, el final, serà el més pragmàtic per a la Unió Europea, com sempre: amb Catalunya com a membre de ple dret si els catalans així ho volem.

Cada vegada que un partit o persona contrari a la independència diu que els Tractats de la Unió Europa n’expliciten l’expulsió de Catalunya, menteix. I cada vegada que ho fan, els independentistes els demanem que ho demostrin. I, llavors, ens ignoren, o es riuen de nosaltres, o ens ataquen. Però, finalment, guanyarem.

Joan Salvador Vilallonga

Psicòlegs per la Independència – Assemblea Nacional Catalana

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s