Tinc dret a voler un país per a sotmetre les elits | Directa

Tinc dret a voler un país per a sotmetre les elits | Directa.

Tinc dret a voler un país per a sotmetre les elits

En el marc d’una campanya per arribar als sectors socials indecisos amb la independència, la secció local d’Òmnium Cultural a Sabadell va convidar l’autor a completar la frase “Ara és l’hora d’un país…”
PAU LLONCH16/07/2015

Estic decebut amb Òmnium.  Síntesi: després de demanar-me que participés de la campanya “On tot comença” que l’entitat cultural va presentar fa un mes juntament amb l’ANC, ahir em van comunicar que, o bé canviava la frase que vaig escollir per participar-hi, o no m’hi volien. Ho explico a continuació amb to constructiu i per animar al debat, amb l’objectiu d’evidenciar que quan alguns parlen d’una campanya o una llista “transversal” ens cal descodificar aquesta paraula i entendre-la com a llista o campanya “hegemònica”. Som-hi.

Fets: fa cosa d’un mes la secció local d’Òmnium a Sabadell –amb qui durant tot el procés de discussió sobre el veto final he tingut molt bona relació i comunicació- m’explica que en el marc de l’esmentada campanya, amb l’objectiu d’arribar a sectors socials indecisos amb la independència, estan contactant amb persones “representatives” de diferents localitats perquè apareguin en una fotografia en un lloc que considerin emblemàtic i sostenint un rètol amb la frase “Ara és l’hora d’un país…”. Em van dir que jo completés la frase. Lliurement.

Inicialment vaig tenir dubtes, ho reconec. M’havien convidat anteriorment a participar de la campanya “Un país normal” i els vaig dir que no. Vista la realitat internacional, crec que vull el país més anormal possible i tampoc em van aclarir si per ells Veneçuela era més “normal” que Itàlia o menys “normal” que Dinamarca. Em va semblar una campanya absurda però ara no puc entrar en detall en això. Aquesta vegada, com que em van assegurar que podria dir el què em semblés, vaig superar les reticències d’aparèixer en una campanya compartint visions amb gent amb qui de ben segur no m’uneixen massa coses esperant que almenys la pluralitat d’opinions seria real i efectiva. Però, ai las, l’hegemonia!

Vull un estat precisament per això, de la mateixa manera que el senyor Fainé i la senyora Botín ara disposen d’un estat per sotmetre’m a mi i a totes les classes populars

Vaig citar la fotògrafa al Casal Popular i Independentista Can Capablanca (veure foto) i a la tarda els vaig enviar la frase: “És l’hora d’un país per a sotmetre les elits”. Sembla que a la direcció nacional d’Òmnium, malgrat les peticions del nucli de Sabadell i les meves explicacions, no els ha convençut i passades tres setmanes m’han dit que “au revoir”. Vull recordar que el responsable de campanya d’Òmnium pel 27S era, almenys fins al dia d’ahir, Raül Romeva.

Em van proposar de canviar “per sotmetre les elits” per “sense elits”. Vaig intentar explicar-los que jo crec que tot estat és un estat de classe, i que per a mi “sotmetre” no era un capritx estètic o lingüístic a què pugui renunciar. Vull un estatprecisament per això, de la mateixa manera que el senyor Fainé i la senyora Botín ara disposen d’un estat per sotmetre’m a mi i a totes les classes populars. Diria més, només vull la independència si em serveix per això. Vull sotmetre les 400 persones que Millet va admetre que guien els nostres destins. Vaig insistir en el caràcter de classe de l’estat dient que els consumidors/electors trien en un camp de joc que ha estat prèviament delimitat on les opcions a escollir han estat per les regles i els procediments inscrits en aquella delimitació, i que tot estat de Dret expressa el poder de classes en un ordre social previ a qualsevol elecció. Sembla que no tenien moltes ganes de parlar de teoria política ni d’escoltar un marxista, sinó de no sonar “massa violents”. Respecto que no comparteixin visió d’un comunista sobre l’estat, el què no entenc és perquè convidaven un comunista a la seva campanya i perquè li diuen transversalitat si volen dir, com diu l’amic Palà, processisme.

Valoracions: ho vaig dir a Vilaweb: “Vull un estat per disputar l’hegemonia política a la burgesia del meu país”. Esperava ingènuament que participar en aquesta campanya d’Òmnium em permetria seguir-ho fent com ho fem molts quotidianament. M’equivocava. El que alguns anomenen “societat civil” ha esdevingut una corretja de transmissió dels valors del liberalisme polític pro-UE, sotmesa massa sovint a les exigències tàctiques de CDC com hem vist aquesta setmana i que darrere una aparent neutralitat política inclusiva (ecoprogres de cap de llista inclosos) deixa fora tota visió rupturista, no només amb l’estat sinó amb el sistema econòmic capitalista.

Ho explicava fa pocs dies en una crítica al darrer llibre d’Íñigo Errejón; preocupar-se de l’hegemonia vol dir preguntar-se perquè hi ha sectors d’una societat que aconsegueixen que la seva visió del món sigui la visió que tothom sent i entén com a vàlida. I com diu Errejón, que delimita el terreny de la disputa i diu què és discutible i què no. Si no es pot qüestionar la propietat privada dels mitjans de producció, la construcció europea o altres aspectes fonamentals per entendre com funciona el nostre país present i futur, no li digueu transversalitat. Perquè en una societat de classes, la transversalitat són els pares. I la meva nació no té res a veure amb la nació del senyor Mas.

Afortunadament el proper 27S no haurem d’escollir només entre la llista de Mas camuflada de transversalitat civil i l’esquerra sucursalista que no ens deixarà decidir fins que a Madrid no sé qui no esberli no sé quin cadenat del 78. Hi ha qui no vol renunciar a res. Òmnium, malauradament, sembla que sí.

Pau Llonch és militant de la Crida per Sabadell

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s