Partits i entitats independentistes negocien una llista unitària “sense polítics” el 27-S

Partits i entitats independentistes negocien una llista unitària “sense polítics” el 27-S.

Partits i entitats independentistes negocien una llista unitària “sense polítics” el 27-S

Les tres principals organitzacions sobiranistes, ANC, Òminum Cultural, l’AMI i els partits CDC i ERC busquen la fórmula per conformar una candidatura unitària que doni caràcter plebiscitari a les pròximes eleccions autonòmiques

La idea que pren força és la llançada per Òmnium Cultural i amb la qual ERC està d’acord: una llista formada només per persones de les entitats, societat civil i sense membres de cap partit

Quim Arrufat ha assegurat que la seva formació està disposada a plantejar-se no acudir a les eleccions si es materialitza una llista independentista “sense polítics” sempre que es convoquin unes noves eleccions constituents

De izquierda a Derecha: David Fernàndez, oriol Junqueras, Josep Rull, Carme Forcadell ,Josep María Vila d'Abadal, Muriel Casals, Xavier Trias y Alfred Bosch / ENRIC CATALÀ

Representants de partits i entitats independentistes, a l’abril, durant l’acte de l’ANC al Palau Sant Jordi / ENRIC CATALÀ

El debat sobre una eventual llista unitària de l’independentisme va quedar oficialment tancat el gener d’aquest any, quan ERC i CDC van acordar celebrar eleccions el pròxim 27-S amb llistes separades. Però a menys de cent dies per a la data assenyalada, l’assumpte ha tornat a l’agenda i podria canviar el mapa de candidatures electorals de forma rotunda. Les entitats i partits independentistes han començat a parlar entre ells d’aquesta possibilitat, reunits per la voluntat de trobar fórmules que dotin les pròximes eleccions de caràcter plebiscitari, i ja negocien la que podria ser la la candidatura unitària independentista.

El president de la Generalitat, Artur Mas, va obrir foc cridant a les entitats sobiranista a “liderar” la llista independentista del 27-S en la seva primera intervenció després de la ruptura amb Unió, a Molins de Rei. El president va arribar a oferir fer un pas enrere no encapçalant la candidatura, tal com ja havia fet en altres ocasions. Tant ERC com Òmnium Cultural van recollir el guant, mostrant-se oberts a la fórmula, a condició que no hi hagi membres dels partits. Amb aquesta línia vermella tornaven la pilota al president i al seu partit, en forma de categoria.

La CUP ha anat un pas més enllà. La candidatura de l’esquerra independentista, per boca del seu diputat al Parlament, Quim Arrufat, ha mostrat aquest dijous estar oberta a no concórrer a les eleccions sempre que es presenti una llista conformada per membres de la societat i amb la garantia que, immediatament després d’aquestes eleccions i després d’haver comprovat si hi ha majoria independentista a Catalunya, es convoquin unes noves eleccions, aquest cop amb el mandat de formar entrar a la cambra per fer un debat constituent.

L’altre gran actor en competició, l’Assemblea Nacional Catalana, v a obtenir el passat cap de setmana el mandat dels seus socis per formar una “llista transversal”, malgrat que el president de l’entitat, Jordi Sánchez, no és partidari d’una llista “sense polítics”. Tampoc per a CDC quedar-se sense escons, almenys sobre el paper, és un plat de gust. En els últims dies diversos dirigents de Convergència han respost a la proposta d’ERC assegurant que els polítics en actiu sumen. El secretari general de Josep Rull ha assegurat que una llista unitària no hauria de perdre “l’autoritat moral” que segons ell representa Artur Mas.

Malgrat les diferències inicials, la idea d’una llista única s’ha acabat imposant en les negociacions que, de moment de forma extraoficial, mantenen els partits. Segons fonts coneixedores de les converses, la proposta està avançada i la llista “sense polítics” seria l’única forma de convèncer tots els partits i entitats perquè hi hagi una candidatura unitària, cosa que la pròpia Convergència hauria començant a valorar. Per al partit de Mas, la decisió hauria de quedar vista per a sentència en les pròximes dues setmanes, abans de la convenció de refundació que CDC durà a terme el 19 de juliol, un calendari que coincideix amb el de l’Assemblea, que es dóna 15 dies per estudiar la proposta.

El full de ruta signat per CDC i ERC el març passat comprometia els dos partits a elaborar una Constitució per a Catalunya de forma unilateral si sumaven majoria després del 27-S. No obstant això, un dels objectes de la negociació entre partits i entitats és què fer just després de les eleccions en cas que les forces independentistes obtinguin majoria absoluta. Per a alguns d’ells, entre els quals estaria Convergència i l’ANC, haurien de començar a treballar com a càmera constituent en aquest mateix moment. Per a altres, com ERC i la CUP, després d’aquestes primeres eleccions, que servirien com a substitut del referèndum impedit per l’Estat, se n’haurien de convocar unes altres abans de la primavera, a les quals els partits sí que hi concorrerien.

La idea del procés constituent unilateral català no està sent posada sobre la taula només per les formacions independentistes. A la taula en què es negocia la que podria ser l’altra gran confluència, formada per ICV-EUiA, Podem i Procés Constituent, la possibilitat de posar-se a redactar un text constitucional per a Catalunya també és vista amb simpatia, sempre que hi hagi un referèndum d’autodeterminació pel mig. Segons el líder d’ICV, Joan Herrera, la candidatura amb la qual concorri seu partit tindrà el referèndum com un dels punts programàtics.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s