L’esquerra hipòcrita. OPINIÓ. Julià de Jòdar 30/06/2015

L’esquerra hipòcrita.

OPINIÓ. Julià de Jòdar
30/06/2015
L’esquerra hipòcrita
“L’esquerra que clama contra la dreta i en reprodueix els vicis pitjors quan li pren el lloc”
La pitjor esquerra que pot tenir un país és una esquerra hipòcrita. L’esquerra que clama contra la dreta i en reprodueix els vicis pitjors quan li pren el lloc. L’esquerra que apel·la a les masses populars i només les usa per arribar al poder. L’esquerra que diu que ho vol decidir tot, però que no piula quan el país que diu defensar és ofegat per l’Estat. L’esquerra que considera que són iguals la burgesia dominant, propietària dels aparells de l’Estat, i la burgesia sotmesa als dictats d’aquests aparells. L’esquerra que estableix aliances amb forces polítiques alienes, que només volen ocupar l’Estat per reproduir-ne el sistema de dominació.

L’esquerra que considera igualment responsables de la política econòmica la burgesia que domina l’Estat i la burgesia que és ofegada per l’Estat. L’esquerra que en comptes d’establir aliances amb les classes socials que volen l’alliberament del seu país busca pretextos per aliar-se amb les de l’Estat dominador. L’esquerra que en lloc de posar les classes populars, que diu defensar, al capdavant de l’alliberament social i nacional, les deixa a mercè dels interessos de l’Estat dominador i les forces que se’n disputen el control. L’esquerra que estimula la rebel·lió d’altres pobles mentre nega el dret de fer-ho al seu propi poble.

L’esquerra que apel·la a emocions i sentiments patriòtics de persones lligades a l’Estat dominador mentre se’n dóna vergonya de defensar les emocions i el patriotisme de les persones del seu propi país. L’esquerra que pretén utilitzar les forces populars del seu país com a subordinades dels interessos de les de l’Estat dominador sense cap garantia de rebre’n recompensa. L’esquerra que en comptes d’aprofitar l’ofensiva de les classes populars i de sectors de la seva burgesia contra l’Estat dominador fa tot els possibles per frenar-les i desviar-les dels seus legítims interessos per l’autodeterminació. L’esquerra que pren prestada una consigna genuïna de la lluita per l’alliberament nacional, com el dret de decidir, i la desnaturalitza convertint-la en un contenidor on tot hi cap i res no té un paper específic.

L’esquerra que diu voler substituir la dreta mentre li permet que defineixi els passos polítics del moviment de les classes populars més sòlid i articulat que mai s’ha produït en el país. L’esquerra que es rendeix als estranys per assegurar-se llocs de privilegi dins el sistema establert. L’esquerra que prefereix ser cap de lluç a Espanya abans de ser cua d’estruç al seu propi país. L’esquerra que no sap on és, ni sap cap on va, ni coneix el seu lloc.

Julià de Jòdar
Julià de Jòdar  Escriptor. És llicenciat en Història Contemporània i participa en tasques d’edició de llibres i escriu articles i assaigs sobre la societat actual. És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i ha publicat, entre d’altres la trilogia L’atzar i les ombres, formada per les novel·les L’àngel de la segona mort(1997), El trànsit de les fades(2001) i el El metall impur (2005). També ha publicat L’home que va estimar Natàlia Vidal (2002) i l’any 2009 va rebre, amb la seva novel·la Pastoral catalana, el Premi Carlemany que atorga anualment el govern d’Andorra. El 2012 va plublicar, conjuntament amb el periodista i diputat de la CUP David Fernàndez, el llibre Cop de CUP. La seva darrera novel·la és “El desertor en el camp de batalla”(2013).

Seguir l’autor

@julidejdarmuoz

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s