Suso del Toro alerta: “No hi haurà pietat per al vençut. Madrid vol derrotar a Catalunya en un any per asfixia”. »

Suso del Toro alerta: “No hi haurà pietat per al vençut. Madrid vol derrotar a Catalunya en un any per asfixia”. ».

MAR20

Suso del Toro alerta: “No hi haurà pietat per al vençut. Madrid vol derrotar a Catalunya en un any per asfixia”.

Cambrils 1640

1640: Comandaments catalans penjats a les muralles de Cambrils després de rendir-se de forma pactada a les tropes castellanes.

L’escriptor gallec ens torna a regalar un gran i clarivident article, amb un títol que ho diu tot, Catalunya? Derrotada.

Del Toro ens recorda que Espanya no vol negociar res, i que l’únic objectiu de la pràctica totalitat de les forces polítiques espanyoles de dins i de fora del Parlament espanyol és derrotar totalment a Catalunya per asfixia, i la durada del combat està calculada, menys d’un any, i que negar-ho és part de la guerra política psicològica.

En el seu article, que publica el diari Ara, Del Toro explica que en els darrers dos anys els amos d’Espanya s’han espantat, i s’ha forjat un gran pacte de ferro dels poders econòmics, l’Íbex i els dos grans partits estatals sobre alguns assumptes clau de l’Estat, i un d’ells, és la derrota del catalanisme, i en un termini d’un any.

L’escriptor afirma que en aquesta estratègia de destrucció de l’enemic s’han utilitzat i s’utilitzaran tots els mitjans de l’Estat, legals i il·legals, entre ells la utilització de la policia com a instrument d’una estratègia en la lluita política (encarregada d’investigar i perseguir tant elements polítics com socials de la societat catalana), acompanyada de la utilització de la Justícia com una porra.

Les paraules de Rajoy  afirmant que d’aquí a un any les coses estaran més tranquil·les que avui, no indicava, segons Del Toro que es pretengui un diàleg o una negociació, es referia al fet que el procés polític català serà derrotat.

Com exemple recull les paraules del candidat socialista a Madrid. “No es tracta de ser de dretes o d’esquerres, del que es tracta és de ser espanyolista. Que es preparin els “antiespanyols”. I també que el mateix candidat va recordar que, un dirigent de Podemos, va deixar clar que tampoc consentiran que els catalans decideixin el seu futur.

Del Toro alerta: “Madrid vol doblegar Catalunya. “Ríndanse” és la consigna, i per això opina que és un gran error lliurar-se a qui actua com un enemic. No hi va haver diàleg abans i no hi haurà pietat després. No hi haurà dignitat per al vençut”.

I conclou: Davant d’un conflicte polític plantejat amb la lògica bèl·lica, només hi ha tres sortides: guanya un, guanya un altre o es pacta armistici i es negocia. La societat catalana només té la seva ciutadania, i la necessita tota.

Puigcorbé, número 2 de la lista municipal de ERC en Barcelona

Puigcorbé, número 2 de la lista municipal de ERC en Barcelona.

LOS PREPARATIVOS DEL 24-M

Puigcorbé, número 2 de la lista municipal de ERC en Barcelona

El actor completa el tránsito del federalismo a Esquerra iniciado hace 15 meses

El juez Santi Vidal cerrará la lista del alcaldable Bosch en los comicios de mayo

XABIER BARRENA / BARCELONA

MARTES, 17 DE MARZO DEL 2015

  • Santi Vidal

    Santi Vidal

  • Juanjo Puigcorbé

    Juanjo Puigcorbé

  • Alfred Bosch

    Alfred Bosch

El que fuera el presentador del mitin central del PSC en laselecciones catalanas de 1999 en el Palau Sant Jordi, conPasqual Maragall y Felipe González, el actor Juanjo Puigcorbé, será el número dos de la candidatura de ERC en Barcelona en las municipales de mayo. Unos comicios que los republicanos encaran como la primera vuelta de lasplebiscitarias del 27-S. El cabeza de lista,Alfred Bosch, culmina así la búsqueda de un compañero de tíquet que el quería que fuera con pasado federalista, socialista y maragallista. Tras el no de Jordi Martí, otros nombres habían sonado, sin confirmar, como posibles compañeros de Bosch.

Uno de ellos, el juez apartado de la carrera judicial Santi Vidal, ocupará el lugar 41 de la candidatura de ERC. Es decir, cerrará simbólicamente la lista, en una decisión que se ha conocido al tiempo que la posibilidad de que el juez pase a engrosar la lista de asesores del Govern de Artur Mas.

Juanjo Puigcorbé (Barcelona, 1955) es uno de los actores catalanes con más proyección en toda España por lo que, durante un tiempo, residió en Madrid. Encarnó la figura del rey Juan Carlos I en una serie de reciente emisión.

En lo político, en los 90 se significó en el apoyo al PSC, más allá de presentar el acto del Sant Jordi. Para pasar posteriormente a un discreto silencio del que salió en diciembre del 2013.

Fue en el acto de Oriol Junqueras en el edificio del Fòrum, poco antes del pacto por la pregunta y la fecha de lo que al final debía haber sido la consulta del 9-N. En el escenario, y de la mano del productor televisivo, y también en el pasado próximo al PSC de Maragall, Josep Maria Mainat, dieron cuenta de su cambio de posición, en aquellos momentos muy centrado en el derecho a decidir, más que en la independencia. Ambos han seguido desde entonces un cierto activismo en las redes sociales, sobre todo en Twitter.

Con motivo de las elecciones europeas del pasado mayo, Puigcorbé hizo la presentación del candidato de ERC, Josep Maria Terricabras, en un acto de campaña. Puigcorbé pertenece a la asociación Catalunya Sí, una plataforma social de apoyo a las tesis independentistas que ya concurrió con ERC en las autonómicas del 2012. Años ha, Puigcorbé se había adherido a Ciutadans pel Canvi, la plataforma que Pasqual Maragall ideó, justamente, para las elecciones de 1999, para tratar de ganar nuevos espacios más allá de los de su partido. Una trayectoria que, por tanto, podría compararse a la del exdiputado Toni Comín, también hoy en la órbita de ERC y hace años en la de Ciutadans-PSC.

En aquella presentación de Terricabras de hace 11 meses, Puigcorbé rememoró una anécdota que quizá explica el momento cero de su tránsito político. Explicó el actor haber estado presente en un cónclave con Felipe González en la que este habría dado apoyo explícito a las tesis federalistas. Y, en un acto posterior, en el que Maragall defendía este encaje de Catalunya en España, el secretario general Joaquin Almunia (era el año 2000) y toda la cúpula del PSOE que le acompañaba se levantaron y se fueron. «El federalismo no avanza, sino que retrocede», sentenció Puigcorbé en mayo del 2014.

Alonso: “Catalunya és la comunitat on es paguen més impostos”

Alonso: “Catalunya és la comunitat on es paguen més impostos”.

16/03/2015
IMPOSTOS
Alonso: “Catalunya és la comunitat on es paguen més impostos”
El catedràtic de dret tributari de la Universitat de Barcelona assegura que “hi ha catalans que se n’han anat a Madrid per pagar menys impostos”
Alèxia L. Ferret
El catedràtic de dret tributari de la Universitat de Barcelona Luis Alonso ha realitzat un estudi sobre els diferents impostos que es paguen a les Comunitats Autònomes. En una entrevista a ‘Espejo Público’, Alonso ha assegurat que la comunitat “on més impostos es paguen és a Catalunya i on menys a Madrid”.

En aquest sentit, el catedràtic ha lamentat que “molts impostos són marcians i acaben als tribunals”. A més, Alonso ha explicat que en algunes comunitats autònomes “les mateixes comunitats paguen per l’ADSL”. “El debat de competitivitat fiscal és convenient sense arribar a extrems, la situació a la qual hem arribat és absurda”, ha exclamat.

Sobre la situació a Catalunya, Alonso ha afirmat que “hi ha una desena d’impostos propis, però la major part de la recaptació és del cànon de l’aigua. Aquest sí que és un impost que recapta molts diners a tota la societat”. “Hi ha catalans que se n’han anat a Madrid per pagar menys impostos”, ha conclòs.

Sense títol

Luis Alonso

Artur Mas fitxa el jutge Santi Vidal

Artur Mas fitxa el jutge Santi Vidal.

POLÍTICA
16/03/2015
PROCÉS
Artur Mas fitxa el jutge Santi Vidal
El magistrat ara suspès s’incorpora a la Generalitat per desenvolupar les estructures d’Estat en Justícia
Xavier Lladó
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fitxat el jutge Santiago Vidal. El magistrat ara suspès s’incorporarà a la Generalitat per desenvolupar les estructures d’Estat en Justícia. Ho farà al costat del nou comissionat per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer.

Vidal, que va ser suspès de la seva feina com a magistrat de l’Audiència de Barcelona per haver redactat una constitució catalana, no anirà com a número dos de la candidatura d’Esquerra a Barcelona, com s’havia especulat, ni en cap altra candidatura. La seva feina serà estar al capdavant d’un nou consell de justícia que s’encarregarà de construir les estructures d’estat vinculades a aquest àmbit, col·laborant amb el nou comissionat per a la Transició Nacional. Es tracta d'”un càrrec per construir el nou país” que li permetrà mantenir la “transversalitat” i la “independència” com a jutge, ha assegurat el magistrat al rotatiu.

Vidal va comunicar la seva decisió fa uns dies tant al president de la Generalitat com al cap de l’oposició, Oriol Junqueras.

Santiago Vidal

Santiago Vidal s’incorporarà al govern de la Generalitat, al costat del nou comissionat per a la Transició Nacional

Santiago Vidal s’incorporarà al govern de la Generalitat, al costat del nou comissionat per a la Transició Nacional.

BARCELONA

Santiago Vidal s’incorporarà al govern de la Generalitat, al costat del nou comissionat per a la Transició Nacional

El jutge estarà al capdavant d’un nou consell de justícia que s’encarregarà de construir les estructures d’estat vinculades a aquest àmbit
Redacció  16 Mar 2015 – 16.00
El jutge Santiago Vidal en una imatge d'arxiu

El jutge Santiago Vidal en una imatge d’arxiu

El jutge Santiago Vidal s’incorporarà al govern de la Generalitat, al costat del nou comissionat per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, segons ha avançat el diari “Ara”.

Vidal, que va ser suspès de la seva feina com a magistrat de l’Audiència de Barcelona per haver redactat una constitució catalana, no anirà com a número dos de la candidatura d’Esquerra a Barcelona, com s’havia especulat, ni en cap altra candidatura. Segons ha confirmat ell mateix a TV3, la seva feina serà estar al capdavant d’un nou consell de justícia que s’encarregarà de construir les estructures d’estat vinculades a aquest àmbit, col·laborant amb el nou comissionat per a la Transició Nacional. Es tracta d'”un càrrec per construir el nou país” que li permetrà mantenir la “transversalitat” i la “independència” com a jutge, ha assegurat el magistrat al rotatiu.

Vidal va comunicar la seva decisió fa uns dies tant al president de la Generalitat com al cap de l’oposició, Oriol Junqueras.

Un passeig pels cinc segles de Monedero – OPINIÓ. Francesc de Dalmases

Un passeig pels cinc segles de Monedero.

OPINIÓ. Francesc de Dalmases
14/03/2015
Un passeig pels cinc segles de Monedero
“Apel·lar a la història per justificar el manteniment de l’estatus polític de Catalunya ignora la nostra personalitat col·lectiva i evita el mínim rigor discursiu d’un dirigent polític”
Benvolgut professor Monedero,

He escoltat amb atenció l’entrevista que us van fer a TV3 el proppassat 12 de març. Us voldria dir que m’ha sorprès la vostra decidida defensa de la unitat de l’estat fonamentant-la en un profundíssim raonament: cinc segles d’aventura comuna entre Catalunya i Espanya. Atenent a la vostra trajectòria acadèmica potser no us podem acusar d’illetrat i tampoc no voldria ser injust pressuposant malícia en el vostre comentari, per la qual cosa només podem assumir que els vostres coneixements d’història tenen una curiosa llacuna que afecta, precisament, els cinc segles a què tan alegrement heu fet referència.

Us proposo, amb tota la humilitat, un breu passeig per les principals fites d’aquests cinc segles d’aventura comuna per tal que, si ho considereu oportú, reflexioneu o rectifiqueu la vostra beatífica opinió. Dic breu perquè la primera versió d’aquest article anava molt més enllà del que poden i han de suportar les persones que llegeixen aquesta columna i m’ha tocat retallar-la força. Per això ha quedat una mena de cronologia poc cartesiana però, espero, prou significativa. En tot cas, quedo a la vostra completa disposició per si voleu aprofundir en algun apartat d’aquest tomb per la història.

Heu dit cinc segles, oi? Doncs som-hi:

L’any 1496 comença l’exclusió dels catalans del comerç amb Amèrica, que des d’aquell moment queda reservat als súbdits de Castella i Lleó. Aquesta exclusiva és ratificada el 1504 en el testament d’Isabel la Católica.

El virrei de Catalunya, Duque de Feria, adreça un escrit l’any 1629 al rei Felip IV aconsellant-li separar el Rosselló de Catalunya: “(…) sería una gran pérdida para ellos la división, porqué sólo ella enflaquecía todas las causas que tienen a los catalanes tan confiados y sobre si; porque por este medio se reducía la provincia a ser menos extendida, a ser de menos gente y cantidad de hacienda”.(Arxiu Reial de Barcelona, Corona d’Aragó, lligall 276, document 71). Així, el 1659, pel Tractat dels Pirineus, es va cedir a la monarquia francesa el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i mitja Cerdanya.

L’11 de setembre de 1714 els exèrcits espanyols i francesos varen assaltar i ocupar Barcelona. Immediatament es va suprimir, de facto, la Generalitat de Catalunya i el Consell de Cent de Barcelona. Poc després una gran part del barri de Ribera és enderrocada i s’hi construeix una ciutadella que, de forma coordinada amb el castell de Montjuïc, servirà per bombardejar la capital catalana quan els poders polítics i militars espanyols ho considerin convenient.

El general Josep Moragues, cap de les tropes catalanes fora de Barcelona, va ser executat el 1715 i el seu cap penjat en una gàbia de ferro dalt del Portal de Mar, a la muralla de Barcelona, fins a l’any 1727.
El 16 de gener de 1716 es promulga el “Decreto de Nueva Planta” que estableix oficialment la supressió de la Generalitat, el Consell de Cent i de les Corts. Catalunya queda incorporada a la monarquia absoluta espanyola.

El 1801, unes “Instrucciones” sobre els teatres prohibeixen qualsevol idioma que no sigui el castellà. Cinquanta-sis anys més tard, el 1857, l’anomenada “Ley Moyano de Instrucción Pública” ratifica la prohibició del català en l’ensenyament públic. Igualment, el 1862 es prohibeix l’ús del català en les escriptures notarials i el 1870 en el Registre Civil.

En instal·lar-se els primers telèfons a l’Estat espanyol, el 1896, s’hi va prohibir l’ús del català. El 1904 se’n va permetre l’ús tot i que, només faltaria, amb precises limitacions. El 1902 un Reial Decret prohibeix expressament l’ensenyament del catecisme en català.

El mes de setembre de l’any 1923 es produeix el cop d’Estat del general Primo de Rivera. Immediatament es dicten diversos decrets de prohibició de l’ús del català. L’any 1925 el dictador suprimeix la Mancomunitat, es prohibeixen els llibres catalans a les escoles i s’estableixen sancions als mestres que utilitzin el català.

El dia 6 d’agost de 1936, només tres setmanes després de l’aixecament militar del general Franco, va tenir lloc la primera execució significada que va portar a terme l’exèrcit espanyol sublevat: Josep Sunyol i Garriga, president del Club de Futbol Barcelona. El dia 9 d’abril de 1938 és afusellat a Burgos el dirigent d’Unió Democràtica Manuel Carrasco i Formiguera per decisió personal del general Franco.

El 26 de gener de 1939 l’exèrcit colpista espanyol ocupa Barcelona. Per l’ocupació de Barcelona Franco va rebre telegrames de felicitació de Mussolini, Hitler i Goering. Com a totes les poblacions que s’havien anat ocupant, es prohibeix qualsevol publicació, retolació o comunicació en català. Pel que fa a la premsa la prohibició va durar 37 anys: fins al 23 d’abril de 1976 no es va tornar a publicar un diari en català.

El franquisme odia la cultura i, de forma especialment virulenta, la cultura catalana. Es prohibeixen tota mena de llibres, es saquegen i depuren biblioteques i arxius públics i privats. El que no es destrueix va a parar a l’estimadíssim i amical Arxiu de Salamanca. Entre els cremats destaquen els llibres i papers de Pompeu Fabra, llençats a una foguera davant de casa seva, a Badalona. D’aquells anys en destaca, per grotesca, la prohibició del català a les làpides dels cementiris.

El 15 d’octubre de 1940 és afusellat Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya. Companys s’havia refugiat a França on va ser detingut per la Gestapo i lliurat a Franco. Va ser torturat a Madrid i traslladat a Barcelona. Al Castell de Montjuic va ser sotmès a un simulacre de judici i condemnat a mort. L’assassinat de Companys cal sumar-lo a les 3.385 execucions que van tenir lloc entre 1938 i 1953 dictades pels tribunals militars espanyols.

I després de quaranta anys de repressió franquista, la mai prou valorada democràcia espanyola va oferir noves fites d’aquesta aventura comuna com ara la LOAPA (1982), la LOGSE (1990) predecessora de la Llei Wert, o l’agressió als més febles a través de l’anorreament dels fons de la llei de dependència (2012). I etcètera, etcètera, etcètera (i deixeu-me parar perquè m’estic posant de mal humor).

Sr. Monedero, podria passar que una nova força política espanyola benintencionada i extremadament optimista -o directament utòpica- es comprometés a treballar per un futur d’entesa i germanor entre una Catalunya autonòmica i l’Espanya jacobina. No tindria cap fonament ni garantia d’èxit però podria ser. Però apel·lar a la història per justificar el manteniment de l’estatus polític de Catalunya ignora la nostra personalitat col·lectiva, evita el mínim rigor discursiu d’un dirigent polític, copia l’argumentari de la dreta més tronada i atempta contra la memòria totes i cadascuna de les persones d’aquest país que han estat víctimes i damnificades durant aquests cinc segles que heu tingut la curiosa pensada de definir com a aventura comuna.

La vostra formació política va començar la setmana explicant que una part del combustible per a la seva campanya seria l’odi al president de Catalunya i l’ha acabat apel·lant a la història per justificar que no tenim dret ni opció a l’autodeterminació. Doncs mireu, sort que proveniu del món universitari perquè si arribeu a sortir de l’acadèmia militar no vull ni imaginar el vostre programa ni la vostra estratègia política.

Francesc de Dalmases
Francesc de Dalmases És director de la revista ONGC i dirigeix, també, la revista Catalan International View. És president d’IGMAN-Acció Solidària. Participa en qualitat d’expert al Consell de Cooperació de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament del Govern de Catalunya i al Consell de Cooperació de la ciutat de Barcelona. És membre de la junta de la Focir, i també patró de la Fundació Catmón i de la Fundació Reeixida. És col·laborador dels programes ‘El Matí de Catalunya Ràdio’, el ‘Solidaris’ de Catalunya Ràdio, el ‘2324’ de Televisió de Catalunya i compta amb una secció sobre drets humans al magazín de TVE ‘Para Todos La 2’.

Seguir l’autor

@francescd

Com es defineixen ideològicament els partits dels Països Catalans? – VilaWeb

Com es defineixen ideològicament els partits dels Països Catalans? – VilaWeb.

 

Diumenge  15.03.2015  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Com es defineixen ideològicament els partits dels Països Catalans?

Repassem els estatuts i principis dels partits després de la polèmica per la definició de CDC com a partit nacionalista i no com a independentista

Men?ame

Aquesta setmana va començar amb un debat inesperat arran de la definició de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) com a formació nacionalista. És la manera com s’ha definit d’ençà que es fundà, però en el context actual alguns sectors esperaven que es definiria com a ‘independentista’. Les explicacions del coordinador nacional, Josep Rull, van ser aquestes: ‘Ens incomoda que es qualifiqui CDC com a independentista? En absolut. La immensa majoria de militants ho som. L’autodefinició de Convergència com a partit nacionalista relliga i dóna coherència a allò que som des del 1974; quan crèiem que l’autonomia era un bon instrument no ens definíem pas com a partit autonomista.’ Per tant, Rull diu que CDC es defineix ideològicament com a nacionalista i que ara la fórmula política que consideren més necessària és la independència.

Tanmateix, la polèmica fou inevitable. La definició que fa el diccionari del mot ‘nacionalista’ és clara: ‘Que vol la unitat o independència de la seva nació.’ Però vegem ara com es defineix cadascun dels partits que tenen presència als parlaments del Principat, les Illes i el País Valencià, com també la formació que té presència institucional a Catalunya Nord. Majoritàriament, hem agafat la definició ideològica dels estatuts de cada formació. En els casos que no ha estat possible, l’hem tret dels espais de presentació de les pàgines web. Per ordre alfabètic:

Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

«La CUP és una organització política assembleària d’abast nacional, que s’estén arreu dels Països Catalans i que treballa per un país independent, socialista, ecològicament sostenible, territorialment equilibrat i deslligat de les formes de dominació patriarcals. La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) s’articula com a espai útil per totes aquelles persones i col·lectius amb voluntat transformadora que lluiten per la llibertat del nostre poble, amb la intenció de ser un espai de confluència dels moviments cívics i populars, en la lluita per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans.»

Ciutadans (C’s)

«C’s té la doble premissa que Espanya és una nació de ciutadans lliures i iguals, organitzats en un estat social i de dret i que tan sols els ciutadans, i no els territoris on viuen, poden ser subjectes de drets i deures. En conseqüència, el partit defensarà els interessos comuns de la ciutadania per sobre de qualsevol particularisme territorial i el laïcisme dels poders públics en qüestions identitàries. C’s també té com a finalitat bàsica la defensa de la cohesió social i territorial i de les llibertats ciutadanes i l’apropament de la política al conjunt de la ciutadania.»

Compromís (Bloc, IdPV i VerdsEquo)

«En els estatuts de la coalició, Compromís es defineix en l’espai delvalencianisme progressista, l’esquerra moderna i l’ecologisme polític, de caràcter estable, obert a la participació ciutadana, i amb vocació de liderar una alternativa política d’obediència valenciana, progressista i verda.»

Bloc Nacionalista Valencià

«El Bloc és l’organització política unitària del nacionalisme valenciàprogressista i d’esquerres.’ Objectius: ‘L’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant unaconstitució valenciana que contemple la possibilitat d’una associació políticaamb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història.’ Més objectius: ‘La construcció d’una societat basada en els principis de la justícia social, la solidaritat, la igualtat d’oportunitats, ladiferència sexual i receptiva als valors i a les experiències que aporten les dones, per la qual cosa som partidaris de la feminització de la societat.»

Iniciativa del Poble Valencià

«És una organització política, sobirana i plural que s’enquadra en el marcideològic de l’ecosocialisme, que combina els ideals de progrés de l’esquerra, l’ecologisme i el valencianisme políticIdPV s’identifica amb noves corrents de pensament sorgides amb força en la segona mitat del segle XX com el feminisme, el pacifisme, l’ecologisme, entre altres, amb la finalitat de ser el canal polític de dites corrents de pensament.»

Verds-Equo

«Verds Equo del País Valencià té com a finalitat fonamental promoure un projecte de societat sostenible, basat en l’Ecologia Política, l’equitat social i la democràcia participativa, assumint com propis els fins i objectius d’Equofederal. Així mateix, col·laborarà en la recuperació i desenrotllament de la personalitat cultural, lingüística i social del País Valencià.»

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)

«Convergència Democràtica de Catalunya és un partit polític nacionalistacatalàdemocràtic, plural, humanista i progressista, que té com a eix de la seva filosofia política (discurs i actuació) el desenvolupament integral i el benestar de les persones i que pretén assolir una societat justa, solidària i lliure i independent.

Entre els objectius principals de CDC hi ha el de ‘potenciar la identitat de Catalunya per assolir i desenvolupar la plena sobirania nacional’ i ‘contribuir a l’aprofundiment i la creació d’espais polítics, culturals, socials i lingüístics comuns, en l’àmbit territorial dels Països Catalans, tot respectant l’actual idiosincràsia d’aquests pobles.»

Demòcrates per Andorra

«Els Demòcrates hem bastit un projecte de país sobre els ideals de llibertat, igualtat d’oportunitats i cohesió social. La consecució d’aquests ideals passa avui per l’obertura d’Andorra al món. Per aquest motiu hem liderat aquests últims quatre anys una transformació estructural de la nostra economia, fonament de l’Estat del benestar. L’acció de govern s’ha centrar en generar noves oportunitats, sense descuidar el suport que necessiten els sectors tradicionals d’activitat ni l’ajut a les persones a qui la crisi ha fet més vulnerables.»

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

«Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) és un partit polític fundat el 1931 que propugna la unitat territorial i la independència de la naciócatalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maómitjançant laconstrucció d’un estat propi en el marc europeu i l’assoliment d’una societat més justa i solidària, sense desigualtats entre les persones i els territoris.

Esquerra Republicana és un partit republicàdemocràtic i d’esquerra nodogmàtica que té com a referent la defensa del pluralisme, la defensa dels drets humans i dels drets dels pobles i del medi ambient; fomenta la seva ideologia i l’acció política en la defensa dels interessos dels sec– tors productius i de les classes populars.»

Esquerra Unida i Alternativa (EUiA)

«Esquerra Unida i Alternativa és un moviment polític i social, nacionalcatalà i republicà, federal, anticapitalista, internacionalista i solidari en quèconflueixen forces polítiques, socials i persones d’esquerres.

Esquerra Unida i Alternativa és una formació sobirana políticament ijurídicament, compromesa en un projecte autònom de l’esquerra transformadora que, generant dinàmiques participatives i concretant les propostes programàtiquesté l’objecte de lluitar pels drets humans idemocràtics, contribuir al desenvolupament d’una alternativa detransformació de manera que pugui impulsar un sistema de vida, producciói consum diferent de l’existent: una societat socialista més justa iigualitària, entesa com una democràcia radical participativa estesa a tots els àmbits de la societat.»

Esquerra Unida del País Valencià (EUPV)

«L’objectiu d’Esquerra Unida del País Valencià és la transformació de la societat, acabant amb el capitalisme generador de desigualtats, d’explotació i domini dels éssers humans, i construint un sistema socialista fonamentat en els principis democràtics d’igualtat, propietat col—lectiva dels mitjans de producciódistribució, intercanvi i finançament, i solidaritat entre les persones i els pobles, en el que siga possible la plena realitzacióde tots els drets humans, socials i mediambientals. Aquest objectiu es concreta per a l’estat espanyol en una república socialista federal.

EUPV continua la tradició del moviment obrer i de les experiències unitàriesde comunistes, socialistes, feministes, ecologistes, pacifistes i altres forces de progrés en la lluita antifeixista, que formen part del bagatge històric, cultural i ideològic de l’esquerra transformadora.»

Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV)

«Iniciativa per Catalunya Verds és una formació política democràtica, catalanista, republicana, d’esquerres, ecologista, feminista, municipalista, d’homes i dones que fan seu el patrimoni i la història del PSUC i de l’ENE i del moviment obrer, compromesa amb totes les persones que volen transformar el món, superar el capitalisme i que comparteixen els valors de la justícia social, la pau, la igualtat, la radicalitat democràtica, la llibertat, la laïcitat i la solidaritat i que vol construir una societat basada en la democràcia i el socialisme. ICV és una força ecosocialista, sobirana i plural. ICV pretén la construcció d’una majoria nacional, social i política d’esquerres a Catalunya.»

Més per Mallorca (i PSM)

«MÉS per Mallorca és un projecte polític plural, ampli, que representa l’espai polític d’esquerres, sobiranista i ecologista de Mallorca. I vol ser un espai de trobada, proposta i acció de tota aquella gent que pensa que cal transformar la indignació en un canvi real, que posi la política al servei de les persones i del territori, i no dels interessos d’uns pocs.»

PSM

«El Partit Socialista de Mallorca-Entesa (PSM-Entesa) és un partitdemocràtic, nacionalista, progressista i ecologista, amb voluntat de majories socials, que defensa el dret del poble de Mallorca a decidir el seu futur. El PSM-Entesa promourà l’estat del benestar; les llibertats dels individus i col·lectius; la dignitat, el lliure desenvolupament de la personalitat i la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones; lajustícia social, els valors de la pau i una democràcia verament participativa i plural. El PSM-Entesa beu de les fonts fonamentals del socialismedemocràtic i del mallorquinisme polític

Més per Menorca

«Vam néixersom i volem ser un partit d’esquerres, menorquinista, ecologista i sobiranista. Avui el PSM Més per Menorca vertebra la seva raóde ser en els termes de menorquinitat i menorquinisme. Volem que Menorca, i els menorquins, actuï com a subjecte políticperquè Menorca sigui protagonista del seu propi destí dins l’evolució dels territoris i les noves perspectives futures que es poden obrir en el marc de noves configuracions territorials i/o jurídiques o en el marc de la UE.

El nostre menorquinisme no és regionalista o sucursalista (‘una part de’)sinó sobiranista, que reclama el reconeixement de la capacitat de decidir. Amb dependències i independènciesperò amb voluntat de prendre decisions per al millor benestar dels menorquins. Som, també, internacionalistes.»

Partit Liberal d’Andorra

«El Partit Liberal d’Andorra té lesfinalitats següents: a) Promoure la personalitatd’Andorra com a estat de dret ipotenciar el seu reconeixementinternacional. b) Potenciar i mantenir el bongovern del país sota la formademocràtica, el respecte alprincipi de legalitat i les idees iels principis liberals. d) Treballar pel present i elfutur d’Andorra, promovent lainformació, la cultura, laprosperitat i el benestar delsseus habitants, dins el marcd’una societat liberal, justa isolidària. Igualment i per tald’assolir aquest objectiu,promoure i contribuir al desenvolupament de la Constitució.»

Partit Popular (PP)

Els estatuts del PP no són a disposició pública. Aquests són fragments de la ponència política de l’últim congrés estatal del partit:

«El Partit Popular es defineix com una formació política de centre reformista al servei dels interessos generals d’Espanya. Té a la persona com a eix de la seva acció política i institucional i el progrés social com un dels seus objectius. En contacte amb la societat, s’ocupa d’atendre les preocupacions de les persones i les famílies i proposa solucions als seus problemes reals. Promou, dins d’una economia de mercat sostenible, la solidaritat territorial, la modernització i la cohesió social, així com la igualtat d’oportunitats i el protagonisme de la societat a través de la participació dels ciutadans en la vida política.»

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)

«El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) és una organitzaciódemocràtica d’homes i dones que comparteixen els valors de la llibertat, la igualtat, la justícia social, la sostenibilitat, la solidaritat, l’internacionalisme i la pau, així com els objectius de la defensa de l’estat del benestar i laprotecció del medi ambient.

Estem compromesos amb el progrés del nostre país. Som hereus dels valors de la Revolució Francesa, de les aspiracions del moviment obrer i dels diferents corrents del pensament socialista, alhora que respectem la llibertat d’idees i d’expressió de tots i cadascun dels nostres membres. Estem compromesos, en definitiva, amb una Catalunya més lliure i justa en el marc d’una Espanya i una Europa plurals i federals capaç de fer realitat un món millor.»

Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB)

«El Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB-PSOE) és una organitzaciópolíticademocràtica, oberta i participativa, dels homes i dones que, a les Illes Balears, comparteixen com a valors fonamentals comuns la recerca de la llibertat, la igualtat, la justícia social, la solidaritat, la pau i el respecte pel medi ambient, així com la defensa de la personalitat pròpia de les Illes Balears amb una història, cultura i llengua pròpies, que configuren una nacionalitat, dins el marc constitucional.»

Partit Socialista del País Valencià (PSPV)

«Des del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) volem contribuir a construir una societat millor, més lliure, més igualitària i més solidària. Per açò, les nostres polítiques estan guiades pels valors de llibertat, igualtat i solidaritat. Uns valors que estan presents en totes les nostres accions, marquen el nostre pensament i donen sentit al projecte que defensem. Volem que qualsevol persona puga dur a terme la seua vida en llibertat i que puga fer-ho en igualtat de condicions, volem una societat on ningú sesenta discriminat ni marginat.»

Partit Socialdemòcrata d’Andorra (PSA)

«El Partit Socialdemòcrata recull i assumeix les aportacions del pensament socialista renovat i els ideals tradicionals de l’esquerra i centreesquerra europea quant a l’emancipació dels éssers humans i l’assoliment de majors quotes de justícia social. Entre els objectius primordials d’aquest moviment transformador s’hi troben l’aprofundiment de la democràcia participativa i dels drets i llibertats fonamentals, la implantació progressiva d’una economia social i ecològica de mercat i la lluita per disminuir les desigualtats entre les persones i entre els pobles, fonament d’un ordre internacional just i en pau.» 

Proposta per les Illes (PI)

«El PI és una formació política balearista, d’ampli espectre polític i social i amb tendència a la centralitat, que aspira a promoure el desenvolupament econòmic, social i institucional de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, a partir de les llibertats públiques i dels valors democràtics que emanen de l’estatut d’autonomia de les Illes Balears.

El PI propugna la preponderància de l’individu en el marc de l’economia social de mercat, atribuint als poders públics la responsabilitat d’arbitrar els mecanismes necessaris per a afavorir la cohesió social i evitar situacions d’exclusió.»

Socialdemocràcia i Progrés

«Defensem ‘economia de lliure mercat dins d’un Estat fort, que vetlli per la igualtat ‘oportunitats i garanteixi els drets dels més febles. Per això basem les nostres propostes, els nostres compromisos, en la Responsabilitat, la Solidaritat, i la Confiança.»

Unió Democràtica de Catalunya (UDC)

«Unió Democràtica de Catalunya és un partit polític d’inspiraciópersonalista, nacionalista catalàsocialcristiana i humanista, que té com a objectius: la defensa de la democràcia, la llibertat i la justícia social; la preservació de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles; la consecució del màxim progrés social, cultural, espiritual i econòmic per a les persones, les famílies i la societat; i la restauració integral, la preservació i el ple assoliment dels drets nacionals de Catalunya.

Unió Democràtica de Catalunya actua sempre en favor dels drets de Catalunya, la nostra nació, de la seva plena sobirania i del reconeixement i exercici del seu dret inalienable d’autodeterminació per tal de decidir lliurement el seu futur, així com del dret de defensar la seva llengua, la seva cultura, el seu Dret i tots els elements propis de la seva identitat nacional.»

Unitat Catalana (UC)

«Unitat Catalana es defineix com un moviment català, democràtic,progressista i europeu, membre de l’Aliança Lliure Europea (ALE). Es nega a les lluites polítiques esquerra-dreta, i doncs dóna suport a totes les iniciatives i candidatures que rebutgen el centralisme i el jacobinisme, però que es comprometen en una més gran decentralització i en un reconeixement de la identitat catalana.»

Men?ame

Monedero no té canvi per a Catalunya

Monedero no té canvi per a Catalunya.

OPINIÓ. Jofre Llombart
14/03/2015
Monedero no té canvi per a Catalunya
“Podemos dicta, polze amunt o polze avall, qui té dret a realitzar el seu somni i qui no”
Aquesta setmana hem vist com el tribunal dels somnis de Podemos ha resolt que el somni de la independència de Catalunya és “irrealitzable”. Motiu? “cinc segles de vida en comú”. Són paraules de l’ideòleg de la formació, Juan Carlos Monedero, en una entrevista a TV3. Més enllà de la imprecisió històrica, sobta la profunda incoherència d’una formació que es presenta com a assolidora d’utopies i que decideix quins somnis es poden aconseguir i quins no. “Tomar el cielo por asalto”, com va dir Pablo Iglesias, sí. La independència de Catalunya, no.

El segon motiu d’incoherència és el temporal. No hi pot haver independència, diu Podemos, perquè “Cinc segles en comú” fa irrealitzable qualsevol somni. Suposo, doncs, que per la mateixa regla de tres, quaranta anys de transició encara no deu ser prou temps com per trencar el bipartidisme PP-PSOE, un dels somnis humits sí realitzables que té Podemos. O un altre exemple: amb el gust que té Podemos per Veneçuela potser podria anar a explicar-hi que, després de tres segles de vida en comú (1502-1823) no s’entén com el país va decidir independitzar-se d’Espanya.

De tot plegat, el que més carrega a molta gent a Catalunya és una doble sensació íntimament lligada: la superioritat moral des de les que es fan segons quines afirmacions i el neo-paternalisme espanyol de dir a “las provincias” com han de fer les coses. Perquè s’entengui: la majoria de ciutadans a Catalunya és molt més respectuosa cap a la defensa de la unitat d’Espanya de Podemos que no pas a la inversa. És a dir, potser és una obvietat dir-ho, però el problema no és que Podemos sigui una formació no-independentista, només faltaria. El problema és que Podemos, que psicològicament ha irromput a l’electorat com la formació capaç de transformar la desesperança en un futur millor, dicta polze amunt o polze avall, qui té dret a realitzar el seu somni i qui no.

Una cosa és dir “a nosaltres no ens agrada una Catalunya separada d’Espanya” i una altra molt diferent que això és “un somni no realitzable”. Perquè el matís deixa anar allò que deiem, un paternalisme ideològic però també territorial. És aquesta idea de que a Catalunya no sabem fer net amb la corrupció i han de venir de la Complutense de Madrid a explicar-nos com ho hem de fer. És el mateix motor intel·lectual que va portar Pablo Iglesias a criticar l’abraçada entre David Fernández i Artur Mas. Abraçar-se amb un president electe, malament, demanar audiència amb el Rei, bé. I aquí sí que no hi ha dretes o esquerres: Aquest paternalisme emocional que concep Catalunya com una propietat no té ideologies. Uns et diuen com has de rebentar el sistema, uns altres et diuen com ha de ser el mapa del temps de TV3 i uns altres et diuen si el teu aeroport pot tenir o no pot tenir vols transoceànics.

Per cert, parlant d’aeroports. Aquesta setmana Podemos ha votat en contra d’un nou sistema d’aeroports i ports i que trenqui el model actual únic espanyol, centralitzat per Madrid i monopolitzat per AENA. És a dir, Podemos, que teòricament predica una unió lliure de tots els pobles d’Espanya en un Estat plurinacional manté que el Prat ha d’estar subordinat a Barajas i que Barcelona es quedi les companyies que no vulgui Madrid. La seva idea de federalisme ni tan sols inclou que els aeroports puguin competir en peu d’igualtat. I si filem molt prim el debat aeroportuari ja ni tan sols és nacional sinó estrictament funcional. Està logísticament demostrat que si un aeroport amb el potencial del Prat té més autonomia, tant la infrastructura com la resta del territori en poden treure més suc votin qui votin els seus ciutadans. Tant és així que el model espanyol a Europa només el fa Romania, la jacobina França o la imperial Gran Bretanya tenen un sistema més descentralitzat. Com serà, que fins i tot l’eurodiputat del PSC, Javi López, va votar al costat de CiU, ERC i ICV en aquesta petició bo i desmarcant-se del PSOE (uns altres federalistes d’aeroports centralitzats a Madrid). Però Podemos no. En un gest absolutament iconoclasta i trencador, Pablo Iglesias i els seus altres quatre eurodiputats van votar al costat del PSOE, de Ciutadans i del PP. Aquest és el canvi?

Jofre Llombart
Jofre Llombart Jofre Llombart és santcugatenc des que va nèixer (a Barcelona) el 1975. És sots-director del Món a RAC-1 després de 12 anys a Catalunya Ràdio. En aquesta emissora ha estat coordinador del Matí de Catalunya Ràdio, cap de redacció d’Informatius, corresponsal a Madrid i redactor especialitzat en política catalana. És llicenciat en periodisme i post-graduat en Comunicació Política de l’ICPS. Ha donat classes de locució de ràdio a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Seguir l’autor

@jofrellombarthttps://es-es.facebook.com/jofre.llombart

La CUP exigeix més concreció en el full de ruta cap a la independència – VilaWeb

La CUP exigeix més concreció en el full de ruta cap a la independència – VilaWeb.

Dissabte  14.03.2015  11:44

Autor/s: ACN / Redacció

La CUP exigeix més concreció en el full de ruta cap a la independència

David Fernàndez creu que un alentiment en el procés des del 9-N ha afavorit l’ascens del no

Men?ame

La CUP no va ser ahir a la reunió de la taula de partits i entitats per l’estat propi. Va decidir quedar-se’n al marge fins que no tingui enllestit el seu full de ruta, que preveu de presentar el 21 de març. Avui, el diputat i portaveu parlamentari de la formació, David Fernàndez, ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio que la CUP no se sumava al principi d’acord pel full de ruta a què va arribar ahir la taula per la seva poca concreció.

Les eleccions del 27-S han de ser clarament plebiscitàries i que la gent sàpiga exactament què vota’, ha dit Fernàndez, que ha lamentat que el preacord no faci servir la paraula independència.

Fernàndez també ha retret a CiU i ERC estratègies de partit per damunt de l’interès del país. ‘Pesa més el tacticisme electoral i l’interès partidista de cadascun. Un guanya temps i l’altre que no hi ha llista unitària’, ha dit, i ha lamentat: ‘Semblava que a partir del 9-N havíem d’agafar tota la volada i tota la potència per seguir avançant. Però no ha sigut així.’

Els membres de la taula de les forces polítiques i socials per a l’estat propivan arribar ahir al vespre a una preacord sobre el full de ruta cap a la independència. En la trobada eren presents representants de CDC-Reagrupament independentista, ERC, EUiA, MES-Moviment d’Esquerres, i les entitats Associació de Municipis per la Independència (AMI), Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium. En aquest principi d’acord s’han desmarcat Unió, Iniciativa i la CUP. ‘No hi ha qüestió més nacional que la social. Per això la independència ha de ser instrument’, ha assenyalat David Fernàndez.

Una 
ambigüitat que passa factura

També s’ha referit a l’enquesta del CEO i l’ascens del no a la independència, que se situa en el 48%, per davant del 44% d’enquestats que votarien pel sí. Atribueix aquestes dades al que considera un ‘recés’ o ‘aturada tècnica’ des el 9-N. Per això, ha alertat que ‘l’ambigüitat i els temps morts passen factura’. ‘I no som en moment de temps morts, sinó de claredat’, ha sentenciat.

Podeu escoltar l’entrevista sencera:

http://www.ccma.cat/audio/embed/873754

Majoria independentista, però difícil formació de govern, segons el CEO

Majoria independentista, però difícil formació de govern, segons el CEO.

POLÍTICA
13/03/2015
CEO
Majoria independentista, però difícil formació de govern, segons el CEO
CiU obtindria 32-31 diputats, ERC 31-30, i els seguirien Ciutadans i Podemos amb 17-16. La CUP arriba a 11-10
Lluís Bou
CiU guanyaria les eleccions catalanes i tornaria a superar ERC, per un estret marge, segons el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) fet públic aquest divendres. La federació obtindria 31-32 diputats, mentre que els republicans es quedarien amb 30-31. Seguidament se situen Ciutadans i Podemos, amb 16-17 diputats, el PP (13-14), el PSC (11-12), la CUP (10-11) i, finalment, ICV-EUiA (6-8).
El sondeig posa de manifest una majoria independentista al nou Parlament, però una difícil formació de govern. CiU i ERC no a la majoria absoluta (per la franja alta, els falten 5 diputats), però les forces partidàries de la independència sumarien entre 71 i 74 escons per l’ascens de la CUP. Actualment, de fet, en sumen 74. Ara bé, la CUP sempre s’ha negat a formar part d’un govern amb CiU i preveu votar en contra de la investidura del president Artur Mas.

Respecte al mes d’octubre, quan encara no s’havia produït la crisi entre els partits després del 9-N, ERC és qui ha perdut més posicions (tenia llavors 38-39 diputats), mentre que CiU ha retrocedit lleument (32-33).

Sense títol