Ampli ressò al ‘NY Times’ de la sentència del TC contra el 9-N

Ampli ressò al ‘NY Times’ de la sentència del TC contra el 9-N.

CONSULTA
Ampli ressò al ‘NY Times’ de la sentència del TC contra el 9-N
El diari nord-americà assegura que, malgrat la decisió del tribunal, “Catalunya continua endavant”
Bernat Vilaró
La notícia que ha publicat el ‘New York Times’ sobre la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra el 9-N és dels articles que ha tingut més ressò al prestigiós diari nord-americà. Concretament, ha sigut la desena notícia que més s’ha compartit a través del correu electrònic, segons es pot veure en el gràfic de més avall.

L’article del ‘New York Times’ explica que el TC espanyol ha declarat per unanimitat que la votació “de la poderosa regió de Catalunya és inconstitucional”, “però Catalunya continua endavant, amb un referèndum informal amb l’objectiu d’esquivar l’ordre de suspensió”.

“Mas buscarà tenir el suport independentista el 27-S”, afegeix el diari nord-americà, que destaca que “els fiscals han presentatdemandes contra el president Artur Mas” per posar les urnes.

'NY Times'

‘NY Times’, 25 febrer 2015

El govern enviarà a la UE un informe sobre la sentència contra el dret a decidir

El govern enviarà a la UE un informe sobre la sentència contra el dret a decidir.

BARCELONA

El govern enviarà a la UE un informe sobre la sentència contra el dret a decidir

Homs considera que la decisió sobre el 9-N demostra que “la Constitució s’ha tancat i el poble de Catalunya haurà de buscar alternatives”
Victòria Miró  26 Feb 2015 – 14.49
El portaveu Homs valorant la sentència del TC que anul·la el decret del 9-N.

El portaveu Homs valorant la sentència del TC que anul·la el decret del 9-N.

El portaveu del govern, Francesc Homs, ha valorat que la sentència del Tribunal Constitucional que anul·la el decret de convocatòria del 9-N demostra que el diàleg amb l’Estat està en via morta i demostra la necessitat d’obrir camins alternatius. En una roda de premsa, Homs ha exposat que si el marc constitucional no permet conèixer què opinen els ciutadans sobre temes rellevants vol dir que “l’estat espanyol ofereix una democràcia de baixa qualitat”. D’altra banda, ha opinat que la sentència de l’alt tribunal sobre el 9-N i la llei de consultes mostra “l’encert de la convocatòria del 27 de setembre”.

“La Constitució s’ha tancat i és evident que només s’interpreta a conveniència d’una de les parts. El poble de Catalunya haurà de buscar alternatives.”

Homs ha analitzat la sentència del TC des de tres punts de vista. En primer lloc, ha dit que jurídicament la veuen “restrictiva”, i pròpia de fa 40 anys. Pel que fa al sentit de l’oportunitat, el govern ha criticat que el TC “s’apressa” a fer reunions que obeeixen als interessos del govern espanyol i, en canvi, no ho fan d’urgència per decidir sobre el recurs contra la llei de pobresa energètica que afecta milers de ciutadans. Per últim, com a govern, han afirmat que aquesta lectura de la Constitució no és compatible amb les exigències d’una societat madura, que no es conforma votant cada quatre anys i que, a més, aquest “res és consultable” és incompatible amb les mesures de democràcia participativaamb què està compromesa la UE.

Per tot això, Homs ha anunciat que enviaran a les institucions europees un informe que elabora el Consell de la Transició Nacional sobre el dret a decidir. “Sembla que estiguem en una societat plenament democràtica, però després no es pot ni preguntar”, s’ha queixat Homs, que ha exposat que “com a mínim, això ha de ser conegut”.

El govern també ha decidit convocar una nova reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir el pròxim 6 de març per reafirmar-hi el compromís de la societat catalana.

Tot i aquests moviments, Francesc Homs ha reconegut,sobre la possibilitat de portar el cas als tribunals europeus,que aquesta via “sembla exhaurida” i que, en canvi, la via política, amb la convocatòria electoral per al setembre, “és per on hem d’actuar”.

“Els pot més estar contra Catalunya que el seu suposat compromís democràtic”

Francesc Homs ha respost sobre els aplaudiments que hi va haver al Congrés en saber-se la sentència del TC contra el 9-N. El portaveu ha dit que “és desconcertant” i que “l’inquieta” la reacció que hi va haver “perquè a Catalunya no es pot votar”. I ha conclòs que “els pot més estar en contra de Catalunya que el seu propi compromís democràtic que diuen que tenen”. “Alguns han perdut completament la perspectiva”, ha reblat.

Sobre la més que probable expulsió del jutge Vidal de la carrera judicial, Homs hi ha dedicat un reguitzell d’adjectius negatius i ha assegurat que ell es resisteix a creure-s’ho: “Em sembla tan absurd, tan contrari a tot, tan horrorós que pugui passar això que no m’ho puc creure. Ho trobo tan inconcebible!” Homs ha recordat que al jutge Vidal se’l pot fer fora “per pensar”, “per fer propostes”, “sense cap remuneració” i “fora d’hores”, i ha conclòs: “Si passa, seria únicament una persecució política. Diguin-me ingenu, però vull pensar que no passarà.”

El TC declara nuls per unanimitat el decret de convocatòria del 9-N i dos preceptes de la llei de consultes

El TC declara nuls per unanimitat el decret de convocatòria del 9-N i dos preceptes de la llei de consultes.

MADRID

El TC declara nuls per unanimitat el decret de convocatòria del 9-N i dos preceptes de la llei de consultes

L’alt tribunal considera que la llei i el decret de consultes encobrien un referèndum sobre la integritat territorial, que és competència exclusiva de l’Estat
Redacció  26 Feb 2015 – 12.01

Durada00:01:54

El ple del Tribunal Constitucional ha declarat definitivament“inconstitucionals i nuls” el decret de convocatòria del 9-N i “inconstitucionals” dos preceptes de la llei de consultes. Reunits durant menys d’una hora en una sessió extraordinària, els magistrats de l’alt tribunal s’han posat d’acord per unanimitat en la inconstitucionalitat dels dos recursos que va presentar el govern espanyol contra la llei i el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre.

L’alt tribunal considera que la llei i el decret encobrien un referèndum sobre la integritat territorial de l’Estat que no pot organitzar una comunitat autònoma i recorda que els referèndums són competència exclusiva de l’Estat. En la mateixa línia, anul·la el decret que convoca la celebració del 9-N perquè considera que aquesta era una de les anomenades consultes populars que són, en realitat, un referèndum. En concret, la sentència anul·la l’article 3 de la llei de consultes, que defineix les característiques de les consultes, i el 16, que n’estableix el seguiment.

En el primer cas, té efectes pràctics perquè vol dir que Catalunya no podrà fer consultes de caràcter general i només en podrà fer sobre aspectes de la seva competència. Això vol dir que si afecta el conjunt de l’electorat català s’haurà de demanar permís a Madrid, i també ho haurà de fer en el cas que es pregunti sobre una qüestió que afecti més enllà del territori on es faci la consulta o la Constitució. Es permet, en canvi, fer consultes sectorials que no impliquin tot el cos de l’electorat. Per exemple, preguntar els hotelers sobre el model de turisme, tal com explicava el catedràtic de Dret Administratiu, Joaquim Ferret, en una entrevista al 324.

Més simbòlica que una altra cosa és l’anul·lació de la convocatòria. Era el 27 de setembre de 2014, quan Artur Mas i les forces que li donaven suport van escenificar amb tota la solemnitat l’acte pel qual convocava els catalans a decidir sobre el seu futur. De forma immediata, el govern espanyol hi presentava un recurs en contra i, poc dies després, el Constitucional ja ho va anul·lar de manera cautelar. És per això que es va celebrar un procés participatiu, també recorregut al Constitucional i sobre el qual el tribunal encara s’ha de pronunciar.

La decisió s’ha pres després que la comissió encarregada del cas, formada pels magistrats José Antonio Xiol i Pedro González Trevijano, hagin exposat al ple del tribunal el text de la sentència.

Quan va acceptar a tràmit els recursos del govern espanyol,el TC ja va suspendre cautelarment la norma recorreguda i el decret de convocatòria durant cinc mesos.

El Constitucional intenta ara “anul·lar” la consulta del 9-N

El Constitucional intenta ara “anul·lar” la consulta del 9-N.

25/02/2015
CONSULTA
El Constitucional intenta ara “anul·lar” la consulta del 9-N
Els magistrats de l’alt tribunal espanyol estan convocats aquest matí a un ple extraordinari i declararan inconstitucionals els preceptes que permeten un referèndum
Nerea Rodríguez
El Tribunal Constitucional ha acordat ara “anul·lar” la consulta del 9-N, segons publica ‘El Mundo’. Els magistrats de l’alt tribunal espanyol estan convocats aquest matí per debatre els dos projectes de sentències que tomben tant el decret de convocatòria que va signar el president de la Generalitat, Artur Mas, per celebrar el primer 9 de novembre, com la llei de consultes catalana.

Els ponents del recurs promogut pel govern espanyol van arribar ahir a un acord i, d’aquesta manera, el TC aspira a una sentència unànime, ja que considera que la consulta encobria en realitat un referèndum, un procediment que, segons els magistrats, només pot convocar l’Estat espanyol. Així, l’alt tribunal espanyol vol declarar inconstitucional, i per tant, nul·la, la consulta del 9-N.

Tant el decret signat per Mas com la llei catalana de consultes van ser cautelarment suspeses pel TC el 29 de setembre, el mateix dia que van ser impugnats per l’Advocacia de l’Estat. La imminent terminació del termini de suspensió, que acaba diumenge que ve, explica la reunió extraordinària del Tribunal. Aquest termini pot ser prorrogat, però els magistrats volen intentar resoldre els dos processos sobre la base dels textos tancats ahir pels dos magistrats ponents del recurs.

Francisco Pérez dels Cobos

El president del TC, Francisco Pérez de los Cobos

El Parlament Europeu premia demà un franquista admirador de Blas Piñar | Nació Digital

El Parlament Europeu premia demà un franquista admirador de Blas Piñar | Nació Digital.

El Parlament Europeu premia demà un franquista admirador de Blas Piñar

La institució lliura el Premi Ciutadà Europeu a Societat Civil Catalana, presidida per Josep Ramon Bosch, relacionat amb la Fundació Franco i que titlla el líder de Fuerza Nueva de “gran persona”

Jordi Borràs/Bernat Ferrer | Actualitzat el 24/02/2015 a les 21:00h

Bosch qualificava Blas Piñar de ‘gran persona’ dos dies després de la seva mort, afegint-hi un ‘Arriba España’.

L’entitat més representativa de l’unionisme català, Societat Civil Catalana (SCC), rep aquest dimecres a les cinc de la tarda el Premi Ciutadà Europeu 2014, atorgat pel Parlament Europeu a petició del PP. Enguany, la institució comunitària ha entès que el guardó -que vol reconèixer “activitats o accions d’associacions que han mostrat un compromís excepcional fomentant la millor comprensió mútua i la major integració entre ciutadans”- pot reconèixer perfectament la tasca d’una entitat liderada per un ciutadà, Josep Ramon Bosch, que ha participat en actes de la Fundación Nacional Francisco Franco (FNFF) i que és un admirador confés del dirigent ultra Blas Piñar.

Ara fa un any, Bosch no tenia cap inconvenient en assegurar que el franquista Blas Piñar, líder de Fuerza Nueva, era “una gran persona”. Així ho assegurava obertament a la xarxa social Facebook l’1 de febrer de l’any passat, acompanyant el comentari amb les sigles “AE”, utilitzades sovint en els cercles ultradretans espanyols com a acrònim d'”Arriba España”. Nació Digital ha pogut comprovar com aquest comentari, a data de 24 de febrer de 2015, encara és públic per a qualsevol internauta.

Bosch, exmilitant del PP, s’expressava en aquests termes al mur d’un conegut seu, Joan Escalé Esclusa, que el dia abans havia publicat un apunt lamentant-se de la mort de Blas Piñar, “un gran home, un gran patriota i un gran amic”. Escalé, conegut al Bages per les seves tendències ultradretanes, assegurava que Piñar havia estat “un geni desaprofitat” i afegia: “Li agraeixo a Déu haver permès que la meva humil existència s’hagi creuat amb la seva, és un privilegi al que poques generacions poden assolir, amb homes com ell ens beneeixen un de cada cent anys, i a mi em va tocar compartir una part del seu espai, temps, que ara lamento que no hagi estat més.”

Aquest panegíric mereixia un total de disset “Likes” a Facebook. Un dels quals, el del propi Bosch, que tot seguit també escrivia: “Una gran persona. Una abraçada Joan. AE.”

Piñar, mort el 28 de gener de l’any passat, va ser procurador de les Corts espanyoles i conseller nacional del Movimiento per designació directa de Francisco Franco. En morir el dictador, va liderar el partit Fuerza Nueva amb el lema “Dios, Patria y Justicia”, amb el qual va aconseguir l’acta de diputat durant la legislatura 1979-1982. Després de la desfeta electoral del 1982, va dissoldre el partit, que va refundar més tard amb el nom de Frente Nacional, a imatge i semblança del Front National francès. Amb el suport de Jean-Marie Le Pen, va intentar aconseguir l’acta d’eurodiputat en un parell d’ocasions, però sense sort.

Bosch, de fet, prové d’una família de marcat passat franquista i lligada a Fuerza Nueva. El seu pare, José M. Bosch Espinet, va formar part de la llista del partit de Piñar el 1980, i fins fa poc organitzava una missa anual en honor a Franco cada 20 de novembre a Santpedor (el Bages).

SCC es vanta que l’Eurocambra ha decidit premiar-los per “promoure valors tan importants com la concòrdia, la convivència, el respecte, la tolerància, la llibertat d’expressió i el diàleg”. L’entitat ha estat felicitada tant pel president espanyol, Mariano Rajoy, com pel líder del PSOE, Pedro Sánchez, i del PSC, Miquel Iceta, així com el de l’expresident de la Generalitat José Montilla o la líder d’UPyD, Rosa Díez, entre d’altres personalitats.

L’acte de lliurament del guardó europeu anirà a càrrec de la vicepresidenta de l’Eurocambra Sylvie Guillaume (França, S&D), a l’espai Yehudi Menuhin. Per part de SCC, és previst que hi assisteixin el propi Bosch i els vicepresidents José Rosiñol i Susana Beltrán.

Homenatge al 18 de Juliol

Commemoració del 18 de Juliol al Coll del Moro el 2013, realitzada per la Fundació Francisco Franco, en què un testimoni assegura que hi va participar Josep Ramon Bosch. Foto: FNFF

Però el comentari ultra a Facebook no és un fet aïllat en la biografia de Bosch. Uns mesos abans, el juliol del 2013, va participar en l’acte que la Fundación Nacional Francisco Franco (FNFF) va realitzar al Coll del Moro, a Gandesa (la Terra Alta), per commemorar l’alçament militar del 18 de Juliol. Així ho confirma a aquest diari el dirigent del PP gandesà Mariano Ferré, que assegura que “van venir unes quatre o cinc persones de Barcelona” i que va tenir “contacte” amb Bosch, per bé que assegura que va ser “mínim”.

Ferré assegura desconèixer qui va organitzar la trobada, que defensa que va limitar-se a “una xerrada d’amics en què tothom hi va dir la seva, i després ens en vam anar a dinar”. Un altre dels assistents a l’acte, que prefereix restar en l’anonimat, planteja que “la celebració” va ser “un homenatge i una pregària per tots els caiguts, de tots dos bàndols, durant la guerra civil espanyola”, encara que reconeix que tan sols hi havia simbologia franquista i que hi va haver “algun càntic” fora de to.

A la foto de família dels assistents a l’acte, penjada al perfil oficial de la FNFF, hi apareix un individu de cabells grisosos estratègicament situat darrere d’un altre per evitar ser reconegut amb facilitat, que perfectament podria ser Bosch. Un individu similar apareix a la fotografia del dinar de germanor, sense que tampoc se li’n pugui veure la cara.

Contactat per Nació Digital, Bosch ha rebutjat fer cap declaració. La Fundació Francisco Franco ha optat per fer mutis.

Dinar posterior a la commemoració de l’alçament militar del 18 de Juliol. Foto: FNFF

Bosch, de la ultradreta a SCC

La lloança de Bosch a Piñar de l’any passat és singular en tant que, pocs mesos després, passaria a ser la cara visible de l’unionisme català. En aquell moment, l’1 de febrer,Bosch estava liderant el naixement de l’entitat Somatemps, que recentment s’ha autodefinit com a “identitària”, el mateix terme que fa servir Plataforma per Catalunya (PxC).

L’1 de febrer del 2014, doncs, Bosch no tenia consciència que les seves opinions polítiques haguessin de tenir una transcendència pública gaire notable. De fet, el naixement de SCC no ha acabat de ser mai explicat pels propis protagonistes. Paral·lelament a l’aparició de Somatemps, des del sector més espanyolista del PSC es promovia l’entitat Federalistes d’Esquerres, amb Joaquim Coll com a vicepresident.

En un moment indeterminat entre l’1 de febrer i l’abril de l’any passat, Bosch i Coll van entrar en contacte i van passar a ser la cara visible de la principal entitat unionista de Catalunya. Bosch com a president i Coll com a vicepresident primer. De fet, l’exdirector de Comunicació de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, sota la presidència de Pasqual Maragall, Jordi Mercader, ja va explicar fa temps: “Josep Ramon Bosch ha dit en alguna ocasió que no coneixia a Joaquim Coll d’abans.”

El periodista Xavier Rius-Sant, expert en la ultradreta catalana, apunta a la teoria que va ser la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, la que va convèncer Bosch de la necessitat d’una sola entitat que agrupés les dues entitats unionistes sorgides a l’entorn del PP i del PSC. Bosch i Coll han negat en rodó aquesta explicació, però en cap moment no han concretat l’origen de la idea.

Des que és president de SCC, Bosch ha adoptat un discurs en positiu, allunyat de qualsevol extremisme i mirant d’identificar l’independentisme català amb la violència.“A Catalunya no hi ha por a que et matin, hi ha por a coses pitjors, hi ha por a ser expulsat de la tribu”, ha arribat a dir.

Un guardó revocable

Les bases (pdf) que regulen el Premi Ciutadà Europeu estableixen que la institució comunitària “es reserva el dret a retirar el guardó a ciutadans, grups, associacions o organitzacions premiades en cas d’abús”, entenent com a tal “l’ús inapropiat del premi o la realització d’activitats contràries als objectius establerts” a les pròpies bases.

És a dir, les activitats contràries “als valors consagrats a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea” o les “accions de ciutadans” que vagin en contra “d’una millor comprensió mútua i una major integració entre els ciutadans dels estats membres” serien motiu suficient per retirar el guardó.

‘Like’ de Bosch a la lloança de Blas Piñar.

Actualització 21.10h: Cinc minuts després de la publicació de la notícia, Bosch ja havia esborrat la lloança

L’ANC engega la campanya del 27-S

L’ANC engega la campanya del 27-S.

24/02/2015
PLEBISCITÀRIES
L’ANC engega la campanya del 27-S
L’entitat farà el primer acte aquest divendres a Cornellà per marcar el “punt d’inici” en el “camí decisiu” cap a les eleccions
Bernat Vilaró
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) engegarà la seva campanya cap a les eleccions del 27-S aquest divendres 27 de febrer a Cornellà de Llobregat, justament 7 mesos abans de la data dels comicis plebiscitaris. L’entitat independentista ha escollit la ciutat del Baix Llobregat per iniciar el “camí decisiu” cap a la cita electoral de la tardor, en què els ciutadans “podran votar sobre la independència”, tal i com explica l’Assemblea en un comunicat.

L’ANC ha batejat aquest esdeveniment amb el nom On tot comença i tindrà lloc a la Fira de Cornellà a partir de les 20:00 hores. El tret de sortida forma part de l’estratègia de l’ANC per encarar l’horitzó electoral: primer, eleccions municipals el 24 de maig i, després, uns comicis catalogats de “plebiscitaris” el 27 de setembre.

Així, quan faltaran justament set mesos per a la data anunciada pel president de la Generalitat, Artur Mas, l’entitat que encara presideix Carme Forcadell prepara aquest “acte nacional” per exhibir múscul i demostrar, de nou, que la societat civil està a punt pels propers escenaris que ha de viure el procés sobiranista.

Carme Forcadell

Carme Forcadell | ANC

Tremosa: “La desafecció a Catalunya és culpa de la política centralista del PP i PSOE”

Tremosa: “La desafecció a Catalunya és culpa de la política centralista del PP i PSOE”.

24/02/2015
PROCÉS
Tremosa: “La desafecció a Catalunya és culpa de la política centralista del PP i PSOE”
L’eurodiputat critica la gestió dels governs espanyols en infraestructures, en un debat amb José Blanco
Bernat Vilaró
L’eurodiputat de CiU Ramon Tremosa ha afirmat que “una de les causes de la desafecció que hi ha a Catalunya és aquesta política de centralisme d’infraestructures ferroviari, portuari, i aeroportuari que PP i PSOE comparteixen”, en un debat amb José Blanco, eurodiputat socialista, al programa Via Europa d”El Punt Avui TV’.

D’altra banda, Tremosa ha assegurat que “a les eleccions municipals i a les del 27-S es veurà que els partits pro-independència i pro-referèndum treuran màxims històrics, i el PP i PSOE trauran resultats mínims, possiblement”.

Blanco, exvicesecretari general del PSOE, exportaveu del partit i també exministre de Foment, ha defensat durant el debat lagestió del govern socialista en temes d’infraestructures.

José Blanco i Ramon Tremosa

José Blanco i Ramon Tremosa, a ‘El Punt Avui TV’