Els atacs a l’esport català

Els atacs a l’esport català.

Els atacs a l’esport català Imprimeix Correu electrònic
Llista d’actuacions del govern espanyol que malmeten el nostre esport12/2/2014

FutbolSala-genericaL’esport català pateix els atacs del govern espanyol, que amb una actitud centralitzadora i fiscalitzadora fereix greument el teixit esportiu del nostre país. El seguit de lleis i la modificació de les ja existents que ha aprovat l’estat espanyol en els últims anys suposen una amenaça pel model existent, basat en l’associacionisme i el voluntariat.

Els clubs i les federacions catalanes corren risc de desaparèixer si no es frenen algunes de les mesures imposades pel govern espanyol, que no té en compte el sentit altruista de molta de la gent que participa en el sector esportiu. Estem en un moment transcendental pel país i l’esport ha de saber aprofitar la possibilitat de crear un nou estat per escollir un model d’organització que sigui un referent i que tingui en compte tots els agents implicats.

Alguns dels greuges que està patint l’esport català són:

Modificació de la llei de l’IVA:
El setembre del 2012 es va modificar la llei de l’Impost sobre el Valor Afegit, que des del 1992 aplicava un règim fiscal bonificat als serveis esportius prestats per clubs i federacions. Amb el canvi, aquests serveis passen a tributar al tipus general del 21% quan són prestats per clubs, equiparant-los amb empreses o particulars que tenen finalitats lucratives. Aquesta modificació xoca fins i tot amb una Directiva del Consell de la Unió Europea, que el 2006 va fixar que haurien d’estar exemptes d’IVA aquelles prestacions de serveis relacionades amb la pràctica de l’esport o l’educació física, facilitades per organismes sense finalitat lucrativa.

Modificació de la llei de l’Impost de Societats:
Una llei aprovada el març 2004 eximia de presentar l’impost a aquelles entitats sense ànim de lucre (clubs o federacions) amb ingressos inferiors a 100.000 euros. El 2014, però, aquesta exempció específica es va anular, de manera que ara tots els clubs han de declarar-lo. Això equipara clubs i entitats esportives absolutament amateurs i d’estructura voluntària i altruista a qualsevol societat mercantil, suposant una obligada burocratització que fa augmentar els costos administratius dels clubs i les entitats més humils. En la majoria de casos, que s’elimini aquesta exempció no farà que el govern recapti més diners però sí que perjudicarà greument el funcionament d’aquestes associacions en les quals tots els seus socis i sòcies, directius i directives participen en el desenvolupament de l’activitat esportiva de manera voluntària.

Llei de mecenatge:
La legislació espanyola contempla un règim fiscal especial bonificat per a les accions de mecenatge en activitats d’interès general. No obstant, en l’àmbit esportiu únicament es beneficien d’aquestes previsions els clubs declarats d’interès general per l’administració d’Hisenda, les federacions esportives autonòmiques o estatals i el Comitè Olímpic i Paralímpic espanyol. Avui en dia, amb el descens dels ajuts públics que ha patit el sector esportiu, es fa necessària una regulació del mecenatge esportiu que contempli totes les aportacions empresarials a l’esport: des de la base fins a l’elit. Si s’afavoreix la implicació empresarial en el món de l’esport, tothom en sortirà beneficiat.

Llei contra el blanqueig de capitals:
L’abril del 2010 es va aprovar la llei de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, que estableix l’obligació de conservar al llarg de 10 anys els registres amb la identificació de totes les persones que aportin o rebin fons o recursos sense contraprestació. Posteriorment, el 2014 s’ha publicat un reglament que defineix noves obligacions per als subjectes de la normativa. Entre aquestes, hi ha un seguit de normatives de control fiscal i organitzatiu que són de difícil compliment per part dels clubs amateurs, que no disposen d’una estructura professionalitzada i que, en cas de voler-ho fer, haurien de contractar un personal especialitzat que incrementaria les despeses del club i els ofegaria econòmicament.

Regulació de la Seguretat Social (voluntariat esportiu):
La modificació de la llei de la Seguretat Social obliga els entrenadors i monitors de l’esport base a cotitzar, quan en molts casos la seva és una col·laboració pràcticament altruista, amb compensacions que sovint només serveixen per pagar el transport. La mesura és una greu amenaça per la supervivència de l’esport amateur, que està format per un teixit social on el voluntariat hi juga un paper important. Des del govern català s’han presentat noves propostes per regularitzar el paper dels voluntaris esportius, seguint diversos exemples europeus que han funcionat, però el govern espanyol no n’ha fet cas. Els clubs, i tot l’esport de base, estan en situació de risc per una mesura que s’ha aplicat sense tenir en compte els afectats i que pot enderrocar un model esportiu que ha costat molts anys edificar.

Llicència única:
El setembre del 2014 es va publicar la llei que incloïa, entre les mesures per a la racionalització del sector públic, l’esmentada llicència única esportiva. Aquest punt estableix l’obligatorietat de comptar amb llicència esportiva estatal per participar en competicions d’àmbit territorial. Tot i que l’entrada en vigor està prevista per al proper 1 de juliol de 2015, les federacions que ho aprovin poden aplicar la mesura amb anterioritat. Amb la llicència única, a més d’obviar el dret fonamental a la lliure associació dels esportistes que haurien de poder decidir si volen o no pertànyer a la federació estatal quan únicament participen en competició d’àmbit autonòmic, també obliga les federacions autonòmiques a compensar econòmicament la corresponent espanyola per uns serveis que en la majoria de casos són inexistents. Si no es fa res per evitar l’aplicació d’aquest mesura, suposarà una pèrdua de capacitat econòmica i recursos propis de més del 30% de les federacions territorials.

Responsabilitat civil en competicions en carretera:
El Reglament General de Circulació, modificat per un Reial Decret el novembre del 2004, estableix l’obligatorietat d’acreditar una cobertura de riscos per responsabilitat civil en proves esportives, marxes ciclistes i altres esdeveniment. La quantitat que fixa és desproporcionada, i equipara els riscos d’un ciclista o un atleta amb els d’un vehicle de motor. És un greuge comparatiu que obliga molts esportistes a subscriure pòlisses milionàries i que els perjudica pel fet de competir a la carretera, quan la seva activitat no té res a veure amb els vehicles de motor.

DAVANT DE TOT AIXÒ, LA ÚNICA SOLUCIÓ QUE ENS QUEDA ÉS ACONSEGUIR UN MODEL PROPI PER L’ESPORT CATALÀ. I AIXÒ NOMÉS HO PODEM FER SI TENIM UN ESTAT. PER AIXÒ TOT L’ESPORT CATALÀ HA DE COL·LABORAR ACTIVAMENT EN ACONSESGUIR LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA I GAUDIR DELS BENEFICIS QUE COMPORTARÀ PER A L’ESPORT CATALÀ. 

Si ens vols ajudar a aconseguir-ho fes-te col·laborador de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes aquí

Font: Informacions pròpies i UFEC
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s