Financial Times confirma l’espoli català i qualifica Espanya com “una unió de transferències” »

Financial Times confirma l’espoli català i qualifica Espanya com “una unió de transferències” ».

FEB13

Financial Times confirma l’espoli català i qualifica Espanya com “una unió de transferències”

Europa poder adquisitiu per capita

Financial Times mostra avui un mapa d’Europa amb els ingressos mitjans disponibles per persona, i per regió de la UE, del 2011. El diari explica que l’ingrés disponible és generalment una millor mesura del poder adquisitiu individual que el PIB per càpita, ja que es veu en la quantitat disponible de diners a les llars, deixant de banda els guanys de les grans empreses multinacionals amb seu a cada regió en particular.

Segons el rotatiu econòmic britànic, el que més els va impactar d’aquest mapa, però, és que la distribució geogràfica molt desigual dels ingressos, no s’està produint a nivell nacional, sinó a nivell regional.

Els llocs de color verd fosc són els més rics, mentre que els groc pàl·lid són els més pobres.

D’entrada Catalunya es situa en la part de riquesa d’Europa al nivell de nord d’Itàlia o la major part de França, però el diari, que dedica una especial atenció als estat italià i espanyol matisa aquest fets, perquè el mapa no té en compte les “transferències en espècies”, que no s’expliquen, el que podria ser un problema per a països amb impostos molt alts, però que després donen moltes prestacions gratuïtes en tot tipus de serveis i prestacions, com Dinamarca, els Països Baixos i França ( i afegim nosaltres, aquí s’explica també la paradoxa catalana)

Financial subratlla que, per dir-ho en altres paraules, Espanya i Itàlia es dediquen a la “unió de transferències” (terme utilitzat a Europa per referir-se a les transferències de diners a les zones menys prosperes), almenys tant com la zona de l’euro en el seu conjunt – es refereixen a que traspassen els ingressos de les zones més prosperes a les menys – almenys al mateix nivell que es fa entre països de l’eurozona en el seu conjunt. Per aquest motiu no veu gens estrany que els partits nacionalistes al País Basc, Navarra, Catalunya i el nord d’Itàlia s’hagin tornat tan populars en els últims anys.

Es remet a l’article recent del Deutsche Bank sobre els aspectes econòmics dels moviments independentistes a Europa que explica alguns dels detalls de com els governs estatals  s’ocupen d’aquestes distribucions desiguals. Recorda però que aquest repartiment a Espanya i Itàlia, varia molt en funció dels nivells d’autonomia fiscal de cada regió, i que això afecta a la quantitat que es transfereix regularment de les regions més riques a les més pobres.

En el cas de l’estat espanyol, explica que El País Basc i Navarra, que són les dues regions d’Espanya amb la major renda disponible mitjana, tots dos tenen autonomia fiscal. Una conseqüència interessant és que en realitat reben més de la resta d’Espanya del que hi contribueixen, tot i ser més rics. Per contra, Catalunya i Madrid ( però aquí no tenen em compte el biaix de capitalitat de Madrid) paguen en molt més del que reben. Com a conseqüència, això significa que els habitants d’aquestes regions en realitat acaben amb menys despesa governamental neta per persona, que les persones que viuen, per exemple, a Extremadura.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s