Quines implicacions té fer les eleccions al setembre i no al març – VilaWeb

Quines implicacions té fer les eleccions al setembre i no al març – VilaWeb.

Dijous  15.01.2015  13:00

Autor/s: Pere Cardús i Josep Casulleras

Quines implicacions té fer les eleccions al setembre i no al març

Analitzem els factors polítics que poden condicionar l’independentisme en els comicis del 27-S

Men?ame

Les eleccions avançades per a votar sobre la independència de Catalunya es faran finalment el 27 de setembre. Ho ha permès l’acord entre CiU i ERC, per més que els republicans havien demanat que es fessin el mes de març, abans de les municipals, que seran al maig, i abans d’entrar dins el calendari electoral espanyol que culminarà a final d’any amb les eleccions a les corts. Ara ERC, l’ANC, Òmnium i l’AMI accepten les eleccions a la tardor. En aquest article analitzem quines conseqüències pot tenir que les eleccions siguin al setembre i no al març.

Les municipals, nou sentit i nous efectes

Una de les primeres conseqüències d’un calendari electoral al Parlament de Catalunya a la tardor és que les eleccions municipals es farien abans. I això donarà un sentit molt diferent a les eleccions municipals. Les dinàmiques específiques locals impediran de fer extrapolació dels resultats, però sí que es podran interpretar les tendències a l’alça o a la baixa dels partits sobiranistes com un càstig o un premi a les decisions preses en el procés d’independència. Les eleccions municipals poden esdevenir un termòmetre de les que es facin a la tardor. La confrontació entre els projectes dels partits compromesos amb la independència servirà per a veure el grau de maduresa de l’acord assolit ahir en relació amb l’objectiu comú del 27 de setembre, al mateix temps que es defensin projectes polítics diferents a l’àmbit municipal.

També caldrà veure quines aliances prioritzen els partits per a formar els governs locals en les principals ciutats del país. Per exemple, ERC optarà per fer tripartits d’esquerres o cercarà la unitat sobiranista amb CiU? Sigui com sigui, deixar les eleccions per a la tardor donarà a les eleccions municipals un sentit diferent i unes conseqüències amb vista a les parlamentàries que no haurien tingut si s’haguessin fet abans.

Les espanyoles contaminaran el debat?

Les eleccions espanyoles s’han de fer aquesta tardor, a tot estirar. De moment, no hi ha res que faci pensar que Rajoy les vulgui avançar i fer-les just després de les municipals (també autonòmiques al País Valencià, a les Illes i a la majoria de comunitats espanyoles); ans al contrari, hi ha rumors que les pugui estirar fins al mes de gener. Per tant, hi haurà una coincidència en el calendari electoral català i espanyol. Com afectarà això les eleccions avançades a Catalunya? És una incògnita, però de segur que el debat a Catalunya no es desempallegarà de referències als aires de canvi a Espanya i les promeses que acostumen a fer els candidats dels partits espanyols a Catalunya. Quins efectes tindria un ‘apoyaré’ federalista [a l’estil Zapatero] per part de Pablo Iglesias o Pedro Sánchez?

A més, el panorama polític espanyol pot haver canviat substancialment després de les municipals i les autonòmiques a moltes comunitats. Si el PP ha rebut un càstig generalitzat i ha perdut el poder en unes quantes comunitats i capitals espanyoles, quins efectes tindrà això en les promeses de canvi que puguin fer els defensors de la ‘tercera via’? Sigui com sigui, la contaminació del debat sobre la independència de Catalunya en unes eleccions que volen tenir un caràcter plebiscitari serà molt difícil d’evitar si es fan a la tardor.

Factor Podem, auge o declivi

Un dels elements a tenir en compte de l’entrada en la dinàmica electoral espanyola és l’evolució que pugui tenir Podem. La irrupció en el panorama municipal i autonòmic pot confirmar els grans resultats que preveuen les enquestes o pot desinflar-los. També caldrà veure quines opcions ha pres la formació de Pablo Iglesias als municipis, però sobretot als parlaments del País Valencià i de les Illes, i fins i tot a Navarra. En tots aquests territoris, de la seva decisió sobre els pactes de govern en pot dependre la continuïtat dels governs del PP. L’auge o el declivi del fenomen Podem pot tenir uns efectes molt concrets en la campanya electoral a Catalunya i en la composició del parlament resultant dels comicis a la tardor: algunes enquestes els han situat com a tercera força parlamentària i primera unionista a la cambra catalana. Convé recordar que Podem ja ha deixat clar més d’una vegada que no pensa donar suport a una declaració d’independència al parlament.

Factor Unió, aire per a la federació?

La llista unitària que va proposar el president Mas a final de novembre implicava resoldre un conflicte pendent dins d’Unió Democràtica de Catalunya i entre aquesta formació i els socis de Convergència. D’entrada, una convocatòria electoral amb una llista sense partits i clarament favorable a la independència obligava el partit de Duran i Lleida a fer una votació sobre la independència en el consell nacional, votació que es va evitar abans de la consulta del 9-N. Així que es convoquin eleccions per a obtenir un mandat sobre la independència, Unió haurà de decidir si pot anar a una candidatura a favor de l’estat independent. Si les eleccions es feien el març, aquesta decisió s’havia de prendre ara. Fent les eleccions a la tardor, la federació entre CDC i Unió pot continuar fins que es convoquin. Per tant, les candidatures municipals de CiU poden passar de puntetes per aquesta qüestió i adaptar el discurs segons la composició de cada delegació local.

Un president inhabilitat?

En aquest moment hi ha en curs el procés judicial que pretén d’inhabilitar del president Mas, la vice-presidenta Ortega i la consellera Rigau. Segons els experts, aquest procés pot durar un any aproximadament. Unes eleccions al març haurien esquivat aquesta qüestió, mentre que els comicis a la tardor poden arribar amb una resolució judicial en un sentit o en un altre. De moment, els primers indicis que han arribat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya apunten a una absolució dels encausats o una pena menor per haver organitzat el 9-N. Però això ara mateix és una incògnita i no es pot descartar que el tribunal inhabiliti Mas abans de les eleccions. I, si encara no hi ha cap resolució definitiva, sí que és evident que el procés judicial haurà avançat significativament.

Una ANC sense Forcadell

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha de fer eleccions per renovar la direcció aquesta primavera. Una de les víctimes d’aquesta renovació serà la presidenta Carme Forcadell perquè els estatuts de l’entitat limiten els mandats. Els dirigents de l’ANC poden formar part del secretariat un màxim de dos anys. Per tant, l’ANC que arribarà a la tardor serà diferent de l’actual, si més no, pel que fa al seu lideratge. L’entitat haurà d’encarar un nou Onze de Setembre previ a les eleccions amb noves cares. I també caldrà veure quins dels càrrecs sortints de l’entitat, començant per Forcadell, pot acabar formant part d’alguna de les llistes independentistes.

D’altra banda, la brega que han tingut aquests últims dos mesos CiU i ERC s’ha traslladat a l’interior de l’entitat. Com gestionarà la nova direcció aquesta pugna fins a la tardor? Qui assumirà el control de l’entitat quan Forcadell i alguns dels seus màxims ajudants hagin d’abandonar els càrrecs?

El factor Diada

Que les eleccions siguin el 27 de setembre implica que la campanya electoral comenci justament l’Onze de Setembre. Una Diada que els tres últims anys ha estat multitudinària, però que enguany l’ANC no havia tingut en compte en la planificació perquè comptava que els comicis arribarien abans, aquesta primavera. Per això no havien previst pas cap mobilització, i ara l’entitat hi comença a pensar. Ahir un dels membres del secretariat, Ferran Civit, deia: ‘Des de l’Assemblea no teníem res previst per a la Diada d’enguany. Per tant, comencem la recollida de propostes per a tornar a sorprendre el món.’

El fet que la campanya comenci l’Onze de Setembre pot significar també un factor mobilitzador més gran d’entrada per l’independentisme, que podria engegar amb força el compte enrere electoral. Ja hi ha gent que a través de les xarxes demana fins i tot un acte conjunt de les forces independentistes per començar campanya.

El cas Pujol, més avançat

Un dels impactes més significatius que va rebre el procés sobiranista el 2014 va ser l’esclat del cas Pujol i la confessió de l’ex-president. L’esclat d’aquell cas va portar a dues vies d’actuació: la investigació judicial i la comissió parlamentària sobre el frau fiscal i la corrupció. La dissolució del parlament per a fer eleccions al març aturava la feina d’una comissió que podia implicar un desgast per a CiU. També s’evitava que la vista judicial del cas coincidís amb la campanya electoral. En canvi, fer les eleccions a la tardor permet a la comissió de continuar el seu curs i fer comparèixer dirigents i ex-dirigents de CiU durant el primer semestre d’enguany. I caldrà veure com avança el procés judicial contra alguns membres de la família Pujol i quin impacte té en la confiança amb CiU i el president Mas.

Estructures d’estat i constitució

L’avançament de les eleccions el 27 de setembre implicarà, segons l’anunci que van fer ahir Mas i Junqueras, que durant aquests vuit mesos CiU i ERC treballaran conjuntament per a dur endavant, culminar o perfilar les iniciatives necessàries per a bastir i activar algunes estructures d’estat sensibles: hisenda pròpia, arquitectura diplomàtica institucional, sistema de seguretat autosuficient, etc. Per tant, la idea és que les eleccions es puguin fer amb un estadi més avançat de les estructures d’estat i que això faci més segur el salt cap a la independència.

Tot plegat anirà acompanyat d’un full de ruta que CiU i ERC volen negociar també amb la CUP i ICV, a més d’entitats diverses de a societat civil, per concretar els passos a seguir en el procés d’elaboració d’una constitució per a Catalunya. El propòsit és que després de les eleccions, en cas de victòria de l’independentisme, comenci una legislatura constituent que, en paraules de Junqueras, permeti d’exercir la independència el 2016.


La unitat i l’estabilitat parlamentària

Aquest últim element és segurament el que havia quedat més malmès aquestes setmanes. L’acord d’ahir es va presentar també com una actualització de l’acord de governabilitat entre CiU i ERC, i com una autocrítica per part dels dirigents polítics per la ‘brega’, en paraules de Mas. És un acord també sobre la unitat refeta. I caldrà veure quina continuïtat té durant aquests mesos, en qüestions diverses com la comissió d’investigació del cas Pujol o l’aprovació del pressupost.

La recuperació de les relacions entre CiU i ERC ha tornat a obrir el debat sobre la possible entrada dels republicans al govern; Junqueras n’havia parlat en un article recent, i ahir ho va posar damunt la taula de la reunió amb Mas i les entitats al Palau de la Generalitat. Mas va declinar l’oferiment, però no hi ha tancat la porta definitivament. Junqueras insisteix que hi està disposat, però recorda que és Mas qui té l’última paraula.

Informació complementària:

Editorial de Vicent Partal: ‘La fi del començament

Men?ame

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s