Jason Matthews: «Els EUA s’ocuparan que Catalunya formi part de l’OTAN» | Nació Digital

Jason Matthews: «Els EUA s’ocuparan que Catalunya formi part de l’OTAN» | Nació Digital.

Jason Matthews: «Els EUA s’ocuparan que Catalunya formi part de l’OTAN»

El creador de ‘Twilight Struggle’, considerat un dels millors jocs de taula de tots els temps, creu que “totes les potències occidentals” donarien suport a una hipotètica independència de Catalunya

També que “no tindria cap sentit” que Espanya intervingués militarment

Josep Prat | Actualitzat el 13/12/2014 a les 16:03h

Jason Mattews subjectant el seu joc ‘Twilight Struggle’ Foto: Josep Prat

Jason Matthews és lobbista de British Petroleum (BP) a Louisiana (Estats Units). Va treballar durant 13 anys a l’equip d’un senador demòcrata dels EUA. Durant la seva vida ha dissenyat diferents jocs de taula. Un d’ells, ‘Twilight Struggle’, del 1999, que tracta sobre la Guerra Freda entre la URSS i els EUA, segueix sent considerat avui dia el millor joc de taula de tots els temps a la pàgina BoardGameGeek.

Matthews és un dels convidats estrella d’aquest cap de setmana al Festival Dau Barcelona, que es celebra per tercer any consecutiu al districte de Sant Andreu i que dóna l’oportunitat als assistents de gaudir i experimentar les últimes innovacions del sector del joc aquest any, bé sigui de taula, de rol, tradicional o infantil.

El nord-americà analitza Catalunya sobre el terreny i creu que “és important geoestratègicament”, fins al punt que els EUA hi estan posant desenes d’agents de la CIA “per controlar el nord d’Àfrica”. Preguntat per si el món reconeixerà la independència en cas de proclamar-se, assegura que sí, encara que irònicament no recomana que Catalunya es converteixi en una base de la CIA.

-Creu que Catalunya és important geoestratègicament?

-Bé, sembla ser que és qui tira de l’economia espanyola en molts aspectes, sobretot el d’innovació. I òbviament que geoestratègicament és important.

-Si Catalunya es declarés independent, les potències mundials més importants hi donarien suport?

-Sí, jo crec que tots els països occidentals i els països del mediterrani hi donarien suport.

-A vegades és una qüestió d’interessos… Què podrien demanar a canvi els Estats Units?

-Els Estats Units es preocuparien de fer que Catalunya formés part de la OTAN, i en general, que s’integrés en totes les organitzacions del bloc occidental. I estic segur que això crearia alguns problemes amb el govern espanyol. Tothom sap que en aquest aspecte seria complicat.

-Creu que podrien demanar, per exemple, una major presència d’agents de la CIA pel control de l’islamisme radical amb seu a Catalunya?

-No ho sé, però tenint en compte la geografia de Catalunya és normal que hi hagi un govern interessat en posar a agents que controlin el nord d’Àfrica, Líbia, etcètera, des de Barcelona. Si Catalunya vol ser una base de la CIA, ho podria oferir… però no us ho recomano. [Riu]

-Espanya ha perdut gairebé tot el seu imperi. Seria Catalunya l’últim pas per la seva decadència total?

-Ningú pot afirmar que Espanya hagi gestionat particularment bé el declivi colonial [riu].  Però, seriosament, Espanya ha contribuït molt a la cultura occidental i ha fet coses importants i, per tant, tampoc m’agradaria infravalorar el que ha fet.

-Creu que en una Europa democràtica hi ha alguna possibilitat que Espanya intervingui militarment en cas d’independència?

-Odiaria sentir que ha tornat la violència a la Península Ibèrica i que allò que volen els catalans no pugui ser aconseguit de manera pacífica. Per mi, no té cap sentit que Txecoslovàquia pogués dividir-se entre dues parts de manera pacífica i Espanya no.

-En l’hipotètic cas que això passés, els Estats Units callarien?

-Els Estats Units sempre intenten estar al marge dels conflictes interns com va passar amb els siris, però al final diem: “Oh, això és massa dolent, no pot ser” i intervenim. Amb Catalunya passaria el mateix.

-Els jocs de guerra que ha dissenyat, serveixen només per entretenir o també ajuden a entendre la història?

-Volem que la gent s’entretingui, òbviament, perquè sinó, la gent no jugaria, però a la vegada esperes que sigui com una introducció a la història. Amb els americans es fàcil perquè no saben res de la nostra història, i només introduint una mica de geografia ja els estàs ensenyant. Encara hi ha gent que em ve i em diu: “Oh, jo no sabia res de la Guerra Freda fins que vaig jugar al teu joc”, i això és molt gratificant per mi. Ara bé, si vols ser un expert d’alguna temàtica el que hauràs de fer és llegir algun llibre.

-No banalitza el patiment i el dolor d’una guerra que aquesta es converteixi en un simple joc?

-De fet crec que és al revés. No sé com funciona això amb els europeus, però als Estats Units, a la nostra societat, la guerra està molt trivialitzada. En jocs, pel·lícules, on vulguis… Ho fem amb molta facilitat, de fet. Així doncs el que penso és que si no vols que la gent estigui exposada a les conseqüències reals d’una guerra, cal que sàpiguen que té moltes més ramificacions del que es pensen, del que veuen. ‘Twilight Struggle’ és en realitat un joc anti-guerra. Per exemple, si inicies una guerra nuclear se’t castiga per fer-ho!

-Tenia previst fer un joc sobre la Guerra Civil espanyola. Per què es va fer enrere?

-Quan mires les guerres arreu del món tenen un component alt de política però també té presència de militars. La Guerra Civil espanyola, en canvi, va ser molt política i, això, m’atreia. L’únic problema és que vaig començar a llegir sobre el tema i era tan complicat que vaig pensar: “Passaré la resta de la meva vida llegint sobre aquesta Guerra Civil i seguiré sense entendre-la mai”, així que ho vaig deixar córrer.

-El seu país representa els valors de la llibertat, però en múltiples ocasions ha donat suport a règims autoritaris com el de Franco a Espanya, Pinochet a Xile, o Mubarak a Egipte…

-Crec que la majoria dels americans ens sentim de la mateixa manera i és que els valors són una aspiració, i és una cosa en la que hem de treballar constantment, i Déu sap que ho fem malament molt sovint. La notícia de l’altre dia sobre les tortures de la CIA ha fet que els nord-americans mirin malament aquesta part més lletja del poder. Una cosa bona però del meu país és que te la capacitat d’emmirallar-se. Els periodistes han tret la notícia tot i que afecta la imatge del seu país i això ens fa ser millors. No serem mai perfectes… però està clar que no és alguna cosa que puguis retenir sinó que has d’estar constantment treballant-ho.

Jason Mattews jugant una partida a la Botiga Kaburi Foto: Josep Prat

-Les tensions s’han incrementat en els últims anys entre Rússia i els Estats Units. La Guerra Freda és cosa del passat o no?

-M’agradaria pensar que ha sigut el meu joc qui ho ha provocat [riu]. Els russos, en el meu punt de vista, estan adoptant la clàssica línia política i si algú pensava que deixarien de molestar només és perquè són uns naïfs. Els russos miren els seus propis interessos i miren d’influir les màximes zones possibles. No els hi va agradar perdre Ucraïna, no els va agradar perdre Geòrgia i no paren d’intervenir-hi, i no crec que això pari mai. Ara bé, no hi tornarà a haver una Guerra Freda, perquè els americans ja no serem mai més el tipus de potència que vam ser un dia, i òbviament, tampoc ho seran els russos.

-La Xina?

-Sí. Tornarà un sistema de poder múltiple, que és familiar entre els europeus.

-Per què els russos voten Putin?

-Els russos, com els americans, són molt orgullosos, i quan els hi toques això,  es posen nerviosos.

-Ara que Internet s’ha convertit en una altra manera de fer la guerra, la geografia segueix i seguirà jugant un paper?

-Per què els russos els interessa tant Crimea, doncs? No crec que les fronteres desapareguin. Seran sempre importants.

-Ara treballa de lobbista als EUA. Ha deixat de crear jocs?

-No. Estic treballant amb dos projectes. El primer és sobre la rivalitat entre el Regne Unit i França des de la Guerra de Successió espanyola fins les guerres napoleòniques. És com un precedent de ‘Twilight Struggle’, la primera guerra freda entre dues potències mundials, cobrint diferents guerres d’aquest període. El segon, en canvi, és la continuació. Bàsicament serà basat en Amèrica Central, llocs com Nicaragua o el Salvador.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s