Devolució.cat » Sobre Sàpiens, cromanyons i neandertals |MIQUEL MANUBENS

Devolució.cat » Sobre Sàpiens, cromanyons i neandertals.

Sobre Sàpiens, cromanyons i neandertals

Devolució.cat » Sobre Sàpiens, cromanyons i neandertals

Devolució.cat » Sobre Sàpiens, cromanyons i neandertals

Devolució.cat » Sobre Sàpiens, cromanyons i neandertals

Devolució.cat » Sobre Sàpiens, cromanyons i neandertals

Devolució.cat » Sobre Sàpiens, cromanyons i neandertals

Devolució.cat » Sobre Sàpiens, cromanyons i neandertals

 ……..

neandertal-sapiens

Per molts anys vaig comprar la revista Muy Interesante. Em va semblar sempre que el seu contingut era adient amb el seu nom, fins que se’ls hi va ocórrer fer monotemàtics sobre història. Aquells monotemàtics et retornaven a la època quan a les escoles fèiem l’assignatura anomenada «Formación del Espíritu Nacional». Desprès d’enviar vàries cartes al director queixant-me del seu maldestre contingut, la vaig deixar de comprar.

Aleshores va aparèixer la revista Sàpiens, i em semblà que per fi tindríem la revista d’història que ens calia. Dissortadament la decepció augmenta a cada número, i en l’últim apareix un article anomenat «10 arguments per rebatre els equívocs històrics més habituals sobre Catalunya», on afirmen desmentir mentides, però com a bons vicensvivistes no les desmenteixen totes ni totalment, i per això l’article en qüestió esdevé desencisant.

Cal aclarir que en el món historiogràfic català hi ha enfrontades dues tendències importants. La dels «mantenidors de la veritat immutable» —la majoria academicista—, i la dels «il·luminats descobridors de noves histories».

Els primers són els de la sardana i la ela geminada, o sigui, ras i curt, el Muy Interesante, però en catalanista. Els segons als que tothom anomena il·luminats i en realitat són enlluernats, perquè es s’enceguen a cada nova descoberta que fan ells mateixos, ignorant que la gent més llegida que ells ja ho sabien. Dintre el seu enlluernament prediquen la troballa d’aquesta bona nova com la del qui de nou descobreix la sopa d’all.

Uns i altres, amb el seu menyspreu i desqualificacions mútues, priven als lectors de poder reformar la seva coneixença històrica, i per tant ens priven a tots plegats d’una relectura de la nostra història feta des del rigor.

Repassem doncs els arguments donats dins l’article esmentat, i així podré fer-vos veure millor a que em refereixo:

1. Catalunya no ha estat mai una nació
El text és correcte, però cau de nou en un dels paranys parats per  la historiografia castellana, en atorgar «unitat administrativa» a la Marca Hispànica . En  cap cas va existir cap nexe comú ni administratiu entre tots els comptats d’aquesta suposada Marca, denominació que ni existia en temps de Carlemany, sinó que va ser inventada segles mes tard. La Marca Hispànica és una denominació geogràfica, la frontera sud, que anava de la Mediterrània al Atlàntic.

2. Catalunya no ha estat mai sobirana perquè pertanyia a la Corona d’Aragó
Aquest apartat ja comença malament quan explica la unió dinàstica de Ramon Berenguer IV i Peronella, oblidant que el comte català obté primerament el títol reial de príncep dominador per cessió directa del rei Ramir el 13 de novembre del 1137, tretze anys abans de casar-se, i després ratifica legalment la seva propietat del regne d’Aragó per compra que fa als ordes militars, l’Orde de l’Hospital el 1140, el del Sant Sepulcre el 1141 i el del Temple el 1143, autèntiques hereves del rei Alfons el Bataller per testament de 1131. Si la Peronella hagués mort abans de casar-se, res no hagués canviat, per això l’argument important no és la unió matrimonial.

Nega també l’autor el suposat sotmetiment del Principat de Catalunya a la Corona d’Aragó confonent, com ho fan els qui això defensen, el regne i la corona. Tampoc no aclareix, cosa fàcil si l’autor hagués llegit el llibre d’en Caius Parellada Cardellach Corona d’Aragó, denominació impròpia de l’Estat Català, que si existia alguna dependència o sotmetiment, era de tots els regnes envers el comtat de Barcelona, el qual no només tenia la capital i tota la Cort, sinó també era qui mes diners (amb escreix) aportava a les arques reials.

3. Amb els reis catòlics neix la nació espanyola
Malgrat l’autor resol bé aquesta falsa afirmació empra arreu el mot Aragó quan es refereix al conjunt dels regnes de la Confederació Catalana o Imperi Català, fet que no feia ni el mateix rei Ferran II quan dividia els seus súbdits mercaders entre «castellanorum et catalanorum».

4. Catalunya no ha tingut mai un exèrcit propi
L’autor rebat prou bé aquesta falsa afirmació però comet l’error d’adjudicar al Decret de Nova Planta la derogació de la Constitució del Princeps Namque, malgrat tots els historiadors antics ho hagin afirmat, quan ans al contrari, al capítol 58 del decret s’afirma «En todo lo demásque no está prevenido en los Capitulos antecedentes de este Decretomando se observen las Constituciones que antes havia en Cataluña, entendiendose que son establecidas de nuevo por este Decreto, y que tienen la misma fuerza, y vigor, que lo individualmente mandado en él».

5. Catalunya és bilingüe des del segle XV
L’autor perd la magnífica oportunitat de posar en dubte el pretès Segle d’Or de la llengua castellana. Comparativament parlant, en quantitat d’obres editades que coneixem en cada idioma, és certa una major presència del castellà, però la qualitat de les obres castellanes és realment decebedora quan en coneixes la majoria. Qualitativament l’obra d’un sol autor anglès d’aquesta època val més que tota la producció editorial castellana del segle.

6. Els catalans no van perdre res amb la derrota del 1714
Malgrat aquest apartat està prou ben desenvolupat, l’autor cau en el tòpic de recordar el Dret de conquesta com a excusa per a la publicació dels decrets de Nova Planta. Si bé és cert aquest extrem per als casos dels regnes forals d’Aragó i de València, i pel títol de Regne de Mallorques, no es pot aplicar tal dret al cas català, que és el que consta a l’enunciat de l’apartat, perquè tal conquesta no va existir en ser amb acords de Capitulació les rendicions de Barcelona i de Cardona, i d’acord amb això no s’esmenta aquest suposat Dret de conquesta en tot el Decret de Nova Planta.

7. El castellà mai no ha estat una llengua d’imposició
Aquest apartat és senzill de redactar si hom llegeix els llibres de l’admirat Francesc Ferrer Gironès, però l’autor s’empatolla amb la cançoneta d’Eurovisió escrita per Joan Manuel Serrat, que li van prohibir cantar-la en català, quan per contra la majoria de la gent sap que no estava escrita inicialment en el nostre idioma, ni els clip gravat de la cançó i  emès repetidament per TVE abans del concurs tampoc no ho era en català. L’assumpte de Serrat amb la cançoneta va ser un rampell de l’autor, per a fer-se perdonar que posteriorment trauria els seus discs en castellà.

8. El catalanisme és un invent de la burgesia
Afirmació que l’autor pretén contrarestar parlant del moviment obrer, com si el fet de pertànyer a una nació, idioma i cultura tingui res a veure amb tota la fullaraca aquesta de les classes socials, que penso jo és una altra discussió.

9. La guerra civil només va ser una guerra entre dretes i esquerres
L’autor rebat el simplisme de la afirmació oblidant que al bàndol republicà espanyol tampoc no hi teníem gaires amics.

10. Franco va ser clau en la industrialització de Catalunya
Res a dir.

Ens han explicat que l’home de Cromanyó tenia la capacitat d’adaptar-se al medi, i amb la seva capacitat física va expulsar de les seves terres de cacera a l’home de Neandertal, tot i que aquest disposava d’una superior capacitat d’adaptació cultural. Possiblement, i malgrat els cromanyons ortodoxos vulguin expulsar els col·lectius neandertals il·luminats, algun dia disposarem d’un sapiens, mescla d’ambdues espècies, amb rigor ortodox però amb interès patriòtic.

Si aquesta crítica a l’article de Sàpiens l’hagués escrit algun dels meus amics enlluernats, segurament s’hi hagués esplaiat molt més que no ho faig. Com podeu comprovar, entre els vicensvivistes i els enlluernats, segurament els segons estan més equivocats, però vatua l’olla, almenys ens generen més positivisme que els primers.

Magnífica oportunitat perduda per Sàpiens. Un cop més Sàpiens es queda a mitges, no fos cosa que la ortodòxia s’empipés.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s