Humbert.Cat

Apunts per un nou estat

La llista unitària, o quan la unió no fa la força | Paraules Rebels

La llista unitària, o quan la unió no fa la força | Paraules Rebels.

La llista unitària, o quan la unió no fa la força

Malauradament, els pitjors pronòstics s’han acomplert i el 9N ha acabat reforçant Artur Mas com a líder del Procés. Cal reconèixer que l’habilitat dels convergents a l’hora d’enredar el personal és extraordinària; hom creia que un cop finits els 23 anys de domini pujolià ja estaríem curats en salut, però els darrers esdeveniments ens indiquen el contrari. Seguim ensopegant una vegada i una altra amb la mateixa pedra. No hi ha manera. Però bé, prosseguim.

Passada la fase del procés participatiu s’obre una etapa en què sentirem tota mena de cants de sirena a favor de l’anomenada “llista unitària”, melodies provinents del carrer Còrsega i dels intel·lectuals orgànics de CiU que a diari defensen la seva hegemonia dins del sobiranisme en infinitat de tertúlies de ràdio i televisió. L’argument que sovint s’empra, val a dir-ho, és força paupèrrim: anem tots plegats a fer la DUI, que la unió fa la força, i després ja veurem què fem.

Sí, tenen raó alguns polítics i periodistes quan citen el cas eslovè com a exemple del suposat èxit que ens garanteix l’ús d’aquesta via electoral. Però fóra bo evitar comparar-nos amb estats fruit de processos especialment traumàtics com fou la desintegració de Iugoslàvia. També hem de parar atenció a quelcom que els garants del transversalisme acostumen a obviar: la societat eslovena de l’any 1991 era nacionalment molt més homogènia que la catalana i no presentava unes contradiccions de classe tan fortes com que les que es donen ara al Principat, al bell mig del paisatge devastat que ha deixat la crisi econòmica.

De fet, no és difícil arribar a la conclusió que una candidatura que agrupés totes les forces polítiques del sobiranisme i un seguit de personalitats afins a aquest provinents de diversos àmbits (cultura, música, esports…) tindria unes nefastes conseqüències per a l’independentisme. Començant pel fet que serviria en safata tot tipus de demagògia i populisme a l’espanyolisme: una llista proposada per elements del corrupte partit de la seu embargada, la força que des del 2010 atempta impunement contra els drets socials de les classes populars catalanes, esdevindria benzina que atiaria violentament el foc del lerrouxisme. En un moment en què tot aprofitant la polarització política nascuda del Procés, les condicions materials que pateix la classe treballadora d’origen espanyol i el fet que certs sectors de la burgesia catalana enarborin l’estelada, el fantasma del Partido Republicano Radical torna a recórrer els barris obrers del país, l’escenari que oferiria la llista única afavoriria el discurs de Ciutadans i del bloc federalista-reformista que es comença a dibuixar. Si finalment es materialitza una coalició ICV-EUiA-Podemos, seria el millor regal per a ells i per a un PSC que, tocat de mort, juga com a darrera carta la reforma constitucional. Atacar una candidatura amb hipotètics noms de la talla de Pilar Rahola o Xavier Sala i Martín és massa temptador com per desaprofitar l’ocasió.

Per altra banda, el discurs transversal reflectit en aquesta proposta electoral i que és la base fonamental de l’actual sobiranismemainstream deixa entreveure una estratègia molt perillosa: la de“primer independència, després la resta d’assumptes”. Com si el model d’Estat que volem construir no fos important i no s’estigués decidint des del moment en què anirem a votar; al cap i a la fi tot és ideologia, i els noms que podrien estar inclosos en la llista, que veient d’on ha sortit l’artefacte no em tranquil·litzen gens ni mica, seran veus determinants a l’hora de bastir les estructures del nou país, així com la correlació de forces resultant. Independència? Sí, però definim aquest terme. I això implica una candidatura amb un programa socioeconòmic definit i una descripció detallada de la Catalunya independent que es persegueix. L’honestedat és fonamental i no hem d’oblidar que la independència comporta un programa global d’alternativa política.

Un cop fetes aquestes reflexions, penso que la millor opció, des d’una òptica sobiranista, seria l’existència de diverses llistes amb el punt en comú de la independència. Alguns parlen de tres llistes: una de caire liberal-centre dreta al voltant de CiU, una altra de socialdemòcrata al voltant d’ERC i de les restes catalanistes del PSC i una d’anticapitalista, que es comença a concretar en l’interessant projecte de la Crida Constituent i que tindria el seu gran actiu en la CUP. En aquest context, em sembla una solució prou pràctica.

Sóc força escèptic amb el Procés. Crec que una part important del poble català s’ha empassat acríticament les proclames d’exaltació nacional, les metàfores marineres i el putaramonetisme de Mas, al qual el conflicte amb l’Estat espanyol li ha anat d’allò més bé per recuperar el suport social perdut durant la primera legislatura. No puc evitar d’ésser malpensat i arribar a la conclusió que els convergents volen marejar la perdiu durant 18 mesos més per salvar els mobles, tot esperant que el souflé baixi i que una possible fi del bipartidisme espanyol afavoreixi la Tercera Via, aquell encaix en una pseudofederació espanyola pel qual tant pugna Duran i Lleida. En aquest sentit, el mantra de la llista única serviria per neutralitzar ERC i, de retruc, el potencial de l’independentisme rupturista i de classe.

Ara bé, si realment ens enfrontem a un panorama plebiscitari -que no autonòmic, com el del 2012-, fóra important que no ens empasséssim l’enèssim gripau que ens han preparat i que fóssim conscients dels paranys a què ens exposem. És per això que el seny que tant invoquen alguns passaria per bastir una (o més d’una, si s’escau) candidatura lliure de les grapes convergents i dels seus interessos que realment pensi el país que volem i que no invoqui estèrilment conceptes abstractes com “unitat”, “pàtria”, “nació”, “Catalunya” o el mateix mot d’”independència”. A partir d’aquí, que sigui el que hagi de ser.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: