Fer una llista unitària – La Torre de les Hores – Bernat Dedéu

Fer una llista unitària – La Torre de les Hores.

Fer una llista unitària

L’única manera de fer les coses és fent-les. Per molt que ens trenquem el cap amb hipòtesis i enquestes sobre una llista electoral unitària d’independentistes, només en sabrem el poder i l’abast real sotmetent-la al vot dels ciutadans. Seria contraproduent una candidatura amb Convergència, Esquerra i membres destacats de la societat civil? Sincerament, no en tinc ni folla. Però el que em sembla sideral és que la simple hipòtesi d’una llista conjunta susciti tantes suspicàcies, algunes d’elles disparades pels mateixos predictors que van dir-nos que el 9N seria un fracàs pel que fa la participació ciutadana. Servidor, insisteixo, desconeix si una llista unitària faria o no un favor a l’independentisme: però em sembla molt curiós que Oriol Junqueras pugui fotografiar-se alegrement amb tot quant exsociata convers i que es dediqui (sàviament) a reclutar Castells, Comín, Geli i tutti quanti exfederalista però que, simultàniament, consideri com un crim l’imaginar una llista única amb un altre partit nacionalista. Em sembla molt simptomàtic, en definitiva, que Esquerra li pagui la pensió a Ernest Maragall però que els seus militants s’escandalitzin amb la simple hipòtesi de compartir llista amb el president Mas. El Molt Honorable ha jugat fort i ha estat capaç d’implosionar el seu propi partit polític: qui acusi el president de ser ambivalent hauria de fer-s’ho mirar.

Al seu torn, considero un pèl estrany que les suspicàcies per una llista conjunta provinguin del mateix electorat independentista. Que si jo no votaria mai un partit que ha presidit Pujol, que si jo no voto Esquerra pel Tripartit… mireu, nois: si aquest país és incapaç de salvar les fílies i fòbies per un bé pretesament major, i si els independentistes es mostren al capdavall tan sectaris com els seus polítics, doncs millor que ens quedem en una provincieta d’Espanya, de ridículs com som, i santes pasqües. Ho torno a repetir: desconec del cert la utilitat d’una llista unitària, però l’únic prisma sota el qual cal avaluar-la és la possibilitat que ens faci més forts. I val la pena que els nostres polítics hi reflexionin amb calma i sense tant de soroll. No pot ser que el Tripartit durés set anys i que la convivència entre ERC i CiU no passi de l’any sense trencaments i recels. No pot ser que Esquerra ajudés a governar a part d’un PSC que ara absorbeix lentament i que, poc temps després, la simple idea d’ajuntar forces amb CiU sigui vista com un acte de traïdoria a la pàtria. No pot ser que siguem tan cutres, sobretot perquè ara sabem que ho hem estat tantes vegades al llarg de la història que potser, inauditament, caldria prendre un camí diferent, aquesta vegada.

Valdria la pena abandonar els recels, perquè sempre serem a temps de tornar a la política d’a veure qui té la independència més llarga. Ja hem viscut com els catedràtics en fer preguntes i els druides especialitzats en imaginar consultes feien prediccions que s’han demostrat falses. Ara, Catalunya té una nova espècie d’entenimentats: els experts en llistes unitàries que encara no hem fet mai. Espero que el temps el torni a desmentir, ben aviat. Deixeu treballar els polítics en pau.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s