El president del Bundesbank recorda que a la Catalunya medieval un banquer en fallida podia acabar decapitat

El president del Bundesbank recorda que a la Catalunya medieval un banquer en fallida podia acabar decapitat.

El president del Bundesbank recorda que a la Catalunya medieval un banquer en fallida podia acabar decapitat

Jens Weidmann cita com a exemple de duresa la regulació bancària catalana del 1300 en un congrés europeu a Frankfurt

El president del banc central d’Alemanya -el Deutsche Bundesbank-, Jens Weidmann, va citar com a exemple de duresa les normes amb què es controlava els banquers a la Catalunya medieval enuna conferència al vint-i-quatrè Congrés Bancari Europeu de Frankfurt. Citant l’economista Jesús Huerta de Soto, Weidmann va explicar que el 1.300 a Catalunya un banquer que no podia tornar un dipòsit podia quedar a una dieta de pa i aigua fins que ho fes o acabar, fins i tot, decapitat. El discurs el va fer divendres però l’ha difós aquest dilluns el cap de premsa internacional del DiploCat, Martí Estruch, a través de Twitter.

“La història de la regulació bancària és gairebé tan antiga com la història de la banca en si”, va dir el president del banc central d’Alemanya tot just començar el discurs, segons consta al text que ha publicat la web del Bundesbank, i tot seguit va citar un exemple “de regulació molt dura” explicada per Huerta de Soto aplicada a Catalunya l’any 1300. “Els banquers que es declaraven en fallida eren forçats a viure en una dieta estricta de pa i aigua fins que els seus dipositaris no eren íntegrament reemborsats”, va dir Weidmann.

“Un podria imaginar que aquesta regulació era una manera efectiva de prevenir els banquers de comportar-se d’una manera massa arriscada”, va continuar Weidmann, però fa afegir que el 1321 la regulació bancària catalana encara es va reforçar més, a partir de llavors qualsevol banquer que no pogués complir les demandes d’un client, o sigui, tornar-li els diners, “s’havia d’enfrontar a l’amenaça de ser decapitat davant del seu banc”. El catedràtic d’història medieval de la Universitat de València, Antoni Furió, també havia explicat la duresa de les normes contra els banquers en fallida arran de la crisi del segle XIV, tal com podeu llegir en aquesta entrevista al diari ‘Levante’.

Amb aquestes normes de regulació “la banca era un negoci molt arriscat”, va continuar Weidmann amb ironia, “puc assegurar als banquers que hi ha entre vosaltres que cap autoritat reguladora vol implementar mesures de l’Edat Mitjana” i va afegir que la banca contemporània i la medieval s’assemblen tant “com un Ferrari i un carro arrossegat per rucs”. “No obstant això tots dos (vehicles) poden patir un accident desagradable si els conductors transiten les carreteres massa ràpid i massa imprudentment”, va afegir.

La conferència duia el títol ‘Unió bancària i reformes reguladores: missió acomplerta?’ i Weidmann va acabar-la reclamant “reformes estructurals” per augmentar la competitivitat i el creixement de les economies. “Una economia pròspera necessita bancs sans, però el contrari és igual de cert: els bancs sans necessiten una economia pròspera”, va rematar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s