Humbert.Cat

Apunts per un nou estat

Anàlisi jurídica de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona sobre el dret d’autodeterminació

Anàlisi jurídica de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona sobre el dret d’autodeterminació.

Anuncis

Contra Salvador Pániker |Vicent Sanchis

Contra Salvador Pániker.

OPINIÓ. Vicent Sanchis
30/12/2013
Contra Salvador Pániker
“Però, i si l’única alternativa real és l’actual dominant; és a dir, l’assimilacionista? Quant de temps és concedeix Salvador Pániker per mirar que aquesta Espanya asimètricament federal es concreti?”
A segons qui no se li pot demanar més llum. N’hi ha que naixen apagats. O amb vocació d’apagaciris. Però n’hi ha que en tenen i a ells se’ls ha d’exigir almenys que la mantinguin encesa. En la disputa entre Catalunya i Espanya –que els déus em perdonin la sinècdoque obligada, perquè hi ha humans que no ho faran– la imbecil·litat –o, pitjor encara, la trampa– d’alguns pretesos raonaments fereix les sensibilitats més aspres. N’hi ha un, de molt utilitzat, que esmussa especialment. És el que fa referència a “l’aixecament de murs o de fronteres en uns moments en què la tendència universal és a abolir-ne”. Disparat contra el sobiranisme català demostra una mesquinesa prima i primària. Qui vol aixecar muralles? Precisament, la reivindicació de tots els independentistes catalans és la contrària. Són ells els que volen mantenir-se en tot aquest procés dins la Unió Europea. Els predicadors de calamitats bíbliques han sentit parlar del Tractat de Schengen? No deu ser a l’inrevés? No són ells els que amenacen els catalans amb l’exclusió de la UE i, per tant, amb la recuperació de velles fronteres que “els perjudicaran greument” si perseveren en la intenció de no desaparèixer com a poble?

Però la malícia no acaba aquí. Els que acusen de duaners els catalans són aquells que han tardat dues dècades a unir França i Espanya amb unes comunicacions ferroviàries dignes de tal nom. Són també els que pretenen evitar que milers de persones travessen la frontera de Melilla amb filferrades i fulles de ganivets medievals. Són igualment, i per dir-ne encara una més, els que han tallat les emissions de TV3 perquè no es pugui veure al País Valencià, en contra de totes les recomanacions i les directrius de la Unió Europea. Són aquests alçamurs els que retreuen als catalans una pretensió que mai cap català ha fet seva. Encara pitjor, són els que, en cas d’una declaració unilateral d’independència, serien els que aïllarien l’espai aeri del Prat i els primers que aixecarien la frontera entre Catalunya, el País Valencià i Aragó, per mirar de doblegar els catalans i d’evitar el contagi de la funesta mania secessionista en aquells territoris. Ho han fet sempre històricament així.

Que Mariano Rajoy previngui contra falses noves fronteres fa riure. Que ho faci algú amb un dit més de front com Salvador Pániker fa pena. Afirma el filòsof: “No em sembla que el concepte sigui traçar noves fronteres; millor trencar-ne”. Coneix Pániker algun català que pensi d’una altra manera? Per què algú que teixeix idees sobre la vida i el pensament recorre a sofismes tan ridículs?

Afirma també Salvador Pániker que “la història d’Espanya sempre ha estat un desastre i els catalans tenen raó en part, però també hi han contribuït, al desastre”. En quina proporció, senyor Pániker? Quan han tingut els catalans prou força demogràfica, electoral, política, social o fins i tot militar per decantar les grans solucions a Espanya? No és cert que la història recent dels catalans a Espanya ha estat la història d’una frustració encadenada per no haver-se’n sortit en totes les propostes de moderació i regeneració? Com es poden repartir les culpes sense matisos en un fracàs nacional en què sempre hi ha hagut col·lectius agressors i col·lectius agredits? No és igualment cert que la història recent d’Espanya ha estat un intent obsessiu d’assimilació nacional agressiva i un intent desesperat per evitar-ho?

Acaba afirmant Salvador Pániker que ell defensa, per a Espanya, “un federalisme asimètric que concedeixi a Catalunya, Galícia i Euskadi uns estatuts especials, a partir d’una reforma consensuada de la Constitució”. D’acord. Pertany a un petit grup d’entusiastes que així ho volen. Són alguns a Catalunya –abans n’eren més- i escassíssims a Espanya. Hi tenen tot el dret. Però, i si l’única alternativa real és l’actual dominant; és a dir, l’assimilacionista? Quant de temps és concedeix Salvador Pániker per mirar que aquesta Espanya asimètricament federal es concreti? Quins terminis són acceptables per a aquesta hipotètica reforma constitucional que hauria d’avalar una gran majoria de la població espanyola? No entén, el senyor i filòsof Pániker, que són els catalans que ara es declaren independentistes els que acceptarien –o, encara, s’estimarien més– aquesta opció si fos possible. Si no fos una excusa, un recurs o, pitjor encara, un autoengany?

Conclou Salvador Pániker que se sent “de totes les zones del món”. La darrera simplificació. Això és incompatible amb la intenció i l’afany de mantenir-se com a poble viu i visible en aquest món compartit? No era Joan Fuster qui deia que la filosofia és “l’art d’agafar la vaca pels collons”? Alguns filòsofs fan bona aquesta ironia.

Vicent Sanchis
Vicent Sanchis Periodista. Va ser director del diari Avui durant més de 10 anys i és professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL). Va ser director de la revista El Temps; director de la revista Setze, suplement en català de Cambio 16; director del diari El Observador, i guionista i director de diversos programes televisius.

Nació Digital: Els Inspectors d’Ensenyament, amb la consulta sobiranista

Nació Digital: Els Inspectors d’Ensenyament, amb la consulta sobiranista.

Els Inspectors d’Ensenyament, amb la consulta sobiranista

L’Associació d’Inspectors de Catalunya (AIEC) aprova adherir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir

Recorden que són una estructura d’Estat i que responen als “atacs frontals a Catalunya” com la Llei Wert

Quico Sallés, Redacció | Actualitzat el 29/12/2013 a les 23:59h
L’Associació d’Inspectors de Catalunya (AIEC), l’entitat que defensa els professionals docents que inspeccionen i controlen el sistema d’Ensenyament de Catalunya, va aprovar el passat 11 de desembre en la seva assemblea general adherir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

L’adhesió de l’AIEC a l’acord social i polític per a la consulta té un valor afegit i més poques setmanes després de l’aprovació de la Llei Wert que lamina les competències d’Ensenyament a Catalunya i posa en perill el sistema d’immersió lingüística. “Afegir-se al Pacte ha estat per a la comunitat educativa revitalitzant”, asseguren membres de l’AIEC.

De fet, l’AIEC és per molts dels seus integrants, una estructura d’Estat integrada en la disciplina del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. El cos d’Inspectors, al capdavall, valora, vigila i controla el funcionament de la xarxa escolar de Catalunya i és qui s’encarrega de conciliar els problemes del seu funcionament, tant en recursos humans com tècnics, alumnes i les seves famílies.

El Gran Wyoming: “Cataluña no es España, hay que darle ya la independencia” | Alerta Digital

El Gran Wyoming: “Cataluña no es España, hay que darle ya la independencia” | Alerta Digital.

 | 8468 lecturas

El Gran Wyoming: “Cataluña no es España, hay que darle ya la independencia”

Tamaño del texto: + (mayor) / – (menor)

El Gran Wyoming ha afirmado que “cuando hablamos de Cataluña estamos todo el rato mintiendo. Realmente Cataluña no es España” al ser preguntado en una entrevista a la revista Jot Down por el veto que sufrió Quim Monzó en TVE en 1994. “Si hablamos de esto hay que darle ya la independencia a Cataluña”, añade.

El presentador manifiesta que la dirección alegó entonces “que les habían llamado; les habían dicho que era independentista, que podía atentar contra la Casa Real porque en un programa en el que había trabajado no sé qué había hecho… ¿Por qué puede trabajar en Cataluña y aquí no?”.

“Pero la realidad es la que es -dice-: ese señor puede trabajar en Cataluña en televisión, en radio y en prensa durante años, está premiado… ese señor era en Catalunya lo que aquí era Umbral. Pero viene y se cargan un programa porque le han invitado” y añade que “¡que yo no me traje un etarra encapuchado! Era un señor que trabajaba en todos los medios catalanes habidos y por haber. ¡En La vanguardia! Ya ves tú, qué peligro tan peligroso”.

El Gran Wyoming cree que el Estado tendría que permitir un referèndum sobre la autodeterminación de Catalunya: “si el pueblo catalán quiere la autodeterminación, a mí la Constitución me trae sin cuidado. Lo que no están pidiendo es la independencia de forma unilateral, piden hacer una consulta para ver qué se piensa. ¿Quién tiene miedo a la verdad? Porque entonces tendríamos que hablar de un país que está con nosotros o está cautivo”.

Además, añade que “si estamos hablando de que vaya el ejército, como dice La Razón, por ejemplo, no estaríamos hablando de que estén aquí por gusto. Entonces, el hecho de que se haga una consulta no vinculante… joder, ¿eso no se puede preguntar en una democracia? Debería ser obligatorio, al menos para saber qué piensan. A lo mejor saldría el no y se acababa todo este follón. Pero es que me parece ridículo. Esto se puede hacer en cualquier país del mundo. Menos en España”.

Finalmente, pone de manifiesto que “la independencia la piden los ricos. Solo ha habido un caso de secesión sin ningún problema, que es el de Eslovaquia. Eslovaquia era la parte pobre de Checoslovaquia, lo pide y al día siguiente se lo dan. Dicen: ‘¿Queréis la independencia? Tomadla e idos a tomar por culo, que nos costáis dinero’. Y no solo les dan la independencia, sino que al día siguiente los reconoce toda la Unión Europea. Eso es una mierda”.

“Es el mismo caso: uno pide la independencia y se la dan y otro pide la independencia y le meten los tanques. Y además no les dan la bienvenida a la Comunidad Europea, sino que les dicen que no van a entrar. Si hablamos de razón y justicia hablamos de una cosa y si hablamos de política hablamos de lo que hablamos”, concluye.

Nació Digital: Desenes d’entitats del Baix Llobregat s’uneixen per a la consulta

Nació Digital: Desenes d’entitats del Baix Llobregat s’uneixen per a la consulta.

 

guardeu l’article
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Desenes d’entitats del Baix Llobregat s’uneixen per a la consulta

Es constitueix la Taula pel Dret a Decidir de la comarca

La presidirà Frederic Prieto, primer alcalde democràtic de Cornellà

Quico Sallés, Redacció | Actualitzat el 29/12/2013 a les 20:00h
La fotografia del dia la constitució de la Mesa. Foto: TPDD

“Som una comarca difícil, però ens en estem sortim”. Amb aquest optimisme explica a Nació Digital la constitució de la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat, el seu secretari, Francesc Sànchez. De fet, en tenen motius només en quinze dies han assolit sumar una norantena d’entitats sota la presidència del primer alcalde democràtic de Cornellà, frederic Prieto.

La Taula es va constituir el passat 18 de desembre a la seu comarcal de l’UGT de Cornellà, on deu partits polítics no s’hi compta el PSC-, els cinc sindicats més representatius de la comarca, així com entitats com ANC, Omniun, Sumate, Centre d’Estudis Comarcals, la Federació d’Associacions de Veïns o Unió de Pagesos van estampar la seva signatura en un manifest on interpel·len al govern espanyol a permetre la consulta sobiranista.

L’entitat té tres nivells associatius: els partits i sindicats, les associacions locals i els Ajuntaments. De fet, el Prat del Llobregat, amb l’alcaldia d’ICV, ja ha aprovat la moció per adherir-se igual que Torrelles, però Sànchez alerta que serà un degotall de consistoris que s’hi afegiran, llevat dels governats majoritàriament pel PSC. “Estem convençuts que en uns mesos tindrem centenars d’associacions de tota la comarca adherides”, apunta Sànchez que té “imputs” que el dret a decidir va guanyant adeptes al Baix Llobregat.

Oriol Junqueras: «L’elecció serà entre un país nou i l’Espanya dels 50» – El Periódico de Catalunya

Oriol Junqueras: «L’elecció serà entre un país nou i l’Espanya dels 50» – El Periódico de Catalunya.

ENTREVISTA AMB EL PRESIDENT D’ERC
Oriol Junqueras: «L’elecció serà entre un país nou i l’Espanya dels 50»
EL PERIÓDICO
SANT VICENÇ DELS HORTS

Oriol Junqueras rep aquest diari en el seusancta sanctorum de Sant Vicenç dels Horts, d’on és alcalde. Després d’alimentar el foc de la xemeneia que presideix la sala i servir cafè (de cafetera italiana, tipus Oroley, ¿ what else? ), exclama: «¡Quin plaer desconnectar uns dies!» . Ha estat un any atrafegat per a ell.

–S’acaba el 2013, el de preparació de la consulta. ¿Quin balanç en fa?
–El primer balanç és molt negatiu, perquè, malgrat que hi ha uns primers indicis de recuperació, la gent segueix patint molt a causa de la crisi. I precisament perquè ens preocupa això volem dotar-nos de les eines d’un Estat. En aquest aspecte ha sigut positiu. Estem davant d’una oportunitat històrica. No s’havia anat mai tan lluny al fixar, a través de la pregunta, un horitzó, el de la independència.

–¿Creu que en aquest any ha augmentat aquesta majoria social per la independència a la qual al·ludeix? Les enquestes assenyalen un estancament. 
–Creiem que la majoria social és cada vegada més àmplia. S’ha passat d’un 40% fa un any al 54% actual, en una pregunta binària, i a un 48% en una d’oberta. Fa poc vaig veure una portada d’EL PERIÓDICO del maig del 2012, en què es reflectia una enquesta: el 60% dels catalans advocaven pel concert econòmic. En un any i mig s’ha avançat molt.

–El president del Govern, Mariano Rajoy, va dir divendres que treballaria àrduament perquè no hi hagués consulta. ¿Artur Mas s’ha compromès a anar fins al final, encara que sigui a costa de transgredir la legalitat espanyola? 
–El compromís que tots vam adquirir, i també el president, és que es farà el possible per fer la consulta. L’Estat pot mirar d’impedir-la, però com més intensament nosaltres intentem votar, més raó moral i política anirem acumulant, també a ulls de la comunitat internacional. Hem de persistir.

–¿Es pot fer una consulta contra la voluntat dels ajuntaments del PSC i el PP? 
–Estic convençut que la consulta es farà i tant de bo sigui amb el suport de tot el món local. Si l’opinió dels ajuntaments fos significativa, hi hauria moltes localitats que no estarien integrades a l’OTAN.

–Pel que fa al recompte d’aquesta consulta, ¿el sí-sí en podria tenir prou amb un 49,9% del vot emès per dir que ha guanyat? És a dir, amb la victòria simple del sí en cadascuna de les dues parts de la pregunta. 
–Nosaltres aplicarem els mateixos criteris que ha utilitzat l’Estat espanyol. Amb tot, el nostre objectiu és aconseguir més del 50% de vots emesos. A més a més, tots aquells que, legítimament, són federalistes, confederalistes i concertistes podran seguir constatant que l’Estat no té cap intenció ni de federar-se, ni de confederar-se ni d’atorgar el concert econòmic. I acabaran votant que sí. A més a més, la independència és l’únic mecanisme real, si ho volen la majoria de catalans, que pot permetre un pacte amb Espanya. Un pacte entre Estats independents, d’igual a igual. És el que defensa EUiA.

–Hi ha data i pregunta i la voluntat de Mas per fer tot el possible per realitzar la consulta. Es donen les condicions plantejades per ERC per entrar al Govern. 
–La predisposició hi és. Falta que ens truqui el president i després que ens posem d’acord en quines àrees i quines persones són les idònies perquè puguem aportar més a la governabilitat del país del que ja fem mitjançant el pacte d’estabilitat. Si s’arriba a algun acord estarem encantats d’entrar en el Govern. I si no ens truca, també estarem encantats de contribuir-hi mitjançant el pacte parlamentari.

–¿Pensa en el departament de Governació? ¿El d’Empresa? 
–Totes les àrees tenen la seva importància. És veritat que n’hi ha algunes que són prioritàries per a ERC ,
perquè s’ajusten al seu ideari: les de caràcter econòmic que s’involucren més amb la societat i aquelles que estan orientades a posar el futur en mans dels catalans.

–¿Falta suport de l’exterior al procés sobiranista? 
–És just el contrari. El que és més meritori és que no hi hagi pronunciaments en contra. Ningú ens reconeixerà abans que demostrem, via exercici del vot, que volem ser reconeguts. La pregunta aclareix molt el que intentem fer. En la mesura que l’Estat no ens diu que no podem ser independents, sinó que no podem votar, el que està fent és convertir la independència en sinònim de democràcia i facilita el posicionament de la comunitat internacional.

–¿Una llista sobiranista a les europees del mes de maig no seria un missatge a Europa? 
–Nosaltres no som els que diem que no. ICV no vol anar amb CiU, Unió tampoc amb ERC. Sembla difícil. El dubte és si és millor una llista conjunta o un acord programàtic. I pel que fa a CiU, s’ha de recordar que cada vegada que ERC ha ofert una llista unitària, ells han dit que no. Per exemple, en les últimes europees, en les quals jo em vaig oferir a anar de tres, després de Ramon Tremosa i Raül Romeva.

–¿Què opina de la reforma de la llei de l’avortament del Govern?
–Posa en la il·legalitat el 90% de les dones que es veuen forçades a avortar. És per tant una llei equivocada. És obvi que hi ha supòsits, que la llei deixa fora, en què és raonable que la dona avorti. Per exemple, la salut, i no només la vida, de la mare.

–Veient la reacció que ha suscitat la reforma a l’estranger, ¿creu que el Govern espanyol està guanyant mala imatge?
–Els governs espanyols, del PP i el PSOE, sempre han tingut mala imatge, perquè incompleixen directives europees. El PP, amb la llei de seguretat pública, la reforma de l’avortament i el veto al vot dels catalans, està acumulant desprestigi. I els catalans han de pensar que el 9 de novembre no estaran elegint entre una Catalunya independent i una Espanya que està com ara, sinó que estarà pitjor. Perquè ve una reforma de les pensions, una altra reforma laboral i les lleis que abans he dit. L’elecció serà entre un país nou i de futur i una Espanya involutiva, que cada vegada recorda més l’Espanya de les dècadades dels 50 o 60.