Repressió espanyola: veritat i oportunitat | Desconnexio

Repressió espanyola: veritat i oportunitat | Desconnexio.

Els partits espanyolistes volen muntar un escàndol a propòsit d’un congrés històric i la premsa de Madrid hi juga fort. Jordi Basté m’ha preguntat, durant la tertúlia a RAC1, quina opinió tinc sobre el simposi Espanya contra Catalunya, organitzat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, i dirigit pel doctorJaume Sobrequés. Pel que sembla, el que cou a determinats sectors és el títol d’aquesta trobada acadèmica. Un company de tertúlia, Nacho Martín Blanco (ex-alumne meu, per cert), ha dit repetidament que el simposi és “una ignomínia”. Per expressar el que penso, necessito fer una distinció conceptual prèvia: una cosa és l’oportunitat d’un títol i una altra és la seva veritat intrínseca.

Si anem als documents, als testimonis escrits i orals, a la legislació espanyola des de fa tres-cents anys i als treballs històrics més seriosos, no es pot negar que l’Estat espanyol ha actuat i encara actua de manera sistemàtica contra la nació catalana per eliminar-ne la seva diferència cultural, política, econòmica i social. Tot això es pot trobar als arxius i es pot consultar fàcilment, començant pel Decret de Nova Planta i acabant per la llei Wert. Que els poders espanyols han intentat extirpar el que consideren “anomalia catalana” per la via militar, legal, econòmica i propagandística no és una opinió, és una realitat sustentada en fets, rotunds i evidents. Això, com és natural, ha conviscut amb una sèrie de fets d’una altra naturalesa, alguns no necessàriament negatius, és clar. La vida és complexa, també la d’una nació amb un Estat en contra. Per entendre’ns: Franco va fer tot el possible per convertir el català en una relíquia folklòrica i, alhora, va autoritzar la instal·lació de certes indústries a Catalunya. Però no es pot fer trampa i no es pot negar el marc general destructiu: el franquisme tenia en el seu programa la descatalanització de Catalunya, de la mateixa manera que les tropes de Felip V van entrar al país com a ocupants amb l’objectiu de abolir els furs. Si teniu dubtes, llegiu el que va escriure Ferran Valls Taberner a La Vanguardia del 15 de febrer del 1939, pocs dies després de l’entrada de l’exèrcit franquista a Barcelona. En aquest article, hi ha la síntesi de la veritat que neguen cínicament PP, C´s i UPyD, fins al punt d’anar a la Fiscalia per fer-ho ben gros.

Si, en canvi, parlem d’oportunitat política, penso que el títol triat per al simposi podia haver estat un altre, molt més neutre. Diré tres raons: a) perquè un títol tan explícit no és congruent amb l’estratègia principal del bloc sobiranista i del Govern Mas en particular, que intenta centrar-se en esgotar tots els recorreguts legals i evitar els miniconflictes laterals, que ens desgasten i ens distreuen; b) perquè dóna una excusa fàcil a l’explotació demagògica i al victimisme del nacionalisme espanyol agressiu, com demostren les declaracions de Rosa Díez i altres figures; c) perquè la polèmica afecta negativament el debat polític sobre la pregunta i la data de la consulta, i contamina de soroll la feina que fan les entitats sobiranistes. Sobrequés hauria d’haver tingut una visió més política i més astuta, per no regalar una diana tan gran a l’ adversari. Estem fent política per guanyar o volem agradar-nos davant del mirall?

La lliçó d’aquesta enèsima polèmica ha de ser clara per als partits i organitzacions que volen el sí a la independència: cal extremar la cura en tots els detalls i cal una direcció estratègica del procés que no deixi res a l’atzar ni al caprici d’una sola persona. Això és urgent, Mas i Junqueras han de pensar-hi. Altrament, totes les forces es perdran en batusses absurdes.

FRANCESC-MARC ÁLVARO

ga_p(Vilanova i la Geltrú, 1967). En aquestes cròniques s’aborda l’actualitat política vinculada al procés sobiranista, la nova transició catalana o el desempat democràtic Catalunya-Espanya, com en vulgueu dir.

El meu objectiu i el meu projecte és escriure el
que no trobo en altres mitjans i, de passada, aju-
dar els lectors a fer-se una idea del que s’esdevé
en aquest moment en aquesta nació.

La meva web personal és francescmarcalvaro.cat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s