Terratrèmol al PSC

Terratrèmol al PSC.

29/06/2013
DRET A DECIDIR
Terratrèmol al PSC
S’estén la preocupació per quedar alineats amb PP i C’s. Nadal: “Els PSC necessita una gran sacsejada interna. Estem quedant fora d’òrbita”. El debat per l’absència dels socialistes al Pacte pel Dret a Decidir aflorarà al consell nacional d’avui
Pep Lloveras
Aigües turbulentes al carrer Nicaragua. Les veus socialistes crítiques amb el posicionament de Pere Navarro i de la direcció del PSC de quedar fora del Pacte Nacional pel Dret a Decidir augmenten i s’amplifiquen. Si primer va ser a la mateixa executiva del partit, en un tens debat a porta tancada, ara l’ala catalanista de la formació es fa sentir públicament. “No m’agrada que el PSC no hi anés. Si l’argument és que això es convertiria en una de les posicions del dret a decidir, renunciant-hi el PSC la converteix en una taula monogràfica i no en una democràtica”, explica Joaquim Nadal al Singular, que afegeix: “Veig que els esforços per ser una tercera via poden acabar en no-res perquè la força dels fets ens acabaran arreglaran amb socis no desitjats ni desitjables”, afirma preocupat, en referència al PP i Ciutadans, l’històric dirigent del PSC i exconseller de Maragall i Montilla.

Nadal havia escrit fa uns dies un tuit en el mateix sentit, enèrgic però menys contundent: “La llista de partits i entitats que NO van al pacte pel dret a decidir té un accent molt marcat. Per això HI van UGT i les F. Cases Regionals!”. La dirigent i membre de l’executiva Laia Bonet demana passar pàgina, però admet que la foto del pacte els pot fer mal. “Calia ser-hi i més sent una reunió no estrictament parlamentària sinó de molts àmbits de la societat civil. I si vèiem que era una trobada esbiaixada, en un dels dos sentits del dret a decidir, denunciar-ho, però no des de l’absència sinó des de la presència”, indica a aquest diari. Aquesta posició és compartida per altres destacats dirigents com Joan Ignasi Elena, Montserrat Tura o Rocio Martínez Sampere, i molts segons quadres de comarques.

Risc de marginalitat

Nadal va més enllà i creu que les conseqüències d’haver renunciat a compartir taula amb CiU, ERC, ICV i les CUP els pot deixar “fora d’òrbita”. “Necessitem una gran sacsejada interna, hem de treure llast a moltes coses acumulades. L’ambigüitat juga en contra nostra i dels valors que el PSC diu que defensa. Crec que és l’hora d’un nou contracte social amb els ciutadans i els seus electors”, apunta l’exalcalde de Girona i excandidat a la Generalitat. En aquest sentit, el consell nacional que celebrarà avui el PSC, amb una composició molt més plural i sobiranista que l’executiva, tot indica que farà aflorar amb força el debat. S’albira un consell amb moltes intervencions crítiques.

L’únic membre de l’executiva del PSC que va assistir a la reunió inaugural del pacte nacional va ser Fabián Mohedano, partidari que els socialistes s’integrin en aquest ens. Mohedano hi era oficialment com a secretari general del Moviment Laic Progressista, però a ningú li va passar per alt que es va saltar l’acord de la direcció socialista. De fet, en el seu bloc s’ha expressat àsprament amb la direcció i ha titllat l’absència del pacte de “greu error”. “No ser al Pacte pel Dret a Decidir ens portarà implícitament a l’autoexpulsió del catalanisme polític”, creu. “Per altra banda, la reforma de la Constitució pot acabar sent percebuda com una estratègia per guanyar temps. No és menys l’atzucac en què es troba Catalunya que en el que es posa el PSC en relació a la reforma federal. La correlació de forces en la que ens movem a Madrid situa la proposta més en el ‘fer volar coloms’ que no pas per aconseguir objectius”, apunta amb realisme.

A l’acte de dimecres també hi va assistir l’exconseller socialista Ernest Maragall, com a president de Nova Esquerra i que al seu dia va estripar el carnet del PSC. El govern manté que deixa la porta oberta perquè el partit de Navarro s’afegeixi al pacte, tot i que n’és escèptic. El PSC sí que estarà en canvi en la comissió parlamentària pel dret a decidir que es constituirà divendres que ve i que permetrà que els partits participin i es pronunciïn sobre el procés, en un element més d’aparent confusió.

Ballesteros i Navarro

Josep Fèlix Ballesteros i Pere Navarro durant l’Escola de Primavera del PSC

 

El PPC, contra Jaume Barberà i ‘Singulars’

El PPC, contra Jaume Barberà i ‘Singulars’.

29/06/2013
TV3
El PPC, contra Jaume Barberà i ‘Singulars’
El diputat Pere Calbó lamenta que s’aprofita el programa per “fomentar l’independentisme i donar una visió crítica amb Espanya i amb el PP”
Nerea Rodríguez
El diputat del PPC, Pere Calbó, va carregar ahir contra el programa ‘Singulars’, que s’emet un cop per setmana al canal 33, i d’aquesta manera també contra el seu presentador, Jaume Barberà. Calbó va lamentar que “el programa dóna una visió esbiaixada de la realitat i s’aprofita un mitjà públic per fomentar un missatge independentista i donar una visió crítica amb Espanya i, molts cops, també amb el PP”.

Així ho va manifestar ahir a la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), on també va denunciar que “difícilment es pot dit que hi ha respecte a la pluralitat i la neutralitat informativa”. “En les darreres edicions va en un sentit unidireccional amb un únic missatge”, va criticar el diputat del PPC.

D’aquesta manera, va carregar contra el “to” utilitzat per Jaume Barberà i els seus convidats, i va reclamar “Divulgació sí, però plural, i des d’una opció neutral, i no en sentit unidireccional”.

En la seva resposta, el director de TV3, Eugeni Sallent, va garantir que treballa per la pluralitat i per la neutralitat, i va argumentar que “si fem un repàs dels 160 programes de ‘Singulars’, veurem que han vingut professionals de molts àmbits i que representen línees de pensament molt diverses”.

El Concert per la Llibertat neguiteja el govern espanyol – VilaWeb

El Concert per la Llibertat neguiteja el govern espanyol – VilaWeb.

Notícies

Dissabte  29.06.2013  12:49

El Concert per la Llibertat neguiteja el govern espanyol

‘N’hi ha que s’obstinen en dividir, i no en unir’, diu el ministre de l’Interior espanyol sobre el concert d’avui

El gran concert que es farà avui al Camp Nou, el Concert per la Llibertat, no agrada gens al ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, que avui l’ha criticat: ‘Em dol sincerament que hi hagi fenòmens i processos en la línia contrària a l’ADN d’una societat com la catalana, d’acollida convivència i tolerància. N’hi ha que s’obstinen en dividir, i no en unir’, ha dit als periodistes quan li han demanat l’opinió sobre el concert.

I ha afegit: ‘No té cap sentit intentar separar allò que la història i els llaços familiars de tota mena han fet de Catalunya això que és: una societat lliure i tolerant que manté relacions d’afecte amb la resta d’Espanya’.

Per la seva banda, la presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, que acompanyava Fernández Díaz en un acte avui a l’Hospitalet de Llobregat, ha carregat contra el Concert per la Llibertat, qualificant-lo “d’aquelarre” i ha dit que no és de la llibertat sinó “de la ruptura i l’exclusió”. Ha afirmat que el Govern s’està convertint “en el govern del folklore” perquè només impulsa cimeres, reunions i ara concerts. Ha acusat també el president del Govern, Artur Mas, de cultivar “hispanofòbia” i de voler que Catalunya sigui terra “de sectarisme i divisió” i no la terra d’acollida que ha afirmat que ha estat fins ara. La popular ha posat en valor “la Catalunya silenciosa” que no va al concert i se sent tant catalana com espanyola. 

La representació política en el concert

La vice-presidenta Joana Ortega encapçalarà la delegació del govern de la Generalitat al Concert per la Llibertat, acompanyada per cinc consellers: Francesc Homs, Irene Rigau, Ferran Mascarell, Santi Vila i Germà Gordó. El president, Artur Mas, no serà al Camp Nou sinó a Menorca, on assistia al casament de la seva filla. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, tampoc no hi serà, i deixarà la representació de la cambra en mans dels vice-presidents, Anna Simó i Lluís Corominas.

CDC tindrà una nombrosa delegació al concert organitzat per Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana. El secretari d’organització del partit, Josep Rull, serà la cara visible juntament amb el president del grup parlamentari, Jordi Turull, i el portaveu de CiU al Senat, Josep Lluís Cleries. També hi haurà representació del comitè de govern d’Unió.

El president d’ERC, Oriol Junqueras, i la secretària general, Marta Rovira, seran els màxims exponents dels republicans, que també comptaran amb el secretari general adjunt, Lluís Salvadó, el portaveu d’ERC a Madrid, Alfred Bosch, i diversos diputats del Parlament i del Congrés.

El PSC no ha fet cap convocatòria oficial però reconeix que, probablement, hi haurà membres del partit que assistiran al concert. Ho faran a títol propi i, per tant, sense representar a l’executiva socialista.

El secretari general d’ICV, Josep Vendrell, i el diputat d’EUiA, Joan Mena seran els principals representants ecosocialistes al concert per la llibertat. ICV i EUiA també enviaran al concert altres responsables de les formacions.

Per últim, els diputats Quim Arrufat i David Fernández seran les cares visibles de la CUP al Camp Nou, i el partit assegura que entre els assistents s’hi concentraran centenars de militants de la formació.

López Tena: ‘Hi ha una manera de fer el referèndum sense que el puguen impedir’ – VilaWeb

López Tena: ‘Hi ha una manera de fer el referèndum sense que el puguen impedir’ – VilaWeb.

Notícies

Dissabte  29.06.2013  06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

López Tena: ‘Hi ha una manera de fer el referèndum sense que el puguen impedir’

El dirigent de Solidaritat explica en aquesta entrevista els recels que té sobre el procés sobiranista engegat

Alfons López Tena va fer ‘un pas al costat’ després de les eleccions del 25-N, en què Solidaritat Catalana per la Independència va quedar fora del parlament, sense haver obtingut el resultat que esperava. Ara, més de mig any després, concedeix la primera entrevista. Hi explica els recels que li suscita el procés sobiranista engegat. Considera que el ritme amb què es fan els passos és massa lent, ‘caribenc’, i critica que CiU i ERC incompleixen els compromisos del pacte subscrit a començament d’any.

Hi teniu confiança, que Catalunya pugui ser independent aviat?
—Dependrà de com la gent reaccioni quan arribi el desembre, no hi hagi llei de consultes i hi hagi una ofensiva espanyola. Llavors, què proposaran CiU i ERC? Perquè si fins ara no hi ha hagut una explosió social a Catalunya és perquè hi ha il·lusió i esperança d’aconseguir la independència. Això dependrà de com reaccioni la gent. Només si el poble de Catalunya pren el seu destí, si el té a les seves mans, tindrem la independència. Si ho delega en la casta política existent ja veiem què passa, hi ha un ritme caribenc cap al fracàs. 

Es van fent coses. Ara tenim el Pacte Nacional pel Dret de Decidir. Per què no hi és Solidaritat?
—Perquè Mas es va negar a convocar-nos. No ens hi va convidar. De la mateixa manera que amb el Consell Assessor de la Transició Nacional, vam expressar la predisposició a ser-hi i a col·laborar-hi i no hi va haver cap mena de resposta. 

Malgrat això, trobeu que el Pacte Nacional és un bon instrument?
—Ja ho veurem. L’únic acord que es va prendre en aquella reunió va ser que el senyor Rigol faria un text i que es donaria cobertura a l’incompliment del pacte de govern per part de CiU i ERC, enviant una carta a Rajoy. Pels seus fets els coneixereu. Esperem que, a diferència dels altres organismes, d’aquest se’n sàpiga alguna cosa més que una foto. Però de moment hi ha forces que n’han quedat excloses, com Solidaritat i Arran. I els socialistes s’han negat a incorporar-s’hi. I tot això per a què? Perquè el poble de Catalunya pugui decidir sobre què?

Per a decidir sobre el futur polític.
—El futur polític de Catalunya en quin sentit? Això no es fa explícit.

Ara vindrà la concreció d’això.
—La concreció d’això era en el pacte de govern entre CiU i ERC, en què es comprometien a fer-ho durant el primer semestre del 2013. I sembla evident que aquell compromís l’incompleixen. Era el compromís de portar al Parlament de Catalunya la pregunta del referèndum, perquè fos aprovada, i enviar-la al congrés espanyol perquè autoritzés la convocatòria del referèndum, tal com diu la llei catalana de referèndums i tal com es van comprometre CiU i ERC.

El pacte textualment no diu això, sinó que remet a la llei de referèndums.
—Sí que ho diu. Mira la llei de referèndums. El pacte diu que en el primer semestre del 2013 es demanaria l’autorització per convocar un referèndum, segons aquesta llei. I la llei diu que un referèndum es fa perquè el porten al parlament o bé el govern de la Generalitat o bé dos grups parlamentaris. I una de les coses que han de portar és la pregunta; el parlament ho vota i si s’aprova es porta al govern espanyol. Mas i Junqueras van assumir aquest compromís. Si ara l’incompleixen, quina credibilitat té cap mena de promesa, de proposta o de projecte?

Mas diu que la pregunta s’ha de consensuar més endavant.
—Però ells es van donar sis mesos. L’únic compromís immediat era aprovar una declaració de sobirania, cosa que van fer. Però en el cas de la pregunta, es van donar sis mesos per a determinar-la i portar-la al parlament. Què han fet aquests sis mesos? No n’han tingut prou? Que s’expliquin. Si les explicacions que donessin fossin raonables, les acceptaríem. 

Trobeu raonables els terminis que marca el pacte de CiU i ERC per a fer la consulta? Preparació el 2013 i consulta el 2014.
—Constato que han passat més de nou mesos des de la manifestació de l’Onze de Setembre, més de sis mesos des del pacte de govern entre CDC, UDC i ERC i no hi ha hagut cap resultat. L’única cosa que s’ha fet és una declaració de sobirania, que ha quedat suspesa pel Tribunal Constitucional. Per tant, aquesta declaració de sobirania no existeix. El primer semestre havien de portar al parlament la pregunta i la proposta de referèndum per traslladar-les al govern espanyol. La situació d’ara posa una ombra de dubte sobre tot. I juguen exactament a això. I la llei de consultes que tramiten ara ja era feta en la legislatura anterior. I quan l’aprovin serà suspesa pel TC. 

Diuen que és una estratègia d’anar cremant etapes i de demostrar que s’ha intentat tot.
—Sí, a un ritme caribenc. 

Durant el 2013, que és el que diu el pacte.
—El primer semestre del 2013, que és el termini per presentar la pregunta.

Però per a la llei de consultes hi ha tot el 2013, segons el pacte.
—Si han incomplert un compromís qui ens assegura que no faran igual amb els altres? Quina credibilitat tenen? Un cop acabat aquest ritme caribenc, cap al mes de novembre, quedarà suspesa la llei de consultes pel TC. I llavors, què oferiran CDC, UDC i ERC?

Fer unes eleccions plebiscitàries?
—Les eleccions plebiscitàries no existeixen. 

Serien unes eleccions en què les forces polítiques subscriurien un programa comú…
—Això ja ho va ser les anteriors eleccions.

Aquelles eren per a poder fer el referèndum. Aquestes altres serien per a poder proclamar la independència.
—Doncs ja ho veurem, si ho fan o no. Vull dir que no hi ha eleccions plebiscitàries. Hi ha eleccions al parlament, o als ajuntaments. L’endemà d’un referèndum sí que sabem què passa: la gent ha votat que sí o que no a la pregunta d’aquell referèndum. I, per tant, ha pres una decisió. L’endemà d’unes eleccions només passa que uns partits tenen més escons i uns altres, menys. 

Però si l’estat impedeix totes les vies per a fer un referèndum, com es pot convocar?
—Hi ha una manera de fer un referèndum dins de la legalitat espanyola de manera que no ho puga impedir el govern espanyol. 

Quina és?
—Una manera. Sempre hi ha escletxes. Recorde que quan es va fer el referèndum a Arenys de Munt (i en les consultes posteriors), qui després va ser consellera de Justícia amb Mas, Pilar Fernández Bozal, va presentar una demanda contra aquella consulta. I un jutge va ordenar-ne la suspensió, però vam aconseguir fer-la. Es va fer la d’Arenys de Munt i es van fer les posteriors perquè vam trobar la manera en què ni la fiscalia ni la judicatura ni el govern espanyol ni el govern de la Generalitat podien impedir que es fessen.

Proposeu que es faci una referèndum popular?
—No, dic que de la mateixa manera que vam trobar aquella escletxa en aquell moment també n’hi ha ara per a fer un referèndum oficial, organitzat per les institucions. Ara, si resulta que tots aquests organismes que constitueixen no serveixen per a trobar-ho, doncs és cosa d’ells. 

Vosaltres sabeu quina és la manera, quina és l’escletxa?
—Sí.

Però no ho voleu explicar.
—No. Per una raó: perquè això només es pot fer per aplicar-ho, i no per posar-se medalles. Quan hi haja un govern de la Generalitat amb una majoria parlamentària que tinga la voluntat política de fer un referèndum sobre la independència de Catalunya, i ho subratlle, sobre la independència de Catalunya, quan tinguem aquesta certesa, serà el moment de parlar-ne. Però no volem esbombar-ho públicament i no fer-ho.

Ho heu proposat directament al govern?
—Sí. Això els ho hem dit en privat en diverses ocasions.

I què us han dit?
—Que no. Que ells estan pel dret de decidir i copsar la voluntat del poble de Catalunya, per fer un termòmetre, perquè la consulta no és vinculant… 

Em quedo amb les ganes que em digueu quina és aquesta fórmula màgica.
—És que no es poden cremar les coses. Si ens dediquem a aquestes coses és perquè volem la independència de Catalunya, i no perquè tinguem el més mínim interès d’entrar en el repartiment de les prebendes autonòmiques de la gestoria coneguda com a Generalitat de Catalunya. I, per tant, no ho farem, perquè es cremaria. És a dir, si aquesta escletxa existeix, també es pot tapar. Dir-ho públicament sense que hi haja voluntat per part del govern ni de la majoria parlamentària de portar-ho a la pràctica vol dir que avises Espanya, que sí que actua.

Aquesta via de què parleu és de fets consumats? Seria una convocatòria d’un dia per un altre, o s’hauria de negociar amb el govern espanyol?
—No s’hauria de negociar res, sinó que es tractaria de preparar-ho amb la discreció suficient, i fer-ho. Sense que calgués el permís espanyol ni que Espanya ho pogués impedir. A Arenys, quan es va rebre el manament judicial prohibint la convocatòria de la consulta, vam estudiar-lo i vam veure com esquivar-lo la volta de manera que el jutge no pogués actuar. 

Amb això que dieu, sembla que no veieu voluntat real de CiU i ERC de fer el referèndum.
—Constatem que no. Perquè això necessita fets.

Per què no haurien de voler-ho?
—Això pregunteu-ho a ells. Nosaltres estem per la independència, i no per anar entabanant la gent ni per allargar-ho tot indefinidament fins que s’arribe a una situació d’avorriment, de fàstic, de cansament i de desmobilització. 

Però la societat civil s’ha anat movent. Com valoreu el paper d’entitats com l’ANC i Òmnium?
—Hi ha dues coses ben diferents. D’una banda hi ha la gent; l’únic procés d’independència obert a Catalunya és un procés popular, perquè no hi ha un procés polític d’independència a Catalunya obert. La gent es mobilitza, fa propaganda, té iniciatives… Una altra cosa són les organitzacions, que es dediquen a organitzar allò que consideren més oportú de cara a donar suport a l’estratègia del govern CiU-ERC. Tenen el dret de fer-ho. Però valoro la mobilització de la gent que perd la por i surt al carrer per dir que volem la independència. I no per dir que volem el dret de decidir, volem la llibertat, les estructures d’estat, l’estat propi… ‘Independència’ és la paraula prohibida, la que no surt enlloc en els pactes de govern CiU-ERC, ni en cap decisió parlamentària ni en cap constitució de cap organisme ni en cap convocatòria d’aquestes entitats.

La cadena humana serà per la independència.
—Ara com ara es diu Via Catalana. 

Sí, però…
—D’acord, ja s’entén. Però ho has d’entendre, perquè no es diu. 

I la gent quan hi va crida ‘independència’.
—Sí, igual que a la manifestació de l’Onze de Setembre. La gent surt i entén que quan diuen totes aquestes coses volen dir ‘independència’, i el que surt a reclamar és això. I som ací, encallats, amb una mobilització popular per la independència i unes cúpules cíviques amb un ritme caribenc no se sap ben bé per què.

Veig que no anireu a la cadena humana.
—Ara com ara no. Si la cadena humana és explícitament per la independència, sí. Si continua essent de ‘tu ja m’entens’, no hi aniré.

Heu pensat per què Solidaritat no va rebre prou suport i va quedar fora del parlament?
—Solidaritat és una coalició de partits per aconseguir la independència de Catalunya. Si la gent pensa que unes altres forces polítiques de molta més tradició, organització, diners i càrrecs hi són per a aconseguir la independència, votarà aquestes altres formacions. En cas que no ho facen, votaran Solidaritat. El 2010 hi havia manca de credibilitat d’ERC pel tripartit i CiU proposava el pacte fiscal, i per això SI va aconseguir representació. I el 2012, ERC recupera la credibilitat amb Junqueras i CiU també la recupera gràcies al fracàs de Mas amb el pacte fiscal. Si la gent creu que CiU i ERC faran la independència, Solidaritat no cal. Si no és així, llavors Solidaritat cal.

I alguna autocrítica, alguna cosa que no vau fer bé perquè no us votessin? La CUP bé que va entrar.
—El vot perdut per SI se’n va anar a CiU, i fora de Barcelona, es va repartint entre CiU i ERC. No hi ha transvasament de vot entre Solidaritat i CUP. La CUP es mou en un altre àmbit, el de l’esquerra anticapitalista. Quina és l’autocrítica? En funció de si efectivament la gent pensa que és necessari empènyer per la independència perquè CiU i ERC no ho fan prou, llavors Solidaritat té vots. Si Solidaritat no és necessària perquè sí que fan prou, llavors no cal Solidaritat.

Vau fer un pas al costat en la direcció de Solidaritat. Quina activitat política fareu d’ara endavant?
—Faig allò que considero que és més efectiu per la independència de Catalunya. Sóc a l’executiva de Solidaritat i continuo treballant i col·laborant per la independència. I ho faré tant públicament com allunyat dels focus. De tot allò que he fet aquests últims mesos, la feina més important ha estat fora dels focus.

Un vídeo on surt Guardiola explica el procés d’independència als alemanys – VilaWeb

Un vídeo on surt Guardiola explica el procés d’independència als alemanys – VilaWeb.

Notícies

Divendres  28.06.2013  09:57

Un vídeo on surt Guardiola explica el procés d’independència als alemanys

Fet amb fragments d’entrevistes al nou entrenador del Bayern de Munic subtitulats en alemany

Quan es va fer públic el fitxatge de Pep Guardiola com a entrenador delBayern de Munic, de seguida va córrer per les xarxes la idea que esdevindria un bon ambaixador del procés d’independència de Catalunya. Guardiola no ha amagat mai el seu compromís nacional i el seu desig per a Catalunya. A la manifestació històrica de l’Onze de Setembre de l’any passat, va fer arribar un missatge enregistrat en vídeo des de Nova York en què mostrava el suport a la mobilització i a la voluntat d’autodeterminació del poble català.

Aquesta situació l’ha aprofitada un internauta per confegir un vídeo amb fragments d’entrevistes i conferències de premsa de Guardiola sobre Catalunya, el català i el compromís nacional de llibertat. El vídeo té subtítols en alemany i explica també la situació actual de Catalunya i l’empenta dels catalans per decidir el seu futur.

Més informació:

VÍDEO: Guardiola poliglot (24.06.2013)

Guardiola a Munic: ‘Sóc aquí pel que he fet a Barcelona’(24.06.2013)

‘Santpedor, municipi per la independència’, a la televisió alemanya(24.06.2013)

Willkommen, Pep! (23.06.2013)

La independència balla amb l’stop motion’ de l’estelada humana d’Igualada [VÍDEO] – VilaWeb

La independència balla amb l’stop motion’ de l’estelada humana d’Igualada [VÍDEO] – VilaWeb.

Notícies

Divendres  28.06.2013  22:50

La independència balla amb l’stop motion’ de l’estelada humana d’Igualada [VÍDEO]

Us oferim el vídeo de l’stop-motion enregistrat el 18 de maig

La reivindicació de la independència que va inundar la plaça de l’Ajuntament d’Igualada el 18 de maig, amb dos mil participants que van formar una estelada humana, ja té el seu vídeo a punt. Aquest divendres s’ha instal·lat una pantalla de grans dimensions a la mateixa plaça, per projectar el vídeo i celebrar aquella fita.

Després d’aquesta estrena, la voluntat de l’organització és ‘fer córrer tant com sigui possible el vídeo a través de les xarxes, cercant la màxima difusió de l’esdeveniment i el seu objectiu: mostrar al món la decidida voluntat del poble de Catalunya per aconseguir la independència’.

Centenars de fotografies formen l’stop-motion

Els colors vermell, groc, blau i blanc van tenyir la plaça durant tot el matí del 18 de maig, seguint les instruccions perquè una vintena de fotògrafs poguessin captar cada instantània. D’entre els milers de fotografies realitzades, se n’han seleccionat uns centenars i s’ha editat el vídeo a través de la tècnica de l’stop- motion.

Estelada Humana Igualada va ser una idea impulsada per un grup d’igualadins per fer el primer stop-motion per la independència de Catalunya. L’esdeveniment es va organitzar a través de la pàgina web i les xarxes socials twitter i facebook.

Manifest de l’Estelada Humana

Abans de la projecció del vídeo de l’stop-motion s’ha llegit un manifest i s’ha pogut veure un ‘making off’ del dia 18 de maig. A continuació podeu llegir el manifest íntegre:

‘Quan el mes de febrer va sorgir la idea de fer una estelada humana, a cap de nosaltres no ens movia cap altre motiu que el de la reafirmació de pertinença al país. Volíem fer visible el nostre desig de compartir aquest anhel de llibertat que omple carrers, places i viles de punta a punta del nostre país. I fer-ho des d’Igualada i amb la gent d’Igualada, la nostra comarca i tots aquells altres amics que ens volguessin acompanyar.

Perquè aquest anhel és la clau de tot el que està passant i estem vivint, d’aquesta extraordinària mobilització, de la que som i ens sentim protagonistes.

Una mobilització, ja sigui en manifestacions que apleguen centenars i centenars de milers de persones i omplen una ciutat com Barcelona, fins les consultes populars, les estelades d’espelmes i, com en el nostre cas, el que avui presentem, l’Estelada Humana, que es caracteritza pel seu caràcter profundament democràtic i pacífic. És impossible que existeixi al món un projecte que generi al món la il·lusió que en aquests moments genera el nostre procés cap a l’estat propi i ho faci amb uns valors com els que compartim nosaltres: democràcia, llibertat, respecte.

Malgrat això, Catalunya, i els catalans, hem estat (i som) sistemàticament “estigmatitzats” pel sol fet de ser-ho. Hem patit (i patim) un espoli sense precedents al món, que ens empobreix dia a dia, i que ens afecta directament a tots i cadascun de nosaltres, i que fa que el fruit del nostre esforç i treball se l’emportin els de sempre emparat amb els arguments de sempre o els que siguin: avui li diuen la Constitució, ahir li deien dret de conquesta.

Hem sigut (i som) víctimes (en paraules del periodista Jaume Clotet, que va compartir amb nosaltres l’Estelada Humana), d’un implacable genocidi invisible: cultural, lingüístic, social, econòmic…

L’important, però, és que estem posant fi a tot això. Hem dit prou! I hem perdut la por. Com va insistir Salvador Cardús des del balcó d’aquest ajuntament: No tenim por!

Joan Sales, a Incerta Glòria, deia: ‘Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, es tracta de deixar de ser imbècils.’

………………………………………………………….

Som aquí, tossudament alçats,

proclamant el nom, el temps i el lloc

que ens dol i pertany,

si vols amb els punys oberts,

si cal amb els punys tancats,

per mor que el somni que tenim junts es faci possible.

………………………………………………………………..


Guanyarem!! Visca Catalunya lliure!

Jordi Bianciotto – El Concert per la Llibertat fa por

Nació Digital: Jordi Bianciotto – El Concert per la Llibertat fa por.

Notícia en PDF
Notícia en PDF

El Concert per la Llibertat fa por

«Fallen sobretot, els artistes en oberta expansió professional, els més competitius, els que estan construint una carrera»

En el Concert per la Llibertat no hi ha ni Manel, ni Mishima, ni Antònia Font, ni Mazoni, ni Sanjosex, ni Sílvia Pérez Cruz, ni Roger Mas, ni El Petit de Cal Eril, ni La Pegatina, ni Txarango, ni Obrint Pas, ni Inspira, ni Pau Vallvé, ni, en fi, molts dels artistes moderns que més tinta fan anar al llarg de l’any. N’hi ha que han adduït compromisos previs: Manel actuen a Burjassot, Pérez Cruz a Loulé (Portugal) i La Pegatina a Orense. Però sorprèn que ara que la nostra música de nova planta es troba en un moment creatiu tan pletòric tingui tan poca presència en un concert que, suposem, pel seu to i per la quantitat d’artistes seleccionats, una seixantena, té una voluntat de representar la creació musical del país.

Cada cas és un món, i les motivacions, múltiples. Però, tot fent una repassada al cartell, veiem que hi ha, sobretot, tres tipus d’artistes: veterans assentats en el mercat català i catalanista (Marina Rossell o Maria del Mar Bonet); veterans que no ho estan particularment o exclusivament però que operen pel damunt del bé i del mal (Paco Ibáñez, Peret), i novells molt novells que no volen desaprofitar aquesta oportunitat per anunciar al món que existeixen (Joana Serrat o Ivette Nadal). Fallen, doncs, sobretot, els artistes en oberta expansió professional, els més competitius, els que estan construint una carrera amb el vent de cara, que s’hi juguen el pa i hi tenen molt a perdre si van maldades. Un cas diferent és el de Serrat i Raimon, a qui, d’altra banda, no se sol esperar en cap mena de concert col·lectiu ni amb mòbil ideològic.

El dret a decidir i la independència poden ser transversals i de domini públic, però les coses es veuen diferent si, per exemple, tens un peu posat en el mercat espanyol. Mayte Martín i Pedro Guerra s’hi han donat de baixa després de rumiar-s’ho. Qui promogui certs linxaments que pensi abans quin preu està pagant per la seva puríssima militància. És en el cost personal on hi ha la mesura de l’exigència.

El Concert per la Llibertat fa por a molts artistes: per ser-hi (i que això els perjudiqui Ponent enllà) i per no ser-hi i haver-ne de donar explicacions (i que siguin titllats aquí d’anar contra el procés). I hi ha altres motius: no a tots els músics els ha il·lusionat que un col·lega del mateix gremi, Gerard Quintana, en sigui el director artístic, ni que mig concert estigui consagrat a l’obra d’un únic autor, Lluís Llach, ni que els artistes participants no cobrin… Això és així, senyors.

Al capdavall, tindrem un Concert per la Llibertat que és un reflex de les febleses del país. Un espectacle que no ajudarà els artistes que ho necessiten perquè no volen ser ajudats, i que farà encara més gran l’aura d’un creador, Lluís Llach, que està retirat i a qui ja no li calen aquests fastos. Tot sigui per al procés. Recordem, però, abans d’assenyalar ningú, que aquest esdeveniment es diu Concert per la Llibertat. Sí, llibertat.

Jordi Bianciotto

A més de crític musical des de fa vint anys, és un ciutadà que observa amb una barreja variable de passió i angoixa l’evolució i destí d’aquest país. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistesRockdelux i Enderrock, i és autor de biografies i enciclopèdies musicals. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i articulista a Mèdia.cat.

Mayte Martín i Pedro Guerra no seran al Concert per la Llibertat per pressions espanyoles

Mayte Martín i Pedro Guerra no seran al Concert per la Llibertat per pressions espanyoles.

27/06/2013
DRET A DECIDIR
Mayte Martín i Pedro Guerra no seran al Concert per la Llibertat per pressions espanyoles
Els dos cantants temen les conseqüències en la seva feina per participar en un acte independentista
Nerea Rodríguez
Els cantants Mayte Martín i Pedro Guerra han caigut del cartell del Concert per la Llibertat, que tindrà lloc aquest dissabte al Camp Nou, i tot sembla indicar que aquestes baixes d’última hora es deuen a pressions espanyoles i a les conseqüències que la participació en un acte independentista podria tenir per les seves feines.

Així ho posa de manifest el periodista de ‘La Vanguardia’ Jordi Barbeta, qui opina que tant a Mayte Martín com a Pedro Guerra els ha passat com al PSC, “que primer van dir que sí i després que no”, cosa que titlla de “canvi sobrevingut”. En aquest sentit, assegura que tots dos cantants, “artistes progressistes”, després de comprometre’s amb el Concert per la Llibertat “van notar que no s’ho podien permetre”.

D’altra banda, els assistents al Camp Nou podran gaudir entre cançó i cançó de Jacint Verdaguer, Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu i Joan Margarit, entre d’altres, a càrrec d’Isona Passola, Ventura Pons, Joel Joan, Màrius Serra, Mathew Tree, Núria Feliu, Quim Masferrer, Montserrat Carulla, i molts més.

Mayte Martín i Pedro Guerra

Els cantants Mayte Martín i Pedro Guerra

 

La guia del Concert per la Llibertat – VilaWeb

La guia del Concert per la Llibertat – VilaWeb.

Notícies

Dijous  27.06.2013  06:00

La guia del Concert per la Llibertat

Horaris, artistes que hi actuaran, personalitats convidades, els vídeos, les darreres entrades…

El Concert per la Llibertat de dissabte, 29 de juny, a les vuit del vespre al Camp Nou es presenta com un gran esdeveniment de país. Així el defineix Òmnium Cultural, que n’és el principal organitzador. Es preveu que s’acabarà a mitjanit, però des de les cinc d’horabaixa hi haurà una fira d’entitats vora l’estadi. I a les sis s’obriran les portes del Camp Nou. Per saber-ho tot sobre aquest concert, qui hi actuarà, quines intervencions s’hi veuran i des d’on més es podrà seguir, us oferim aquesta guia completa.

Darreres entrades a la venda

Encara resten unes quantes entrades del concert, del qual ja se n’han venudes més de setanta mil. La majoria de disponibles són del gol sud, darrere l’escenari i, per tant, amb poca visibilitat, que costen deu euros. A la resta de graderia ja no en sobra pràcticament cap. També n’hi ha alguna de disponible de les més cares, situades a la gespa.

Com es poden comprar?

Les entrades es poden comprar a través d’internet, des de la webwww.concertperlallibertat.cat. També a través del Club TresCTelentradaAtrapalo.

Qui hi actuarà i quines cançons cantarà?

Heus ací tots els intèrprets i les cançons del concert:

Primera part

Cobla de Cambra de Catalunya, ‘Juny’.

Cobla de Cambra de Catalunya amb Pascal Comelade i Enric Casasses, ‘Sense el ressò del dring’.

Pere Jou (Quart Primera), Andreu Rifé, Joan Dausà i Jofre Bardagí, ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’.

Joana Serrat i Xavier Baró, ‘Aquesta terra’.

Sopa de Cabra, ‘Camins’.

Projecte Mut, ‘Jo tenc una enamorada’.

Pep Sala i Dyango, ‘Boig per tu’.

Sabor de Gràcia ‘Ningú no comprèn ningú’.

Iacine Belahcene i Iannis Papaioannou, ‘La mala reputació’.

Paco Ibáñez, ‘Como tú’.

Peret, ‘L’emigrant’.

Grup de Folk (Eduard Estivill, Jaume Arnella, Oriol Tramvia, Isidor Marí), ‘Vull ser lliure’.

Mercedes Peón, ‘Ben linda’.

Joan Isaac i Joan Amèric, ‘A Margalida’.

Jordi Batiste, Amadeu Casas i Meritxell Gené, ‘Escolta-ho en el vent’

Theo, ‘Catalonia (Lousiana)’.

Fermin Muguruza, ‘Gora Herria’.

Pau Alabajos i Cesk Freixas, ‘Al vent’.

Brams, ‘Vull per demà’.

Maria del Mar Bonet i Companyia Elèctrica Dharma, ‘Què volen aquesta gent?’.

Companyia Elèctrica Dharma i la Cobla de Cambra de Catalunya, ‘La presó del rei de França’.

Tot seguit intervindrà Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, i a continuació l’Orfeó Català i la Cobra de Cambra de Catalunya interpretaran l’himne nacional. Serà aleshores quan es farà el mosaic a la grada, formant un gegant ‘Freedom for Catalonia’. Després serà el torn de Carles Santos i la Cobla per la Independència, que interpretaran ‘Fanfàrria’ i donaran pas als Castellers de Vilafranca.

Segona part


Lluís Llach, ‘Venim del nord, venim del sud’.

Pastora, ‘Tenim un clavell per a tu’.

Gwen Perry + Gisele Jackson, ‘Que tinguem sort’.

Gossos, ‘Bressols de tots els blaus’.

Lídia Pujol + Pau Figueres, ‘País petit’.

Miquel Gil, ‘El jorn dels miserables’.

Franca Masu, ‘Maremar’.

Nena Venetsanou, ‘Vaixell de Grècia’.

Marina Rossell, ‘Que feliç era, mare’.

Alessio Lega, ‘Abril 74’.

David Alegret, ‘Amor particular’.

Carles Cases, ‘Un núvol blanc’.

Orfeó Català, ‘Campanades a morts’.

Joan Isaac + Ferran Piqué /Joan Enric Barceló / Eduard Costa (Els Amics de les Arts) + Pere Jou (Quart Primera) + Andreu Rifé + Joan Dausà + Jofre Bardagí + Xavier Baró + Orfeó Català, ‘No és això companys, no és això’.

Gerard Quintana + Pascal Comelade + Xarim Aresté, ‘I si canto trist’.

Cris Juanico, ‘Viatge a Ítaca (I)’.

Gorka Knörr, ‘Viatge a Ítaca (II)’.

Mercedes Peón, ‘Com un arbre nu’.

Beth + Ivette Nadal + Bikimel, ‘Laura’.

Maria del Mar Bonet. ‘Alè’.

Manel Camp + Ramoncín + Nabil Mansour + Massyl Aita + Ronza Ismael + Jordi Camp + Cor per la Integració, ‘L’estaca’.

Lluís Llach + Tothom, ‘Tossudament alçats’.

Projeccions a tot el món

Tot un seguit de casals i comunitats catalanes a l’exterior projectaran l’esdeveniment en públic. Això passarà en ciutats com ara Quebec, Londres, Brussel·les, Santo Domingo, París, Mèxic DF, Buenos Aires, Edimburg i Lausana.