Nació Digital: El rei legitimaria la consulta.Política
El rei legitimaria la consulta
La cap dels serveis consultius de Presidència de la Generalitat i advocada de la Generalitat davant el TC fins el 2011 interpreta que la Constitució, l’Estatut i, sobretot, el monarca permeten celebrar un referèndum secessionista dins la legalitat
Mas en audiència amb el rei espanyol. Foto: CasaReal
El símbol de la unitat d’Espanya, la monarquia, podria ser la clau de volta que permetria la celebració de la consulta sobiranista de Catalunya. Aquesta és una de les cinc interpretacionsdel marc constitucional vigent que els serveis jurídics de la Generalitat sospesen per esgotar totes les vies de “legalitat” per celebrar-la.
Segons aquest argument jurídic, el Govern entendria que la mateixa acceptació dels resultats electorals de les eleccions al Parlament -autonòmiques en l’argot constitucional- i del nomenament d’un president de la Generalitat per part del rei s’esdevindria un “reconeixement o una autorització implícita d’un referèndum d’autodeterminació, en el benentès que aquest s’ha inclòs de manera explícita i clara en el programa electoral guanyador.
De fet, aquest fonament jurídic l’ha exposat de manera precisa, Dolors Feliu, que del 1994 al 2011 ha estat l’advocada de la Generalitat davant el Tribunal Constitucional, i actualment és Directora General dels serveis consultius del departament de Presidència, en el seu llibreManual per la Independència (Angle Editorial, 2013).
Constitució, Estatut i Nomenament
Segons Feliu, el fonament constitucional d’aquesta pretensió es basa en una interpretació eclèctica de la Constitució i l’Estatut i de la figura del rei espanyol en el marc institucional català i espanyol. Per Feliu el dret a la consulta s’esdevindria de la concordança de diversos articles de la Constitució: l’article 2 de la Constitució, quan es limita la unitat d’Espanya al “dret a l’autonomia de les nacionalitats i les regions” s’ha de relacionar amb l’article 1 que fixa el principi democràtic, l’article 23, que determina el dret a la participació política i l’article 9.2 que obliga els poders públics a “remoure” els obstacles que impedeixen la participació dels ciutadans en la vida pública.
Aquest combinat s’ha de reblar, segons el mateix informe jurídic, amb l’article 67.4 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, és a dir, el que estableix que el rei nomeni el President de la Generalitat. Tot i que aquest nomenament és un acte formal i simbòlic, s’interpreta amb caràcter constitutiu i és indispensable perquè la investidura parlamentària tingui validesa i eficàcia jurídica. En base aquesta premissa, que el rei nomeni un president de la Generalitat vol dir que “l’integra” dins l’entramat institucional de l’Estat i més quan, segons l’article 64.1 de la Constitució, aquest nomenament el referenda el president del govern de l’Estat.
A la vista, doncs, dels principis democràtics establerts a la Constitució així com l’organització del poder polític que s’hi determina, Feliu entén que un president de la Generalitat escollit pel Parlament, nomenat pel rei i referendat pel president del Govern amb l’objectiu principal de celebrar una consulta fixat tant en el debat d’investidura com en el programa electoral, permet interpretar que “jurídicament l’Estat no s’hi pot oposar” i hauria de permetre que se celebrés, perquè implícitament l’ha acceptada.
“Fer bona la proposta catalana”
Així, els serveis jurídics de la Generalitat recorden en base aquesta lògica jurídica que la negativa de l’Estat a acceptar aquesta interpretació i, per tant, no permetre la consulta, el col·locaria en una postura contrària tant als seu principi de “democràcia participativa com als pronunciaments internacionals vinculats al principi de democràcia”. Una situació que, per Feliu, “faria bona” la postura catalana de cara la legitimació internacional del procés. D’aquesta manera es també es faria bo un vell adagi del dret, quan un advocat busca sobre un text el seu argument, l’advocat contrari troba el seu en el mateix text.
Humbert.Cat 