Arxiu mensual: febrer 2013
Per Navarro, la llei de consultes no ha de servir per exercir el dret d’autodeterminació – VilaWeb
Per Navarro, la llei de consultes no ha de servir per exercir el dret d’autodeterminació – VilaWeb.
Diumenge 24.02.2013 16:53
Per Navarro, la llei de consultes no ha de servir per exercir el dret d’autodeterminació
El primer secretari del PSC insisteix en el diàleg amb l’estat · Torna a defensar la seva proposta d’abdicació de Juan Carlos
El primer secretari del PSC, Pere Navaro, ha considerat que la futura llei de consultes catalana no ha de servir pas per exercir el dret de decidir, la qual ‘hauria d’anar per altres camins’. En una entrevista a Catalunya Informació, ha dit que la finalitat de la llei ha de ser una altra, com que els ciutadans ‘participin en el govern, però no fer un referèndum sobre l’autodeterminació. El dret de decidir, diu, s’ha d’exercir ‘per altres camins’: ‘S’ha de parlar amb el govern espanyol per veure quins són els camins possibles’.
Navarro també ha insistit que el rei espanyol abdiqui en favor del seu fill, tot i que el seu partit s’ha desmarcat de la proposta des del primer moment.
Retrets a Junqueras
Posteriorment, en una calçotada del PSC a Sant Joan Despí, Navarro ha criticat el president d’ERC, Oriol Junqueras, per les seves declaracions en una entrevista a La Vanguardia, en què no descartava un possible avançament electoral, si CiU no tenia en compte ERC a l’hora de prendre decisions. ‘Com més mana Junqueras, més inestable és el govern’, ha dit Navarro, i ha afegit: ‘Si ha fet un pacte de govern, l’ha de complir’.
Sobre el ‘joc brut’ de l’estat
Navarro també ha comentat les declaracions del president de la Generalitat, que retreu a l’estat joc brut per impedir el dret de decidir. El dirigent del PSC ha instat Artur Mas a deixar de banda ‘la teoria de la conspiració’ i començar a treballar per resoldre els problemes dels catalans. I ha reclamat un canvi de prioritats al govern perquè la reforma del model de finançament, i no el dret de decidir, sigui el principal objectiu de la Generalitat en els propers mesos.
El Punt Avui – Notícia: La monarquia pren posició contra les “quimeres”
El Punt Avui – Notícia: La monarquia pren posició contra les “quimeres”.
La monarquia pren posició contra les “quimeres”
Els Borbons mai no han entès ni han respectat la realitat nacional de Catalunya ni el dret dels catalans a decidir
Joan Carles I ha abandonat la prudència i la diplomàcia dels primers temps i ha pres partit en el debat
És un rei en hores molt baixes d’un Estat espanyol en decadència, mentre el príncep Felip espera el seu torn
Notícies relacionades
Canals relacionats
Honorata. Es deia Honorata i no era cap dama, sinó una campana batejada així en honor de sant Honorat, bisbe d’Amiens i patró dels flequers i dels pastissers. Eren temps de Joan I, l’Amador de la Gentilesa, i l’Honorata va ser hissada, per decisió del Consell de Cent, al campanar de la catedral de Barcelona el 22 de novembre de l’any del Senyor de 1391. Durant moltes generacions va marcar amb el seu toc el pas de les hores a la ciutat. I ho va fer en èpoques de pau, però també de guerra. Situem-nos al segle XVIII, quan les tropes felipistes assetgen Barcelona. L’Honorata ja no marca només les hores. El repic de la campana es fa servir per alertar els defensors de la ciutat fins que el 16 de març de 1714 un projectil la fereix de mort. Una vegada acabada la guerra, la ciutat sotmesa demana permís al rei Borbó per fondre-la i fer-ne una de nova, però el Consell Reial el denega perquè considera que “habiendo sido esta campana la que tocó los movimientos de las sediciones, y por otros motivos que Su Majestad ha tenido presentes” ha de ser destruïda. I així es fa.
Tot i això, els catalans som tossuts i, des d’aleshores, tres campanes més de la catedral de Barcelona han portat el nom d’aquella Honorata rebel que cridava a les armes contra el Borbó. L’actual, que data del 1865 i pesa 750 quilos, toca més sovint que mai –marca els quarts– i és la que està situada en el punt més alt
de totes les de la seu.
Serveixi l’Honorata com un petit exemple simbòlic de la complicada relació que el poble català ha tingut amb els Borbons, una dinastia que en el Regne d’Espanya ha aportat una dotzena de monarques i de regents.
Pretendre que un rei espanyol entengui i respecti la realitat nacional de Catalunya i el dret dels catalans a decidir el seu futur és somiar truites. Naturalment, les maneres de fer dels monarques absolutistes en relació amb aquest tema són diferents de les d’una monarquia constitucional com la de Joan Carles I, però en el fons la visió sobre la qüestió catalana és similar i implica un precepte etern, recollit actualment en l’article 2 de la Constitució: “La indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols.”
Durant molts anys, Joan Carles havia mantingut una actitud prudent i diplomàtica amb els catalans, una manera de fer que formava part de l’ADN del joancarlisme, un estil capaç de seduir fins i tot els cortesans republicans.
Diuen d’ell que l’any 1976 va tenir un paper important en l’inici dels contactes amb el president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, i també, poc després, en les converses entre el govern de Suárez i l’Assemblea de Parlamentaris. El 16 de febrer de 1976, amb motiu de la seva primera visita a Catalunya, va fer una part del discurs en català: “Catalunya pot aportar a aquesta gran tasca comuna una contribució essencial i que no té preu. L’afecció dels catalans a la llibertat és llegendària, i sovint ha estat fins i tot heroica…”
Llengua d’imposició
Amb el canvi de segle es va produir la primera polèmica. Era per Sant Jordi del 2001 quan en el discurs d’entrega del premi Cervantes a Francisco Umbral va dir el següent: “Mai va ser la nostra llengua d’imposició, sinó de trobada; mai no es va obligar ningú a parlar en castellà: van ser els pobles més diversos els que van fer seu per voluntat pròpia i lliure l’idioma de Cervantes.”
Tanta falsedat històrica concentrada en tan poques ratlles va aixecar polseguera a Catalunya.
El desembre del 2007, a Girona, coincidint amb la crema al carrer d’imatges seves, Joan Carles ja va avisar que no s’ha de perdre la unitat d’Espanya, i el setembre del 2012, poc després de la gran manifestació de la Diada, el monarca va irrompre en el debat de la independència amb una carta web (vegeu el gràfic) en què acusava, sense esmentar-lo, el govern català de “perseguir quimeres” i d’“obrir ferides”, unes afirmacions en què es va veure la mà de La Moncloa.
Tres mesos després, en el discurs de Nadal, el rei va fer una crida a “tancar ferides obertes”, però el 4 de gener passat, en l’entrevista massatge que li va fer a TVE Jesús Hermida, Joan Carles va deixar clar que entre els problemes més grans hi ha “les intransigències que porten a maximalismes i a polítiques rupturistes que no convenen”.
La decadència econòmica, política, moral i institucional que viu l’Estat espanyol també afecta un rei en hores molt baixes que ha perdut part del suport de l’opinió pública. Entre rumors d’abdicació desmentits per la Casa del Rei i una petició directa formulada aquesta setmana per “un republicà convençut”, el líder del PSC, Pere Navarro, el príncep Felip espera el seu moment. Sense obrir gaire la boca i mentre l’Honorata continua marcant, impassible, el pas del temps.
La Independència segons el CEO
El 15 de març comença el repte
Nació Digital: El 15 de març comença el repte.
Jordi Palmer | Actualitzat el 22/02/2013 a les 21:30h
El 15 de març comença el repte
Aquest dia arrenca la campanya per recollir un milió de signatures en tot el territori de la Unió Europea a favor del reconeixement del dret a l’autodeterminació
L’ICEC ha presentat la iniciativa al rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez Foto: ICEC
La iniciativa ciutadana a nivell europeu que vol forçar al Parlament Europeu a debatre el reconeixement del dret d’autodeterminació ja té data d’arrencada oficial, el 15 de març del 2013. Aquesta iniciativa de la International Commission of European Citizens (ICEC) -aliança d’organismes i ciutadans europeus favorables a l’exercici del dret a l’autodeterminació en territoris europeus com Catalunya, Escòcia, el País Basc i Flandes, entre d’altres-, proposa a l’Europarlament que reconegui explícitament el dret d’autodeterminació dels pobles que la integren.
En paral·lel a aquesta iniciativa ciutadana la ICEC ha obert un “procés de diàleg amb les diverses institucions europees”, segons ha confirmat a Nació Digital la portaveu a Catalunya de l’ICEC, Anna Arqué. Ara, amb l’obertura del termini per recollir un milió de signatures a tota la Unió Europea s’obre un període d’un any que culminarà a l’abril del 2014 “amb una gran manifestació a Brussel·les”, que aplegarà tots els moviments que donen suport a l’autodeterminació dels pobles europeus.
Recollida online i presencial
Un cop comenci la campanya es podrà signar via online a través del web de l’ICEC , però també hi haurà la possibilitat de signar de forma presencial, especialment en aquells territoris favorables a l’exercici del dret a l’autodeterminació. L’ICEC prepara ara la infraestructura per poder dur a terme aquesta campanya i assolir amb èxit el repte de reunir un milió de signatures favorables a l’autodeterminació de Catalunya entre d’altres nacions europees.
“Quan tinguem estat, assessorarem Espanya perquè deixi d’enfonsar-se”: Junqueras a ‘El Mundo’, en 6 frases
“Quan tinguem estat, assessorarem Espanya perquè deixi d’enfonsar-se”: Junqueras a ‘El Mundo’, en 6 frases
El líder d’ERC és entrevistat aquest divendres pel rotatiu després del resultat del CEO, que li dóna més intenció de vot que a CiU
Entrevista a un Oriol Junqueras “eufòric” –segons l’apreciació de l’entrevistador, Salvador Sostres– a ‘El Mundo’, després dels resultats del baròmetre del CEO, que atorga a ERC més intenció de vot que a CiU i una reducció de la distància en escons que encara separaria els republicans del partit d’Artur Mas. Us resumim la conversa en cinc fragments.
1. “El més probable és que si no hi ha referèndum hi hagi eleccions (…).ERC i CiU podríem presentar-nos-hi amb un programa compartit en què la independència fos l’únic punt“.
2. “Quan tinguem el nostre estat, els assessorarem [els espanyols] sobre com ho han de fer per deixar d’enfonsar-se en la misèria. Quan els catalans siguem lliures, l’estat espanyol, que ja no podrà tenir l’obsessió d’asfixiar-nos, potser se centrarà a fer les coses bé”.
3. “Quan aconseguim constatar d’una manera fiable que aquesta majoria [la dels catalans que volen la independència] existeix –mitjançant un referèndum o, si no ens deixen, amb unes eleccions plebiscitàries– Europa i els EUA no tindran més remei que acceptar-ho i reconèixer-nos“.
4. “No entenc la tossuderia d’Espanya, que sempre vol tot o res i guanyar per golejada. De què li serveix? Mai vol cedir, mai vol pactar. Així va perdre Cuba, Portugal i Holanda i així perdrà Catalunya“.
5. “Si Oriol Pujol és finalment imputat, haurà de dimitir per no perjudicar el seu partit. I ja serà molt més del que solen fer el PP i el PSOE en aquests casos, de manera que no són ningú per donar lliçons sobre com tallar la corrupció”.
6. “Hi ha una cosa que podria ser d’una gran utilitat. I és que Rajoy perdés el control del PP i que tornés Aznar, que és, de llarg, el millor estímul que hem tingut per a la independència, i el que més independentistes ha ajudat a crear. De fet, és el major creador d’independentistes. Ni jo el guanyo”.
El sí a la independència podria superar el 70% en el referèndum – VilaWeb
El sí a la independència podria superar el 70% en el referèndum – VilaWeb.
Dijous 21.02.2013 12:45
El sí a la independència podria superar el 70% en el referèndum
Els vots negatius no arribarien al 30% • Segons el CEO, la majoria partidària de la independència de Catalunya continua augmentant
El percentatge de gent que votaria sí a la independència continua augmentant, segons les dades de l’últim baròmetre del CEO. Si demà hi hagués un referèndum, un 54,7% votaria sí a la independència; un 20,7% votaria no i un 17% s’abstindria. Hi ha un 6,4% dels enquestats que no sap què votaria o que no contesta. Aquestes dades que ofereix el CEO parlen del percentatge de la població, però no indiquen el percentatge de sí i de no en un referèndum. El sí superaria el 72% i el no, en canvi, no arribaria al 23%.
Per fer aquesta projecció de dades, no hem tingut en compte el 6,4% d’enquestats que diu que no sap què votaria o que no respon, perquè no els podem atribuir ni al sí ni al no. Agafem, doncs, el 54,7% del sí i el 20,7% del no com a suma de participació en el referèndum. El 75,4% que sumen els vots afirmatius i els negatius són el 100% de la participació, de tal manera que el resultat final seria que el sí obtindria un 72,5% dels vots i el no, un 27,5%.
La gran majoria dels qui votarien que sí a la independència ho faria per raons econòmiques (29,4%), seguit del fet que ‘Catalunya milloraria’ (18,8%), per la incomprensió per part de la resta de l’estat espanyol (14,7%), per guanyar capacitat de decisió (13,5%), per un sentiment identitari (10,7%), etc.
El motiu més esgrimit pels partidaris del no és la preservació de la unitat d’Espanya (31,2%), el sentiment identitari (18,6%), perquè pensa que no seria positiu per a Catalunya (14,6%) i perquè troba que la independència és inviable (12,5%).
Més sentiment catalanista que no espanyolista
A la pregunta sobre quin és el sentiment dels enquestats, la resposta és la següent:
Només espanyol, 2,9%
Més espanyol que no català, 2,7%
Tan espanyol com català, 35,1%
Més català que no espanyol, 27,9%
Només català, 29,1%
En l’enquesta també es demana quina és la relació amb Espanya que es prefereix. L’opció de l’estat independent és la que guanya, seguida, a força distància, de la d’un estat dins d’una Espanya federal. Aquests són els resultats:
Una regió d’Espanya, 4,4%
Una comunitat autònoma d’Espanya, 20,7%
Un estat dins una Espanya federal, 22,4%
Un estat independent, 46,4%
ICV fa que IU es mulli al Congrés amb una proposta de referèndum per a Catalunya
ICV fa que IU es mulli al Congrés amb una proposta de referèndum per a Catalunya.
ICV fa que IU es mulli al Congrés amb una proposta de referèndum per a Catalunya
El text qualifica d'”absolut i excloent” el concepte de sobirania nacional que recull la Constitució espanyola. Proposa fer una consulta per triar entre autonomisme, federalisme i independència
El grup de l’Esquerra Plural al Congrés, en el qual hi ha Esquerra Unida (IU), ICV-EUiA i la Chunta Aragonesista, presentarà aquest divendres una proposta de resolució com a conclusió del debat de política general en què es demana directament que el govern espanyol negociï “amb les forces parlamentàries de Catalunya la celebració d’un referèndum que permeti conèixer la voluntat dels ciutadans de Catalunya sobre el seu futur polític”.
El text s’ha de votar dimarts que ve i argumenta la petició partint de les manifestacions “multitudinàries” de l’11 de setembre a Catalunya i del 15 i el 25 de setembre a Madrid. Totes tres, cada una d’una manera, eren “una exigència dels ciutadans del dret a decidir”, ja que els conflictes que es plantegen “no tenen cap altre tractament possible que l’aprofundiment de la democràcia”.
Segons la proposta de resolució, el concepte de “sobirania nacional” recollit als articles 1 i 2 de la Constitució és de “caràcter absolut i excloent” i resulta “obsolet per a la realitat del segle XXI”. “Un concepte de sobirania que no serveix davant els processos de globalització econòmica. Un concepte de sobirania que ha quedat desfasat davant el procés de construcció europea”, afegeix el text.
Malgrat aquestes limitacions de la Constitució, que “barra el pas al dret a decidir”, per l’Esquerra Plural “el debat sobre el procés obert a Catalunya […] no és jurídic sinó polític”. Per tant, consideren que “no hi ha res que impedeixi que el Parlament espanyol accepti celebrar un referèndum per conèixer l’opinió dels ciutadans de Catalunya”, que “hauria de ser una cosa que ningú pogués discutir en termes democràtics”.
Després d’indicar que el model a seguir és el de “països amb llarga tradició democràtica, com el Canadà i la Gran Bretanya”, la proposta adverteix que “obrir la porta al fet que els ciutadans opinin i decideixin mai pot ser negatiu”. I proposa que la societat catalana “pugui decidir entre el manteniment d’un estat autonòmic o la configuració d’un estat propi que estableixi relacions federals o la configuració d’un estat propi que prefereixi exercir la independència política”.
Mas-Colell ja treballa en l’Agència Tributària Catalana
Mas-Colell ja treballa en l’Agència Tributària Catalana
21/02/2013
INDEPENDÈNCIA
Mas-Colell ja treballa en l’Agència Tributària Catalana
El conseller d’Economia explica que l’objectiu és gestionar els “esforços fiscals” de Catalunya i poder lluitar contra el frau.
La Generalitat i el seu conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ja estan treballant en el disseny de la nova Agència Tributària Catalana, segons ha explicat avui el propi Mas-Colell, qui ha explicat que l’objectiu és gestionar els “esforços fiscals” de Catalunya i poder lluitar contra el frau.
Per aquest motiu, la Generalitat ha creat una Secretaria d’Hisenda per convertir l’Agència Tributària de Catalunya en l’únic òrgan encarregat de gestionar, liquidar, inspeccionar i recaptar tots els tributs generats a Catalunya, i que també vol tenir plena capacitat normativa sobre els impostos, front als escassos marges que permet ara la legislació espanyola, ha argumentat el conseller. A més, Mas-Colell s’ha mostrat obert a reforçar la plantilla de l’Agència Tributària Catalana amb personal excedent d’altres parts de l’administració catalana, tal com li ha proposat el diputat d’ERC Pere Aragonés.
En una compareixença al Parlament, Mas-Colell ha explicat que actualment més del 90% dels tributs generats a Catalunya els gestiona l’Agència Tributària estatal, i que quan guanyi pes la catalana, pel que no ha posat data, els esforços es continuaran fent “amb tant o més vigor”.
A més, ha lamentat els retards actuals en pagaments de la Generalitat “que porten una extrema angoixa” als proveïdors, però ha insistit que Catalunya és contribuent neta a la hisenda central, per la qual cosa la liquiditat que ha de proporcionar el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) no és un favor que concedeix l’Estat.
Bosch: ‘Volem un República Catalana amb sostre i feina, una casa lliure i neta’ – YouTube
Bosch: ‘Volem un República Catalana amb sostre i feina, una casa lliure i neta’ – YouTube.
Extracte de la intervenció d’Alfred Bosch al debat de política general (21/02/13)
Humbert.Cat 
