Brussel·les ja demana saber quants eurodiputats tindrà Catalunya ! directe!cat

Brussel·les ja demana saber quants eurodiputats tindrà Catalunya ! directe!cat. ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ DIMARTS, 30 D’OCTUBRE DE 2012 18:40 H

Brussel·les ja demana saber quants eurodiputats tindrà Catalunya

La Comissió Europea insta Catalunya i Espanya a pactar com seria un Estat català a la UE i amb quines condicions es representaria el nou Estat a les institucions europees


La Comissió Europea insta Catalunya i Espanya a negociar i posar-se d’acord sobre com seria un hipotètic estat català en el marc de la Unió Europea, i no es pronunciarà sobre les conseqüències d’una declaració d’independència unilateral, almenys de moment. Així ho han assegurat aquest dimarts fonts comunitàries, que confirmen que la independència de Catalunya implicaria un canvi en els tractats europeus. Barcelona i Madrid haurien de negociar aspectes com el nombre d’eurodiputats de cada nou estat o el nombre de vots a les institucions europees i només després seria Brussel·les qui oferiria la seva opinió legal sobre les conseqüències de tot plegat i s’iniciaria un debat amb la resta d’estats membres.
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional 2 vots )

L’opinió oficial de la Comissió Europea sobre una possible independència de Catalunya es manté intacta i “no ha canviat”, segons ha assegurat aquest dimarts des de Brussel·les el portaveu Olivier Bailly. En resposta a una pregunta sobre la carta de la vicepresidenta Vivianne Reding al govern espanyol, Bailly ha reiterat que Brussel·les només es pronunciarà “a petició d’un estat membre” i quan es detalli “un escenari precís”. La carta ha creat certa polèmica a Brussel·les, i contradiccions entre els diversos portaveus, per si s’havia enviat en nom de la Comissió Europea o a títol personal. 

“L’escenari concret de la separació d’un estat membre o la creació d’un nou estat no seria neutral pel que fa als tractats de la Unió Europea, i per això la CE expressaria la seva opinió sobre les seves conseqüències legals d’acord amb la normativa europea a petició d’un estat membre que detallés un escenari precís”, ha defensat Bailly. “No és el rol de la Comissió expressar una posició sobre temes d’organització interna relacionats amb dissenys constitucionals d’un estat membre”, ha afegit el portaveu. 

Fonts comunitàries han explicat que l’objectiu de Brussel·les si el procés independentista tira endavant és rebre un acord intern entre Catalunya i Espanya on es detalli com es repartiria el deute, quants eurodiputats tindria el nou estat català i la nova Espanya, quants vots els correspondrien al Consell Europeu, si tindrien cadira al BCE, si s’hauria de crear un nou eurocomissari o si el català s’hauria d’incloure com a llengua oficial europea. 

Aquest canvis, han reiterat les fonts comunitàries, serien subjectes a un acord amb la resta de 26 estats membres. Fins aleshores, però, Brussel·les rebutja pronunciar-se sobre si una Catalunya independent seria dins o fora de la UE, perquè considera que és més neutral no fer-ho. De fet, ni tan sols si Artur Mas tira endavant amb un referèndum amb la pregunta proposada fins ara: “Vol que Catalunya sigui un nou estat de la UE?”, Brussel·les no es pronunciarà. 

L’escenari descrit per aquestes fonts implica la necessitat d’un acord entre Barcelona i Madrid. De moment, la Comissió Europea no preveu l’escenari d’una declaració unilateral d’independència. De fet, en roda de premsa el portaveu oficial de Barroso ha dit que la CE rebutja “comentar qualsevol d’aquests aspectes de la situació”. Però si Catalunya volgués tirar endavant amb un referèndum, tingués la majoria per fer-lo i no s’aconseguís arribar a un acord amb Madrid, Brussel·les podria veure’s forçada a expressar algun tipus d’opinió. 

‘Catalunya fora de la UE? No hi llegeixo això’ – VilaWeb

‘Catalunya fora de la UE? No hi llegeixo això’ – VilaWeb.

Dimarts  30.10.2012  10:38

‘Catalunya fora de la UE? No hi llegeixo això’

Un portaveu de la CE no troba que la comissària Reding digui que Catalunya quedaria fora de la UE · Insisteix que no es pronunciarà fins que hi hagi una petició formal o ‘un escenari concret’

La Comissió Europea malda per mantenir la neutralitat sobre el procés d’independència a Catalunya. Però no se’n surt i es fa un embolic. Avui El País ha filtrat una carta de la comissària Viviane Reding, dient que coincidia amb el punt de vista espanyol, segons el qual Catalunya quedaria fora de la UE si s’independitzés. Després, fonts de la Comissió han insistit a VilaWeb que la posició oficial continua essent la d’esperar una petició formal sobre ‘un escenari precís’. I més tard el portaveu comunitari Olivier Bailly ha dit que Reding parlava en la carta en nom de la Comissió, però que ell no entenia pas que digués que Catalunya quedaria fora de la UE.

La carta de Reding que filtra El País

Avui El País filtra una carta de la vice-presidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, amb data del 4 d’octubre. És una carta de resposta a una carta del secretari d’estat d’exteriors espanyol, Íñigo Méndez Vigo, que exposava en tres folis els arguments d’Espanya per dir que Catalunya quedaria fora de la UE si s’independitzés. ‘Méndez Vigo deia: ‘L’article 4.2 del Tractat de la Unió Europea és terminant quan assenyala que la Unió haurà de respectar les estructures fonamentals constitucionals i polítiques i la integritat territorial dels estats membre, la determinació de la qual és competència exclusiva d’aquests. En conseqüència, la UE no pot reconèixer una declaració unilateral d’independència d’una part d’un estat membre’. I deia que caldria que aquest nou estat demanés l’adhesió i que s’aprovés al consell europeu per unanimitat. És a dir, que Espanya tindria dret de vetar-ho.

En la carta de resposta, Reding diu que ‘coincideix plenament en l’anàlisi del marc constitucional europeu’ que fa el secretari d’estat d’Exteriors.

La Comissió recorda que no té una posició definida

Avui al matí fonts de la Comissió Europea han informat que la posició de l’executiu comunitari continua essent el mateix que fa un parell de setmanes. És la que va expressar la portaveu, Pia Ahrenkilde: ‘La Comissió no pot manifestar-se sobre la possible independència de Catalunya, ni en favor ni contra, fins que un estat membre no li ho demani explícitament aportant dades concretes sobre el cas’ va dir a VilaWeb.

Ahrenkilde va dir que, si no hi havia ‘una situació precisa’, no se’n podia pas opinar. Per això VilaWeb li va demanar si havia volgut referir-se a la convocatòria d’un referèndum o a una proclamació d’independència. No ho va aclarir, però sí que va dir, vigilant les paraules que utilitzava, que la Comissió no podia pronunciar-se sobre cap d’aquestes dues possibilitats ‘perquè no s’havien donat’. I va reiterar, de bell nou, que cap estat membre no havia demanat explícitament o de manera formal cap opinió sobre el cas català.

‘No hi llegeixo això’

I avui mateix a migdia el portaveu de la Comissió Olivier Bailly, ha intentat mantenir una posició de neutralitat, d’acord amb les declaracions que ja havia fet Pia Ahrenkilde, i alhora no desautoritzar Viviane Reding. De fet, ha dit que l’opinió expressada per Reding en la carta al govern espanyol comprometia tota la comissió europea, és a dir, que no ho feia a títol personal. Però ha deixat clar que no entenia d’aquesta carta que la vice-presidenta digués que Catalunya quedaria automàticament fora de la Unió Europea. ‘Jo no hi llegeixo això’, ha reblat’.

Barroso i Almunia

A part d’Ahrenkilde també han parlat alguns càrrecs de la Comissió sobre la possibilitat de la independència de Catalunya. José Manuel Durao Barroso va dir a final d’agost: ”Confirmo que en l’hipotètic cas de la secessió d’una part d’un estat membre, la solució hauria de trobar-se negociant-se dins l’ordenament legal internacional’, va dir a final d’agost passat. El president de l’executiu comunitari aclareix en la seva resposta que l’article 20 del Tractat de Funcionament de la UE recorda que ‘la ciutadania de la UE és addicional i no substitueix la ciutadania nacional’. I també confirma que en l’hipotètic cas d’una secessió d’una part d’un estat membre, la solució hauria de trobar-se i negociar-se dins de l’ordenament legal internacional, com es fa amb qualsevol declaració d’independència.

D’una altra banda, el vice-president de la Comissió, Joaquín Almunia, va declarar la setmana passada que no era honest dir de manera taxativa que Catalunya quedaria fora de la UE. ‘Ciutadans europeus ho som tots, i un cop ets ciutadà europeu tens uns drets com a ciutadà’, va dir, assenyalant que ‘la qüestió no és de blanc o negre’ i té molts matisos.

Les pressions espanyoles

La vice-presidenta de la CE conclou la carta a l’estat espanyol que publica El País dient que en l’entrevista a Diario de Sevilla, la seva intenció no era sinó explicar que confiava ‘en el sentit comú i en l’europeisme dels espanyols plenament per a resoldre aquesta qüestió en l’àmbit domèstic que els és propi’.

Justament fa uns quants dies un diari escocès va demostrar les pressions espanyoles per tergiversar les paraules de Reding en aquellaentrevista. El diar Newsnet Scotland ha demostrat que després de la reacció irritada d’Espanya la comissió va voler canviar les declaracions de Reding. I ha publicat l’àudio de l’entrevista que demostra que va dir el que va dir.

 

Nació Digital: La CE demana a Madrid que detalli l’«escenari precís» de la secessió

Nació Digital: La CE demana a Madrid que detalli l’«escenari precís» de la secessió.

B.F./ACN | Actualitzat el 30/10/2012 a les 14:50h

La CE demana a Madrid que detalli l’«escenari precís» de la secessió

Reitera que no es pronunciarà ni sobre “temes interns” dels estats membres, ni sobre cap supòsit, motiu pel qual demana a l’Estat que concreti sobre què vol que es pronunciï

El portaveu de la Comissió Europea, Olivier Bailly. Foto: CE.Per activa i per passiva, en anglès i en francès, la Comissió Europea (CE) ha desmentit avui que s’hagi pronunciat oficialment sobre la hipotètica independència de Catalunya, tal com assegurava avui el diari El País. Fonts de l’executiu comunitari així ho havien expressat avui aNació Digital, i el propi portaveu de l’ens, Olivier Bailly, així ho ha refermat en roda de premsa: “La posició de la Comissió és clara: no és el nostre rol, el d’expressar una posició sobre temes d’organització interna relacionats amb dissenys constitucionals d’un estat membre.”Preguntat sobre la carta que la vicepresidenta Viviane Reding va escriure al govern espanyol, Bailly no l’ha desmentida, però sí que ha desmentit la interpretació que en feia El País, que assegurava que la CE assumia la tesi de Rajoy sobre l’expulsió de la UE que comportaria la independència de Catalunya. La carta ha creat certa polèmica a Brussel·les, i contradiccions entre els diversos portaveus, per si s’havia enviat en nom de la CE o a títol personal.

Bailly ha reiterat que Brussel·les només es pronunciarà “a petició d’un estat membre” i quan es detalli “un escenari precís”. I hi ha afegit: “L’escenari concret de la separació d’un estat membre o la creació d’un nou estat no seria neutral pel que fa als tractats de la Unió Europea, i per això la CE expressaria la seva opinió sobre les seves conseqüències legals d’acord amb la normativa europea a petició d’un estat membre que detallés un escenari precís.” Un cop més, ha defensat: “No és el rol de la Comissió expressar una posició sobre temes d’organització interna relacionats amb dissenys constitucionals d’un estat membre.”

La CE, doncs, insta Espanya a negociar amb Catalunya per posar-se d’acord sobre com seria un hipotètic Estat català en el marc de la Unió Europea, negociant aspectes com el nombre d’eurodiputats de cada nou estat o el nombre de vots a les institucions europees, i només després seria Brussel·les qui oferiria la seva opinió legal sobre les conseqüències de tot plegat i s’iniciaria un debat amb la resta d’estats membres.

Aquest canvis, han reiterat les fonts comunitàries, serien subjectes a un acord amb la resta de 26 estats membres. Fins aleshores, però, Brussel·les rebutja pronunciar-se sobre si una Catalunya independent seria dins o fora de la UE, perquè considera que és més neutral no fer-ho. De fet, ni tan sols si Artur Mas tira endavant amb un referèndum amb la pregunta proposada fins ara: “Vol que Catalunya sigui un nou estat de la UE?”, Brussel·les no es pronunciarà.

L’escenari descrit per aquestes fonts implica la necessitat d’un acord entre Barcelona i Madrid. De moment, la Comissió Europea no preveu l’escenari d’una declaració unilateral d’independència.

Imprimiu aquesta notícia Notícia en PDF Compartiu la notícia per correu electrònic Envieu correccions

La Comissió nega que avali la posició d’Espanya sobre la independència de Catalunya – VilaWeb

La Comissió nega que avali la posició d’Espanya sobre la independència de Catalunya – VilaWeb.

 

Dimarts  30.10.2012  10:38

La Comissió nega que avali la posició d’Espanya sobre la independència de Catalunya

Desmenteix la tesi de la informació d’El País, basada en una carta de Reding · Insisteix que no es pronunciarà fins que hi hagi una petició formal o ‘un escenari concret’

La Comissió Europea ha desmentit que assumeixi la tesi del govern espanyol sobre la continuïtat en la UE d’una Catalunya independent, tal com diu la informació que publica avui El País. Aquest diari ha filtrat una carta de la vice-presidenta de la Comissió, Viviane Reding, segons la qual ‘coincideix plenament en l’anàlisi del marc constitucional europeu’ que fa Espanya. Però fonts comunitàries han dit a VilaWeb que no tenen constància de cap intercanvi formal de cartes entre Reding i el govern espanyol i que la posició de la comissió no ha canviat.

El País parla d’una carta publicada el 4 d’octubre enviada a Íñigo Méndez de Vigo, secretari d’estat d’Exteriors espanyol, en què Reding diu que la seva posició és la mateixa que va expressar el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, i que ‘coincideix plenament en l’anàlisi del marc constitucional europeu’ que fa Espanya.

Aquesta anàlisi a què es refereix Reding, la desenvolupava Íñigo Méndez de Vigo, en una carta prèvia: ‘l’article 4.2 del Tractat de la Unió Europea és terminant quan assenyala que la Unió haurà de respectar les estructures fonamentals constitucionals i polítiques i la integritat territorial dels estats membre, la determinació de la qual és competència exclusiva d’aquests. En conseqüència, la UE no pot reconèixer una declaració unilateral d’independència d’una part d’un estat membre’.

‘Arribat el cas, ja en parlarem’

Però la Comissió Europea insisteix que la seva posició sobre la independència de Catalunya no ha canviat pas, i és la que va expressar la portaveu, Pia Ahrenkilde, fa dues setmanes: ‘La Comissió no pot manifestar-se sobre la possible independència de Catalunya, ni en favor ni contra, fins que un estat membre no li ho demani explícitament aportant dades concretes sobre el cas’ va dir a VilaWeb.

Ahrenkilde va dir que, si no hi havia ‘una situació precisa’, no se’n podia pas opinar. Per això VilaWeb li va demanar si havia volgut referir-se a la convocatòria d’un referèndum o a una proclamació d’independència. No ho va aclarir, però sí que va dir, vigilant les paraules que utilitzava, que la Comissió no podia pronunciar-se sobre cap d’aquestes dues possibilitats ‘perquè no s’havien donat’. I va reiterar, de bell nou, que cap estat membre no havia demanat explícitament o de manera formal cap opinió sobre el cas català.

Sobre una possible exclusió de Catalunya de la Unió Europea en cas d’independència –que el govern espanyol considera automàtica i que presenta com un gran obstacle per al futur estat català–, Arhenkilde va dir a VilaWeb: ‘En els tractats de la Unió no hi ha cap referència a la independència ni a la secessió de cap territori que ja formi part de la Unió i, per tant, de moment, la Comissió tampoc no es pot pronunciar sobre aquesta qüestió. Això sí, arribat el cas, ja en parlarem.’

Barroso i Almunia

A part d’Ahrenkilde també han parlat alguns càrrecs de la Comissió sobre la possibilitat de la independència de Catalunya. José Manuel Durao Barroso va dir a final d’agost: ”Confirmo que en l’hipotètic cas de la secessió d’una part d’un estat membre, la solució hauria de trobar-se negociant-se dins l’ordenament legal internacional’, va dir a final d’agost passat. El president de l’executiu comunitari aclareix en la seva resposta que l’article 20 del Tractat de Funcionament de la UE recorda que ‘la ciutadania de la UE és addicional i no substitueix la ciutadania nacional’. I també confirma que en l’hipotètic cas d’una secessió d’una part d’un estat membre, la solució hauria de trobar-se i negociar-se dins de l’ordenament legal internacional, com es fa amb qualsevol declaració d’independència.

D’una altra banda, el vice-president de la Comissió, Joaquín Almunia, va declarar la setmana passada que ‘ciutadans europeus ho som tots, i un cop ets ciutadà europeu tens uns drets com a ciutadà’. L’eurodiputat ha assenyalat que ‘la qüestió no és de blanc o negre’ i té molts matisos.

L’entrevista al Diario de Sevilla i les pressions espanyoles

La vice-presidenta de la CE conclou la carta a l’estat espanyol que publica El País dient que en l’entrevista a Diario de Sevilla, la seva intenció no era sinó explicar que confiava ‘en el sentit comú i en l’europeisme dels espanyols plenament per a resoldre aquesta qüestió en l’àmbit domèstic que els és propi’.

Justament fa uns quants dies un diari escocès va demostrar les pressions espanyoles per tergiversar les paraules de Reding en aquellaentrevista. El diar Newsnet Scotland ha demostrat que després de la reacció irritada d’Espanya la comissió va voler canviar les declaracions de Reding. I ha publicat l’àudio de l’entrevista que demostra que va dir el que va dir.

Paper Papers: Una mentira “unilateral” en El País

Paper Papers: Una mentira “unilateral” en El País.

martes, 30 de octubre de 2012

Una mentira “unilateral” en El País

Vea cómo un simple adjetivo cambia el sentido de los hechos:

El País
La Vanguardia

¿Por qué se omite en el primero de los titulares? Conozco una excusa: es que si agrego “unilateral” me salta una línea y me rompe el formato. ¿Así que es mejor contar una mentira que romper el formato? Otra: ¡pero si ya va en el subtítulo/bajada! Naaaaaaaa. Ya hace rato que nos afeitamos, no me vengan con esas.

A uno le parece que en ese diario, donde hay de todo menos tontos, un titular así en la home de su web es fruto de la deliberada voluntad de manipular los hechos y a los lectores. Por suerte, ellos mismos publican las cartas que originan esa información, donde el dichoso “unilateral” sí aparece. Aún peor es el titular de la noticia en el interior pero ¿sabe? me da una pereza infinita escribirlo para que me entiendan fuera de España. Con este caso sirve, créame.

Además ¿por qué “Bruselas” y no “Reding”? La Comisión Europea, que sí justificaría el “Bruselas” en un titular, aún no se ha pronunciado sobre el asunto. Para ese organismo se trata de un asunto interno del Estado español sobre el que aún nadie le ha pedido parecer oficial.

Le explico: Reding, luxemburguesa, es una de las vicepresidentas de la Comisión, el “Ejecutivo” europeo. El Gobierno español le ha exigido hace un mes una “clarificación” sobre estas dos respuestas de la vicepresidenta en una entrevista:

—Cataluña plantea actualmente la posibilidad de independizarse. Pero si lo hace debería abandonar la UE y negociar su ingreso. Además, desde su salida habría un agujero en la libertad circulación de personas y bienes en la Unión.
—No querría inmiscuirme en asuntos de política española, pero no pienso ni por un segundo que Cataluña quiera dejar la UE. Conozco a los catalanes desde hace mucho tiempo, he sido una de las pocas personas no catalanas en recibir la Cruz de Sant Jordi, y sé que su sentimiento es profundamente europeo.
—No le pregunto por la posibilidad de que Cataluña quiera o no ser parte de la UE, sino por el proceso que se abre cuando dejen de serlo. Lo dice la Convención de Viena: el Estado resultante de un Estado matriz abandonará todos los organismos internacionales en los que la matriz esté representada.
—Vamos, hombre, la legislación internacional no dice nada que se parezca a eso. Por favor, resuelvan sus problemas de política interna en España. Yo confío en la mentalidad europea de los catalanes.

Las cartas intercambiadas entre el representante español y la vicepresidenta no desmienten en nada lo que dijo Reding en esa entrevista, que es como El País quiere presentarlo. Uno no sabe por qué lo cocinan de ese modo pero, desde luego, no será por amor a la verdad ni al periodismo. Además, lo más fácil era publicar la verdad. Lo ve cualquiera.

Ser partidario o no de la secesión de Catalunya –a uno ya le conocen ustedes– no justifica este perjuicio al periodismo y a la gente. Ni la raison d’État lo justifica. Dejen al periodismo en paz.

Catalogne : le silence de l’Union européenne – Géopolitique Le FIGARO

Catalogne : le silence de l’Union européenne – Géopolitique.

Catalogne : le silence de l’Union européenne

| 10 Commentaires

arturmas.jpgQui ne dit mot consent. Lorsque les électeurs espagnols de Catalogne s’apprêtent à voter pour un parti ayant pour programme une Catalogne indépendante, membre de l’Union européenne en 2020, il serait bon qu’ils connaissent l’opinion de l’Union européenne.

En raison de la crise et des difficultés que traversent et la Catalogne et le reste de l’Espagne, le président de la Generalitat, Artur Mas, s’est embarqué dans un programme indépendantiste que son parti Convergencia i Unio (CiU) entend défendre lors des élections régionales anticipées qui auront lieu le 25 novembre.

L’idée maîtresse de ce programme, présenté dimanche 28 octobre, consiste à convoquer en Catalogne un referendum d’autodétermination au cours des quatre prochaines années, même si une telle consultation est contraire à la constitution espagnole.

A chacune de ses interventions, Artur Mas se présente devant un drapeau catalan et un drapeau européen (cf photo). Il s’agit de rassurer en faisant croire que la Catalogne peut rester dans l’Union européenne tout en rompant ses liens avec l’Espagne.

C’est peut-être le cas mais cela implique, me semble-t-il, que le nouvel Etat soit candidat à l’Union européenne, qu’il remplissse les conditions (ce qui n’est pas aussi évident que cela peut paraître, dans la mesure où il faudra que Barcelone prenne en charge les fonctions assumées par Madrid) et, surtout, que son adhésion soit unanimement acceptée par chacun des membres de l’Union européenne, y compris l’Espagne.

Les responsables de l’Union européenne maintiennent un silence gêné. Sans doute parce qu’ils ont peur d’être accusés d’interférer dans un débat politique interne. Dans la mesure où l’Ecosse doit aussi voter en 2014 sur son indépendance, il serait bon de savoir si l’Europe approuve ou désapprouve les démarches sécessionnistes à l’oeuvre chez ses propres Etats-membres.

Espanya tremola per la independència, segons The Wall Street – Notícies Política – e-notícies

Espanya tremola per la independència, segons The Wall Street – Notícies Política – e-notícies.

ImprimirEnviarDisminuir lletraAugmentar lletra

Espanya “tremola” per la independència, segons The Wall Street

El diari diu que la ruptura representa “una gran amenaça per als líders europeus”

Imatge de l'article
Imatge de l’article
Imatge de l'article

The Wall Street Journal, en un article signat per Matt Moffett, afirma que la hipotètica independència de Catalunya “representa una gran amenaça per als líders europeus” que volen “contenir la crisi d’Europa” a partir de “l’estabilització d’Espanya”.

En aquest sentit s’indica que els espanyols “competeixen amb Grècia per la major taxa d’atur a la zona euro, al voltant del 25%”. Igualment, s’adverteix que “els mercats financers espanyols estan tremolant”, davant una eventual independència, atès que Catalunya “produeix gairebé el 19% de la producció econòmica d’Espanya i el 21% dels seus impostos”.

El diari apunta que “els 17 governs regionals han estat una gran font de dèficit d’Espanya” i explica que “un esperit agressiu de la iniciativa empresarial catalana va florir”. “Avui Barcelona és la llar dels pesos pesats internacionals com Mango MNG Holding SL, distribuïdor de moda, i el Grup Planeta, l’editor dominant a Espanya i Amèrica Llatina”, subratlla.

També recorda que “el dèficit anual entre el que Catalunya paga en impostos i el que torna de Madrid representa aproximadament el 8% de la producció total de Catalunya, aproximadament 16 mil milions”.

Òmnium: ‘Ha de ser l’última legislatura d’un parlament autonòmic’ – VilaWeb

Òmnium: ‘Ha de ser l’última legislatura d’un parlament autonòmic’ – VilaWeb.

 

Dilluns  29.10.2012  20:00

Òmnium: ‘Ha de ser l’última legislatura d’un parlament autonòmic’

Presenta la ‘Declaració de Santa Coloma’, un compromís a dedicar tots els esforços a ‘construir un nou estat d’Europa’

Òmnium defensa que ‘la independència de Catalunya en el marc europeu és l’únic projecte capaç de fer de palanca a l’ambició del país’ i que la resta d’opcions de relació amb l’estat espanyol ‘s’han exhaurit’ perquè ‘ens han sotmès a l’asfíxia econòmica i ens han negat nacionalment’. La presidenta de l’entitat, Muriel Casals, ha presentat el full de ruta de l’entitat en un acte que ha dut per títol ‘Tots construïm un nou estat d’Europa’ i ha llegit la ‘Declaració de Santa Coloma‘ (PDF), que insta els diputats que formaran part del pròxim parlament a ‘ser conscients que aquesta ha de ser l’última legislatura d’un parlament autonòmic’. L’acte s’ha fet al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet i hi han assistit representants polítics i institucionals així com personalitats de l’àmbit social i cultural.

Concretament, la declaració d’Òmnium té quatre punts principals: en primer lloc, el compromís de fer arribar el debat sobre l’estat propi a tots els ciutadans de Catalunya amb l’ajuda d’un argumentari i la celebració d’un congrés. En segon lloc, l’apel·lació als partits que van assumir el compromís de celebrar un referèndum perquè incloguin aquest punt als seus programes electorals. En tercer lloc, la consciència dels diputats que es tracta de l’últim parlament autonòmic. I finalment, sobre la llengua catalana, que ‘és la nostra raó de ser, és la llengua pròpia del país, llengua de cohesió’, i que ‘l’objectiu ha de ser assolir la seva plena normalització’. També considera que la llengua castellana ‘és patrimoni cultural del país’ i que ‘la diversitat lingüística i el coneixement de llengües és un valor de futur’.

En la declaració, Casals ha recordat els cinquanta-un anys d’història de l’entitat amb una menció especial al 2010, quan hi hagué la manifestació amb el lema ‘Som una nació, nosaltres decidim’. A partir d’aquí, Casals s’ha referit ‘al moment fundacional de l’entitat’ i ‘al tram de camí que encara queda per recórrer’ que portarà Òmnium a dedicar tots els esforços a ‘construir un nou estat d’Europa’. Segons Casals, ‘ens cal un estat per garantir drets bàsics com l’educació, la sanitat, l’habitatge digne o el treball’, i ha conclòs que tenir un estat propi és ‘tenir un país socialment més just i pròsper’.

A continuació, Muriel Casals s’ha referit a l’aprovació per part d’una àmplia majoria al parlament de la resolució que es compromet a aprovar un referèndum la pròxima legislatura per decidir el futur de Catalunya. Casals ha subratllat que si els resultats electorals avalen aquesta opció, la consulta s’haurà de celebrar ‘per un principi democràtic bàsic’ i ha puntualitzat que celebrar un referèndum, ‘no comportarà cap fractura’. En aquest sentit, Òmnium emplaça a fer aquest procés des de la unitat, fent arribar aquest debat ‘a tots els pobles i ciutats, arribant a tothom i enfortint la cohesió social’. De la mateixa manera, ha subratllat el compromís de Catalunya amb Europa i la necessitat d’internacionalitzar aquest procés.

Al principi de l’acte, l’actor de Santa Coloma de Gramenet Andreu Banús ha presentat l’escriptor i gestor cultural santcolomenc Rodolfo del Hoyo, que ha parlat de la ciutat i ha donat pas al vídeo que l’entitat ha elaborat per a aquesta ocasió. Després, els membres de la junta directiva d’Òmnium, Quim Torra i Rita Marzoa, han exposat els arguments per defensar la necessitat que Catalunya tingui un estat propi. Després de l’actuació de la cantant, Alba Carmona, ha estat el torn de la presidenta de l’entitat, Muriel Casals, que, acompanyada de la junta directiva i dels presidents territorials, ha llegit la declaració. L’acte ha acabat amb el cant d’Els Segadors.

Òmnium: 'Ha de ser l'última legislatura d'un parlament autonòmic' - VilaWeb

Be Very Careful, Beloved Spain – Telegraph Blogs

Be Very Careful, Beloved Spain – Telegraph Blogs.

Be Very Careful, Beloved Spain

Two weeks ago I was interviewed by the Catalan newspaper El Punt Avui. I said it would be unthinkable for the Spanish state to stop Catalan secession by military force.

Such action would violate EU Treaties and lead to Spain’s suspension from the European Union. You do not do such things in the early 21st Century.

“No pots ser membre de la UE si utilitzes la força” was the headline.

I may have underestimated the vigour of the Spanish officer corps.

First we have the robust comments of Colonel Francisco Alaman comparing the crisis to 1936 and vowing to crush Catalan nationalists, described as “vultures”.

“Independence for Catalonia? Over my dead body. Spain is not Yugoslavia or Belgium. Even if the lion is sleeping, don’t provoke the lion, because he will show the ferocity proven over centuries,” he said.

Actually, it is not remotely like 1936. I spent part of the weekend rereading Paul Preston’s magisterial biography of Franco, a worthwhile refresher for all of us.

Franco’s military uprising/coup in 1936 was directed against the newly-elected Popular Front, seen by army commanders (though not all of them) as the start of a Bolshevik take-over of Spain. The Franco revolt was a defence of The Catholic hierarchy against Communism and French subversion (in their mind).

Spain now has a Right-wing nationalist government with Opus Dei links, the Partido Popular. The roles are entirely reversed.

Yet Col Alaman is in a sense correct. The mood is becoming dangerous.

Is case you think he is an isolated case, former army chief Lt-Gen Pedro Pitarch said his views reflect “deeply-rooted thinking in large parts of the armed forces”.

Gen Pitarch said Catalan independence is out of the question, though he also said Madrid had bungled the crisis of the regions disastrously. “Are we looking at a failed state?” he asked.

Now we have an explicit threat from the Asociación de Militares Españoles (AME), an organisation of retired army officers, warning that anybody promoting the break-up of Spain (“fractura de España”) will face treason trials in military courts.

This from El Mundo:

The attitude of the Catalan government and members of its parliament is inadmissible.

The Armed Forces are guardians of the Spanish state and its territorial integrity under Article 8 of the Constitution.

They will carry out this role “scrupulously and strictly” to defend the sovereignty and Carta Magna of the Spanish nation.

AME said any flicker of secession “must be suppressed”. Violators must bear in mind that they “will have to respond with all rigour to the grave accusation of high treason under the jurisdiction of military tribunals”.

Do they speak for the Armed Forces? One assumes not. One awaits a categorical denial from King Juan Carlos, from premier Mariano Rajoy, and from the cupula of the Armed Forces that such a course action is being considered.

The use of military courts to try civilians is forbidden in democracies (pace Guantanamo). The alleged conspirators in the assassination of Abraham Lincoln were tried and hanged by a US military court, setting off a long legal battle. In the end, the US Supreme Court ruled that such practice was unconstitutional. Never again must this happen, it ruled.

Be that as it may, what we have in Spain is a disturbing turn of events. It is not of course for a Pirata Ingles to suggest how a great nation like Spain should organise its affairs.

(My own bias, by the way, is that I am a Welsh supporter of the British union, so in Spanish terms I would perhaps be a Catalan supporter of Spanish unity… but only by democratic means. Force changes everything).

Events in Europe are now moving fast. Portugal has been in havoc for the last week. Spain is in ever greater havoc. Much of southern Europe has become unpredictable.

Is it the fault of the monetary union and the euro? Yes, of course it is. While large parts of the world are in deep economic crisis – including Britain – the damage is concentrated with lethal intensity in the EMU victim states. Spain’s unemployment rates is already 25pc, and the full austerity has yet to bite.

It is made much worse by the unpleasant discovery that elected governments can do nothing to escape the trap. They have lost control over their own destinies.

Spain and Portugal are trapped in chronic slump with over-valued currencies. While they have clawed back some lost labour competitiveness by cutting wages, this has merely – and necessarily – compounded the debt-deflation disaster. It has pushed them closer to bankruptcy.

The Draghi bond plan can certainly put off the day of reckoning. It can lower borrowing costs across the board and cushion the slump. But it cannot in itself stop the slow asphyxiation of these societies.

We are moving from the financial phase of this crisis to the full-blown political phase. It really is playing out like the 1930s.

People sometimes ask when I became a pessimist. The answer is the summer of 1991 when I accompanied Serb troops into the Baroque city of Vukovar – shattered by howitzer shelling within a comfortable drive from Vienna, and strewn with the bodies of dead children – and watched 300 wounded prisoners taken from hospital. I assumed they were at last safe. We learned later that they were machine-gunned shortly afterwards at a collective farm nearby.

The unthinkable was happening before my eyes, though it was small in scale compared to the slaughter of 8,000 Bosnian Muslim men and boys at Srebrenica, which I later covered at a trial in The Hague.

When things go wrong, they really go wrong. Cuidado, Querida España

Notes de pre-campanya, 2: on s’han de situar estratègicament les CUP i com?

On the Wobbly’s Road: [ cat ] Notes de pre-campanya, 2: on s’han de situar estratègicament les CUP i com?.

dilluns, d’octubre 29, 2012

[ cat ] Notes de pre-campanya, 2: on s’han de situar estratègicament les CUP i com?

Gràcies a l’Arnau Mallol per la traducció
 
 
L’actual campanya electoral catalana s’està veient marcada pel canvi de “marc interpretatiu general” (masterframe) posterior a la Diada d’aquest 2012. Amb l’avançament electoral a mitja legislatura (evidència que el règim s’esgota) lalumpenoligarquía convergent ha sabut utilitzar tàcticament el recurs institucional de la convocatòria avançada en el seu propi benefici (almenys de moment). La seva intenció és clara, obtenir una pròrroga de quatre anys a les seves polítiques de retallades i acabar de configurar el país pel seu encaix neoliberal dins la UE com a colònia turística. Si res, ni ningú ho atura, en els propers anys assistirem a una destrucció sense precedents de l’Estat de benestar sota la fal·laç invocació d’una independència que mai arribarà (a la què, de fet, el propi Mas ja anomena “interdependència“, encara que sigui més aviat la simple i clara dependència dels mercats).
 

Davant el nou context, tan marcat pel salt de l’eix social a l’eix nacional, resulta d’allò més il·lustratiu examinar les segones opcions de vot, tenint en compte que prefiguren el marc en què s’haurien de desplegar les estratègies de campanya. En aquest sentit, per poc fem una ullada a la gràfica (es tracta del sondeig de la consultora GESOP realitzat entre el 18 i el 22 d’octubre de 2012 amb una mostra de 710 persones), ràpidament descobrirem la importància dels dos eixos fonamentals que articulen el país (social i nacional), així com alguns aspectes comuns de la política catalana; per exemple (llegint la gràfica d’esquerra a dreta):


1) Poca cessió del PP a CiU (6,6%) i, per contra, molta (42,7%) a Ciutadans. Això reforça el camp de tensió nacional per sobre del social: malgrat el consens neoliberal amb el PP, la deriva pseudo-soberanista de CiU espanta als electors populars.

2) La segona opció de CiU és ERC, que adopta en aquest cas el rol d’advocacy-party de la independència (en menor mesura SI), això signicia que ERC és l’opció electoral que davant la desconfiança de l’autenticitat de l’independentisme de CiU pot ser percebuda com a garantia que les promeses independentistes de Mas es duguin a terme.

3) En sentit invers, els votants d’ERC no veuen en el gir estratègic de CiU raons per modificar la seva posició (un 36% d’Esquerra optaria per CiU enfront del 57,7% de CiU que ho faria per ERC). Pels votants d’ERC, la convocatòria d’eleccions segurament és llegida com a confirmació de les seves pròpies tesis independentistes.
 
4) El PSC clarament s’enfonsa cap a ICV, cosa perfectament comprensible atès que ICV, confiada en l’absència de competidors destacats per l’esquerra, no s’ha desmarcat de la seva posició extremadament moderada de l’última dècada.

5) Tant és així l’anterior, que ICV veu com la segona opció dels seus votants desertors podria decantar-se per parts iguals cap el PSC i ERC; el primer, és de presumir, per considerar-se el “vot útil” i la necessitat de plantar cara a la majoria absoluta de CiU; i el segon per no sentir-se del tot satisfets amb la posició instrumental respecte a la qüestió nacional que defensa Herrera (la independència no és contradictòria amb el federalisme, sinó un pas previ!).

6) Ciutadans i el PP es retroalimenten mútuament i tant fa un, com l’altre, amb l’avantatge indubtable per Ciutadans del major desgast del PP a causa del desgast del govern de Rajoy.

7) SI es mou clarament en els marges del seu origen: ser una escissió d’ERC en un moment de recomposició electoral de l’organització que pot ser vista dos anys més tard, com la garantia d’entrar en el Parlament per pressionar des de l’independentisme. La fugida de Laporta, la desaparició de Reagrupament i la presentació de les CUP escanyen a una candidatura de notables pertot arreu. Al cap i a la fi, els notables es van esgotar com a agència política fora de la política de partit fa cosa d’un segle.


I les CUP?

Descendim en la lectura de la gràfica fins al lloc de les CUP i observem els vectors que podrien aportar fluxos de vot decisius perquè la formació municipalista entrés en el Parlament.

A) Les CUP es posicionen de manera inequívoca en l’eix social, no rebent ni un 1% de CiU. El seu vot és un vot inequívocament anticapitalista i percebut com a tal pel votant de dretes (catalanista o no).


B) Les CUP només reben un 9,2% procedent d’ERC el que, més enllà d’evidenciar l’extrema moderació d’aquesta formació en l’eix social, també demostra que no és com a escissió independentista que les CUP rebrà vots.

C) Significativament, les CUP reben una aportació electoral (13,6%) procedent d’ICV més important que la d’ERC (sempre més allunyada en l’eix esquerra/dreta). Més encara, si tenim en compte l’especificitat de l’aportació de SI (punt següent) es compendrà que ICV-EUiA és el principal calador de vots de les CUP en aquestes eleccions, fet que indica que més que apuntar cap a la persistència en un marc de referència identitari (el pesat discurs de la unitat popular), hauria de conduir a les CUP a perfeccionar el seu discurs sobre la radicalització democràtica i la presència dels moviments socials al Parlament.

D) Malgrat ser el major contingent de vot en aquesta enquesta, l’aportació de SI ha de ser considerada amb particular atenció, atès que els qui en les CUP optaven per presentar-se en les passades eleccions, molt segurament havien prestat a SI un vot que ara trobarà una opció preferent.

Finalment, encara que en aquesta gràfica no apareixen opcions extraparlamentàries (fàcilment acomodables per mitjà de pactes com seria el cas de Revolta Global), les CUP haurien de prendre en molta consideració les complexes opcions electorals que prefiguren els vots nuls i en blanc, l’abstenció i la candidatura del partit abstencionista (Escons en Blanc). En qualsevol d’aquests casos es confirma una mateixa necessitat: les CUP no han de jugar sobre el terreny de la reafirmació identitària (la identitat independentista tothom la hi suposa; ja està guanyada!), sinó sobre l’eix de l’alternativa de la revolució democràtica i la política del moviment com a expressió d’una sortida constituent a la crisi del règim (espai on ICV, per exemple, ja ha demostrat, amb la seva posició davant el bloqueig del Parlament i la seva aposta per l’ordre, una baixíssima credibilitat).

Com haurien de situar-se les CUP en aquesta campanya?


Tal com hem apuntat, deixant al marge el discurs d’autoconsum de l’esquerra independentista i considerant seriosament la necessitat de ser competitius amb un discurs molt més complex, plural i democràtic. Si les CUP volen entrar al Parlament haurien d’explotar tot el seu potencial municipalista com a expressió de les maneres de fer. Les insuficiències ja manifestes en el terreny procedimental (la manera en què es va dur a terme la decisió de presentar-se va deixar molt a desitjar) i de la producció del discurs (l’opció pel marc interpretatiu d’unitat popular) poden i han de ser contrarestades amb els òptims perfils dels caps de llista i el boom que a les xarxes activistes es va produir amb la recollida d’avals (fins a 27.111 signatures en total en quatre dies).

La tasca que tenen per davant els candidats no és fàcil; sobretot si tenim en compte que, en general, els candidats han de fer la campanya sota la triple pressió de militància, mitjans i electors:
I) Cap a fora es trobaran amb la llei del silenci de la partitocràcia i al seu favor, almenys apriori, només juga la convocatòria de la Vaga General el #14N (una altra evidència més per no jugar en el terreny del discurs d’autoconsum identitari independentista; especialment rellevant si es considera que, a diferència de Galiza i Euskal Herria, el sindicalisme independentista català és un epifenòmen de dubtoses garanties).

II) Cap a dins les CUP han de lluitar contra si mateixes, contra la comoditat de l’univers de sentit en el qual han forjat una identitat en extrem coherent amb el seu propi marc de referència, poca política i gens apta a les exigències conjunturals d’aquestes eleccions. Les CUP no només han de fer front a aquelles organitzacions ultracentralistes heredades d’onades passades del moviment d’alliberament nacional (MDT i Endavant) o de l’ultraesquerranisme (Lluita Internacionalista i En Lluita). Les CUP han de fer front, a més, a una tendència inherent al règim polític i al seu joc partidista; una tendència centrípeta a la què són funcionals, justament, aquelles organitzacions que pitjor poden abordar la producció del discurs polític requerit pel moment (presentar-se a les eleccions ha estat, fins a aquesta convocatòria cosa precisament dels sectors més autorreferencials).

En definitiva, davant unes eleccions decisives per al seu propi marc de referència (unes eleccions on el masterframe és independència sí o sí), les CUP han de decantar-se per ser d’una vegada per totes “les” CUP i no “la” CUP; la interfície dels moviments antagonistes i no la maquinària electoral centralitzadora de les escissions independentistes; l’expressió d’un demos plural, d’un “poble” que es contraposi al règim com a escissió constituent en l’horitzó d’esdevenir una pluralitat irreductible i no l’expressió de la reductio ad unum d’una complexa trama de subjectivitats afectades per la deriva cleptocràtica del règim polític

 
Si les CUP no es prenen de debò aquestes qüestions difícilment es pot imaginar a dia d’avui el gir parlamentari que els hem reclamat 27.111 voluntats, incloses les seves pròpies.